BREXIT, TDAH I LES ‘NENES’

Moltes felicitats al poble britànic: als anglesos, als gal·lesos, als escocesos i als irlandesos. Potser algun dia els irlandesos s’uniran amb els seus germans d’illa, potser els escocesos cometran l’errada de mantenir-se en el feixisme europeu representat pel BIS i la tirania política amb seu a Brussel·les, potser els gal·lesos i els anglesos sostindran el Regne Unit o es divorciaran, tant se val, passi el que passi, el que és digne de ser elogiat és que el poble britànic ha engegat a dida els tirans europeus que esclavitzen els pobles de tota la ‘comunitat’.

Les corporacions bancàries i l’organització del crim, amb la reialesa al capdavant, han fet mans i mànigues per revertir la voluntat del poble britànic. Sortosament, el sentit de responsabilitat democràtica està molt integrada en l’ésser dels habitants de les illes; són molts segles ja! Als anglesos com a poble dominant, se’ls pot retreure moltes infàmies i abusos, és clar. Val a dir però, que aquestes infàmies i abusos han estat comesos sempre per la classe dirigent sotmesa a la monarquia i als interessos asquenazites. L’anglès és l’home de l’humor, del futbol, de la música i de la flegma.

Felicitats al poble anglès per haver donat el pas envers la llibertat. Aviat seran fora de la presó que el parlament europeu gestiona a les ordres de la Corrupció Europea, el Consell d’Europa i els criminals del BCE, ara amb la pitjor i més perillosa terrorista del món al capdavant. Felicitats per haver aconseguit recuperar la dignitat com a poble, de recuperar el sentit de política i d’escopir a la cara a la màfia asquenazita que pretenia cordar-los les cadenes d’or al turmells. Des de les illes, veureu com l’Europa continental va davallant a la tirania del BIS, com els pobles entraran en greus conflictes i violència, misèria i fam; ho podreu veure des de més enllà del canal de la Mànega i sentir-vos alleugerits d’haver recuperat la vostra llibertat. Una vegada més, moltes felicitats. Sense dubte, ara teniu obert un veritable futur de possibilitats.

*

La mentida del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat que la perillosa classe ‘científica’ dels psiquiatres – homes veritablement malalts de vanitat i cruels fins a la inhumanitat – considera argument per drogar els nens i els adolescents amb substàncies destructores de les funcions naturals del nostre cervell, aquests indesitjables que tenen per capità de l’equip l’execrable Rojas Marcos, avui han pogut comprovar com es desfà la mentida i el seu crim continuat sobre els nens i els adolescents. En una notícia de El Nacional, s’informa d’un estudi segons el qual els nens i joves amb TDAH, poden reconduir la seva conducta només amb l’exercici dels escacs. Només amb l’exercici dels escacs! Un tauler i unes peces i jugar, i el nen harmonitzarà el seu món. Els terroristes de la psiquiatria, en canvi, veureu com defensaran la intoxicació amb inhibidors cerebrals, antipsicòtics, calmants i deshumanitzadores drogues, que garanteixen la clientela de les farmacèutiques de per vida. Sense dubte que els criminals de la psiquiatria, maldaran perquè el negoci del crim i la intoxicació no els porti a la bancarrota. Tanmateix, aquests mentiders, perillosos delinqüents al servei de l’estat, ja sabien des de sempre que tot el que diuen es mentida, una pèrfida mentida. NO HI HA CAP ESTAT DE NORMALITAT PSÍQUICA, CAP NI UN.

El criminal Rojas Marcos, l’eminent psiquiatre que s’ha fet multimilionari i ha fet multimilionàries a les empreses farmacèutiques, prou que sabia des del començament de la seva mentida del TDAH, que amb música es podia restablir la normalitat d’un cervell jove aclaparat per les ‘escombraries’ que li aboca el món, i que un psiquiatre MAI DE LA VIDA maldarà per canviar. Un psiquiatre és un indigent intel·lectual que ven la seva vida al servei dels seus amos. La seva missió és executar la part ‘professional’ de la desactivació de la llibertat humana. De fet, la psiquiatria sempre ha estat al costat dels estats i del poder, sempre, servint els interessos de la classe dominant per sotmetre via destrucció cerebral els seus enemics, crítics o opositors. Només cal fer una mica d’història per comprovar-ho.

Per concloure aquesta denúncia i demostrar la necessitat urgent de la desaparició de la psiquiatria de TOTES LES FACULTATS del món, així com la persecució d’aquells que hagin comès crims en la pràctica de la seva ‘professió’ (la destrucció intel·lectiva i afectiva dels seus pacients), només una dada prou il·lustrativa. El llibre de les malalties mentals (un catàleg que elaboren aquests malalts d’acord a l’interès de l’estat que els paga) l’homosexualitat fou patologia fins que els amos els digueren que no, que ara ja no tocava d’acord amb els interessos criminals de la classe dominant, per això, avui, segons aquests escrupolosos científics de pa sucat amb oli, ja no consideren l’homosexualitat una malaltia, i han descobert – fins a on pot arribar l’estupidesa humana – que hi ha, de moment, 112 gèneres o relacions de caràcter sexual. Sense dubte, l’exclusió social d’aquests pervertits és una urgència sanitària. I la persecució dels seus crims (a EUA molts joves tractats de TDAH se suïciden per causa de la destrucció intel·lectual, afectiva i sensorial, que ha comportat la teràpia d’intoxicació d’aquests criminals) per una qüestió de justícia.

Amb una altra societat i un altre ritme social, no existiria el TDAH. Amb l’exercici de música, escacs, ioga, natació i moltes altres activitats es pot reconduir una ‘malaltia’ que no l’és, que només és una reacció ‘natural’ d’un cervell ‘normal’ a un medi absolutament hostil i estressant. Tanmateix, el psiquiatre actua destrossant la vida del seu pacient - PRESENTEU-ME UN SOL CAS PSIQUIÀTRIC QUE HAGI ESTAT CURAT -, en lloc de protestar i denunciar un sistema social que emmalalteix els ciutadans. És clar, que aleshores no comptarien amb els comptes corrents que els permet la seva ‘acreditada i titulada’ criminalitat.

*

Les nenes. Ai, les nenes. Avui, en ple segle XXI gaudim del privilegi de veure que la joventut ‘revoluciona el món’. Tenim una nena de setze anys que explica a tota la Humanitat els greus mals del canvi climàtic. I d’altra banda, tenim la nova Mozart.

Personalment, em carrega veure les seves cares a tot arreu i a totes hores. Primer perquè ni la Greta sap de què parla ni la Rosalía sap què és música. Ambdues són dues titelles de les mans ocultes que gestionen el món. L’una i l’altra, sense dubte. Com és possible que una nena de setze anys s’hagi convertit en referència mundial si no hi ha una mà que mou el bressol, la mà del terrible i delinqüent Georges Soros? Fins i tot la revista ‘TIMES’ l’ha nomenat ‘persona de l’any’. És que és per al·lucinar! Per recollir les escombraries d’una ciutat et demanen màsters en recollida d’escombraries amb titulació oficial de la Universitat de Recollida de Brossa i Ciències de la Merda en General, però una nena que no va ni a l’escola, ens explicarà detalladament què passa en el planeta. Què hi han de dir científics, físics, químics, biòlegs, etcètera, què sabran ells! La Greta és la veritat absoluta.

Com deia en un altre escrit, aquesta pobra noia, quan sàpiga la veritat de com ha estat utilitzada, o se suïcida o mata els pares, i si això passa la responsabilitat serà del gran criminal del nostre temps: el que fa els encàrrecs dels amos, Georges Soros, l’home ‘filantrop’ que malbarata milions i milions – fets amb treball i sacrificis – a favor de totes les causes del món: el clima, els trans, els homosexuals, les feministes, la legalització de la droga... sempre lliurat i sacrificat al servei dels menystinguts de la societat, que per això el senyor Soros es reuneix amb els titelles de cada país, per defensar els menystinguts, sense esperar res a canvi, perquè aquest nou redemptor, aquest nou Jesucrist, només desitja i vetlla per tots nosaltres.

De l’altra, què dir. Menges sopa i et surt la Rosalía i les seves repugnants ungles i la seva agressiva i violenta estètica sexual, tota farcida de premis per qualsevol cosa relacionada amb la música: El millor disc, la millor cançó, el millor vídeo-clip, el millor treball d’innovació, la millor actuació en públic, la millor actuació privada, i el millor vestit per sortir a la nit, per anar a comprar, per anar al teatre, per tot, és realment la més divina de les divinitats divines que han trepitjat aquest planeta. I això, com no podia ser d’una altra manera, sense influència externa, sense que cap dels ‘filantrops’ que vetllen per la nostra salut mental i física, hi hagi posat cullerada.

No sé com deu ser aquesta pobra noia, però li caldrà estar molt ben moblada, si doncs no vol estimbar-se, que com més es puja sense reflexió, més dura és la caiguda. A la Rosalía, li recomanaria que pensi que durarà el que durarà, fins que els mateixos que l’han posat en el cim de la història de la música mundial, la facin caure o desaparèixer com passà amb un altre desgraciat, Michael Jackson. Pobre Beethoven, pobre Mozart, pobres tots ells, que han vist el sorgiment de l’essència de la música en una artista de polígon amb urpes de diablessa!

Rosalía, quan els ingressos dels teus amos i senyors, ja no justifiquin la seva inversió, no dubtis que et faran a un costat. I hauràs d’acceptar el seu mandat, que ets la seva esclava absoluta. I si no mira els grans ídols de la música comercial, la sense substància musical que els amics del Soros imposen a una joventut que no té cap coneixement quant a música, i per això creu que un espectacle de ball, insinuatiu, amb ritmes repetitius i buits, és música. A tots ells els ho dic, la música s’escolta. Si l’estrella és el músic, poc t’interessa la seva música; tanmateix, seguiu les ordres dels amos i assolireu l’estat insòlit de la voluntat d’esclavatge, de demanar a l’amo que et sotmeti i et doni la droga que sempre t’ha donat.

I el que és més lamentable, és el servilisme de la classe periodística – uns altres que són per a retratar-los envoltats de les excrecions físiques i intel·lectuals de les quals s’alimenten i viuen, com copròfags -. No hi ha un sol periodista que entengui en música? No hi ha un sol periodista que sàpiga distingir entre comerç i art?... Em temo que la pregunta és profundament idiota.

Crec que hi ha una iniciativa de l’elit acadèmica, per canviar el nom de les facultats de periodisme, i proposen: «Facultat de les Ciències de la Desinformació». Vejam si tenim sort i prospera. Sempre he desconfiat d’un periodista, tot i reconeixent que n’hi ha hagut de molt bons, tanmateix, us heu fixat que Assange és a la presó i hi ha qui el vol veure mort, i no hi ha un sol mitjà de comunicació que es trenqui la cara per defensar-lo. Es pot arribar a ser tan mesell i miserable amb un company de professió! Bé, company, company, no, que n’hi ha que mengen les engrunes bavejades dels amos, com els directors de tots els diaris de Borbònia, sense cap fàstic, fins i tot empassant-se la putrefacció amb gust perquè duu la bava de l’amo.

Visca la premsa lliure que avui és morta, amenaçada o a la presó! L’altra premsa és un munt de fems on els ‘periodistes’ mengen, satisfets com els escarabats pilotaires.

Que la Greta us orienti en la vostra desorientació!

Que la Rosalía us edifiqui en la vostra sensibilitat musical!

I au, que qui dies passa, anys empeny!

I no ho oblideu: el fet de pensar per vosaltres mateixos és dolent. aviat serà delicte; avui, de moment, només és dolent i prou. Sigueu bons, obeïu el nou messies Soros i no penseu, deixeu que ell us organitzi la vida d’esclaus. La premsa i les seves titelles polítiques són ‘el saber’ que heu de seguir.

NO PENSEU PER VOSALTRES MATEIXOS, AIXÒ ÉS PECAT.

Els reis són bons; els polítics, servidors dels vostres interessos; la premsa, la vostra consciència; la llibertat, el vostre greu error. On estareu millor que servint els vostres amos! Ells s’encarreguen de tu, et donen mòbil, et donen entreteniment, et donaran sexe i drogues, et lliuraran de la responsabilitat personal i de tenir cura dels teus fills – que potser ells violaran, hi estan tan acostumats!; però, sigueu comprensius, ells són bons, volen el nostre bé, només es desviuen per vosaltres. Per això, si violen el teu fill, o el maten, o l’intoxiquen, o el que li facin, tant se val, com seràs capaç i tan desvergonyit com per tirar-los-ho en cara! -.

NO PENSEU PER VOSALTRES MATEIXOS, AIXÒ ÉS LLIBERTAT.

De tota manera, reivindico el dret a la meva ‘manca de llibertat’, ‘l’error’ de no seguir els seus mandats desinteressats en favor de la meva felicitat, sí, jo m’obstino a pensar que tot es depura amb foc.

SABEM QUI SÓN. SABEM QUÈ SÓN. SABEM ON SÓN.

BORBÒNIA, LA CORRUPCIÓ EUROPEA I EL CANVI CLIMÀTIC

En el cortijo medieval dels Borbons, el tirà ha aconseguit que els seus (Vox) tinguin presència, així en els mitjans de comunicació com en les institucions. El partit feixista que lidera el rei d’Espanya ha assolit més de cinquanta diputats, gràcies a la inestimable col·laboració dels lacais i mesells del rei, la casta que viu del treball de tots els ciutadans del cortijo des de 1713. Així, la podrida premsa del país ha fet la gara-gara als feixistes des del moment que el partit no tenia encara cap representació, fins i tot, la televisió pública ‘catanyola’ s’ha fartat de convidar l’Ortega Smith als seus programes per veure-li destil·lar el menysteniment envers qualsevol consideració pels rivals polítics i l’odi connatural a tot feixista. D’altra banda, els amics i gossets predilectes del tirà, la prevaricadora, corrupta, teledirigida i nefasta colla de togats, ha gaudit del privilegi d’estar tothora escalfada per l’alè de llibertat i respecte a les condicions de dignitat humanes que era emanada de l’acusació popular, exercida pels feixistes, en un tribunal feixista, dirigit tot, pel tirà espanyol des de la Zarzuela, l’únic òrgan de poder del cortijo que saqueja la ‘família’: els Corleone made in Spain.

Ara que el ninotet del tirà i de Soros ha de ser convalidat com a president, sí, convalidat, perquè serà president perquè el que no hi pot haver de cap de les maneres, són noves eleccions. Així que, o ERC accepta un govern ‘progressista’ (no rieu, no, que és seriós: PSOE, Podemas i ERC són l’essència del progressisme. PSOE, els de l’ERO, la corrupció sistèmica on han posat el nas i el terrorisme d’Estat; Podemas, els de la torre en una urbanització ‘in’, els que només són autodeterministes amb el Sàhara i els que bavegen com nens que treuen les dents amb el fet de tocar poder -si ja han guanyat una meravellosa casa, què deu ser allò que l’amo del cortijo els pot prometre mitjançant els lacais i mesells dels bancs, l‘altra pota del sindicat del crim-; i ERC, els aspirants a pujolistes, que estan disposats a tot per vendre Catalunya i posar-la al seu servei, que per això hi envien l’unionista Rufián, a fer d’agent doble, o sigui, doblement miserable, ja que es pot ser agent doble en l’espionatge, la qual cosa ja va com en la definició d’espia; però per a desgràcia de Rufián, un polític no ho pot fer això, i a Catalunya... si en tenim de víctimes de l’autoodi, de traïdors i de santiviles! I no oblidem els ‘Junts pel que faci falta’, que amb bones intencions s’han mogut, però no s’han adonat de la perfídia i roïnesa del tirà del cortijo, que tement la revolta dels burgesos catalans, abans tan amants del besamans a l’autòcrata, rei i senyor dels xantatges i les amenaces, i avui, enfrontats per la defensa de la llibertat (‘llibertat’ dels seus súbdits de merda, que pensa Felipe VI, com ho va deixar clar en el seu discurs d’amo, amb l’elogi als gossos que li vigilen el ramat); sí, la llibertat de Catalunya, perduda quan el genocida Felipe V assolà tot el regne d’Aragó. Amb aquests del ‘Junts...’ s’havia de jugar amb compte, que són els que tenen més poder real, perquè són els que mouen els calés. Per això, el tirà ha activat els seus togats perquè avisin la delegació catalana que la presó és molt a prop. Així han amenaçat la Laura Borràs, creieu-vos-ho, a 12 anys de presó per unes irregularitats que ja s’encarregaran d’arranjar-les des del CNI (els de l’atemptat del 17 d’agost) i el ministeri de l’interior (el que dirigeix el jutge torturador). En unes altres paraules, a la Laura Borràs, el Don Vito del tron espanyol, li ha dit clarament: «Si nos tocas las pelotas, 12 años de prisión’. I segur que li ha fet veure la sentència, pendent de data i de signatura, només. La Laura ho té cru, i ha de mirar-s’ho molt bé, que la Montserrat Bassa té una condemna de 12 anys, i les seves companyes recluses condemnades per un parell d’assassinats, només 11. Això és el règim del cortijo dels Borbons, que es reconegut com España.

*

Quant a la Corrupció Europa, avui ja tenim en les seves funcions els quatre genets de l’apocalipsi. Al Parlament Europeu, el periodista dels mass-media, premiat pel seu tarannà, ja que coneixement del que té davant, cap ni un. Només de veure la seva inacció i posat estúpid davant de l’elecció, sí, l’elecció dels representants catalans, n’hi ha prou. L’home ha hagut, com quan era periodista i preguntava als amos si podia publicar el que sabia, de consultar-ho als òrgans jurídics de la Corrupció Europea. L’advocat ha dit que hi tenen tot el dret (no cal ser advocat per saber que si guanyes l’escó en unes eleccions, l’escó et correspon. Només en cas de delicte comú i amb sentència ferma es pot posar en dubte la legitimitat de l’escó. Però les eminències europees, això no ho saben; ho han de consultar als amos, vejam si l’espifien i en surten cul-cagats).

A la Corrupció Europea hi han posat com a successora de la princesa d’Astúries, per alguns, el borratxo nazi, una senyora baixeta i bufona, que ja ha dit que la qüestió de Catalunya és un assumpte intern, és a dir, que la Corrupció Europea no interferirà les intencions del tirà, ni garantirà els principis fonamentals que són els drets civils i polítics dels ciutadans d’una regió que ha vist com han estat vulnerats, durant un judici ‘executat’ pels ‘gossets togats’ del ‘tirà’, tots els drets que garanteixen una defensa justa i la seguretat que qualsevol interpretació de la llei serà sempre en benefici de l’acusat. Potser aquesta senyora, que ha de ser molt obedient i alhora ser exigent amb les exigències exigides envers els seus subalterns, que això funciona així, com en els òrgans directrius piramidals de tota organització mafiosa, doncs, potser aquesta senyora no llegeix els diaris ni la informen els seus ajudants, o potser, sí que els llegeix i la informen, però ella parla amb els amos de Basilea, la seu del BIS, on rep l’ordre de permetre al tirà de Borbònia de fer la seva, que fer interpretacions arbitràries de les lleis i dels procediments judicials val, si es tracta de salvar un mercat de 47 milions de persones, per més que estiguin arruïnades. Al capdavall, com més misèria, i prou que ho sap el BIS i la Corrupció Europea, més sotmetiment i, amb una mica més de sotmetiment, fer esclaus dels ciutadans és cosa de temps. Per això, la senyora protesta contra la repressió de les minories a la Xina, que està com una mica lluny, però a Europa, com hi podria haver injustícia? Ho veiem amb Catalunya, en l’estabilitat de França, en com de contents que estan els agricultors alemanys, en Julian Assange i com l’ha defensat la Corrupció Europea en tot moment, en la integritat moral i ètica de la Corona anglesa i el príncep Andrew, l’amic del pedòfil, proxeneta, multimilionari sense feina coneguda, al qual visitava a Nova York, perquè eren amics, bons amics...

Al Banc Central Europeu, hi han posat la terrorista número u del món, l’activista més eficient i amb menys escrúpols de la banda criminal del BIS. La Christine Lagarde, l’amiga de Bernard Tapie, el mafiós marsellès, al qual lliurà uns quants milions de la recaptació feta als ciutadans francesos (S’ha d’ajudar els necessitats, carai!). Una dona que ha pujat com l’escuma, que ha enfonsat les economies sud-americanes per dècades i ha provocat violència i morts, tots ells, de la seva inexcusable responsabilitat. Doncs aquesta mesella del BIS, la gosseta dels comptes, l’esquiroleta que colga avellanes, la marabunta que assola pobles, aquesta terrorista, durà les brides del BCE. Que Déu us agafi a tots confessats! Heu vist què passa a Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Xile, Uruguai, Perú, Equador, i aviat Argentina, entre altres? Doncs, comenceu a fer-vos a la idea. Aquesta és la seva missió. I no dubteu, que la sang que corre per les seves mans, no se l’eixuga, la llepa. És el que té la perversió i la porfídia, deshumanitzen. ‘Això’ dirigeix els vostres comptes al servei del BIS. Després d’ella, Europa serà un desert, sense llibertat, sense poder, sense il·lusió i sense esperança. Una meravellosa presó amb cinc-cents milions d’esclaus.

I finalment, el president del Consell, Charles Michelle, que poc el conec, per bé que sempre ha semblat que defensava la divisió de poders, sobretot en el cas Puigdemont, això no obstant, sempre li he trobat a faltar una mica més de convicció i energia, l’he vist com si algú des del darrere li hagués de fer dir les coses. Malauradament, la desconfiança amb tot el que vingui de la sucursal de la banda criminal del BIS, m’empeny a desconfiar d’ell, perquè si ha arribat al Consell, com un Tusk qualsevol, serà pels serveis prestats, que en aquestes instàncies de poder, i més, en una organització criminal de caràcter piramidal, has d’haver estat molt obedient i haver pensat poc pel teu compte, que això l’escòria asquenazita, ho sap des de temps immemorials.

Per concloure l’apartat de la Confederació Tirànica Europea del BIS, la senyora presidenta de la Corrupció Europea, ja ha dit que cal lluitar contra el canvi climàtic. Les ordres són les ordres, i el BIS té molt d’interès a promoure la contaminació del planeta i el terror al canvi climàtic, tant d’interès, com per a recaptar impostos i fons per al manteniment del reciclatge i induir els comportaments dels ciutadans (per a ells esclaus, sense drets ni consideració) en el seu benefici.

*

Quant a la cimera del canvi climàtic, què podem dir? No entraré a considerar la Greta i les ximpleries d’una nena de setze anys, considerada pels pallassos que fan periodisme com a activista mediambiental, i que ha sortit de ningú no sap on (o sí?), per advertir la humanitat sencera del risc en què es troba. La il·luminada ha aparegut, com anys enrere ho feien les verges. Només de rumiar una mica, una ment endreçada entén que hi ha algú que té un interès molt especial a donar veu a una nena de setze anys. Ni els científics més afamats, ni els més venuts, ni els més crítics, ni els filòsofs i sociòlegs més afamats, ni els més venuts, ni els més crítics, estan per damunt d’una nena que ho sap tot. Fins es comenta que li donaran el premi Nobel de la Pau (avui, uns premis que són una tifa amb què es premia la mediocritat i el servei). Sorprèn, com a poc, que en una societat on per escombrar els carrers es demana un curs d’escombriaire d’almenys cinc-centes hores o la convalidació d’un títol de grau amb un màster de lliure elecció, una nena guiada i tutelada per una esbirro de Georges Soros (es pot veure en totes les fotografies de la il·luminada ‘navegant’) ens expliqui a tots els humans el greu perill en què estem. I mentrestant, la seva mare ha fet els seus primers calerons amb la publicació d’un llibre, que val a dir que és l’estratègia dels criminals del BIS per justificar legalment i amagar financerament la compra de voluntats i serveis.

Però el món és així, i tenim una colla de ganàpies contents d’anar amunt i avall del planeta a menjar delicatessen locals per dir una sèrie de ximpleries que no se sostenen des de cap punt de vista i no se les creuen ni ells. Cap d’ells, fixeu-vos-hi, posa el dit a la nafra. Ningú no toca els interessos multinacionals, això és pecat! Ja m’estranya que no hagin acusat el tabac de provocar el canvi climàtic i els fumadors de terroristes, sobretot vist que ja ens han catalogat en el seu esquema de la bona ciutadania, en el grau més baix, com a possibles assassins per enverinar la salut dels altres. Avions, cotxes, indústria, mutacions genètiques, additius alimentaris, toxicitat farmacològica, contaminació de la producció agrícola, devastacions forestals, etcètera, això no té res a veure amb la contaminació i el canvi climàtic. Així doncs, segons la Greta i els seus abduïts seguidors, reciclem-ho tot per a no contaminar amb els productes contaminats que ens ofereixen les multinacionals i, ara a més a més, contribuïm amb un nou impost per salvar el planeta i així les nostres vides. A més d’esclaus, hem de treure la merda dels amos. Que cadascú ho rumiï.

Jo fa molt de temps que no segueixo l’adoctrinament del reciclatge. Si omplíssim d’escombraries el món, farien més servei que obeint els interessos d’uns espavilats que a més a més amb el nostre reciclatge fan fortuna. I per prova del que dic, hi ha denúncies per robatori fetes per les empreses de reciclatge contra gent que ha buidat els seus contenidors. No oblidem que són empreses privades que fan negoci de les deixalles, de les deixalles que ens lliuren altres empreses privades. Nosaltres els fem el joc. Les escombraries s’han de cremar, sempre. Així, us asseguro que tindríem un comportament més responsable. Però als nens se’ls ensinistra en la enganyifa. Ara vénen els reis! I tots contents de tenir uns contenidors plens de brossa, que fan mala olor, que ocupen un espai que fan inútil, que comporten un servei de recollida i neteja que contamina, que... Sort que almenys serveixen per a fer barricades. Al capdavall, de tot el dolent sempre s’hi pot treure alguna cosa de bé.

Així doncs, esperarem amb ànsia l’arribada de la ‘Popeye, el mariner sóc’, que exhibint les seves trenes ens arengarà i amb les mans i les paraules ens estirarà les orelles per ser uns contaminadors canviadors del clima, uns éssers dolents i inconscients, que fins i tot ha de venir una nena a explicar-nos el mal que fem amb la nostra irresponsabilitat i no volent pagar al senyor Soros, com a representant de la banda criminal, els diners necessaris per corregir aquesta destrucció del nostre hàbitat. El senyor Soros fa el que pot donant tots els seus cabals, sense cap interès, pel bé de tots nosaltres, el sant baró!, però no pot fer-se càrrec de tot. Després de treballar com un burro durant 48 hores al dia, ha fet una fortuna que vol invertir a fer feliç la gent, i com li ho paguem, no volent contribuir a la seva filantròpica causa! Com podeu ser tan desagraïts, ens dirà. Però no, no esmentarà el seu amo... pobra noia! Si algun dia té seny i sap el que li han fet: o se suïcida o mata els seus pares. Mentrestant, la tindrem passejant per Madrid i explicant acudits i beneiteries en unes conferències interessantíssimes que tots els pallassos de la premsa lloaran i hi reconeixeran la saviesa d’una noia tan jove i tan espavilada, generosa i valenta, que contra els poders del món (no rieu, no) vol salvar-nos a tots. És la nova Jesucrista, sí, encara que, malauradament venuda als comerciants del temple, el BIS.

I per acabar de reblar-ho, el tirà espanyol vol que la seva filleta, la princeseta que parla català (tothom té un defecte) sigui la partenaire de la Greta; les dues redemptores aplegades! Fins i tot, és molt probable que en el cel vegem sortir els àngels tocant les trompetes en senyal de pau, d’alegria i benestar!

Espanya ha demostrat que es pot tornar al passat, que l’Edat Mitjana pot ser eterna.

La Corrupció Europea ha demostrat que els seus límits són inimaginables, sempre poden anar més enllà.

El canvi climàtic ha demostrat que cal pagar per tota l’escombraria que ens ofereixen generosament els amos, i que hem d’amagar-los les deixalles; ja que els ofèn molt de veure la misèria que ells malden tothora per erradicar.

Podeu ser tan cínics per voler un món millor?