dissabte, 17 de juny del 2017

EL TERRORISME ÉS EL NEGOCI NEOLIBERAL




Oh, què diu, aquest beneït! La perversió del sistema neoliberal és inicu fins en els fonaments. Pensar que avui, que tot és ple de càmeres, que tota informació digital està controlada -aquesta també-, que pels mòbils saben tothora on som, què pensem, amb qui ens reunim, etcètera, etcètera... pensar avui que un atemptat és possible, és ser molt innocent. De fet, l’objectiu dels neoliberals és construir una societat infantil, en la qual la por i la inseguretat ens facin mesells i oberts a qualsevol violació de la nostra llibertat, i ells ens ho compensaran amb un seguit de parcs temàtics per a entreteniment del tedi vital.
Tothom sap que el terrorisme gihadista és finançat i protegit pels assassins de Qatar, els mateixos que tenen la seu central dels seus negocis a la City, els mateixos que dinen i sopen amb l’escurçó de la May, o amb el substitut de torn. Ara han assolit de posar al comandament de França a un altre cadell neoliberal, el Riverita francès: Macron, que no em direu que no és el gendre perfecte, tan educat, tan atractiu i que fins sembla intel·ligent! Veureu com ara els atemptats gihadistes s’estendran a França. L’objectiu és el control, sí, però el control de la disidència ideològica. Tota aquesta vergonya té per únic objectiu la protecció dels veritables assassins, que no són els desgraciats abduïts que s’immolen per accedir al paradís, sinó els que trafiquen amb dòlars i euros. Si els abduïts tinguessin una miqueta de seny, sabrien prou bé que assassinant -si hi ha cel- Mahoma no els acollirà. Perquè el cel músulmà serà el que serà, però sense dubte no és un cel on tinguin cabuda els assassins, que una cosa és ser Déu i una altra un imbècil. I el profeta Mahoma, no és profeta d’un imbècil. I això, els bons musulmans ho saben millor que jo.
Tanmateix, els criminals qatarís són rebuts amb tots els honors i protegits perquè no els passi res a totes les grans seus del poder mundial. Ells, amb els seus diners, compren mundials de motos i fórmula 1, de futbol, paguen la propaganda d’un club podrit per dins com el Barça, ple de delinqüents, i compren els dropos de la UEFA... Els diners, avui prou que ho sabem, rendeixen les ànimes dels mesells. Només la gent amb consciència, la gent que sap què és la llibertat, no es deixarà subornar pels enemics de la justícia i la llibertat. Però en aquests homes no els cerqueu en la direcció de cap país, que els neoliberals compren fins al Diable. Per bé que són ells qui són comprats pel Diable.
L’objectiu és controlar tot allò que impedeix als grans criminals del món de seguir convertint el món en allò que és la seva ment, un femer. Només heu de cercar a la revista Forbes, en els que hi surten i els que no, i hi veureu tots els que financien els crims gihadistes, ja que el gihadisme, i en això sí que us diuen la veritat, és l’aniquilació de la llibertat.
Quan era jove, tots els països on veies la policia i els militars al carrer, eren països on les llibertats estaven restringides i perseguits els pensaments lliures. Avui, amb l’escurçó de la May al capdavant, el neoliberalisme tracta de restringir les nostres llibertats per poder permetre els criminals fer la seva sense oposició. Tota la comunicació està en mans dels banquers i financers, que prou sabem tots que són els carteristes que tenen establiments oberts al públic. Mentre els ciutadans creguin que estan amenaçats pels gihadistes, ells podran fer la seva al seu gust. I ja us ho dic jo, un pobre escriptor, el perill per les vostres llibertats i les dels vostres fills, són aquells que us diuen que us protegeixen. Sempre ha estat així, i només un sistema educatiu pervertit per la defecació intel·lectual neoliberal ha permès que la gent combregui amb rodes de molí.
Quan només hi ha un únic terrorisme, quan se’ns diu que és a tot arreu i és una amenaça per a tothom, sapigueu que us menteixen. No us crida l’atenció que no hi hagi cap altra tipus de banda armada al món? Que us penseu, que tots els antics revolucionaris són neoliberals ara? Si hi ha terrorisme al món, és el que financien els que lluiten contra ell. Tot és un negoci. I aquí, a la podrida democràcia espanyola, ho sabem prou. Qui era el que menys interès tenia en la fi del terrorisme: sempre el govern d’estat. Potser encara us penseu que les torres bessones foren un atemptat. Creieu el que vulgueu, al capdavall durant mil·lennis les autoritats imposaren que el centre de l’univers era la Terra.
El gran perill de les llibertats no són quatre desgraciats que s’immolen i maten una dotzena d’innocents. Els grans criminals són els que fan les guerres, els que maten centenars de milers de persones i provoquen el desplaçament desesperat de la gent. Aquests són els criminals. Us recordeu de Halliburton i l’assassí de Dick Cheney, el podrit cervell del ximpanzé Bush? On és aquest criminal de la guerra de l’Iraq? Us heu fixat que els noticiaris ja no ens parlen dels pobres que moren en el Mediterrani? No es pot mantenir una mentida eternament, ja que si no serà descoberta. Per això, ara us ho amaguen. I aquí pau i després glòria.

No us amoïneu, els criminals ens protegeixen. Aviat tindrem el privilegi de gaudir d’uns jocs olímpics a la seu del gihadisme. Avui, pagant, sant Pere canta. Han destruït el pensament, perquè saben que destruint el pensament s’acaba la llibertat. I ara, poseu en marxa el mòbil i comuniqueu els vostres pensaments als amos.   

dilluns, 12 de juny del 2017

L’1 D’OCTUBRE, ENS CONVOCA LA HISTÒRIA



El proppassat divendres el vicepresident i el president de la Generalitat convocaren el referèndum de la independència de Catalunya per al vinent primer d’octubre, data que coincideix amb el nomenament del Generalísimo Franco com a cap del Govern d’Espanya per la ‘Junta’ de militars sublevats contra la república. Al dictador el nomenà la Junta dels sanguinaris militars, mentre que el futur de Catalunya el decidirà el poble català en la manifestació secreta del vot. Només són dues maneres diferents d’interpretar la política, però, malauradament, una és l’espanyola i l’altra la catalana.
El dia 1 d’octubre la història mirarà a Catalunya, el poble que perdé la seva independència política després de la derrota el 1714 quan el comandant en cap dels exèrcits castellans, l’execrable Felipe V, va prendre la ciutat de Barcelona, que va resistir com va poder gairebé un any les escomeses d’un exèrcit molt superior. El dia 1 Catalunya es jugarà el ser o no ser de la seva identitat política. Per això, és tan important la convocatòria del referèndum, tan important com decisiu serà el seu resultat.
Si el resultat del referèncum dependrà de la voluntat democràtica i pacífica dels ciutadans de Catalunya, la convocatòria cal atribuir-la als qui l’han fet possible. I aquí mereixen el relleu històric les figures capdavanteres de les institucions catalanes: M.H.P. de la Generalitat Sr. Carles Puigdemont, M.H. Vicepresident Oriol Junqueras, la M.H.P. del Parlament Sra. Carme Forcadell, i tots els parlamentaris democràtes del parlament de Catalunya, i també totes les institucions, associacions i entitats cíviques i socials que integren el teixit del nostre país. Necessitaria un llibre per escriure els noms i cognoms de tota la gent que amb el seu sacrifici pel país i el seu esforç personal han donat suport a la reivindicació secular del poble de Catalunya, un llibre que hauria de tenir un epíleg que inclogués tota aquella gent que des d’Almirall, passant pels presidents Macià i Companys, fins ara, abans de la nostra revolució, han lluitat per defensar i conservar la identitat del nostre poble com a nació. A tots ells gràcies; així com cal agrair a tota la gent que amb el seu treball silenciós durant tants d’anys han lluitat per la llengua, per les tradicions i per la realitat política i nacional del país, de vegades des del més tímid anonimat. Car, l’èxit d’aquest moment històric -i això, amb justícia, és reconegut per totes les grans figures polítiques del moment-, l’èxit és obra de tots els catalans que, tossuts, mai no hem abaixat el cap. N’hi ha que han cercat l’entesa i l’acord amb els espanyols, però mai no han abaixat el cap. A tots doncs, el meu reconeixement, respecte i consideració.
Ara és l’hora de la veritat, i tots sabem que els fills de la dictadura no ens ho posaran fàcil, ells, que estan tan acostumats a exercir el poder sense altra limitació que la voluntat del seu immediat superior. Tanmateix tots els catalans sabem qui són i qui són els seus pares, des del Rei Felipe VI, fill del codictador Juan Carlos I, l’enamorat incondicional de les Leyes del Movimiento, fins als representants polítics espanyols actuals, alguns dels quals acomiaden exministres criminals de Franco amb la salutació romana o ostenten càrrecs com la vicepresidència del govern ‘democràtic’ d’Espanya... Certament, l’1 d’octubre Catalunya pot posar fi a la dictadura de Franco i a la tirania que durant 300 anys ha patit de les Cortes de Castilla i de la seva inícua Justícia.
Així doncs, catalans, l’1 d’octubre es vota llibertat o submissió, democràcia o tirania, igualtat o privilegis, justícia o decret llei. El sí serà el crit de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat i de la justícia. El no, si bé legítim, és l’agenollament perpetu, la submissió voluntària a la corrupció, la injustícia i a la pèrfida monarquia borbònica. Ara no tenim por, perquè ja no ens en fan, perquè sabem que allò que sí que ens ha de fer por, basarda i pànic és no alliberar-nos del jou d’una gent ufana i superba que creu del tot convençuda que deuen, poden i saben sotmetre, perquè ells són els qui pensen per nosaltres.
Mai no hem estat covards, mai no ens hem rendit, mai no ens hem resignat a ser el que no som, però el terror i la impunitat castellana sempre ens ha estat imposada per la força. Avui, a contracor, els espanyols per no ser bandejats del món i del progrés han hagut d’acceptar els preceptes bàsics d’unes societats desenvolupades, lliures i responsables, com ho són les societats dels països democràtics europeus. Avui això ens protegeix de l’aniquilació com a poble, i per això hem de cridar ben alt qui som. Els nostres representants ens lliuren els estris: les urnes. Som-hi doncs, i demostrem-los que a nosaltres, els catalans, mai no ens ha fet por la llibertat.
Ara més units que mai.

Visca Catalunya lliure!