DIMISSIÓ GOVERN GENERALITAT !!!

El que ha passat aquestes tres darreres nits a les ciutats de Catalunya és una vergonya per a la colla de pusil·lànimes que regenten la Generalitat. No hi ha hagut al·locució pública del President, que se’n va a passeig, i deixa en el seu càrrec l’inepte que ha provocat una nit de caos a Barcelona, resolta amb trenta ferits. La dimissió del Govern és una necessitat, aquesta colla de ganàpies han demostrat una immaduresa que fa vergonya aliena. El conseller Buch, l’ensinistrador dels gossos de quadra, hauria d’haver estat destituït dimecres sense deixar-li obrir la boca, i en canvi, se li ha posat un micròfon als morros perquè acusés de violència els manifestants, quan ell ho sap millor que ningú que foren els gossos drogats i els carnissers vinguts voluntàriament de les Espanyes els que han provocat la violència. I el ximple del Buch carregant contra els manifestants, els mateixos que amb els seus vots li han donat a menjar. La poca-vergonya de l’individu és per fer-se-la mirar. Ja quan garlava en veu alta i es feia el pinxo, ja em va semblar que era un covard, un incompetent, un inútil i un miserable; els fets m’han donat la raó amb un excel·lent en clarividència. I tanmateix, aquest dròpol és el responsable de la violència a Catalunya, per incapacitat, per covardia, per ser un mesell que no obrirà la boca. Ell cobra del rei, i molt bé que li està. Al capdavall, defensa el seu rei contra els manifestants que li han posat el cul al seient. Si podeu considerar una baixesa política més roïna, me la dieu.

I el president, què dir de l’home que avui s’ha calçat les vambes i s’ha posat a fer pinya camí de Barcelona! Ell és la màxima autoritat de Catalunya, ell hauria d’haver assumit tota la gestió de la crisi, hauria d’haver exigit la retirada de les forces d’ocupació responsabilitzant-los de tot el que pogués passar. Els gossos de quadra són prou animals per fer la mateixa feina, més si pensem que tots són policies nacionals i guàrdies civils reciclats. I, si en un supòsit, la situació a Catalunya fos incontrolable, aleshores demanar reforços. Ell és qui ha de donar les ordres als ciutadans catalans, però l’home, s’ha posat les vambes i aprofitant aquests dies tan bonics de tardor, s’ha posat a fer ruta, amb solidaritat amb la gent. MaredeDéuSenyor!

Tota aquesta revolta pacífica, democràtica i reivindicativa no hauria estat una altra cosa si els qui s’hi havien de posar al davant, haguessin assumit la seva responsabilitat. Puigdemont va fer el sòmines el dia 27 d’octubre, després l’amic traïdor féu l’impossible per estabornir l’independentisme, i ara els seus gossets de falda, l’Aragonès i el Torrent, i el duo dinàmic Tardà-Rufián s’han encarregat de defensar el status quo, i això sí, tot aprofitant l’ocasió per demanar el vot, que escolta, una cosa no treu l’altra, i aquests miserables si no viuen de la política, no viurien de res.

Catalunya fa una revolució per a l’alliberament nacional i el seu govern fa pinya amb el govern que ens oprimeix, és per tornar-s’ho a dir i no creure-ho! La gent que marxa, la gent que talla carreteres i vies, que protesta PACÍFICAMENT davant de les tocineres i altres establiments de la miserable casta política, que es mou, que no para, que viu amb il·lusió i empenta el somni de tota una vida, tot això, els pusil·lànimes del govern ho ignoren, i pensen que el sou els arriba de Madrid i que si diuen una paraula més altra que l’altra aniran a la presó en aquest estat de democràcia sobradament consolidada, tan consolidada, que els fonaments foren posats el 1936-1939 i des de llavors s’han anat forjant, primer amb la democràcia orgànica i després amb els hereus monàrquics, legítimament elegits pel poble per la ‘democràcia orgànica’, tot assolint el miracle de convertir el que semblava una tirania en una democràcia de les més consolidades del món.

Que ens hi juguem molt, sí. Que són capaços de matar-nos sense gaire escrúpols, això ja ho sabem de sempre. Aleshores, què esperaven? El tirà prou que ho va deixar ben clar el 3-O, defensant els seus gossos carnissers i no tenint ni una paraula per al poble que odia. Què esperaven? La gent ha dit prou, que ens matin, però desconnectem Catalunya dels Borbons avui i per sempre més! Però els republicans, que fan moltes performances i munten organitzacions inútils i no es cansen de pronunciar les mateixes paraules que avui ja han perdut tot el sentit, els mateixos que confien en l’organització mafiosa de la Unió perquè algun dels criminals que la dirigeix mogui un dit. Mourà un dit per robar el poble, no ho dubteu, però cap dels criminals que estan aixoplugats en el femer europeu mourà un dit per una persona reprimida o perseguida (ho han fet amb Assange? -no, fou Equador -, ho han fet amb Snowden? -no, fou Rússia, sí, Rússia! -, ho han fet amb Puigdemont? - no, han estat els flamencs, que el clan mafiós no el deixa ni entrar al seu antre de corrupció...). D’aquests delinqüents comuns no podem esperar-ne res, feu-vos al cas que volen triar per a no sé quin càrrec el delinqüent, a més cínic, del Borrell, un paràsit, i segons que es veu, immune a qualsevol tractament.

Hem de fer-ho, sense dubte, però penseu que la Generalitat ens lliurarà a tots desarmats abans que donar-nos un cop de mà. És tan profunda la vergonya que sento, que m’aturo aquí, perquè de seguir endavant ja no hi hauria paraules i sentit sinó improperis i ràbia, molta ràbia, de veure com els que se suposa que són nostres, juguen a favor d’ells. I més val que no parli de les rates d’ERC, Eixam de Rates Col·locades.

Potser avui he estat més incorrecte en el meu escrit, però em bull la sang de veure que els mateixos que s’ofeguen per manca d’aire en pronunciar democràcia (el govern espanyol) i que s’oposen agressivament als que somriuen sempre que la diuen (el govern català, o el que sigui), em bull la sang de comprovar que als ‘nostres’ no els fa res de mostrar-se solidaris amb els que la ofeguen, i així, entre tots dos, tracten d’escanyar l’anhel de llibertat del poble de Catalunya que demana simplement de decidir què cony vol ser. Però el Govern primer ho preguntarà al rei, vejam si el rei, com és molt sever, no hi està d’acord i els tanca a la presó, que aquest és el diàleg en el diccionari dels Borbons, dels quals la història ens en parla tothora i mai bé... però només a França, i ja fa molt de temps, els feren justícia. Ves quines coses!

O DUI O DIMISSIÓ.

JUTGES TERRORISTES

Avui hem comprovat com els fills de Franco i els patrocinadors del cop d’estat borbònic de 1978 han fet reviure els mantres del dictador. Sense dubte, la nefasta saga borbònica deu tota la seva influència i poder al terror que els cossos de seguretat i els feixistes sempre els han ofert per combatre el poble espanyol i sotmetre’l a la tirania medieval que imposà el primer genocida modern: Felipe V.

Sense cap dubte no sóc espanyol, ni em dec a una colla de paneroles vestides de reis i de princeses, menys encara al respecte envers una bandera que sempre ha significat una agressió contra el poble de Catalunya. Tampoc no puc sentir-me espanyol quan comprovo que els jutges són uns terroristes vestits amb toga, que no els cal posar bombes, en tenen prou amb el crim de les seves paraules per enviar a l’ostracisme els enemics del seu amo criminal, el rei.

Tots sabem quina mena d’escòria és la saga borbònica, a ningú amb dos dits de front, se li escaparà que el fratricida és un dels lladres més grans i corruptes que ha viscut en aquesta terra malaurada, dita Espanya. L’hereu de Franco no ha fet altra cosa que mantenir i preservar l’estat d’extrema corrupció i ha exercit, democràticament, com a feixista, amb cop d’estat inclòs (23F). Sense dubte el dia que Juan Carlos I, rei de Espanya, es mori, el món serà millor, no gaire millor, però una mica més, sí, sense dubte. El seu hereu és un feixista declarat, amo i mantenidor de Vox, PP, PSOE, Podemos, que tots són els mateixos gossos de defensa monàrquica amb diferents collars. Aquest infame rei d’Espanya és el mateix que ven les armes que destrossen la vida dels iemenís i el que actua com a comissionista del petroli que li envia l’assassí confés del rei àrab, íntim amic. Entre aquests criminals vivim, i no oblidem que el nefast i vergonyós rei espanyol, fou el primer a elogiar la seva policia en la repressió injustificada contra gent gran i indefensa. Aquesta escombraria, per molt vestida de dignitat i de reialesa que el vulgueu vestir, és una sangonera (perquè escanya el seu poble amb el robatori sistemàtic, un robatori que és indiscutible i que si no surt a la llum pública és perquè a més de sangonera és) una rata (perquè amb les clavegueres de l’estat i amb diners públics exerceix la política dels feixistes, que és la persecució de la dissidència, i protegeix als miserables que es fan dir periodistes i no són més que lloros sense intel·ligència) i un virus (un execrable ésser viu que només existeix per parasitar, contaminar, corrompre i destruir tot allò que de bo té la vida). Aquesta és la vergonyosa realitat del país de Franco, dels seus hereus apologetes, i d’aquesta manera, tenim uns jutges que són terroristes (recordeu que el ministre de l’interior espanyol, un jutge, ha estat sentenciat per no perseguir les tortures de la policia monàrquica i democràtica espanyola). Espanya és un règim tirànic, opressor, on mai no hi ha hagut una veritable llibertat, sobretot perquè la pesta borbònica mai no ha deixat d’ofegar el país des de la contaminació de l’hoste, allà per 1713.

Els catalans no som espanyols, i no ho som perquè no podem sentir-nos representats per una bandera i un himne que han estat els símbols de la més llarga tirania europea del segle XX, menys encara per un rei, un ninot cruel i sense ànima, fill d’un fratricida amic del gran dictador, l’home que amb un cop d’estat el 1939 assegurà el retorn de la tirania borbònica a Espanya. I no oblidem a tota l’escòria econòmica que els dóna suport, lògicament a canvi de la protecció per al robatori indiscriminat i la protecció dels terroristes togats, i aquí podem esmentar: BBVA, Santander, La Caixa, Banc Sabadell, El País, El Mundo, ABC, La Vanguàrdia... i l’Íbex-35 (l’organització mafiosa que seguint les ordres del tirà, dirigeix el país).

Veurem què ens portarà el futur, jo, per la meva banda, només sé que l’única cosa que desitjo és la independència de Catalunya, perquè no sóc espanyol, perquè m’avergonyeix tot el que ve d’allà, ja no dic del que ve de la Zarzuela, el Tribunal Suprem i el Parlament feixista espanyol. No sé sí serem o no independents, el que sé és que totes les meves actuacions d’ara endavant maldaran per desprestigiar Espanya, el colpista que porta la corona (recordeu que ningú no ha expressat la seva conformitat amb aquesta usurpació de poder) i les escombraries humanes que vestides de toga pretenen donar dignitat al terrorisme d’estat. No oblidem mai els GAL i els criminals de Felipe González Márquez o el criminal contra la humanitat, José María Aznar López, als quals els terroristes amb toga han protegit i defensat d’haver de donar explicacions dels seus crims en audiència judicial.

Espanya és una tirania, cal dir-ho clar i sense subterfugis. I Europa és el cau de serps verinoses on una colla de lladres defensen el tresor dels seus robatoris, com en el conte d’Alí Babà. Ni els catalans serem lliures ni ho seran els europeus si no escombrem tots els paràsits i criminals que detenen el poder en totes les altes instàncies nacionals i europees, aquestes darreres dirigides pels assassins del BIS. I no oblidem mai que el respecte tothom se l’ha de guanyar. Un jutge pot ser una persona honesta o un terrible criminal, un president pot ser un administrador honest o un corrupte (Espanya i Europa, on per cert, cal recordar la visita de Georges Soros, el pitjor criminal actiu avui, al president espanyol, la titelleta bonica que serveix per posar-se un vestit i fer patxoca i omplir-se les butxaques amb la sistèmica corrupció que, com li va dir Soros, el farà ric. Només ha de pensar en el terrorista d’estat Felipe González, que avui és ric, treballa com a bon socialista per a una multinacional que li paga un sou extraordinari (robat als clients) perquè l’escòria guarneixi els àpats i els sopars de la banda criminal en les seves reunions per a celebrar com de bé que funciona el sistema que els permet el robatori, gràcies a sa Majestat; la impunitat, gràcies als Magistrats; i la protecció, gràcies als Agents de l’ordre públic).

Això és Espanya, això és Europa, això és la democràcia que tanca a la presó la voluntat d’expressió lliure i democràtica i felicita i condecora els gossos criminals que drogats atacaven la gent indefensa. Només un detall, la policia que es vesteix com els robocops que tenim avui, no és una policia, són agents de l’ordre privats, dedicats a la protecció dels capos mafiosos i dels seus negocis fraudulents. És clar que demanar reflexió a un policia antiavalots és com demanar comprensió a un dòberman rabiós.

Visca Espanya sense els catalans, en cas contrari, mori Espanya.

Quant al rei, cap raó hi ha per a la manutenció d’aquestes nissagues criminals (són al darrere de tots els grans crims de la humanitat: corrupció, manipulació, tràfic d’armes i diners, per no parlar del tràfic de ‘carn sexual’, nens inclosos, ocultació de crims...). Potser l‘única cosa que ha fet bé el poble, ha estat aplicar justícia a Carles I, Lluís XVI i al Tsar Nicolau II. I a qui no em cregui que investigui l’origen dels bancs, de la noblesa negra i del poder del Vaticà, i hi veurà la sang tòxica d’aquestes nissagues de criminals.

Espanya recupera la seva ancestral autocràcia monàrquica i criminal, Europa es presenta com a una organització mafiosa al servei dels capos, una organització que protegeix els delinqüents (tots amb càrrecs pels serveis prestats) contra el poble i la seva voluntat. No hi ha més llibertat ni democràcia a Europa que a la Xina; a Europa hi ha només, una més gran condescendència amb l’expressió lliure, però la persecució és tan subtil i cruel com a la Xina. Pensem en Varoufakis, en Assange, en l’actitud del femer europeu i el copròfags que la representen en la defensa de Lula da Silva, Correa i altres dignes dirigents elegits democràticament. Europa és una absoluta tirania, i els catalans hem de pensar a qui hem de demanar empara, ja que Europa és tan perniciosa per a la llibertat i la democràcia com Espanya o Turquia.

I no oblideu que darrere de tot això hi ha el Deep State, els criminals que mouen els fils dels polítics des de les seus corporatives i els bancs. Mentre aquests criminals tinguin un bri de poder, la llibertat és una quimera.

Qui tingui orelles, que escolti!

President Torra, el MHP Puigdemont proclamà la independència i la desà al calaix per començar un diàleg amb el règim borbònic. Dos anys després hem comprovat que el tirà només vol la destrucció del nostre poble, i que ningú no ho dubti: no ens destrueix físicament perquè malmetria la seva imatge, que si no fos per això en aquest tirà li faltaria temps per assolar tota la Catalunya. Així doncs, traieu la declaració del calaix i imposeu la voluntat democràtica del poble de Catalunya a la tirania de les porres i agressions dels sequaços del rei. DUI i oposició definitiva al Borbó i tot el que representa. Felipe VI no té cap legitimitat, cap ni una. La DUI té el suport de dos milions de ciutadans, que van votar sota els cops de porra del rei il·legítim. La llibertat ens l’haurem de guanyar, els espanyols només volen venjança, venjança i venjança.