PUIGDEMONT A PERPINYÀ

El dia 29 de febrer el MHP Carles Puigdemont va convocar més d’un centenar de miler de persones a Perpinyà en un acte ‘simbòlic’ de retorn a Catalunya. La participació de la gent va tornar a ser admirable, tant per la capacitat de mobilització com per l’absència d’incidents en una aglomeració tan important de gent. Sense dubte, el MHP va demostrar que és la figura política més important del país. Cap altre polític té la seva capacitat de mobilització ni la confiança de la gent. El MHP ha aconseguit el miracle que els seus greus errors, ben intencionats però errors, el poble no els els tingui en compte. El poble de Catalunya creu en les seves paraules i considera que tothom pot equivocar-se. El fet de reconèixer els errors i persistir en la lluita per reconduir la situació és una actitud que els catalans valoren, i per això li donen un incondicional suport. Tots sabem que hi ha hagut una immensa maquinària d’intoxicació, de desprestigi, de persecució i d’isolament dirigida des de la Zarzuela i seguida per ‘l’aristocràcia feudal de la consolidada democràcia espanyola’, així pels espanyolistes que enyoren el gran Caudillo que avui representa Felipe VI, com pels botiflers catalans, somrients mesells i servidors de l’amo colon a canvi de les almoines i prebendes que la dignitat reial es presta a concedir-los. El nombre d’esclaus voluntaris de la monarquia en terra catalana és per fer basarda i posar-se a tremolar. I n’hi ha de colons-colons - C’s, PP, PSC, i la incorporació de l’antic règim, Vox -, de vigilants de colons (com en els camps de concentració) - ERC i Comuns – i n’hi ha que per la seva nul·litat política són més un entrebanc que la possibilitat per a cap solució – Petdegat i CUP.

El problema real, però, no és la voluntat del poble de Catalunya d’expressar lliurement i democràtica la seva determinació política, sinó els principis democràtics, ja no d’Espanya – que no ho és, ni se l’espera – sinó del femer europeu. ‘La cosa aquesta europea’ és l’enganyifa més gran de la història del continent. La qualitat democràtica europea és comparable a la qualitat democràtica de qualsevol dictadura on el tirà sotmet el poble a una consulta teledigirida per la pressió dels mitjans de comunicació i el terror intrínsec del règim, com comprovem dia a dia en el cas d’Espanya, aquest país que en el femer europeu és considerat una democràcia consolidada, amb la qual cosa els polítics del continent demostren la seva limitada capacitat intel·lectual i la subordinació a les ordres del BIS i els seus braços executors (FMI, BM, BCE, Corrupció Europea, Consell de les ‘Famílies’ i el Parlament dels dròpols, inútils, bèsties velles i mesells servicials).

No hi ha cap dubte que amb actitud i convicció democràtiques, així en la tirania espanyola (cosa impossible) com en la suposada democràcia i estat de dret europeu, la solució al problema és la consulta refrendaria, que demostraria la ‘realitat política’ del país i obriria les possibilitats a una gestió del problema amb coneixement de la voluntat de la gent, que se suposa que és la màxima inviolable de qualsevol democràcia. Tanmateix, la perfecta presó europea permet que els ciutadans introdueixin els papers higiènics en les tassetes democràtiques, comunament denominades ‘urnes’, i després es reparteixen els papers higiènics convertits en bitllets gràcies a les magnífiques gestions dels Bancs Centrals, aquestes institucions corruptes que emeten bitllets de monopoli per sostenir un sistema que fa trenta anys que fa aigües per tot arreu, però que permet els amos del BIS i els mesells de la classe política europea viure del treball de la gent, en un exercici feudal que permet als paràsits viure de la feina i l’esclavatge de la ciutadania. No ens podem enganyar avui, a Europa no hi ha un sol polític que no sigui corrupte, almenys els que han tastat poder, ja que el poder és en mans del BIS, i si no, li ho pregunteu al putxinel·li de Pedro Sánchez, que rep les ordres directament de George Soros, el més gran criminal actual del planeta, el qual es presenta a Madrid i fa una reunió privada amb el president del govern, sense fer-ne públic els motius ni els temes de les converses de les reunions. El BIS mana, Europa calla i obeeix, George visita Espanya i el putxinel·li es compromet a obeir i servir els amos. Amb aquesta relació de poder, és fàcil de guanyar les eleccions, ja sigui per la intoxicació dels suposats mitjans de comunicació com pels sofisticats sistemes de frau electoral que vivim en tots els països democràtics.

Per tot plegat, MHP Puigdemont, la proclama a mantenir la resistència fins a la victòria, que està molt bé, fretura d’algun suport sòlid, si vol reeixir. No dubteu que en el femer europeu que teniu la desgràcia de trepitjar i que podeu comprovar fins a quin punt n’és, de putrefacte, no hi ha res a cercar, perquè l’únic que hi trobareu serà la presó europea que els amos estan construint. El fet de cercar la llibertat a Europa és com pretendre gaudir de llibertat en un zoològic. Si aquesta és l’aspiració, la veritat, entre el feixisme de Felipe VI i el neofeudalisme europeu, res podem esperar més que la pèrdua de la llibertat i de drets. MHP esteu com a parlamentari a la gran comuna europea, en aquell excusat on de segur que dia rere dia heu de comprovar què és el que és Europa. Penseu en França, i la persistent voluntat de la titelleta dels Elisis d’imposar als seus ciutadans – els seus electors i poble – la voluntat de la Corrupció Europea dirigida pel BIS i la sucursal del BCE, avui dirigit per una de les criminals més terribles del planeta, l’amiga dels mafiosos i de la corrupció sense fronteres, dita, Crhistine Lagarde, la terrorista econòmica que ha destruït les economies on la gestió del FMI ha posat les mans, enfonsant els països, la qual cosa vol dir a la seva gent i no als putxinel·lis corruptes sense escrúpols que es fan dir polítics i només són delinqüents comuns. MHP, vostè n’ha de conèixer a grapats, si jo els puc reconèixer des de la distància i malgrat la intoxicació dels mitjans de comunicació, aquests pamflets de la mentida, dels quals només de veure el nivellet dels seus responsables, és fàcil d’escatir qui els mana i perquè ells obeeixen sense oposició.

Si veritablement pretenem fugir de l’opressió que patim des de 1714, i que certifica el Decret de Nova Planta de 1716, que ens constitueix en colònia castellana per usurpació de la gestió política per dret de conquesta, com és expressat literalment en el document; si veritablement volem tenir el nostre país, no cerqueu ajut en els europeus, que prou que sabeu que més que respondre a drets i llibertats, s’interessen pel gruix de la teva butxaca i el que en poden treure, que sabeu prou bé que aquesta és la solidaritat europea que tant els agrada de defensar als titelletes en el parlament de fireta d’Estrasburg. Europa és un absolut fracàs des del primer dia. I ho és perquè la finalitat de la unió és preservar el dret d’opressió, de sotmetiment i de robatori de les grans empreses bancàries, les immenses corporacions internacionals i els especuladors filantrops que són com Robin Hoods moderns, roben a mans plenes tot el patrimoni de la ciutadania i dels països per a repartir-se el botí i després, amb un somrís i multitud de Fundacions, perpetuar el robatori sistemàtic i alhora deixar anar almoines, presentades pels mitjans de comunicació com a donacions desinteressades de la immensa bondat que tenen els amos. Sabeu bé de què parlo. L’altre dia, els caps de les organitzacions criminals bancàries espanyoles amb antiga seu a Catalunya, servents del feixista espanyol, declararen les mentides de sempre en la ridícula comissió d’investigació del parlament de Catalunya, una altra institució, que molt honorable president, necessitarà una reforma de dalt abaix, després que la immundícia política sorgida el 21-D l’hagi convertit en una vergonya democràtica. Els lamentables espectacles d’aquest zoològic són prou per perdre la confiança del tot en la política; i això, és culpa exclusiva dels titelles i dels putxinel·lis que els partits polítics enlairen – capelletes de corrupció, extorsió i robatori; com sabeu prou, que teníeu en el cap del partit a un dels mafiosos més destacats de la història de Catalunya, el mestre d’ètica Jordi Pujol -. Fer una repassada a la classe política catalana és prou per veure que no hi ha classe política, i si n’hi ha, és que la classe política, vol dir, senzillament, abeuradors i menjadores per a incapaços, inútils i subornables lloros que, això sí, són molt destres en els malabars de paraules, per bé que sempre diguin el mateix per no dir res.

Per tot plegat, MHP Puigdemont, si veritablement hem de posar-nos en marxa, no confieu ni un segon en el femer europeu i no espereu la mínima clemència de la dictadura espanyola. Què fer? Ara ja no ho sé. És cert que, el seu moment, la millor opció era mirar a Moscou. Haver afrontat Europa com l’enemic que és, ens hauria fet forts. Ara, no crec que els interessos russos, puguin coincidir amb les nostres demandes; crec que ja hi arribem tard. On cercar el suport polític i econòmic necessari? On trobar el compromís de defensa militar si calgués – que caldrà ? No ho sé pas, ara. Tanmateix, no dubteu que tenint i tot la raó i el dret, Europa us lliurarà al botxí espanyol i se’n rentarà les mans. No fa altra cosa, garlar de drets i violar-los a la primera. Recordeu la protecció de la llibertat d’Assange o la de Snowden, que ha hagut de ser protegit pel tsar Putin. Això us hauria de fer pensar. Putin no és la reencarnació dels valors de la llibertat i la democràcia, però Putin no és un hipòcrita violador de drets com els caragirades europeus. O heu oblidat com Europa va socórrer els lladregots dels bancs amb els diners de la gent que ja havia estat robada i que tenia a l’Estat el fruit dels seus impostos. Si s’haguessin ensorrat els criminals, la crisi actual seria història i hauríem netejat de rates el clavegueram europeu, però per això estaven les titelletes i els putxinel·lis europeus, per salvar els seus amos.

MHP Puigdemont, us encoratjo a tirar endavant, però heu de saber on cal trobar els suports reals. ERC ja sabeu que són un monstre fet amb la carn de la traïció de l’autonomisme pujolista (la capelleta de la delinqüència impune made in Spain) i el botiflerisme de la socialdemocràcia monàrquica que garanteix els privilegis i el ‘quid pro quo’ (mercaderia: Catalunya; compensació: Diners). Ara tenim el mossèn, el vostre pitjor enemic, a la presó, i penseu que no en sortirà fins que no us hi posi a vós; això és com el monopoli! Per no parlar del traïdor reincident i pertinaç del Torrent o el misteriós Aragonès, l’home que posà el cul en la cadira i mai més s’hi ha desenganxat, passi el que passi, peti qui peti. Amb l’enemic a casa no es pot anar a la guerra. Penseu-hi. Aquests són els que us han aïllat i ara breguen com no està escrit en cap llibre ni manual, per lliurar-vos emmanillat al cabdill de la seva estimada Espanya, com el mossèn no es cansa mai de repetir.

Esteu sol, teniu el suport del vostre poble, però penseu que sense una visió geopolítica de la situació, el fracàs és inevitable. Espanya és un enemic sense escrúpols i el tirà un digne representant de la saga criminal dels Borbons. Ens ho han dit molt clarament. I vós sabeu que si no ens maten a tots, és perquè som la gallina dels ous d’or, que si només els hagués de pesar alguna càrrega moral, ja us dic jo, que recolliríem els ferits i els morts a carretades. Espanya ha estat un imperi sanguinari, i això és el que més els enorgulleix. Si voleu reeixir en l’empresa, no podeu oblidar que l’enemic ens odia, amb l’odi que sent l’amo envers l’esclau quan aquest reclama la seva dignitat de persona. Tanmateix, tots sabem que en el crim de la humiliació, l’humiliat no pot ser culpat del crim, ja que el qui humilia és l’ésser execrable.

Si hi hagués política i polítics, hauríem votat i d’acord als resultats s’hauria cercat una sortida civilitzada a la situació. Malauradament, avui no hi ha polítics, i les titelles, com en els teatrets de nens, es peguen amb bastons i espases, i així fan riure els amos i als infantils ciutadans que acudeixen a tan repugnant espectacle, perquè avui, MHP, la política és un espectacle repugnant. Hipòcrites, mentiders, traïdors, incapaços, inútils, caragirades, enzes, rucs, ximples, pallassos (en aquesta espècie, C’s destaca per damunt de tot amb els seus exasperants i ridículs representants), santiviles, durans, margallos... i això quan no són criminals de lesa humanitat com González i Aznar. Per això, MHP, molt de compte, perquè a la política hi ha molt energumen i molt poc remordiment.

ASSANGE, SNOWDEN, MANNING ...

Vivim en un món en el qual els terroristes són els polítics. Els polítics són investits per la voluntat dels capos de la màfia mundial, i la denúncia de qualsevol d’aquestes irregularitats ‘democràtiques’ és perseguida amb acarnissament i amb desig irreprimible de venjança.

Assange, Snowden i Manning, amb alguns altres perseguits o aniquilats (com el periodista àrab esquarterat pel príncep saudita), estan patint una cruel i injusta repressió, executada tot just pels polítics, uns homenets miserables al servei dels seus amos; i la gent, el poble que pateix els crims polítics, hem de veure com es destrueix la dignitat d’una persona i com, fins i tot, es vol destruir la persona en qüestió, per part dels criminals que han estat delatats i denunciats amb proves i evidències per aquests ciutadans lliures que han comprovat fins al moll de la perversió com actuen els criminals polítics a les ordres dels seus amos.

Ningú amb dos dits de front pot defensar la persecució que els terroristes amb estatus de polítics exerceixen contra els denunciants dels seus crims. Sense haver de recórrer a l’antiguitat, podem escriure els noms de grans criminals contra la humanitat que són lliures, i als quals els lloros de la premsa venuda als capitals dels mafiosos, els ofereix la seva plataforma ‘desinformativa’ perquè els criminals menteixin sense rubor i es permetin encara de donar-nos classes d’ètica política i social (recordeu les magistrals classes d’ètica del gran capo de la màfia catalana: Jordi Pujol, el delinqüent que fou president de la Generalitat a canvi de vendre la llibertat del país -les classes d’ètica d’un traïdor-).

Els criminals contra la Humanitat que ara mateix em vénen al cap són George Bush, pare i fill (i esperit sant, que el pare era col·laborador dels nazis), Barak Obama (Premi Nobel de la Pau, perquè algú respecti aquests premis!), els Clinton, Joe Biden (el pedòfil de la trama ucraïnesa), Dick Cheney, Tony Blair, José María Aznar López, Joao Barroso, Felipe González, Erdogan, tots ells són terroristes infinitament més perillosos i letals que tot l’ISIS sencer. Tanmateix, aquests criminals campen al seu gust i escampen les seves putrefactes mentides amb absoluta impunitat, havent-hi proves més que suficients perquè tots ells hagin de respondre davant de la ‘inexistent justícia’ i ser condemnats, sense cap dubte possible, a serioses penes de presó i algun d’ells a la més que merescuda pena capital. Però darrere d’ells hi ha tota la màfia bancària i corporativa que els protegeix amb un exèrcit de corruptes advocats que fan inútil qualsevol intent de demanda de justícia, en gran part, perquè els jutges també són delinqüents al servei dels amos banquers i especuladors, filantrops i representants de les corporacions dedicades al proïsme, que els protegeixen i eleven en l’escala del poder judicial amb la finalitat que els terroristes polítics i els terroristes econòmics mai no puguin ser acusats de cap delicte greu, a la qual cosa contribueixen, perdent el senderi, els lloros sense consciència ni llibertat que habitualment reconeixem com a periodistes.

Ahir, els capos de la màfia criminal bancària catalana es van presentat davant dels seus cadells per donar-los explicacions del 155. Oliu, Fainé i Gual, els Corleone catalans, ahir van anar a fer la representació teatral de la ‘Santa Innocència’ davant dels polítics que mengen de la seva mà. I abans-d’ahir, un documental (cal lloar els periodistes de veritat, els que se la juguen davant dels terroristes d’estat i dels diners), abans-d’ahir, el documental de la televisió basca presentava el rei il·legítim Juan Carlos I com a cap colpista del 23 de febrer de 1981. Però res no passa, els banquers continuaran dedicats al saqueig indiscriminat de la ciutadania amb el suport inestimable de les bestioles polítiques, els homenets sense escrúpols ni principis que faran tot el que calgui per defensar-los, que, no ho oblidem, els polítics mengen de les manetes dels Corleone, com se’ns explicava molt bé a la saga de ‘Il padrino’. D’altra banda, el delinqüent comú que ha regit la representació de l’estat feixista espanyol, estafador, comissionista, homicida, colpista i, per tant, com a colpista, traïdor a Espanya, conserva intacte el seu patrimoni, fet del robatori i dels crims que el seu pare espiritual li llegà, que per això, prou que es va encarregar de protegir els interessos del seu benefactor. I a aquest criminal, no li demaneu reflexió, la seva immundícia ètica no pren en consideració qualsevol valor que no el tingui a ell i a la seva família de rosegadors com a models de superioritat damunt la resta dels mortals. I val a dir, que cal esmenar els errors i els defectes innats de tothom, però la protèrvia en la perversió i l’absència de principis ètics, no deixen altra alternativa que l’extermini d’aquells que l’únic que poden garantir mentre visquin és la ignomínia, la iniquitat i la més absoluta i patètica prepotència, que exerceixen ben satisfets en la pràctica de la venjança, com ho demostra el rei actual, il·legítim i feixista, amb aquella ciutadania que no se sotmet a la seva perversa baixesa ètica.

Aquests són els terroristes, perquè aquests són els que financen el terrorisme dels incauts i desenganyats, dels miserables poca-pena que fan de la desil·lusió l’esperança que els inculquen les pútrides ments criminals que els manipulen. Pensem si no, en els atemptats de Barcelona, en l’imam de Ripoll, confident dels serveis secrets espanyols, de la col·laboració de la Guàrdia Civil i la policia nacional amb els terroristes aquell dia, i, si no em creieu, digueu-me quants agents de l’estat vàreu veure aquell desgraciat dia pels carrers de Barcelona i de Catalunya. Cap ni un. Tots estaven ben amagadets a les seves casernes protegint la nostra seguretat! I sobretot no oblideu que foren els partits del congrés, els TERRORISTES POLÍTICS, els que feren impossible una comissió d’investigació d’aquells atemptats.

Només denunciant sense aturar-nos, exigint l’assumpció de responsabilitats i demanant l’actuació de la justícia en equitativa proporció als crims, podem netejar aquest femer que ens han deixat els més de cinquanta anys després de la gran guerra, aquella democràcia que prometia una vida digna i respectada i que s’ha convertit per interessos de banquers, especuladors, filantrops i corporacions, en un joc de titelles sense voluntat, que avui reconeixem com a polítics, i són exemples de la baixesa humana més irresponsable i incoherent, genteta sense principis ni dignitat, que per un plat de garrofes incendien, ofeguen, aniquilen, exterminen o assassinen qualsevol esperança ciutadana.

Els TERRORISTES POLÍTICS denunciats per Assange, Snowden i Manning, entre alguns altres homes dignes i valents, molts d’ells desapareguts per l’activitat pròpia d’aquestes organitzacions tan honorades com criminals, són els qui estan permetent, legislant i sotmetent la ciutadania mundial a la pitjor presó mai concebuda. Si cerqueu un terrorista, cerqueu-lo a les clavegueres de l’estat, al costat del cap o del primer ministre, a les nauseabundes comunes de la seguretat de l’estat. Perquè, és cert que un terrorista em pot matar amb una bomba, un terrorista i una bomba que els serveis d’intel·ligència no han volgut aturar. Però, el pitjor dels terroristes és el que aniquila la teva intimitat, els imbècils que autoritzen l'emmagatzemament de dades, l’espionatge indiscriminat per al ‘teu bé’ i la ‘teva protecció’, la violació de la més sagrada pertinença individual: l’àmbit de la intimitat i la privadesa. El fet de pensar que algú té autorització legítima per espiar-me, per controlar-me, per tenir accés indiscriminat a la meva confidencialitat, això només és possible perquè TOTS ELS PARLAMENTS ‘democràtics’ del món són a vessar de TERRORISTES MISERABLES, tots, això sí, molt ‘demòcrates’ i molt conscienciats, tan conscienciats que els veureu canviar de partit, de bàndol i d’idees i principis segons quin sigui els criminal que els omple les butxaques. I quant a això, molt de compte amb LA PRESÓ EUROPEA, perquè podeu estar ben segurs que ni Stalin, ni Hitler, ni Franco, ni Mao, ni Mussolini, ni Gaddafi, ni cap altra dictador havia somiat mai a poder gaudir de la violació de la LLIBERTAT que gaudeixen les DEMOCRÀCIES AVANÇADES.

Sense anar gaire lluny. Snowden està protegit a Rússia, per Vladímir Putin. Si Snowden, pel fet d’haver denunciat LA TIRANIA OCCIDENTAL, és lliurat a qualsevol dels països lliures governats per TERRORISTES, la mort és de ben segur el seu destí immediat. I no us capfiqueu, no intenteu dir això a cap dels ximples que s’asseuen als escons, no ho entendran, i si no, fixeu-vos en el paradís de la llibertat europea i aspireu-ne l’olor, que de ben segur, percebreu el gust que té la MORT.

Tres homes decents estan amenaçats de mort o de presó perpètua, mentrestant els terroristes (Torres bessones, 11M, Guerra d’Iraq, Síria, Líbia...) lliures, i els que editen paper higiènic callen quant als primers i els riuen les gràcies als segons.

SENSE PRIVACITAT NI INTIMITAT NO HI HA LLIBERTAT, és la manera segura de la seva erradicació. Les escoles són el primer i més terrorífic filtre per a desestructurar la llibertat. La por, l’arma més eficaç. D’on ha sortit el coronavirus? Què us penseu, que és un producte de la naturalesa? Un producte de la naturalesa sorgit d’un centre d’investigació d’epidemiologia i de manipulació genètica? No siguem babaus! Primer fou un mercat de mariscs, després un rat-penat, més tard el pobre pangolí... i tot sortí d’un centre d’investigació. Tanmateix, no ho dubteu, els terroristes polítics, a l’uníson amb els seus amos, escamparan el virus i la por, tot per convertir-nos en gent sense ànima, en esclaus dels seus capricis i ordres. Els parlaments dels països avançats no estan per a una altra funció. Farcits d’inútils sense idees ni noció de la realitat, amb l’única esperança vital de la misèria ètica i el benefici personal; són parlaments que ja no ens serveixen de res. I si no penseu en el Parlament Europeu i les seves branques criminals (Corrupció Europea i Consell de les ‘Famílies’), que dia a dia, van construint el perfecte panòptic, LA PRESÓ SENSE ESCAPATÒRIA. I això ho estan fent els partits, els parlaments i els Estats, tots ben farcits de miserables sense consciència, tots ells terroristes al servei de l’obediència obligatòria i a l’erradicació o extermini dels dissidents.