Avui
us proposo de ‘veure’ la pel·lícula ‘Covid-19...’, dirigida
per Bill Gates. La pel·lícula és la més llarga de la història
del cinema, amb més de dos anys de durada (si és que no és la
història interminable; cosa que, a hores d’ara, encara no se sap).
El repartiment és un elenc inacabable, perquè és un film coral amb
tot d’actors disfressats de polítics; a destacar però, les
actuacions estel·lars del director i d’un goril·la, en els rols
de protagonistes en qualitat de Deus ex machina, apart
de ser les
veus
en off del començament
del film. La
pel·lícula està produïda per BlackRock, Vanguard i State Street,
amb un pressupost de milers de mils de milions de milers de milions
de dòlars i d’euros; tot en el mateix sac, i distribuïda per
l’ONU, amb la col·laboració dels EUA i la inestimable
participació de la UE, el Regne Unit i la Commonwealth. El guió
original està escrit pels productors i el director, amb el suport i
la col·laboració de Klaus Schwab, l’autor de la novel·la ‘The
Great Reset’, sobre la qual es basa el film. Música jueva, i
fotografia del NOM. Asseieu-vos i poseu-vos còmodes que la sessió
està a punt de començar.
Sinopsi
crítica:
L’acció
comença a la Xina, amb un senyor que s’està menjant una sopa de
rat-penat de primer, i després uns filets de pangolí a brasa. En
sortir del restaurant, al costat d’un sèptic mercat i del centre
d’investigació microbiològica de Wuhan, finançada per Anthony
Fauci, un ‘capo’ sanitari americà, i un seguit d’empreses
dirigides pels que posen la música al film; en sortir, l’home es
troba malament. Acut a un centre hospitalari on li diagnostiquen una
infecció per un nou ‘bitxo’, un coronavirus animal transmès al
pobre home. L’home es mor, i apareixen tres casos més de la
terrible malaltia. Les autoritats xineses comuniquen la nova malaltia
al goril·la de l’OMS, el qual, sense deixar de menjar el plàtan
ni de gronxar-se a la corda, els respon que tranquils, que serà una
grip. Moments després, acabat el plàtan, el goril·la rep una
trucada del seu amo, el director del film, qui li diu que miri les
noves definicions de l’OMS quant a les epidèmies, perquè si el
virus travessa la frontera, caldrà anunciar al món una pandèmia
terrorífica. El goril·la mou el cap en senyal d’afirmació. La
qual cosa no veu l’amo, però com sigui que l’amo sap que el
goril·la és molt obedient, a més d’un terrorista i un genocida
perseguit per la justícia de la seva selva, no dubta que el simi
l’ha comprès i que la matança li agradarà. Aleshores, després
d’uns dies d’alarma a la Xina i de les recomanacions de
tranquil·litat i de fer vida normal, recomanades pel goril·la,
resulta que el bitxo és un gran saltador, i en quatre dies arriba a
l’Iran, de l’Iran a Itàlia, d’Itàlia a Espanya i d’Espanya
als EUA, des d’on s’escampa arreu del món; però arreu d’arreu.
Davant de la terrorífica expansió del virus, les autoritats
dirigides pel goril·la a les ordres de l’amo, determinen que el
virus agafa els avions per expandir-se, perquè el grau de perversió
del bitxo és insòlita en la història. I aleshores, el simi, amb el
suport de les noves i falses definicions de pandèmia determinades
per l’OMS, decreta l’estat d’alarma mundial pel bitxo aviador.
Mana la prohibició de fer autòpsies i d’administrar els
medicaments de tota la vida contra la grip comuna. Obliga a intubar
els malalts i a administrar-los qualsevol cosa menys anticoagulants,
i de resultes d’això, la gent cauen com a mosques. Les televisions
atemoreixen la població mundial que s’enfronta a la possible
extinció de l’espècie per culpa del bitxo aviador; aviador,
potser perquè el seu origen està en els rat-penats. Tota la premsa,
tothora, mostra dibuixets del bitxo i amenaça la gent que són
potencials víctimes de la perfídia de l‘animaló. Els morts són
tractats com a víctimes d’accident radioactiu i per això no se’ls
fan autòpsies. Comencen a sortir en tots els noticiaris ‘experts’
que acolloneixen la gent. Els especialistes de tota la vida diuen que
és la punyetera grip de tota la vida, que es facin autòpsies, que
no es pot afirmar res perquè la bestiola assassina encara s’ha
d’aïllar, purificar i seqüenciar degudament, que la seqüenciació
feta per ordinador és un nyap de mesures antològiques. Però les
autoritats, seguint les ordres del simi amb americana i ulleres
perquè sembli més humà, els desprestigien i els expulsen de la
feina si, i sols si, mantenen els seus criteris científics i no
s’adhereixen fidelment a les ordres dels ‘experts’, anomenats a
dit per les respectives autoritats dels països sota les ordres del
goril·la que segueix les ordres de l’amo. Els ‘experts’, els
més babaus i pocavergonyes de cada contrada, decideixen que l’única
solució per combatre l’enemic invisible i desconegut és una
vacuna. Ningú pregunta com faran una vacuna contra un animaló
invisible i desconegut. Però els ‘experts’ asseguren que en
quatre dies faran un vaccí que és una meravella de la innovació i
una exhibició en velocitat mèdica, que resoldrà els problemes de
la Humanitat. A tot arreu és anunciat que només, i només, amb el
nou experiment es pot atacar una bestiola desconeguda i invisible que
està escampada pel món amb més presència que l’oxigen. Les
televisions no paren de mostrar dibuixets de l’animaló i inserir
en els pobres espectadors de l’espectacle, el terror a l’enemic
mortal i invisible. Tothora es repeteix el mantra de la modernitat:
‘Vacunes, vacunes, vacunes’. I ho diuen els presentadors dels
noticiaris, els polítics d’arreu i tots els experts i altres
babaus vestits de metges, tots ells, absoluts ignorants, lloros que
només repeteixen les ordres del goril·la i l’amo. A Itàlia,
encara que no es faci públic i que els investigadors hagin descobert
que la bestiola no ataca les vies respiratòries sinó el sistema
circulatori, els científics que gosen portar la contrària al
goril·la són expulsats de la feina i encausats per no seguir els
protocols de l’OMS. Tant se val que una vegada aplicada la
metodologia correcta per combatre els coàguls, el nombre de morts
descendeixi i la malaltia pandèmica comenci a ser controlada. Les
autoritats, aleshores, s’enfaden i acceleren el vaccí miraculós i
que sembla ideat per Speedy Gonzalea, i comencen la distribució de
la cosa de la xeringa, mentre determinen que la millor manera de
combatre l’enemic invisible és tapar-se la boca amb un bolquer,
separar-se de tot ésser viu en dos metres i romandre a casa perquè
així el bitxo no trobi ningú, vejam si així es decideix a
abandonar la temporada de cacera. Però es veu que no, que la
bestiola és tossuda i vol exterminar la població mundial, per això,
els polítics comencen d’elaborar mesures d’emergència i lleis
de seguretat nacional que els permetran de convertir totes les
democràcies del món en un perfecte sistema tirànic. En tot això,
cal dir que ningú no ha vist el bitxo i que ningú no es preocupa
d’això, sinó que tots els deficients mentals triats pels governs,
s’encaparren en la punyetera vacuna que ho solucionarà tot: del
bitxo a la felicitat mundial. I això és el nou mantra de les
televisions, dels polítics i dels metges, que surten a la televisió
amb les bates plenes de sang. Però ningú no para atenció a detalls
tan nimis, i així s’incorpora en el sentit comú menys comú de
tots els humans, la necessitat de respectar les protectores mesures
dels bons jans dels governs i a la submissió a la vacuna que matarà
l’assassí invisible que vol destruir la vida humana al planeta.
Aquestes mesures preventives són vigilades pels cossos policíacs,
que fent ús de tota la coerció i la violència que els és
possible, atrapen, detenen i arresten els incauts que s’exposen al
bitxo que ningú no ha vist i que desapareixerà quan la immensa
majoria de la població mundial hagi estat inoculada amb l’invent
de Speddy Gonzales.
Fi
de la primera part.
La
segona part comença amb tot de gent amb un bolquer a la boca,
separada dos metres de qualsevol ésser viu i orgullosa de romandre
presonera a casa seva, amb la seguretat que això és la garantia de
salvar la vida i poder esperar el nou món que els pròcers de la
humanitat han determinat per a tothom sense el seu consentiment;
així, per collons. Però la gent està contenta i aplaudeix des dels
balcons, no respiren oxigen sinó la seva pròpia excreció
respiratòria, no es relacionen socialment, romanen tancats a casa
consumint les ‘veritats’ de la televisió i amb una por que es
pot tallar amb un ganivet. Aleshores, les autoritats, sempre
dirigides per goril·la amb ulleres i americana, decideixen que
caldrà un passaport per a assegurar-se de qui ha pres la metzina
alliberadora. L’OMS, que és el centre d’operacions d’aquesta
alliberació mundial, no recomana el passaport obertament, però
obliga als pròcers de cada país a instaurar-la, perquè, per anar
bé, els cal saber qui ha rebut el vaccí i qui no. Contínuament,
sense descans, les televisions, els papers higiènics, els polítics
i els experts elegits a dit, atemoreixen la població perquè no es
treguin el bolquer de la boca, no parlin amb ningú, ni cantin,
romanguin clausurats a casa consumint televisió i Netflix, i
s’injectin la solució per a la vida eterna. Mentrestant, sembren
el terror en la gent amb noves mutacions de la bestiola, això sí,
sense que ningú l’hagi vista mai, ni en l’aire, ni en el cos de
cap mort, ni enlloc, però tots molt conscients que l’infame bitxo
existeix i que té la ferma determinació d’acabar amb qualsevol
hominoide que camini sobre dues potes. Fins i tot obliguen la gent a
sotmetre’s a tocs de queda, perquè el bitxo invisible es veu que
ataca en massa entre les deu del vespre i les sis de la matinada. Els
mitjans asseguren que no convé la relació amb els altres humans,
perquè qualsevol pot ser el teu botxí, però que a les hores punta
es pot agafar el transport públic sense perill, sempre i quan es
dugui el bolquer a la boca, tot tapant el nas, i tractant de respirar
com menys millor. Mentrestant, la inoculació de l’enginy de Speddy
Gonzales, s’estén a una velocitat extraordinària, gràcies al
terror i després a la imposició del passaport de vaccinació. El
cas més sorprenent és que malgrat les eminències que han fet la
vacuna sense saber com és el bitxo que combaten - les coses de la
nova ciència – s’adonen que de moment el vaccí no serveix per a
res. Aleshores, els pròcers i els metges amb les bates tacades de
sang recomanen noves injeccions: dues, tres, quatre, i fins i tot,
una marató de punxades per combatre la punyetera bestiola invisible
i no detectada per ningú mai en cap lloc del món; mentre hi ha gent
que es mor, ara ja no del bitxo, sinó de malalties de tota la vida
que no tenen res a veure amb la injecció que els experts han
recomanat, les quals injeccions cal inocular-se dia sí dia no, per
tal d’evitar que l’enemic invisible mati la gent indefensa. Si
abans la gent moria de qualsevol malaltia, però se’ls atribuïa la
mort a les tàctiques assassines de la punyetera bestiola perversa,
gràcies a la detecció mitjançant un sistema que falla més que una
escopeta de fira; ara, després de la inoculació massiva amb una,
dues, tres, quatre i les dosis que siguin, ningú no es mor ja per la
bestiola, i menys encara, on va vostè a parar!, per les vacunes, que
no serveixen per a res, com ho demostra la contínua necessitat
d’injectar-se-les, però que encara que les morts augmentin per
damunt de la corba normal de tots els anys, no tenen res a veure amb
la vacuna de Speddy Gonzales.
Fi
de la segona part.
La
tercera part d’aquesta història interminable, comença amb la
pretensió dels governs, que estan tots a l’uníson dedicats
exclusivament a arruïnar els països per a salvar els seus
ciutadans, als quals els espremen com si fossin taronges a cop
d’impostos i apujada dels preus de productes bàsics i l’energia,
sí, aleshores comença la pretensió de injectar les meravelloses
vacunes que no solucionen res després de tres, quatre o les dosis
que siguin, en els nens, perquè els nens, encara que no es contagiïn
ni morin per aquest bitxo invisible, poden encomanar la terrible
malaltia als més grans, tot seguint la lògica més pròpia dels
deficients mentals, ja que mai s’ha posat en risc els nens per a
preservar la vida dels grans, però els governs obsedits a salvar la
gent, com ho feren quan mataven la gent en els geriàtrics,
insisteixen que els nens han de ser vacunats, perquè encara que
agafin una miocarditis o malalties similars, són malalties lleus que
no tenen cap afectació en la salut dels nens, i que si la tenen,
només es podrà saber passats uns anys; tot i això, val la pena de
córrer el risc i inocular els nens. Després ja veurem quants se
salven, i aleshores serà l’hora de decidir si fou una bona idea o
no. I la gent, bolquer a la boca, separats els uns dels altres, amb
el mòbil que els serveix de garantia de la llibertat, procuren
romandre a casa aïllats i protegits de la misteriosa bestiola
desconeguda, invisible i no descoberta per ningú, mai, en cap lloc
del món; segurs que les autoritats, dirigides pel goril·la de les
ulleres i que parla un anglès més que deficient – cosa que tothom
perdona: ‘Encara que parla, el goril·la!’ -, que sempre és
millor que ho fes tot amb signes i tombarelles, les quals coses li
farien perdre credibilitat, encara que dugui americana i ulleres i
surti sempre molt ben afaitat. I així, els governs posen en filera
índia els nens, que són vexats a les escoles amb el consentiment
alegre i festiu dels pares i dels mestres, que saben que així fan
front a l’enemic en aquesta guerra sense pietat.
Tant
se val que el director de la pel·lícula ja hagués dit que calia
exterminar part de la població mundial. Tant se val que una bruixa
terrorífica hagués dit que calia matar els vells, perquè mengen i
no serveixen per a res. Tant se val que l’autor de la novel·la de
terror ‘The Great Reset’ afirmés que cal que ningú no tingui
res perquè tots siguem feliços; tot obviant, com pot ser que ningú
no tingui res, si algú ha de ser propietari de les coses. Tant se
val tot plegat, la gent s’embolcalla en el bolquer, se separa dels
seus congèneres, s’aïlla i es punxa i es punxarà tantes vegades
com se li demani per a tenir el preciós do de la llibertat, que ve
marcat en l’exocervell del mòbil. Tant se val que els fabricants
de les injeccions cada dia es facin més rics amb un producte que no
serveix absolutament per a res, si no és per a emmalaltir la gent,
que, això sí, veuen com la gent cau per no se sap què, una nova
malaltia dita ‘sobtaditis’, ignorada a les televisions i als
papers higiènics; tanmateix, tots obeeixen els seus dirigents
polítics i els metges amb les bates que regalimen tanta sang com
exposen gruixuts munts de bitllets a les butxaques superiors de les
bates. La gent només té por d’aquesta bestiola desconeguda, per
ningú vista perquè és invisible, però que tot i ser invisible sí
que es poden determinar les diferents mutacions, que van de les
lletres gregues als combinats: alfa, beta, gamma, delta, òmicron, i
les combinacions extraordinàries de les deltacron o la furona, una
magnífica simbiosi de la grip de tota la vida amb el virus
invisible, que ningú no pot descriure ni veure, però que tots els
experts descobreixen per telepatia en les combinacions pèrfides de
la bestiola dels nassos. I mai millor dit ‘nassos’.
Com
sigui que els casos de mort augmenten sense cap explicació
enraonada, i com sigui que les vacunes que no serveixen de res i han
de servir d’alguna cosa, o se’ls acaba el frau als fabricants,
resulta que les ‘sobtaditis’ que comencen a assolar el món al
final d’aquesta tercera part d’aquesta gasòfia de pel·lícula
de terror, drama i comèdia, tot en un paquet; resulta que la causa
de la nova malaltia és el canvi climàtic. O sigui, que el canvi
climàtic provoca parades cardíaques i problemes de coagulació
sanguínia, que no tenen res a veure amb les meravelloses vacunes que
s’han de repetir més que l’all, sinó amb la perversitat humana
que ha permès la destrucció del clima, el qual ha provocat
l’aparició de la bestiola assassina que ningú no ha vist ni veurà
mai.
Així
conclou la tercera part.
En
resum, podem afirmar que la pel·lícula és una exhibició de
despropòsits i insensateses, que no se sosté per enlloc, que és
pesada i avorrida, extenuant i terrible per a la psique humana,
encara que tots els paraplègics cerebrals que surten de les
bagasseries jesuïtes de psicologia, no se n’adonin, perquè així
els ha estat inculcat en els cervellets deficients que ingressen en
aquestes fàbriques de destrucció de qualsevol principi i valor
humà. Qui es pot creure aquesta immensa defecació argumental? Qui
pot creure en un simi? És, potser, que la gent viu en el planeta
dels simis i ja s’ha rendit davant de la nova espècie,
representada perfectament pel goril·la que és la mascota de l’amo,
a més d’un dels grans protagonistes del film, un amo que és un
psicòpata genocida i sense escrúpols, com ho ha demostrat tota la
vida amb una filmografia de pena, però de pena pena.? Només la
publicitat i la propaganda li han fet guanyar-se el respecte de
l’espectador. I la prova és que la pel·lícula és candidata a
tots els Òscars, davant de l’estupefacció dels amants de cinema i
de la vida. Ja sabia jo que les pel·lícules de ciència-ficció,
‘destape’ i la pornografia havien de fer perdre la gent el
contacte amb la realitat i la vida, i aquesta gasòfia signada pel
psicòpata més actiu del món, és la prova que la gent ha perdut el
gust pel cinema i, sobretot, per la vida. Per no morir, no volen
viure. No viuran mai i moriran feliços sense tenir res, gràcies als
guionistes d’aquesta pel·lícula, que més que un film, és un
crim i un genocidi intel·lectual.
Puntuació:
0. L’argument és increïble, la resposta de la gent inversemblant,
l’actitud dels dirigents de la trama està mancada de qualsevol
vestigi de veritat; l’actuació dels diferents actors, lamentable,
falsa i histriònica, exagerada fins el punt de no convèncer ningú
que sàpiga què és una actuació cinematogràfica; la fotografia és
nauseabunda i la música repetitiva i avorrida fins a convertir-se en
letal. L’única cosa que podia apujar la nota fins a l’1, és el
protagonista invisible i inexistent, perquè la idea no és dolenta,
sempre que tractem de fer una pel·lícula de ciència-ficció i no
de ciència i política modernes. En resum, un despropòsit, que això
no obstant, és capaç de guanyar tots els Òscars, i amb ells,
aleshores, tindrem la seguretat que la gent no morirà de l’invent
una vegada hagin mort tots els que han de morir, i la resta serà
feliç sense tenir res, com diu el lema de la gran obra immortal de
l’excepcional literat Klaus Schwab. Que ja l’amic Kissinger ens
ho va explicar molt abans de la filmació d’aquesta gasòfia:
«Molta gent morirà quan s’estableixi el Nou Ordre Mundial, però
serà un món millor pels qui sobrevisquin». Com diuen els
castellans: Blanco y en botella.
Epíleg
o ‘spoilers’:
L’idiota
de les ‘pìlotetes’:
https://t.me/RosselloCM/55915
L’objectiu
del NOM, el següent pas:
https://www.pagina12.com.ar/394056-el-presidente-de-kazajistan-autoriza-a-la-policia-a-disparar
I
com sempre, unes proves més contra el genocida Argimón I, El Gran,
perquè vagi afaitant-se, ara que s’ha tornat a posar el morrió,
perquè els amos li han dit que el següent pas és el terror, i que
amb aquest gest educa la gent en el pànic; això sí, les calcetes
als turmells no cal que se les pugi, li han dit; si vol, se les pot
treure, però apujar-se-les no, que als jueus els agrada molt de
veure’l tan obedient i submís. Bé, genocida, unes altres proves
que testimonien que si desconeixes aquestes veritats és que ets
responsable absolut del genocidi a la Soroslàndia catalana, amb tota
la colla de criminals del femer de la Genociditat i l’urinari
públic.
https://t.me/resurgente2020/30028,
mataràs nens no nascuts encara, com ho fa el pedòfil Biden i la
sinistra bruixa despentinada del regne de la Rata d’Anglaterra?
https://t.me/RosselloCM/55927,
no t’ho han explicat això, els simis que van vestits amb bates
plenes de sang i butxaques farcides de bitllets?... Sí, xata, com
els teus.
https://t.me/RosselloCM/55942,
moriran d’ara a uns anys. No et pensis que ens oblidarem de tu,
perquè tu ets el responsable de cada una d’aquestes morts
prematures i futures, que encara que això t’ompli les butxaques de
diners i et creguis que el temps esborrarà el record dels teus
execrables crims, això no passarà, encara que siguis la gran
meuqueta de l’harem jueu de Soros a l’abans Catalunya.
