CULPABLE, EL FISCAL GENERAL

Sembla el títol d’una comèdia d’en Cantinflas, però és l’essència de la criminocràcia. Álvaro García Ortiz, membre de la banda criminal PSOE, avui ja exfiscal general de l’Estat, no ha estat només el primer fiscal general assegut a la banqueta dels acusats, sinó que s’ha superat, i ja té ‘l’honor’ de ser el primer fiscal general condemnat per revelació de secrets, una cosa que, per si no ho sabeu, no poden fer ni els fiscals ni els jutges. La pena és de fer riure, tot sigui dit:

https://t.me/mustangcomunicacion/28160

- Vostè ja el mataria, oi?

Ja ha sortit l’exaltat. No, evidentment que no el mataria, perquè el delicte no mereix aquesta pena, babau!; però la gravetat hi és. Quina confiança podem tenir en un sistema on els juristes es passen pel folre els secrets processals? Cap. Aleshores, la pena és de fer riure, perquè no significa res. Indemnitzar la víctima de la revelació del secret és de les beceroles del dret... i de la justícia, que essent coses contràries, aquí coincideixen. La pena de presó també sembla exagerada, per bé que uns mesos – no hi hauria d’ingressar – sí que marcarien el delicte i el seu expedient penal, com ha de ser. Ara bé, condemnar-lo a deixar el càrrec i prohibir-li de retornar durant dos anys, és com una pixarada mirant la lluna. A ningú no se li escapa - bé, avui ja no ho sé, però anys enrere, a ningú - que si un alt càrrec públic traeix la ‘dignitat’ del càrrec, ha de ser bandejat per sempre de l’exercici en qualsevol grau del funcionariat. I en aquest cas, amb més justificació, perquè havent estat inculpat, s’ha aferrat a la cadira sense deixar-la anar, fent un greu dany a la credibilitat de la Immundícia, que fins i tot, la Immundícia ha de tenir credibilitat.

Tots han fet el seu paper, i l’altíssim tribunal – això d’altíssim no sé d’on cony s’ho hauran tret, perquè volar, no vola, sinó que navega entre els rius de les clavegueres, per a entendre’ns; i les clavegueres solen estar sota terra -, doncs, aquests arreplegats, han vist el col·lega, noten que la gent té la mosca a la punta del nas, i han dit: «Mira, amic, si no ho fem així, ens diran de tot; i tu no cal que t’amoïnis, que Iostobien, el capo, ja et trobarà algun femer on continuar delinquint, que per alguna cosa ets socialista». I així, tots contents, els arreplegats, perquè sembla que fan Justícia, que és el seu rol en aquest teatre, com en l’especialíssima obra: «Perseguint la independència», que àdhuc fou retransmesa en directe de tan bona com era!; i també content el culpable, perquè com no té dignitat ni honor, al capdavall, són quatre rals i no poder optar al càrrec durant dos anys, que què vols que et digui, al molt honorable delinqüent li rellisca, que prou que sap que Iostobien li agrairà els altres delictes que no han estat descoberts. Ells són així, probes - no pobres, no ens confonguem – (que vol dir ‘rectes en l’obrar’). Bona gent.

Els arreplegats, que també són bona gent i fan unes funcions molt avorrides però espectaculars, encara que sembli una bàrbara paradoxa, han signat la sentència, han plegat el dossier, i se n’han anat a celebrar que avui havien impartit Justícia. Mentrestant, la gent continua caient pels enverinaments del MHFP Salvador Illa i tota la colla de polítics – criminals -, se sap que tota la plandèmia fou un frau i un robatori, apart de terrorisme d’Estat; i a València, després de l’atemptat del govern, no hi ha ningú responsabilitzat de la matança; el govern legisla amb absoluta impunitat, tot i que constantment viola drets fonamentals; el govern és una banda d’incompetents i de lladres, que per a saber-ho no s’ha de ser ni intel·ligent, que ensenyes la foto del Cottolengo, i fins un retardat mental amb certificat mèdic i reconeixement psicològic, et pregunta en quin manicomi està feta la foto; el govern malbarata els diners públics, se’ls apropia, els regala a cocaïnòmans i delinqüents (els il·legals, encara que els arreplegats no ho sàpiguen, són delinqüents) o a genocides com Gates, apart de cometre traïció cada dia i de carregar-se la seguretat dels ciutadans per a protegir delinqüents indocumentats que són criminals i que el govern importa, essent lògicament, responsable de tots i cada un dels crims d’aquests protegits; per no parlar del criminal de guerra – delicte que no prescriu – de José María Aznar López, que viu com un rei, mentre els arreplegats condemnen el miserable fiscal general de l’Estat a passar una vergonya que no pot sentir perquè no en té. Després direu que la criminocràcia no és el millor dels règims possibles. I com hi brilla la Justícia! (Aquí, en llegir això, els arreplegats, esbossen un somrís, s’espolsen la solapa i fan el gest de caparró que indica falsa modèstia).

Hi ha, com cada dia, més notícies de corrupció de totes les bandes mafioses del país de Soros i BlackRock, però, per avui, ho deixarem aquí, que tampoc no és cap novetat que les bandes mafioses actuïn com a criminals. Tanmateix, els excrements, ja ho sabeu, estan per a protegir-los, que sembli que se’ls investiga i que se’ls castigarà, fins al moment que es veu que se’ls pot deixar lliures perquè ningú no dirà res, i aleshores, tots contents, els excrements, per alliberar els col·legues criminals, i els criminals, per poder tornar a delinquir amb tranquil·litat, perquè... és tan bonic el dret! Pregunteu-ho a Jordi Pujol, que també sap com de bé i d’eficaç és la Justícia. Tota la vida robant, mentint i organitzant la màfia catalana, i ara, com està malaltó, pobret!, els amics de les toguetes no el molestaran, que als capos se’ls ha de garantir una vellesa digna d’acord amb els mèrits criminocràtics exercits a la vida pública.

ÉS TAN MACA LA CRIMINOCRÀCIA !,

I ELS DIES DE LES CAGARADES GENERALS,

TAN BONICS, LLIURES I FRATERNALS !

NO PLOREU, NO PLOREU.

JA SÉ QUE FINS UNA ROCA SE’N SENTIRIA,

PERÒ NO CAL QUE PLOREU,

AGRAÏU NOMÉS ALS SOROS AQUESTS REGALS.

QUE NO TENIM INDEPENDÈNCIA ?

TANT SE VAL,

MENTRE HI HAGI CRIMINOCRÀCIA !

(PREGUNTEU-HO ALS ‘INDEPENDENTISTES’

I ALS TRAÏDORS D’ESQUERRA,

VEUREU COM EM DONEN LA RAÓ).

ÉS TAN SINGULAR LA ZOOLOGIA POLÍTICA !