SÍRIA

El règim dictatorial de Bashar Al-Assad ha caigut – s’ha rendit sense lluitar - i Síria serà una democràcia islàmica. Que bonic! Al-Qaeda i una colla d’alienats mentals islàmics, amb l’ajut de la Reserva Federal, Israel, l’OTAN, els emirs àrabs i Turquia, han enderrocat el règim del dictador. És de suposar que Síria serà una d’aquestes grans nacions que han vist com eren alliberades de les pitjors tiranies per a entrar en el paradís democràtic, com Afganistan, Iraq, Líbia o Ucraïna. Que contents estan tots els pobles d’aquest canvi! Per això, acostumen a emigrar a Europa per a agrair-nos els béns de la democràcia, això sí, amb colors islàmics, que, el cas és que, estan tant de bé en els països respectius i democràtics, que se n’han d’anar. Qui podria suportar tanta felicitat democràtica! Israel, Aràbia Saudita, Qatar i els altres regnes aràbics són democràcies consolidades... que sí, que pot semblar que són una mena de dictadures, però de rics, però són democràcies plenes i s’hi respecta la llibertat i els drets humans. De Qatar, tots recordem el ‘magnífic’ mundial de futbol que va costar unes desenes de vides dels treballadors que havien acudit a fer-hi fortuna i moriren com esclaus; i d’Aràbia Saudita, tots ens commovem amb la història del demòcrata rei que va treure la pell a tires i en viu, i que després va esquarterar un periodista que, diguem-ne, no li tenia simpatia; per no parlar de les magnífiques condicions en què hi viuen les dones, que per això, les nostres feministes exalcen les virtuts de països socialment tan avançats. I de la democràcia d’Israel, què dir! Quanta pau i quanta estabilitat, per als israelians, per als invasors palestins i per als grans amics més enllà de qualsevol frontera. No m’estranya que Déu hi posés l’edèn, per allà els voltants. I ara, Síria s’ha incorporat al món de les nacions lliures, i és molt grat de veure aquests simpàtics musulmans armats fins a les dents com es passegen en els cotxes i van ajusticiant els qui no són musulmans o els qui els grata, perquè la democràcia islàmica és així, respectuosa i molt diplomàtica. Quants siris no estaran fent les maletes a Europa per a tornar al país corromput del règim criminal alauita, ara convertit en un oasi de pau sota la divina protecció d’Al·là!

No sóc qui per a opinar sobre els assumptes de la política siriana, perquè en sé més que poc, ara bé, coneixent els antecedents afganès, iraquià i libi, doncs m’inclino a pensar que van camí del progrés i d’una revolució econòmica i social, que si continuen com fins ara, acabaran per ser una amenaça per a la resta de món, tan grans són els seus avançaments! Per això, perquè no hi entenc, us ajuntaré un seguit de comentaris i impressions de persones més enteses en la qüestió. Tanmateix, sí que sembla que aquesta ofensiva definitiva contra Damasc ha estat més contra Rússia que contra Síria. Des de la guerra més idiota de la història del món, els russos van afluixar la col·laboració amb el règim sirià, en part, també, perquè la guerra civil s’havia convertit en una habitud, i si s’hi estaven acostumant, es veu que els russos tampoc no tenien ganes de posar-hi cullerada ni interferir en els costums musulmans. Els de Putin pretenien de mantenir la base més important a la zona, i poca cosa més. Ara, de segur – si no hi ha uns canvis que ara per ara semblen impossibles – la perdran, i l’OTAN – els gestors i finançadors de l’ofensiva islàmica, sempre al servei d’Israel – haurà reclòs Rússia dins de les seves fronteres, que suposo que era la seva intenció. La rendició del règim alauita és una derrota per a Putin, encara que en cap moment Rússia s’hi hagi immiscit de manera militar i activa, sinó molt de tant en tant, i com per dissimular. Els americans tractaran de robar la zona petroliera, com els francesos, i la banda de desarrapats diversos, però sempre amb la guia d’Al·là, és de suposar que seguiran matant-se entre ells, per allò de no perdre els costums i l’habitud; Turquia, per la seva banda, procurarà reforçar la influència sobre el Kurdistan, mentre que el Kurdistan potser veurà l’oportunitat de crear la seva somiada ‘Dinamarca al nord de l‘Orient Mitjà’, i els jueus consolidaran els Alts de Golan i tot el que de a més a més puguin abastar del Gran Israel. La veritat és que vist així, tot sembla indicar que la sort de la democràcia per a Síria, serà la mateixa que els grans avenços en els països que l’OTAN ha alliberat de les terribles dictadures que garantien prosperitat, pau i una societat avançada, i gaudiran d’escenaris tan democràtics com els actuals a l’Afganistan, Iraq o Líbia, que no hi ha un europeu civilitzat que no desitgi que el seu país corri la mateixa sort que aquests països alliberats pels magnífics i pacífics exèrcits sionistes de l’OTAN, sempre per a fer el bé i protegir els pobles dels governants que no els agraden, ai, perdó, dels mals governants que els procuren prosperitat, pau i una societat avançada. Fets aquests comentaris personals, comencem amb les diverses informacions que he recol·lectat i em semblen interessants.

Comencem doncs, amb els fets que s’han consolidat i ens arriben:

https://t.me/mustangcomunicacion/18843?single

https://t.me/ULTIMA_HORA/21161

https://t.me/c/1168730878/338605

https://t.me/c/1168730878/338597

https://t.me/c/1168730878/338771

Una vinyeta que pot explicar-nos una mica més què ha passat a Síria i què hi passarà:

https://t.me/c/1168730878/338593

La primera anàlisi que us enllaço, la he considerat interessant en els primers cinc minuts:

https://youtu.be/WUQYojLOeFM?si=xkt_JhjB8qSPoQG3

I ara el comentari i anàlisi de Lorenzo Ramírez, que m’agrada molt com s’explica, se’l veu sabedor del que afirma i acostumo a coincidir amb les seves observacions i impressions. En aquest tall de vint minuts, a més de la situació a Síria, ens parla de la situació de Geòrgia, amb dades molt interessants, per després referir-se al Femer Europeu, i finalment, fer unes observacions sobre el BRICS i l’hegemonia del dòlar, que si és menys interessant, el que diu no deixa de ser coherent:

https://youtu.be/AVAJkeM5kOc?si=YhvWJR8HdBdelpau

Adjunto dos enllaços més, que crec prou interessants, per si es vol aprofundir més i sentir altres versions, que malgrat ser versions, coincideixen bàsicament en el fonamental:

https://youtu.be/Y9kKB4HAxxI?si=AT8WXlh22Jwn-Q2n

https://www.youtube.com/live/dsJ8hRWnrZc?si=YYVp9bpczuIO5q5C

Després d’aquestes anàlisis que ens aporten més dades i les observacions de les mirades personals, podem passar a comprovar quina ha estat la reacció dels qui han promogut aquesta guerra a Síria, com les promouen a tot el món, i com promouen tots els assumptes als quals ha fet referència el vídeo de Lorenzo Ramírez. Sí, Benjamin Netanyahu, el genocida que ha exterminat el poble autòcton al qual han robat la terra i han estat assassinat des de fa vuitanta anys, però que són els dolents, perquè en Benjamin és bo, molt bo, la bondat, com qualsevol sionista jueu que s’apreciï, que per això, tots els governs del món s’encarreguen de protegir-los, perquè als bons, pobrets!, tothom els vol el mal, i tan bons que són!

https://t.me/mustangcomunicacion/18854

Que maco!

I bona persona!

Vegem-ne més coses d’aquest singular personatge, perquè no ens equivoquem a l’hora de jutjar aquest genocida sàdic i macabre. Com a nota anecdòtica, després d’erradicar els camps de concentració on tenien els animals palestins, després de jugar al ping-pong amb l’Iran (per cert, vejam quina sacada o servei farà, ara que li toca el torn i ha perdut el soci sirià), i després d’atacar el Líban – com són els missatgers de la pau mundial! -, una vegada acordat l’alt el foc amb els libanesos, ves!, quines coses, en quatre dies, han acabat amb una guerra de més d’una dècada. Jo no dic que tingui res a veure una cosa amb l’altra, només que una vegada ocupen i signen l’acord de no matar-se durant uns dies, l’ofensiva musulmana contra el dictador Al-Assad triomfa. Es tan bonic comprovar l’ànsia de pau i l’amor a l’amistat d’Al-Qaeda, de la Reserva Federal, els grups d’assassins musulmans sense ànima, l’OTAN, el Regne Unit i Israel, tots units per la causa comuna de derrocar el terrible dictador de Síria. El terrorisme i la criminocràcia contra la sobirania nacional, no hem direu que no es maco i emocionant! Doncs, bé, vegeu aquesta tendra conversa del ‘gran’ Benjamin, el genocida de la pau i l’amistat entre els pobles, i el seu guia espiritual, que com està en comunicació amb l’Amo, sap què volen les Potestats Infernals, i així ho explicava l’any 1990, amb molta dolçor i tendresa al carnisser, perquè qui millor que un carnisser per a portar una carnisseria!

https://t.me/mustangcomunicacion/18854?comment=40469

https://t.me/c/1168730878/338909

Finalment, vegem tres vídeos que descriuen prou bé què passa a Síria (que ja és història) i què hi pot passar... res de bo, ja us ho avanço:

El poble siri:

https://t.me/c/1168730878/338882

Els turcs:

https://t.me/c/1168730878/338879

Els demòcrates que han tombat el règim dictatorial de Bashar Al-Assad:

https://t.me/c/1168730878/338891

La Reserva Federal dels esclaus dels Estats Units:

https://t.me/c/1168730878/338895

I els bons, pobrets!:

https://t.me/c/1168730878/338907

https://t.me/c/1168730878/338909

https://t.me/c/1168730878/338918

QUÈ POT SORTIR MALAMENT ?

QUE BONICA QUE ÉS LA DEMOCRÀCIA !

P.S. Avui m’ha semblat necessari centrar-me en aquest fet històric perquè demostra que els jueus sionistes ja han apostat per la guerra generalitzada. Tanmateix, no vull oblidar l’atemptat terrorista del govern criminocràtic dels jueus a Soroslàndia:

València: Ni oblit ni perdó

https://t.me/c/1168730878/338858

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5346975

SI NO VOLEM VEURE LA NOSTRA SANG

AL NOSTRE VOLTANT,

CALDRÀ EMBRUTAR-NOS-EN LES MANS.

ELLS NO S’HI MIRARAN.

I NOSALTRES, LA GENT, EL POBLE ?