QUAN ES PERD EL RESPECTE

Ahir vaig posar les declaracions de la ministre d’habitatge després del desnonament de la ja famosa senyora Mari Carmen. Vegem dues notícies en relació amb l’assumpte, abans de continuar:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/620912

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/620961

Anem per parts, com Jack l’Esbudellador. Tot això put a muntatge, vés a saber per què. D’entrada, quan una societat perd el respecte i la veneració envers els vells – oi, Illa? – entra en decadència. El cas, segons que es veu, és que un fons voltor – una organització criminal legalitzada – la volia fer fora del pis, i per això, li van augmentar cinc vegades el lloguer. Segons que sembla, hi va haver gent que s’oferia a pagar l’augment – uns dos mil euros mensuals -, la qual cosa, tanta generositat, resulta difícilment creïble. Tot i això, els lladres i propietaris, s’han mantingut en el propòsit de fer-la fora, i amb tota la força repressiva de l’Estat, la mateixa que és absent a Ceuta, s’han encarregat de buidar el pis per a tenir els mafiosos contents. Ja no dic que, sense dubte, l’Estat hauria de resoldre la situació d’habitatge de la senyora, per humanitat, simplement per humanitat. Tanmateix, anem al moll de la qüestió: Això no ha passat per les mans d’un excrement amb toga? Segur que sí, i el deficient mental ha dictat que ell no hi podia fer res perquè la llei és la llei i els qui reclamen de fer-la fora són delinqüents comuns i habituals, per les quals coses, la seva funció com a membre de l’estat judicial, és protegir i emparar els criminals. I l’home o la dona, ho ha fet, és clar. Ara bé, si analitzem el cas, veiem que els propietaris decideixen augmentar el lloguer, la qual cosa és legal i legítima, però el fet d’augmentar cinc vegades el preu, és absolutament desproporcionat, més, sabent que és una dona gran que viu d’una pensió, segurament miserable, i que fa setanta anys que viu en el pis. Aleshores, un jutge - no un excrement amb toga dedicat a esperar els nens tendres, la coca pura, la puta cara o els sobres tacats de sang des de darrere de l’espiell - ho ha de tenir molt clar: L’actuació de la propietat no és enraonada, tenint present els anys de lloguer, la fidelitat en el pagament i que és una dona gran. Lògicament, poden augmentar-li el lloguer, i si cal, la dona podrà rebre algun ajut oficial. Però la constatació que la volen fer fora per interessos suposo que inconfessables, és un fet que demostra la iniquitat dels criminals del fons voltor; que si són un fons voltor, són criminals per definició. Els voltors no són abelles, s’assemblen més a les hienes. Aleshores, un jutge com cal, hauria de dictar una sentència si fa no fa com aquesta: Essent indiscutible la intenció de la propietat de desnonar una dona que ha complert els compromisos contractuals durant setanta anys, tenint present l’edat de la senyora i la seva indefensió i vulnerabilitat, que la decisió inhumana de la propietat és èticament reprensible, per abjecta, egoista i obscena, essent per tot això, que jo, com a jutge, sentencio que la propietat ha de mantenir la inquilina, i ‘mantenir’, significa que, havent vist la mala intenció de la propietat, la senyora Maria del Carmen Tal i Tal, podrà viure fins al dia de la seva mort en el domicili habitual, estan les costes del lloguer, així com les despeses de llum, aigua i gas, a càrrec de la propietat. I a més a més, vull fer constar l’advertiment que en cas que la dona pateixi algun accident tan habitual en els cercles criminals, la propietat corre el risc de ser investigada per aquestes accions que poden posar en perill la salut i la vida de la inquilina, avui de per vida. Molt cordialment, un petó per al CEO de la banda criminal, i procurin que la senyora arribi bé al darrer moment, oi que m’entenen? Un altre petó, que no es digui que som esquerps.

AIXÒ ÉS JUSTÍCIA,

ALTRA COSA, IMMUNDÍCIA.

Dit tot això, i a l’espera del que pugui saber-se de l’assumpte, molt temo que les bandes criminals polítiques que s’han acusat els uns als altres – divideix i venceràs – són els darrers responsables d’aquest immens disbarat, que val a dir, en una societat digna i civilitzada, mai no podria passar. Tanmateix, ja sabem que avui els vells i els nens són l’objectiu dels criminals que no sé per què no estem liquidant. Al Canadà, sacrifiquen els vells mitjançant l’eutanàsia cada dia, i no oblidem les campanyes a tot el món occidental per a matar els nens en els ventres de les mares, que empodera més.

NO SÓN POLÍTICS, SÓN CRIMINALS I ASSASSINS.

QUIN ÉS EL MILLOR PAGAMENT ALS SEUS SERVEIS ?

EL PATÍBUL.

I JO SÓC DE CONVERTIR LES CERIMÒNIES

EN GRANS ESPECTACLES POPULARS,

AMB MÚSICA, GUINGUETES I MALABARS.