JORGE LUÍS BORGES

Interrompo el ’Tancat per vacances’, perquè he trobat una frase de Jorge Luís Borges, el gran mestre argentí de la llengua espanyola - a qui no li agradava que li diguessin mestre - en la qual expressa el mateix parer que jo; bé, jo he expressat el mateix parer que ell. Aleshores, he decidit d’amenitzar-vos el vespre de juliol amb la companyia de la seva brillant intel·ligència. Si no heu llegit cap dels seus llibres, us els recomano. ‘El aleph’, segons el meu criteri, és el millor dels seus llibres de contes, essent el que dóna el títol, el més profund i extraordinari. Però tot el llibre és un plaer. Fins i tot, hi ha un conte de menys d’una plana, que em commogué en llegir-lo, i mai, en cap relectura, m’ha deixat de commoure: La casa de Asterión. La finesa de la intel·ligència d’aquest erudit es pot comprovar també en alguna conferència (per exemple, en la subtil i clarivident interpretació de les obres de James Joyce) i en alguna entrevista (com la que va concedir a Soler Serrano per a la Televisió Espanyola). Qualsevol topada amb aquesta intel·ligència, tan sublim com modesta, i tan senzilla com perfecta, s’ha d’aprofitar, perquè conscientment o inconscient, ens fa millors.

Comencem per la frase comuna que ell equilibra millor que jo, en substituir criminal i idiota, per dolent i imbècil. Val a dir, en el meu descàrrec, que en la seva època hi havia més gent dolenta que criminal, i més gent imbècil que idiota:

https://t.me/resurgente2020/67771

Acompanyem aquesta flagrant veritat, amb unes quantes més, que com deia ell: «No parlis, si no és per a millorar el silenci», i Borges era un bon ‘millorador’ del silenci, no sabem si perquè era cec, però sí perquè era intel·ligent.

Dues sàvies frases que m’hauré d’aplicar (Les escric en castellà, perquè és l’idioma original):

«Hay que tener cuidado al elegir los enemigos

porque uno termina pareciéndose a ellos».

«Yo no hablo de venganzas ni perdones,

el olvido es la única venganza y el único perdón».

Sobre els llibres:

«Un libro que no merece dos lecturas,

no mereció ni una».

Sobre el temps:

«El tiempo es la sustancia de la que estoy hecho.

El tiempo es un río que me lleva, pero yo soy el río;

es un tigre que me devora, pero yo soy el tigre;

es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego».

Sobre els vicis, amb humor:

«Yo no bebo, no fumo, no escucho la radio, no me drogo,

como poco. Yo diría que mis únicos vicios son El Quijote,

La divina comedia y no incurrir en la lectura de Enrique Larreta

ni de Benavente».

I abaixem aquest bell espectacle, amb una cita de caràcter filosòfic:

«Aceptamos la realidad tan fácilmente,

tal vez porque sentimos que nada es real».

En el món continua l’apocalipsi, però ho deixarem per a un altre dia, Borges no s’ho mereix; ell, que afirmava:

«La democracia es una superstición».