Avui us convido a una exposició, hi trobareu mostres del bé i mostres del mal. Lògicament, hi ha una secció per al bé i una altra per al mal. No és aquí l’indret per a tractar filosòficament què és el bé i què és el mal, menys encara per a entrar en detall quant a la consideració nietzscheana del ‘més enllà’ del bé i del mal. Malgrat les encertadíssimes reflexions del filòsof alemany, hi ha bé i mal, i els concebem com la capacitat per a construir o la capacitat per a destruir. I val a dir, que el bé es defineix més perquè no destrueix que pel fet mateix de construir, com que el mal es defineix més perquè és incapaç de construir que pel fet de la seva naturalesa destructora. Quant al bé i al mal, doncs, tothom en té consciència, per bé que l’educació rebuda és definitòria per a la concepció del que són aquestes consideracions morals o ètiques. Ara bé, admetent l’evidència que la vida i el món no són ni el bé ni el mal, les nostres interpretacions no poden resoldre’s sense prendre part, vull dir, que analitzem el que analitzem referent a la vida i al món, mai no podem ser ‘insensibles’, o sigui, hem de sentir, sigui el bé o sigui el mal, en allò que considerem. Per això, tota experiència que ens ‘amplia’ és el bé, i aquella que ens ‘redueix’ és el mal. Com sigui que la tendència de la voluntat és sempre envers el plaer, considerem egoistament el bé i el mal, i solem trasplantar el nostre interès a les consideracions ètiques. Tanmateix, no cal dir que tots sabem que mai podem analitzar res si no sortim de nosaltres mateixos, i per tant, una consideració individual quant a a aquestes qüestions, té el mateix valor que la nul·litat. Per aquest motiu és que la gent sense empatia (només existeix el ‘seu’ bé i el mal ‘dels altres’), els egoistes, els egocèntrics, etcètera, desperten animadversió, perquè tenim una consciència, en diríem natural, del bé i del mal. Que cal endinsar-s’hi per a veure-ho clar, sí, però que hi ha valors positius i negatius en totes les nostres accions és una evidència palmària, des del moviment d’una peça dels escacs durant una partida a la consideració ètica del fet de matar una formiga. Tota la nostra vida és l’avaluació d’aquestes màximes morals, i a qui no les té... hauríem de considerar-lo humà?
Després d’una reflexió més extensa que no volia, us convido a entrar a la galeria i recórrer els quadres que s’hi exposen perquè vosaltres mateixos aprecieu l’existència del bé i del mal, que no són coses, no són colors, no són aromes, no són sensacions tan sols, sinó l’emanació de la nostra ànima, sigui l’ànima allò que sigui.
GALERIA DEL BÉ
‘La llibertat’, per Catherine Austin Fitts
https://t.me/elinvestigador_org/12978
‘La tercera guerra mundial’, per Max Igan
https://t.me/counterpropaganda20/7803
‘La Gran Sinagoga’, per Diego Fusaro
https://t.me/counterpropaganda20/7808
‘El Dret’, per Ernest Jünger
https://t.me/counterpropaganda20/7809
‘La televisió’, per Louis Ferdinand Céline
https://t.me/counterpropaganda20/7812
‘Honor japonès’, per Akinori Fujisawa
https://t.me/resurgente2020/42481
‘CO2’, per David Bellamy
https://t.me/resurgente2020/42486
‘Dogma climàtic’, obra conjunta del Col·legi de Geòlegs
https://t.me/counterpropaganda20/7814
‘La perversitat del mal’, per anònim (segle XXI)
https://t.me/voluntasoficial/5099
‘La diversitat’, per S.P. Morrisey (Díptic):
https://t.me/voluntasoficial/5106 - https://t.me/voluntasoficial/5107
‘El transhumanisme’, per Eva Vlaardingerbroek
https://t.me/voluntasoficial/5088
‘Verins jueus’, per Peter McCullough
https://t.me/voluntasoficial/5101
‘Oimocinam’, per un italià
https://t.me/counterpropaganda20/7817
‘El lleó i els gossos’, per Noticias NOM
‘La més abjecta de les mentides’, per Noticias NOM
Secció: Performances
‘Ni Otan ni Macron’, pel poble francès
https://t.me/resurgente2020/42488
‘’Neutralitat’, pel poble italià
https://t.me/resurgente2020/42493
GALERIA DEL MAL
‘Sacrilegi’, pel degà del Trinity College de Cambridge
https://t.me/voluntasoficial/5112
‘La mort de la paraula de Déu’, pels fiscals del Regne Unit
https://t.me/voluntasoficial/5098
‘La pallassiència’, per New Scientist
https://t.me/voluntasoficial/5102
‘L’alegria de l’èxit’, obra d’Armstrong, Aldrin i Collins (Díptic)
https://t.me/voluntasoficial/5116 - https://t.me/voluntasoficial/5117
‘Enverinant nens (o pares idiotes)’, per The Washington Post
https://t.me/voluntasoficial/5105
‘Amor als nens’, per The Washington Post
https://t.me/voluntasoficial/5113
‘Són rars, aquests jueus!’ per Montreal Gazette
https://t.me/voluntasoficial/5118
En aquesta obra, un visitant hi va penjar una nota que - com la direcció del museu va considerar-la assenyada -, ha estat conservada i protegida amb un vidre:
«I tant que són rars! Es devia passar la guerra en tren, quina marató! Onze!, no dos o tres, no, onze. I tres vegades gasejada! Aquesta dona ha de ser sobrenatural... o jueva, és clar. I es casa amb un sobrevivent de Nagasaki! Quina afecció té aquesta gent pels horrors i les matances, oi? I ara, al Canadà, la dona deu estar a la glòria, tot revivint els ‘onze’ camps de concentració i d’extermini! De ben segur, que ha estat ‘tres vegades’ punxada! - 11 x 3 = 33 -».
Esperant que l’exposició hagi estat del vostre gust, moltes gràcies per la vostra visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada