EL MÓN DE SATANÀS

Nens i nenes, avui no us explicaré un conte, us faré una radiografia de la realitat. I us direu, curiosos com sou: Per què nassos volem una ‘radiografia’ de la realitat, que a més a més és contaminant? Doncs, perquè convé saber quin és l’esperit que governa el món i amenaça de destruir les vostres ànimes. Ja sé que tots heu sentit parlar del Diable, però molts de vosaltres no creieu que una entitat com aquesta pugui existir. Tanmateix, existeix. La humanitat ho ha sabut sempre, perquè el mal existeix, i si existeix, algú n’ha de ser l’ànima. I no us penseu que el Mal s’amaga. Abans sí que ho feia, i quan un súbdit de Satanàs, un sanguinari dictador, un lladre cruel o un assassí, escampava el mal, prou que procurava que la gent no se n’assabentés. Això ha estat sempre així, almenys, fins ara. Ara ja no. Els súbdits de Satanàs no s’amaguen i el mal que pensen fer-vos, l’anuncien. Tots vosaltres, nens i nenes, haureu sentit aquest ‘màgic’ missatge de: «No tindràs res i seràs feliç». Doncs, heu de saber que no tenir res et converteix automàticament en infeliç. No es tracta que hagis de ser multimilionari com els súbdits de Satanàs, no; es tracta de tenir sempre allò que cobreix les teves necessitats, les necessitats reals. I us direu: I quines són aquestes necessitats reals? Doncs, la pregunta no té una resposta concreta, perquè les necessitats de cada un de nosaltres són diferents. Això no obstant, tots estarem d’acord que un sostre, menjar i aigua, i companyia, és el mínim per a existir dignament, que d’això, fins i tot els esclaus en gaudien. Ara bé, això és subsistir, i per tant, parlar de necessitats, significa parlar del fet de disposar – tenir – allò que convertirà la teva vida en una experiència única i impagable. Per a això, estimats menuts, cal que investiguem en nosaltres mateixos què és allò que ens fa feliços, allò que fa que cada dia en anar-nos-en a dormir, pensem que viure val molt la pena.

- No anar a l’escola! – Rialles de la criaturada.

No saps prou la veritat que has dit. Un nen per a ser feliç en aquesta vida necessita de les condicions prèvies que dèiem abans quan parlàvem de l’esclau, i de poder experimentar la vida per ell mateix. Un nen ha de jugar amb la vida, perquè el nen està creat per a jugar amb la vida. Abans, parlo de molts anys enrere, els nens tenien la sort, sí, la sort, de no anar a l’escola, I us direu: Aleshores, eren ximples. Potser sí, però no eren idiotes. Abans, els nens creixien de manera natural, en un entorn natural, envoltats de natura i convivint amb la família que girava al voltant de la feina del pare, fos aquest home un camperol, un ramader, un pescador, un ebenista, un ferrer o un advocat o ministre. Cada nen creixia en el seu ambient i s’hi integrava, perquè, per bé que els nens hi ha coses que no poden fer per força, manca d’experiència o perill, n’hi ha d’altres que sí que poden fer, i malgrat que no les facin com els adults, sí que en fer-les, les aprenen. Així, el fill d’un camperol ajudava el pare quan l’edat li ho permetia i, sense adonar-se’n, adquiria els coneixements que naturalment el pare li transmetia, i així el nen sabia diferenciar les plantes i els animals pels seus noms, com les èpoques i la distribució del treball en el camp. I el fill del ramader, del pescador, de l’ebenista o del ferrer, aprenien la tasca dels pares i a relacionar-se amb el medi i la vida. D’altra banda, el fill de l’advocat o del ministre, de segur, que tenien professors que els ensenyaven matèries que els nens no desitjaven aprendre, i que potser més endavant els convertirien en prohoms socials. Tanmateix, aquests nens avançats, si puc dir-ho així, que no han viscut naturalment la infantesa i que no saben què és descobrir les coses per tu mateix, tenen un accés més fàcil als diners, la qual cosa els permet de comprar el que fan els altres. I us direu: Més còmode! Tu al sofà, i quan vols una cosa, la pagues i te la porten. Si fa no fa com el model ‘ideal’ dissenyat pels del ‘No tindràs res i seràs feliç’. Ara bé, penseu si, per les circumstàncies de la vida, aquell nen avançat i ric fill de l’advocat o del ministre, que vivia còmodament, pateix, ja de gran, una crisi professional que el porta a la bancarrota. Què serà d’aquest nen? No sap llaurar, no sap munyir, no sap pescar, no sap treballar la fusta ni el metall, ara, això sí, sap tot el codi civil i fins i tot el militar. Pot menjar-se els fulls dels codis, i pot tractar de treballar la terra, de criar animals, de pescar i fer treballs de bricolatge, però mai no ho farà com el pobre nen ximple que ho ha fet tota la vida. I no és només això, sinó que el nen ximple – parlem amb propietat, el nen senzill – com ha estat criat en la Natura, sap apreciar els grans i els petits espectacles de la vida, sigui una tempesta, una magnífica posta de sol – que el nen sap que totes són igual de magnífiques; potser n’hi haurà de més belles, però magnífiques, totes ho són – o l’espectacle silent d’una nit estelada, un regal que sols Déu ens pot fer; o sigui el petit espectacle meravellós d’una aranya teixint la teranyina, una abella libant el nèctar, el vol d’un falciot o d’una àliga, el caminar taral·lirot d’un xai molt jove, el cant dels grills o el rauc de la granota a la bassa.

On hi ha Natura hi ha Déu, perquè n’és l’essència. Però, on la Natura és esborrada, allà, tingueu-ho per segur, s’hi amaga el Diable, i si esteu ensinistrats a percebre les olors, sentireu la desagradable presència del sofre. Tanmateix, el Diable no es presenta mai com el veieu a les pel·lícules, això són patologies mentals dels de Jewllywood – i no entrarem ara en política ni en ètnies elegides, nens -. El diable es presenta sempre i sense deixar-se veure, en la seducció, la comoditat i l’avarícia del plaer; que ell és molt així. No us sortirà de dins l’armari mentre dormiu i us fotrà un ensurt de ca’l Déu, no.

Ell és subtil, llisca com una serp i hipnotitza com la Kaa amb sinusitis del Llibre de la Selva.

Els qui tingueu mòbil, tragueu-lo, si us plau – Tots -. Deixeu-lo en un raó del pupitre.

Continuem. Si us fixeu en aquesta aula i en la distribució del col·legi, us adonareu de les semblances amb una presó. Aquí s’empresona la vostra innocència i creativitat, i a les presons, generalment, els innocents i creatius. Aquí es tracta de fer-vos dòcils, respectuosos amb l’autoritat, obedients i receptius als canvis i exigències que us siguin imposats. A la presó, hi van... no creieu que hi van els criminals, que aquests són els que construeixen les presons... hi van els rebecs, els que enfronten l’autoritat perquè no hi ha una sola veritat demostrable, els que desobeeixen i no són receptius a les ordres ni a les exigències que no són pròpies. No us ensenyen coses perquè sigueu millors, sinó perquè no sapigueu que la vida consisteix a investigar sobre la veritat. No us ‘eduquen’ per fer-vos millors, sinó perquè accepteu que la veritat de la vida sempre us serà donada per l’autoritat. No us furten els més espectaculars anys de la vostra vida perquè volen fer superhomes de vosaltres, no; us els roben perquè ja des d’ara sou els seus esclaus, i ho sereu fins al darrer hàlit de la vostra aigualida vida.

No cregueu mai res que no comproveu. Sigueu confiats amb els fets, mai amb les paraules, que sonen, volen i es desfan. I sobretot, no us deixeu seduir per la comoditat i l’avarícia del plaer, del goig, perquè Satanàs és subtil, llisca com la serp que és, i hipnotitza com la Kaa amb sinusitis del Llibre de la Selva. Podríeu dir-me on és ara?

- Qui?

- Satanàs – Moments de desconcert, rialles tímides, ullades furtives a les parets i al sostre, mirades d’incomprensió, tot, sense fer soroll, però -. No el veieu? – ‘Nos’ diversos, tímids i asíncrons, com un degoteig irregular.

Us he dit que Satanàs és subtil, la qual cosa vol dir que allà on és és molt tènue, que no diries mai que hi és, que ell és així. Us he dit que llisca com una serp.

- Moments de silenci, d’esguards sorpresos i incomprensius -

Bé, doncs, res. Ara, feu el favor d’encendre els mòbils que heu fet lliscar fins al racó del pupitre – Tots ho fan, gairebé alhora -.

- Què hi veieu?

- La pantalla... – Tots molt engrescats, com amatents de la pròxima ordre.

- No.

- Moments de silenci, d’esguards sorpresos i incomprensius -

- Kaa, la serp - potser sense sinusitis, sí -, però encega el cervell i devora l’ànima.

* * *

Joves, avui no us explicaré un tema, us faré una exposició de la realitat en diapositives. Tanqueu el llum.

La realitat satànica que viviu és molt fàcil de copsar si hom conserva tant el sentit comú com una mica de pensament crític. Veureu com sense gaires explicacions, ho comprendreu tot per vosaltres mateixos, que en això consisteix tot real ensenyament.

La primera diapositiva reflecteix com en el món de Satanàs la direcció de les especialitats tècniques l’exerceixen els inútils:

https://t.me/c/1168730878/484685

La segona diapositiva us mostra com en el món de Satanàs no hi ha idiota vanitós i discapacitat que no ostenti un càrrec:

https://t.me/c/1168730878/484546

La tercera diapositiva us explica molt bé, en dues parts, com en el món de Satanàs l’abjecció i la insensibilitat ètiques són l’essència de la judicatura:

https://t.me/ULTIMA_HORA/28717

https://t.me/ULTIMA_HORA/28718

La quarta diapositiva és el clar exponent que en el món de Satanàs els psicòpates governen i els paràsits i les escòries viuen alegrement en els urinaris públics:

https://share.google/hxdQvMg476JhB6nkO

NO EM VOMITEU A CLASSE !

I finalment, la cinquena diapositiva, que no és una diapositiva, sinó un breu vídeo, ja que els generals dels exèrcits de Satanàs mereixen més relleu que els criminals anteriors. Comproveu vosaltres mateixos com mentir és dir la veritat, i sobretot fixeu-vos en el final, quan el general de Satanàs recita el mantra dels sis milions, però oh!, hi desapareixen les cambres de gas (?). Segons la nova versió revisada del conte dels contes, es veu que ara les execucions que s’inventaven els jueus, seran per incineracions en viu. Si d'alguna cosa no manca Satanàs, és d'imaginació:

https://t.me/c/1168730878/484737

NO ODIEU EL MAL,

aquest és el manament del príncep de les Tenebres.

Ja podeu anar-vos-en, però els dels vòmits, que els netegin, si us plau.