Cada dia trobem més proves irrefutables del crim de LESA HUMANITAT que estan executant l’OMS i l’ONU amb la col·laboració de tots els governs mundials, sota les ordres de les organitzacions criminals fundades per Bill Gates i George Soros com a aparell logístic, i el BIS, el Femer Europeu i el Fòrum Econòmic Mundial, com a aparell tàctic i estratègic. Ningú amb dos dits de front pot creure’s una pandèmia amb una mortaldat menor que la grip comuna i que ha VIOLAT tots els principis i valors dels drets humans que són recollits en totes les constitucions dels països civilitzats. Mentrestant, la casta judicial calla, consent i per això es converteix en còmplice. L’obligació ineludible d’un jutge i de la fiscalia és la persecució dels crims i delictes, ja que la seva autoritat és la garantia dels principis fonamentals de la convivència social. Tanmateix, els jutges no actuen. El seu poder, com a independent del legislatiu i l’executiu, és l’única empara que té el ciutadà de ser protegit de la tirania i de l’arbitrarietat dels poders polítics.
Que el poder judicial estigui corromput i se sotmeti com una meuca als poders econòmics i polítics evidencia que no són jutges sinó funcionaris al servei del govern i els seus interessos. Sense dubte, que si els jutges fossin el que han de ser, la seva veu no podria ser ignorada ni menystinguda per cap dels criminals que ostenten el poder en els diferents països, si doncs no volien demostrar que NO HI HA ESTAT DE DRET ni garanties, i que els polítics són els tirans que regeixen la vida de tothom com si fóssim esclaus; que és el que estem veient en tots els països desenvolupats. I què no serà en els països en vies de desenvolupament!
No hi pot haver el mínim dubte que les actuacions del Femer Europeu i de tots els criminals que governen els diferents països del NOM, són conspiradors contra les pròpies nacions i els seus habitants. Que un delinqüent, un lladre o assassí, surti per la tele fent discursos, no és garantia de la seva honradesa. L’honradesa i el seguiment dels deures del governant no poden ser ignorats, i el que estan fent la colla de criminals que regeixen la submissió dels pobles al NOM del BIS, és un delicte d’ALTA TRAÏCIÓ, tot deixant de banda els de LESA HUMANITAT; i mentrestant, els pallassos amb toga, obvien les gravíssimes violacions dels principis fonamentals que han permès que les societats occidentals hagin avançat en el respecte i en el progrés, a malgrat de totes les deficiències, errades i incorreccions que hi puguem advertir. No vivim en la millor organització social possible, sense dubte, però és cert que occident havia guanyat molt quant a construir nacions on tothom hi cabés i pogués realitzar-se com a individu.
No es tracta aquí de descriure els greus defectes d’aquesta construcció social errada a pesar de tot, ni de fer veure que la vida en les ciutats i el despoblament dels pobles no són tendències naturals en l’home, tant en l’aspecte personal, com en el social, com en l’econòmic. Prou que sabem que si la gent visqués en pobles, si la societat estigués espargida arreu, les grans corporacions criminals no haurien pogut créixer i sotmetre els governants com ho han fet. La logística del servei d’aquestes corporacions del robatori, el monopoli i l’extermini de la competència, fa impossible d’abastir tota la població eficientment, si la població no es troba reunida en espais relativament controlables. Us imagineu una empresa depredadora com Amazon que hagués de fer servir les seves comandes a Barcelona, Castellar de n’Hug, Alp, Sant Just, Ascó o Riudoms, amb una població repartida i per tant, amb molta menys gent a Barcelona i més habitants a cada un dels poblets? No podrien donar abast i això permetria el creixement i desenvolupament de noves i petites empreses i negocis que farien impossible la competència del monopoli criminal. Però, per això, des de fa molts anys, com si fóssim bens, ens han agrupat en macrociutats inhumanes, no per al nostre benefici, sinó per a benefici de les corporacions criminals. Avui, amb els avenços tecnològics, la vida en els pobles és perfectament viable i fins i tot recomanable. La distribució de la gent, dels recursos i de les possibilitats impediria que els pitjors delinqüents es converteixin en rics en desmesura i ajudaria a construir una societat més equitativa, on la riquesa dels més rics i la pobresa dels més pobres, no estaria marcada per una diferència abismal com ara, que permet a un criminal de ser més poderós ‘econòmicament’ que països sencers (no hi ha manera humana de fer una fortuna com les dels actuals grans potentats en una sola vida, si no és mitjançant el crim, l’assassinat, l’extorsió, el suborn i tots els delictes que els jutges haurien de perseguir perquè aquestes són les maneres d’actuar de les bandes criminals mafioses). Si algú creu que això és normal, que s’ho faci mirar. Tenim l’exemple del terrorista número 1, l’home més perillós del món avui, quant a que és l’artífex de tots els moviments desestabilitzadors, el repugnant George Soros. Ell mateix declara que ha vingut aquí a fer diners. Es pot ser més poca cosa? Penseu que no és una greu psicopatologia tenir 90 anys i no pensar en altra cosa que fer mal i destruir? Tanmateix, no veureu cap, ni un, dels insignes psiquiatres i psicòlegs, declarar obertament que aquesta gent està molt malament del cap. L’afecció a qualsevol cosa fora de la mesura és una patologia psicològica, sigui la droga, el sexe, la violència, el menjar, l’estat físic, etcètera, però si l’afecció és a fer diners sense tenir en compte la destrucció que això suposa, cap d’aquests babaus no hi troba una severa patologia que recomani indubtablement la reclusió del pacient i el subministrament de tots els calmants que calguin per a la pertinaç i perillosa malaltia. L’absoluta manca d’empatia d’aquests criminals és paradigmàtica, insòlita i estranyament vista al llarg de la història. Els directors de les corporacions que emmalaltint la gent es fan rics, alhora que els destrueixen la vida, això, són éssers humans o monstres? Aquí teniu totes les farmàfies, especialitzades en el crim silent, en l’execució callada, en la destrucció sistemàtica de la gent per a benefici corporatiu. El nombre d’assassinats, danys a la salut, per no parlar d’extorsions, pressions, suborns, amenaces i altres, d’aquestes corporacions criminals, són una barbaritat comparats amb els grans dictadors de la història. Tanmateix, aquests assassins de bata blanca compten amb el suport comprat dels polítics, rates sense escrúpols, i els jutges, esclaus dels seus amos.
No podem esperar que els sacs d’escombraries que es reuneixen als abocadors amb forma d’hemicicles resolguin res, perquè són incapaços de resoldre res, de fet, ells només estan on són per a generar i crear problemes, mantenir el robatori sistemàtic del treball dels seus electors i protegir la màfia que governa el món. Fa molts anys que la política és una activitat reprovable i criminal. Sabem que són assassins: Blair, Bush, Aznar, González, Obama, Clinton, Xi Jinping i etcètera, etcètera, etcètera. Tots reus de greus delictes i que CAP JUTGE ha fet investigar. Ara bé, si robes una poma en un supermercat, potser passaràs uns mesos a presó, però el fet d’assassinar i destruir un país, emparat en la mentida, no té cap condemna judicial. Cal que obrim els ulls i ens adonem que els terroristes, els criminals, els assassins, els lladres, l’escòria de la societat, s’asseuen als escons dels diferents països i que els més imbècils, inútils, ineptes i ximples són els caps de govern, i això, perquè callen i com meuques obeeixen el senyor que els paga el servei. Sempre m’he mostrat en contra de la prostitució, per motius ètics sobretot, però també perquè el consentiment en la venda ‘d’un hom mateix’ és lliurar-se a la voluntat de l’altre, i una volta t’has venut, hi ha un deute que has d’assumir tant si t’agrada com si no. Això és el que fan les grans corporacions, contracten putes, les més barates, incapaces i servicials per a obtenir els seus objectius, ja que les meuques els protegiran, perquè són el que són, meuques amb diners, i tot gràcies al pagament generós dels amos pels seus repugnants serveis.
Tot això que he escrit, voleu dir-me que no ho saben els jutges? Són imbècils diplomats tots ells? Són veritables retardats intel·lectuals? O són uns covards que s’estimen més amagar la baixesa ètica en l’empara de la llei i el dret? La llei és un invent. Només hi ha dues lleis vàlides avui i sempre: el respecte a la vida dels altres i el respecte a la propietat dels altres. Qualsevol altra llei és una trampa. Per això, s’han confegit tot un castell de naips amb el ‘dret’, un principi injustificat i que no està fonamentat en justícia, ja que els drets són concessions i no ‘drets’. Tens el dret a votar, si te’l donen, tens el dret a un pagament, si així està estipulat, tens el dret a fer el que sigui, si les lleis t’ho permeten, però no hi ha cap altres drets que el de la vida i el de la propietat, el primer perquè és el fonament bàsic de la vida en societat, el segon perquè és la garantia de la teva independència individual. Tota la resta és fum, no-res, paranys perquè els poderosos ho siguin més i perquè els febles no puguin enfortir-se. Per això, parlar de dret és parlar de privilegis i injustícia sempre. La Justícia està per damunt de tots els drets, i si això els jutges ho sabessin, serien els primers a impedir tot el codi de lleis i trampes que inventen els polítics (bé, ells no, ja els agradaria tenir cervell per a això) per protegir els amos. No mataràs (violaràs) i no robaràs, i ja teniu tot el codi penal que ens cal. Només amb bons jutges n’hi ha prou. I què és un bon jutge? Un home bo. I qui hauria d’elegir els jutges? La gent, ells són els que saben qui entre els seus és capaç de més imparcialitat i té més sentit de la justícia i l’equitat; no uns imbècils deformats a la facultat de dret de qualsevol casa de barrets. La Justícia NO TÉ RES A VEURE AMB EL DRET, ni ara ni mai. Si això no ho entens, com vols ser jutge? Seràs un ximple que aplica el barem i fa el pallasso damunt d’un empostissat, tot vestit de punyetes i revestit d’una autoritat moral que no tens ni de bon tros. Saber-se la Bíblia de cap a peus no és ser creient; saber-se el codi penal de cap a peus no és ser jutge. Per a creure s’ha de sentir, no cal ni la Bíblia. Per a ser jutge s’ha de sentir, no cal ni un paràgraf farcit d’embolics legislatius que no entenen ni els que els escriuen, que és llegir un acte judicial i preguntar-se on s’han deixat l’enteniment aquests erudits de l’estupidesa. Però, és clar, fent-t’ho tot complicat, no hi ha qui ho entengui, i així es munta aquest circ repugnant de la justícia, en el qual sempre guanya qui ha de guanyar i perd qui vol que perdi el que guanya, tot per a benefici i enriquiment del pallasso amb toga.
Jutges, vosaltres sou els responsables de tots els infames crims que estem patint, i per això sou culpables de col·laboracionisme i ocultació de delictes, i no parlo de delictes menors, si no de crims de LESA HUMANITAT. On podem anar si els jutges s’encongeixen d’espatlles davant dels crims de LESA HUMANITAT i van a dinar o a sopar, o a les festes amb menors, que els organitzen els amos?
Un jutge és la màxima instància civil, no una rata de claveguera. Un jutge prevaricador només pot compensar el seu crim amb la vida. I avui, segons que estem veient, sou els còmplices i els encobridors de la pitjor ràtzia contra la Humanitat de la història de la civilització humana. Traieu-vos els draps negres que us converteixen en éssers ridículs, deixeu les punyetes a un costat i alceu-vos, com homes que sou, i demandeu els genocides les explicacions que calen per a perdonar-los la vida. Aquesta és la vostra única missió avui. No fer-ho, us converteix en ells, i si guanyem, haureu de formar part d’aquesta immensa neteja de paràsits i homes verinosos que haurem de dur a terme. Tot es pot discutir, és més, tot s’ha de discutir, però si persevereu a defensar els assassins, sereu còmplices necessaris dels assassins, com fins ara sou, i reus d’altres crims i delictes per haver consentit els crims i els delictes dels delinqüents que protegiu. No us amagueu sota la toga miserable. Leibniz, que ell tot solet, tenia un cervell i una intel·ligència que ajuntem tots els cervells que avui hi ha al món i no li arribem ni a la sola de la sabata, ja va deixar escrit que cap principi de dret podia estar per damunt de l’ètica. Suposo, jutges, que això us costarà d’entendre. No m’estranya, ja us he dit que el bo de Leibniz ens escombrava a tots del planeta per dignitat, honestedat, rigor, intel·ligència i ètica. Més hauríeu de llegir, i deixar de perdre el temps tractant d’entendre les ximpleries dels codis i altres elucubracions mentals de cervells atrofiats i malalts!
DEMOSTREU QUE SOU JUTGES
I NO MEUQUES!
SENSE CAP DUBTE,
EL POBLE US ACLAMARÀ,
LA DEESSA JUSTÍCIA US BENEIRÀ,
I L’ÈTICA, PER FI, SOMRIURÀ.
