LA DEPRAVACIÓ INSTITUCIONALITZADA

La característica essencial de tota la púrria de criminals que es dediquen a la política, és l’abjecció. No és que siguin sinistres, idiotes, pertorbats, psicòpates i mancats del més lleuger grau d’empatia, és que són bèsties, no humans. No per altra raó, no em canso de dir que cal començar a caçar polítics com si no hi hagués demà. Matar polítics, cremar-los les propietats o buidar-los un ull, no poden ser delictes, menys encara, aquestes sanes accions han de poder rebre càstig. Aquesta xurma de retardats amb aires de grandor que es fan dir demòcrates, són el més depravat i malalt de cada societat, per aquesta raó i per tal de recuperar la salut pública, L’EXTERMINI de tota la classe política comença a ser una qüestió urgent. I no parlo per parlar, ni per la idiòcia de l’odi – que s’han inventat - envers aquests paràsits, tracto de ser el més clar possible si pretenem que resti país i futur per a les pròximes generacions, ja que el nivell de la immundícia política, apart d’institucionalitzar el robatori i la persecució dels rebels als impostos de la màfia, ens està portant la cultura de l’elogi de la mort.

Penseu que aquesta gasòfia amb forma humana, no ha comportat cap benefici per a cap ciutadà, llevat de per als membres de les bandes criminals o partits polítics i els deficients mentals de les lògies satàniques. La tifa immensa de la democràcia ha significat la destrucció de les bases econòmiques que conformen la societat, fent un traspàs de la riquesa dels que la generen envers els que la parasiten. No hi ha paraules per a descriure la baixesa moral dels polítics. Veiem com cada dia, tots els dies de l’any, roben, malversen diners, s’apropien de diners públics, augmenten els impostos i disminueixen el poder adquisitiu de la gent, tot, mentre financen els criminals que trafiquen amb persones i mantenen amb els diners de la gent una colla de delinqüents – un immigrant il·legal és un delinqüent i en els països més avançats, l’entrada il·legal en el seu territori, es paga amb la vida o amb uns bons anys de presó -. Aquí, els desconeguts en edat militar, dels quals es desconeixen totes les dades identificatives, i que molt probablement són delinqüents en els seus països, són tractats com si fossin mandataris estrangers: se’ls allotja en hotels de cinc estrelles, se’ls donen tres menjars, se’ls vesteix, se’n té cura i se’ls abonen diners perquè gaudeixin de la vida, i si és el cas que l’immigrant il·legal roba, viola o mata, hi ha una colla de criminals que se’ls reconeix perquè vesteixen toga i llueixen, com els idiotes la piruleta, un martellet, els quals exhibiran una extraordinària magnanimitat envers els criminals, passant-se per l’arc de triomf les víctimes, que aquestes escòries ètiques emanades com flatulències a les bagasseries jesuïtes, si no són més indignes, és perquè els manca substància grisa.

Fins ara, sabíem que un polític era un lladre, un pocavergonya, un impresentable, un psicòpata i un venedor de fum, un ésser egoista i vanitós, amb ambicions inconfessables i psicopaties greus, que si no, una persona normal es dedica a qualsevol feina digna, i no al crim; que no és altra cosa la democràcia. Roben a tort i a dret, de nit i de dia, legislen contra la voluntat dels seus representats i només breguen per a robar més i sortir a les portades dels diaris, com si sortir a les portades dels diaris no fos més una vergonya que un mèrit. A més a més, aquests analfabets funcionals es creuen estar per damunt del bé i del mal. Per això, per a resoldre aquesta malaltia mental, la millor recepta és el cànem ben trenadet i la suspensió durant un quart d’hora, si fa no fa. I val a dir que és un tractament d’una sola vegada i del tot efectiu. No confonguem les coses, respectar un polític és com admirar un assassí en sèrie. Avui, no hi ha la mínima diferència: Penseu en el MHFDGP Illa, el gos de Soros, Iostoibien, Ursula von der Juden i tots els polítics genocides que han participat en la matança Covid, i que no està de més de recordar que cap ni un dels excrements amb toga ha mogut un dit per a – ja no dic executar – empresonar aquests assassins; perquè són això, assassins.

Bona prova del que dic és la progressiva extensió de l’avortament, que ja hi ha països com el Regne Unit, Holanda i Canadà – si no m’erro – que permeten l’avortament en el moment del naixement, la qual cosa, diguin el que diguin els paraplègics cerebrals de les toguetes i els martellets-piruleta dels idiotes, és ASSASSINAT EN PRIMER GRAU, amb els agreujants de l’absoluta indefensió de la víctima, l’abús de força del criminal i un escenari per al crim perfectament preparat, tan preparat, que és oficial. Val a dir que no estic en contra de l’avortament en casos veritablement excepcionals, el que no és digne ni ètic, és la sistematització de l’assassinat de nadons, que només cal tenir una miqueta de cor i de sentit comú per a veure que és una atrocitat: Una vida, que és el més meravellós que podem concebre, destruïda per raons espúries, cíniques i egoistes. A més a més, quant a aquest assassinat que els gossos castrats i les putes inútils i idiotes defensen, i que els urgeix convertir en un dret constitucional – que s’ha d’estar molt més enllà que sonat! -, cal saber que els fetus avortats són primera matèria per a la indústria de l’assassinat, les farmàfies, la qual cosa, no s’ha de ser gaire llest per a saber-ho, significa que aquests discrets i bondadosos polítics democràtics cobren per la venda de la mercaderia. Com més saps d’aquesta barbaritat, menys et costa vomitar.

Si amb l’assassinat de nadons, com quan els democràtics polítics decideixen atemptar contra la ciutadania, sigui en l’11-S, l’11-M, riuades, 'danes' i crims similars, si amb aquest repertori no en teniu prou, penseu en l’última de les últimes, l’eutanàsia. Com passa amb l’avortament, sempre hi pot haver casos que puguin fer-nos acceptar la possibilitat d’assassinar; que sempre és assassinar, matar un home que és viu. Tanmateix, sempre hi pot haver casos en els quals, per la situació de la víctima, gairebé per misericòrdia, pugui ser acceptat de cometre, el que sempre serà, un assassinat en primer grau. Quan recordo que en la terrible dictadura del generalíssim Franco el suïcidi, i ja no dic l’assistència al suïcidi, comportaven presó, i veig els sinistres criminals que com paneroles es passegen per l’urinari públic que anomenen parlament, com si les paneroles fossin racionals!, quan veig aquests deficients mentals analfabets que es creuen per damunt del bé i del mal, aleshores m’és molt fàcil de comprendre la magnitud abjecte d’una democràcia, que te la miris per on te la vulguis mirar, és pura perfídia i perversió.

Avui hi ha hagut el cas de Noelia Castillo, una noia que per motius econòmics els criminals dels polítics van separar de la família, i la van portar a un dels prostíbuls d’aquests que regenten, o regentaven, insignes criminals pederastes com l’Armengol o l’Oltra, on la noia protegida de la pobresa dels pares, fou violada en grup per aquests immigrants il·legals que vénen a pagar pensions, de resultes de la qual violació, la noia va tenir un intent de suïcidi, amb la mala sort que després de llençar-se d’un cinquè pis – si no em falla la memòria – va restar paraplègica. Doncs, avui, els assassins del govern i els psicòpates criminals de les bates blanques, avui l’han matat. Qualsevol, amb un dit de seny, es preguntarà què ha passat amb els criminals que han destrossat la vida de la noia abans de matar-la? Doncs, que jo sàpiga, res. La mercaderia és la mercaderia, i pensem que els assassins dels governs democràtics tenen l’ordre de reduir la població, que per això s’afanyaven tant amb els verins jueus tan ben remunerats, i ara fan mans i mànigues per a poder assassinar la gent amb l’eufemisme de l’eutanàsia, que sense anar més lluny, al Canadà, ja serveix per a liquidar els sense-sostre. Amb aquesta classe de psicòpates tractem, perquè després em vingui algú i em digui: «Ui!, matar polítics no està bé!». No siguem figues toves, és la cosa més digna que pot fer un ciutadà, i si una vegada comesa la justícia, tots féssim suport al ciutadà, en quatre dies les paneroles desocupaven l’urinari públic per defuncions simultànies, i l’aire seria més net (penseu ara en els verins que aboquen al cel aquests mateixos criminals democràtics). Però anem a on vull arribar. Si tot el que he dit no és prou per a ajusticiar el personal, un darrere l’altre, considereu que, a més a més, l’eutanàsia és un brillant i enriquidor negoci, ja que a les víctimes els són extrets els òrgans que després aniran a parar al cos d’algun criminal en el mercat negre - no siguem il·lusos i ens pensem que són per a guarir la gent normal que ells maten amb verins jueus, amb eutanàsies o de fàstic, que hi ha molta gent que avui es mor de fàstic -. El més greu de tot, el més sàdic, el més gore i malalt de tot plegat, és que l’extracció d’òrgans – això mai no ho diuen cap dels criminals, ni els polítics ni els metges – cal fer-la amb el donant viu, d’altra manera la mort destrueix l’òrgan i la possibilitat de trasplantament. Podríem dir que la ‘bonica i generosa’ eutanàsia consisteix a extreure els òrgans del pacient per a matar-lo; o si no, com els extreuen vius si maten primer la víctima? En el moment que la sang deixa de nodrir els òrgans, entren en descomposició. Només si no hi ha tràfic i negoci d’òrgans, és possible una eutanàsia, perquè al malalt se li subministren els sedants i el verí, i com un condemnat a mort per injecció letal, es mor. Però si hi ha extracció d’òrgans, cal que el ‘mort’ sigui viu, com passa amb els avortaments, que han de esquarterar el fetus viu, ja que si no, la indústria del crim farmacèutic i els socis de la cosmètica es queden sense producte, si puc dir-ho així.

No em vull allargar més, perquè no calen gaire més explicacions. Això és la democràcia, i ho dic per als imbècils, vejam si obren els ulls i deixen de fer l’idiota. Un polític democràtic és necessàriament el més abjecte i inútil d’una societat, a més a més de covard, ja que si fos valent, estaria en una organització criminal no oficial, però ells, els criminals polítics, s’estimen més les organitzacions criminals oficials, que així tenen les espatlles protegides, sobretot, per la tasca impagable dels excrements amb toga, que com veieu, veuen com assassinen nens i esquarteren la gent, com quan observaven com executaven la gent amb els verins jueus, i aquests prevaricadors professionals, no fan res, bé, enganxar les mandonguilles a les punyetes, que com sempre dic, ho fan que és un primor. Altra cosa no, però fer l’idiota tot disfressats, és el seu, que no en va tots són socis de les lògies aquelles dels davantalets i les fel·lacions als jueus, que cada u és com és, i qui vol grimpar, sap que ha de xumar. No em direu que no és instructiva i bonica, la democràcia!

QUAN EL POBLE TEM EL SEU GOVERN,

HI HA TIRANIA,

PERÒ QUAN ÉS EL GOVERN QUI TEM EL POBLE,

HI HA LLIBERTAT.

Thomas Jefferson

FEM QUE S’HO FACIN AL DAMUNT !

MAI NO HAURIA PENSAT QUE AIXÒ ERA LA LLIBERTAT,

PERÒ, EN UNA DEMOCRÀCIA, TOT ÉS MOLT RAR.

CREEM UN NOU PAISATGE:

MENYS MOLINETS DE VENT INÚTILS,

I MÉS INÚTILS PENJATS AL VENT.

P.S. Si els excrements amb toga volen ser respectats que demostrin que són jutges i no criminals, com Nicolas Gouyou, al qual no he vist que s’hagin adherit ni donat suport els de les togues. Per què serà?

https://t.me/c/1168730878/555629

NO US SEMBLEN MÉS RATES QUE JUTGES ?

O NOMÉS M’HO SEMBLEN A MI ?