ALGÚ
DUBTAVA DE LA TRAÏCIÓ D’ERC ?
M’he
fet un fart d’assenyalar-los com a traïdors, i des de fa molt de
temps. El 31 de gener de 2018, el ximple que presideix el ‘zoològic’
de Catalunya, va actuar contra el president de Catalunya, traint el
seu compromís i seguint fil per randa les indicacions del cap de la
traïció a Catalunya: ORIOL JUNQUERAS. Si algú, fent el babau, es
pensa que és a la presó i que això no passaria si fos el traïdor,
s’erra de cap a cap. Tot just per això és a la presó. Ell és
l’esquer per a pescar el president legítim de Catalunya, l’home
que fou elegit pel poble i el Parlament, i que ha estat l’objectiu
– ja podríem considerar-lo – criminal del cap de la traïció i
dels seus lloctinents més avançats: el nét de feixista, PEDRO
ARAGONÉS, i el dandi de puti-club de carretera ROGER TORRENT. No ens
ha d’estranyar gens, si al capdavant de la policia catalana, o allò
que sigui aquest cau de guàrdies civils i policies nacionals, la
Generalitat hi ha posat un ‘porter de discoteca’. Aquest és el
nivell del país.
Avui,
27 de gener de 2020, el dandi s’ha carregat ell tot solet el segon
president legítim de Catalunya. Torra és l’última esperança per
al president a l’exili. I no ho dubteu, Torrent ho ha fet a
consciència, com fa uns dies, quan els miserables traïdors d’ERC
s’indignaven amb els independentistes i votaven a favor del
President com a diputat. Tot just, per clavar-li el punyal per
l’esquena en el moment de la veritat. I avui, veient la cara del
traïdor Pedro Aragonès al costat del president, n’hi havia prou
per comprendre-ho tot. I en tot això estant, fa un dies que el CAP
DE LA TRAÏCIÓ féu unes declaracions impròpies d’un catòlic
creient i practicant, i el mossèn, en un prodigi d’indignació,
deia una paraula mooolt, però molt lletja, perquè el traïdor
estava molt ofès per la gent que, com jo, li reconeixem una pèrfida
baixesa personal, una extraordinària indignitat política i la més
excelsa roïnesa en el comportament envers els altres; tot, molt
cristià. L’Oriol és un ésser que ha demostrat sobradament que o
bé és idiota profund o bé un traïdor de llibre. Fins aquí li
deixo escollir, que no cal desatendre la possibilitat que sigui
idiota de manual; tanmateix, l’home ha anat a la Universitat, i si
bé això no és cap prova de no ser idiota, l’he sentit engalipar
els votants, i l’home sembla que és capaç de construir frases amb
sentit i amb respecte per la gramàtica, encara que l’altre dia, a
un pas d’EXECUTAR la seva traïció, l’home, suposo que per
remordiments molt cristians – no oblideu que aquesta gent la fa i
després la confessa, per poder tornar-hi. Recordeu, si no, el sant
baró de les brutes clavegueres d’Interior, que tenia un àngel de
conductor de cotxe i anava a missa diària– va emetre uns
improperis, unes ‘paraulotes’, unes barbaritats, unes coses que
semblaven increïbles sortides d’aquella boca que només estima
espanyols i eixampla bases entre altres eixamplaments.
Ara
ja ho tenim tot damunt de la taula. Ciudadanos era la creació per a
la distracció. La gent els prenia com a la terrorífica amenaça per
a la independència, més que PP, PSOE, Comuns i Vox tots plegats,
però la veritable amenaça per a la llibertat de Catalunya és ERC,
i avui ens ho han posat negre sobre blanc. Per això, per si hi ha
algú que encara baixa de l’hort i no se n’havia assabentat, ERC
era el partit de la negociació, la pau, la serenitat i la vaselina.
Tot molt ben preparat i seguint les ordres directes de La Zarzuela.
No oblideu que són d’ERC, i si diuen Catalunya, volen dir Espanya,
i si diuen República, volen dir Monarquia i si diuen Esquerra, volen
dir Franquisme 2.0. Qui pensi altra cosa de la classe dirigent d’ERC
és que entén de política tant com Valverde de futbol.
No
vull estendre’m més. Ja està tot dit. ERC HA CONSUMAT LA TRAÏCIÓ
A CATALUNYA, I HA DEIXAT ELS CATALANS A LES RODES DEL TREN. Només
espero que els catalans no serem tan imbècils de permetre que cap
membre del partit de la traïció pugui guanyar-se la vida mercès
als nostres vots, però tampoc no dubto que la tupinada a les
eleccions està a la vista, com n’hi hagué en les dues darreres
eleccions, que guanyaren – ves, quina casualitat – PSOE i ERC,
uns resultats que no se’ls pot creure ningú amb dos dits de front.
Les eleccions les guanyava, a Espanya, un PSOE sense idees, sense
programa, sense res més que mentides i teatre, amb un pallasso de
candidat, i ERC les guanyava a Catalunya a Junts pel sou (a Europa
no(?)- que val a dir, que Carles Puigdemont tot sol és capaç de
guanyar i esborrar del mapa ERC, com ho va demostrar en les eleccions
de desembre, fent un partit en quatre dies i humiliant el traïdor.
Carles Puigdemont guanyaria, sense dubte, perquè per molts errors
que hagi comès, creu el que diu, mentre que el mossèn que tenen
engarjolat i al qual donen un senglar diari – que aprimar-se, no
s’aprima, el que fa la fe! -, ara, acomplert el pacte amb els seus
estimats espanyols, podrà tenir l’oportunitat d’esborrar del
mapa definitivament el seu rival polític, fent-ho amb les pitjors de
les armes, les més iniqües i repugnants a l’ètica, com per tenir
respecte per la seva dignitat com a persona! No oblideu la reforma
penal que volen implantar, que ves, quines coses! posaria en
llibertat els presos d’ara i facilitaria el lliurament dels
exiliats. Quines coses! Oi, que resulta d’allò més curiós?
La
jugada ERC–PSOE els ha sortit bé. Sobretot perquè la limitació
intel·lectual de Junts pel sou, no ha permès que cap d’ells sabés
que tenia a les mans ni amb qui se les jugava, perquè l’única
preocupació era l’escó i el sou oficial, com va passar a la
diputació o amb l’Artadi – la recordeu? El rècord de màsters,
una eminència, la gran promesa de futur... i ha trobat la cadireta a
l’Ajuntament i au, ara a fer-se fotos, a fer el pallasso i a viure
de la ciutadania, com un Maragall més .
Oh, i després dieu que la política és lletja? Pregunteu-los-ho al
paràsits que viuen d’ella; i si els
compteu, us adonareu que són milers d’inútils abocats a una
menjadora, sense altra preocupació que ‘fer política’ i dormir
la migdiada, com ens demostrà un home fet i adobat en la matèria
com Margallo, en la seva memorable
dormida en el lloc de
treball, on li paguen per a això deu mil euros al
mes, dietes apart, que
tots els europeus
o imbècils que viuen a Europa, paguen per a mantenir tota la fauna
parasitària i inútil que asseu els culs als parlaments, com els
porcs amorren el musell a les menjadores.
Avui
ha estat un dels pitjors dies en la història del parlament, dels més
lamentables de tota la història de Catalunya, per això, per
dignitat, cap de les paneroles que avui infectaven el parlament,
hauria de tornar a posar-hi mai més els peus. Uns perquè hi parlen
castellà (la llengua de l’opressor), altres perquè volen seguir
essent els colons, altres perquè ni sí ni no, però cobrar sí,
això sí, i per
la victòria del comunisme dels xalets; uns
altres perquè hi són i no hi són: els traïdors i els incapaços.
Collons, quin bé de Déu de sense substàncies. Només quatre éssers
humans en un parlament: no és poca gent?
La
política va morir als setanta. Tot el que hi ha
des de llavors és infàmia. Billy Brandt i Olof Palme, potser foren
els últims polítics europeus. El
darrer, a més a més, fou assassinat... per fer política. I si
mirem als Estats Units, l’exhibició d’homínids
és espectacular: Clinton, el bonobó; Bush, l’esglaó perdut;
Obama, el ximpanzé simpàtic que llueix en
tot circ. Aquí no tenim homínids tan estretament emparentats amb
les mones, per bé que hi ha en el parlament de Catalunya, un bon
assortit d’aquests micos i
‘miques’. Però la
veritat és que aquí ens
va més la fauna autòctona: llimacs, porcs, rates de claveguera,
voltors, trencalossos, llops, guineus, sargantanes i sobretot, moltes
paneroles. És el que hi ha, i res no s’hi pot fer, perquè tu
votaràs el que voldràs, però sortirà elegit els qui ells han
decidit que ha de sortir. I sí, ja sé que direu: Oh, aquest beneit,
quines coses diu! Com si no hi hagués democràcia!
Senyor
jutge, per fer, no tinc
cap pregunta més.