Sempre que se’ns parla de la necessitat de pagar impostos se’ns diu que són per a pagar l’educació i la sanitat, quan la realitat és que els impostos són per a mantenir a cos de rei una colla de criminals, que són habitualment els defensors de l’Estat. D’entrada, pertànyer a un estat no és ser estat, més aviat és estar sotmès a la tirania de l’estat, o en unes altres paraules, viure en una llibertat vigilada. Com veurem, l’Estat no és una elecció ni individual ni col·lectiva, sinó la imposició d’una banda de criminals, que es van succeint en el temps, però que quasi sempre responen als interessos d’una mateixa classe de criminals. Un veritable estat, almenys com el puc concebre amb sentit i legitimitat, només pot constituir-se des de baix; mai des de dalt. Si és la base qui edifica l’estat, l’estat serà la ‘consciència administrativa’ de la col·lectivitat; si l’estat s’organitza des de dalt és, senzillament, una imposició, i una imposició executada amb el patrimoni de la violència, la qual cosa és el que vulgueu, menys l’exemple d’una societat lliure. Per això, vivim en unes presons sense barrots: l’estat, on imperen els gàngsters – sobretot en les criminocràcies, o democràcies modernes, segons els abduïts de poques llums – que es dediquen a robar i a perjudicar els estaments inferiors per a assegurar-se el poder. Aquest ESTAT ÉS L’ENEMIC DE TOT INDIVIDU. Dit això, vegem un breu vídeo que tracta, una mica desordenadament i superficial, sobre l’Estat, però que és prou per a poder començar a pensar-hi:
https://t.me/c/1168730878/422839
TOTS ELS CRIMINALS ET DIRAN QUE ETS L’ESTAT,
AIXÍ NO ET ROBEN; SINÓ QUE TU CONTRIBUEIXES
VOLUNTÀRIAMENT PER FORÇA.
L’estat només funciona quan és la delegació de l’administració d’una contrada, emanada dels diferents pobles d’acord amb les seves necessitats. Realment, una contrada sense necessitats comunes no el necessita, per bé que és recomanable que tota organització social delegui les responsabilitats de la seguretat personal i patrimonial en un cos policíac, i la potestat de dirimir els conflictes en un òrgan judicial. Així mateix, sempre hi haurà una figura que representarà políticament el poble i serà el responsable de l’administració, essent lògic i coherent, que una vegada conclogui el període atorgat per a governar hagi, ineludiblement, de passar els comptes, i aleshores ser reconegut com a pròcer o com a delinqüent o incapaç. Això és possible, fins i tot, en grans territoris, l’únic que cal és que els qui representen l’Estat sempre estiguin sotmesos al poder que representen i no puguin eludir les reclamacions dels qui els han nomenat. Quan això no passa, tenim una criminocràcia, en la qual organització mafiosa, fins i tot els criminals poden tenir la cara de ciment de considerar-se ’aforats’, literalment, impunes davant de les reclamacions contra la mala gestió i la delinqüència.
Malauradament, l’educació, que tanta gent tenen a la boca com a un dret inviolable, és una perniciosa i subtil trampa de l’Estat. No hi ha cap dubte que assolir coneixements és un benefici per a qualsevol, perquè en el coneixement s’assoleix el poder sobre nosaltres mateixos, el qual pot aplicar-se a la realitat, i el qual, mai – si és coneixement –, mai s’aplicarà contra els altres. Evidentment, l’escolarització obligatòria és un crim contra la llibertat, i avui, la formació universitària, un insult a la intel·ligència, que per això, sostinc que s’ha de destruir el sistema educatiu estatal i prohibir qualsevol aportació econòmica externa a les universitats. Les escoles s’han de finançar elles mateixes. No ens enganyem, per a ser feliç en aquesta vida no es necessiten estudis, sinó la capacitat de descobrir qui som i què volem fer de la nostra vida. Un pagès analfabet pot ser molt més feliç que un advocat que arriba a president. No ens deixem enganyar per l’estafa de l’Estat, que mitjançant l’educació només es preocupa de perpetuar-se i de crear els instruments que necessita per a funcionar com la màquina de destrucció que és (penseu en què s’ensenya a les escoles avui). Quant a les Universitats, han de ser uns centres tan exclusius que han de ser menudes menudes. No ens enganyem: si d’alguna cosa no n’estem sobrats, és d’intel·ligència. I tanmateix, tothom té un títol universitari, ni que sigui de macramé (que ja triga la llicenciatura, o grau, com se n’hi diu avui). Les Universitats sí que haurien de rebre un finançament oficial, exclusivament oficial, això sí, sense que els polítics puguin condicionar-lo, sinó que les direccions dels centres són els qui han d’administrar-lo. Sense dubte, no aniríem tan de pressa – el coneixement és un procés lentíssim -, però almenys sabríem el que ens diem, i no com ara, que et pots trobar un catedràtic més analfabet que el pagès d’abans. Ja que aquest, com a poc, sap treballar la terra i abastir-se d’allò que necessita per a viure, cosa que l’eminència universitària, no. Quant a aquest assumpte, us recomano el següent vídeo de Jewtube, del canal Mundo Singular, que val la pena, a pesar de l’esquizofrènia de Jewtube (dels universitaris masteritzats fins a les celles) amb els anuncis, que demostren la buidor de tots els responsables, incapaços de comprendre res, si no és econòmicament. De fet, pots estar veient el Stabat Mater de Pergolesi, una superba i profunda trobada amb l’emoció, i cap al final, els miserables analfabets de Jewtube, el tallen perquè hi surti un mamarratxo fent el pallasso per a vendre’t fum. El súmmum de la idiòcia: el de l’anunci i els miserables de Jewtube. Dit això, carregueu-vos de paciència; però us fareu un bé escoltant el vídeo, on destaquen les sàvies paraules de dos dels meus primers mestres en filosofia, Friedrich Nietzsche i Arthur Schopenhauer, als quals no he deixat d’admirar i d’estimar.
https://youtu.be/MIe8Pfg8spo?si=2XiRdo7vTUFQkk-b
Després de parlar de l’Estat i de l’educació, passem al fruit pervers d’aquesta combinació de verins: la Sanitat. Tothom clama per una sanitat universal, quan, si vols tenir salut, mantingues-te com més lluny millor de qualsevol metge. Què espereu que surti de la combinació d’una presó sense barrots dirigida per criminals, amb uns ensenyaments meticulosament estudiats perquè mai no sapigueu que la presó no té barrots, i que està dirigida per uns paràsits que viuen de fer-vos la vida impossible?: La Sanitat. Naturalment, com tots els animals, estem perfectament dissenyats per a viure. Tenir cura de la salut és cosa de cadascú, perquè no hi ha un sol cos idèntic en el món, i allò que a un hom li va bé, li escau, a un altre no. Escolta el teu cos i ell et guiarà envers la sanació. Ara bé, si vols posar-te malalt, aleshores, corre a cercar l’ignorant del metge. I val a dir, que la medicina fou una noble professió. Avui, no és el cas:
https://t.me/c/1168730878/422546
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5600383
NO CAL PARLAR-NE MÉS, DE SANITAT.
De fet, avui, si vols parlar de sanitat has de recórrer a la Justícia. Sense que serveixi de precedent, els excrements amb toga m’han sorprès. Vegeu aquesta notícia relacionada amb l’holocaust dirigit per l’Estat, la classe política, els criminals:
Tard i malament. Veureu com passaran anys i panys i al final, com sempre, tot ho oblidaran, i nosaltres també. No hi pot haver cap dubte, que la imputació hauria de comportar l’ingrés immediat a presó, perquè estem parlant del delicte de genocidi, un crim de lesa humanitat:
https://ejercitoremanente.com/2023/06/01/vacuna-covid-exigimos-justicia/
US HEU FIXAT QUANTA GENT HAURIA D’HAVER ESTAT JA
EXECUTADA ?
No oblidem mai aquest criminal de la banda dels Soros:
https://t.me/c/1168730878/422994
DEPÈN DE COM SONA LA BOSSA, PENSA.
En un genocidi, sigui per acció, per omissió o per col·laboració propagandística, la sentència no pot estipular un càstig que estigui per dessota de la pena capital. No parlem de delictes menors o econòmics, parlem d’enverinament massiu, degudament recompensat, que ningú fa ni diu el que feien i deien els del vídeo, de franc. Fins aquí pot arribar la idiòcia!
Tanmateix, ja sabem per a què estan els de la togueta. La seva feina és l’ocultació i la dissimulació de les atrocitats de les bandes criminals. Un dels darrers crims del desgovern de Soroslàndia, tots sabeu que fou l’atemptat terrorista a València. Els excrements continuen fent mandonguilles i ningú no sap quantes foren les víctimes mortals provocades pel PP i PSOE, que val a dir, que en són moltes més que les xifres oficials, perquè el fet de bandejar l’assumpte, demostra que hi ha molt de mort a amagar. Per això, com els jutges no fan res, menys encara justícia, que els provoca urticària, les màfies se solidaritzen entre elles, i si la bandes de criminals PP i PSOE s’organitzaren per a la comissió de l’atemptat terrorista, els socis del sindicat del crim, la banda Compromís, més afecta al tràfic de persones que als atemptats terroristes, ha col·laborat a emblanquir la imatge dels assassins i protegit l’estat criminal contra les denúncies de les víctimes:
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5599920
Res no ens estranya ja, perquè coneixem molt bé que l’Estat criminocràtic és un cau de criminals, emparats pels criminals de la togueta, i com a demostració, llegiu aquesta notícia que només pot ser fruit de l’afinitat i simpatia que senten entre ells els criminals:
https://t.me/c/1168730878/422823
DELINQÜENTS PROFESSIONALS,
- LA MÀFIA POLÍTICA -
EMPARANT DELINQÜENTS COMUNS,
CONTRA LA VOLUNTAT DE LA GENT,
AMB LA CONNIVÈNCIA I DEIXADESA DE FUNCIONS
DELS DELINQÜENTS LLETRATS,
- LA MÀFIA JURÍDICA -.
AIXÒ ÉS L’ESTAT CRIMINOCRÀTIC:
SI L’ESTAT JA ÉS UNA PRESÓ,
ARA L’OMPLEN DE CRIMINALS...
PER A FER-LO MÉS CRIMINOCRÀTIC.
Així, a Caganbúrria, gràcies als criminals de les bandes polítiques, podem estar orgullosos de tenir ‘la Catalunya que volem’:
https://t.me/c/1168730878/422852
LES VIRTUTS DE LA INTERCULTURALITAT !
Fem un salt i anem-nos-en a voltar món. Comencem a Gaza, el territori sionista que uns mal nascuts sense ànima volen robar als pobres jueus, sí, els del conte dels contes, pobrets!, sí, els que escrivien diaris amb bolígrafs que no s’havien inventat, sí, els de les llistes dels ascensoristes i dels pijames a ratlles com a documents històrics, sí, els filantrops, que malgrat tots els contes que s’inventen, només es preocupen pels goyim, els animals per a ells, però amb bon cor; que per això fan guerres, munten crisis econòmiques, ens embruten els cels i tot el que es pugui embrutar, i ens inoculen verins que ens maten, per tal de matar uns bitxos invisibles que no existeixen. Els bons, ras i curt.
https://t.me/c/1168730878/422593
PREGUNTA: NO US RECORDA L’ALEMANYA DE 1945?
VEJAM SI RESULTARÀ QUE HO FEREN ELS MATEIXOS!
Els bons:
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5600346
I vull concloure, exposant que m’ha sorprès el fet de no trobar cap notícia sobre els assassinats dels polítics de la Sheinbaum, a Mèxic. Sembla que hauria de ser notícia arreu del món. Tampoc no ha estat especialment divulgat l’assassinat de la parella jueva a l’Ambaixada dels amos a la colònia dels esclaus americans. Així, de primeres, són dues notícies que em sorprenen per la poca repercussió mediàtica. Ignoro si els medis jueus (globals i convencionals, els mentiders) ho han fet, perquè no consumeixo toxines informatives, però m’estranya que, fins i tot, a les xarxes socials no hagin tingut ressò.
ÉS POSSIBLE QUE NO VULGUIN DONAR IDEES ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada