EPÍLEG A LA CLASSE D’ESCATOLOGIA

Havent rebut tants de correus electrònics en relació amb l’article d’ahir, avui em veig en l’obligació de concloure’l. M’ha fascinat l’atracció que pot provocar la merda, tant, com de veure que tots la identifiquem de la mateixa manera. Hi havia escrits que em felicitaven per instruir-los en un tema tan summament interessant com fastigós. N’hi havia que em deien que ja sabien que per merda no seria, però que ignoraven que n’hi hagués tanta, i sobretot i sense excepció, als prostíbuls oficials. Val a dir, que n’hi havia algun que es mostrava ofès i m’escrivia que m’extralimitava i que hi ha molta bona gent en política, a la justícia i a les grans corporacions. No sé per què, aquests no signaven. Altres elogiaven la profunditat amb què vaig abordar el tema i els grans erudits que hi vaig presentar, ja que alguns dels catedràtics, eren desconeguts per a la immensa majoria. Tanmateix, el motiu pel qual escric l’epíleg d’avui, ha estat per causa de les protestes i queixes dels mateixos experts en escatologia, que han manifestat que, grosso modo, podien estar d’acord amb la taxonomia exposada i la qualitat dels exemples, així com amb els documents gràfics, fossin els vídeos o les fotografies amb microscòpia electrònica; però que, si bé no m’havia oblidat d’esmentar les merdes psicòtiques, o nassudes – que així se’ls coneix, segons sigui l’escola escatològica -, el paradigma de les merdes, sí que no n’havia aportat proves ni mostres; per la qual cosa, consideraven que deixar de banda la merda de la merda per a dedicar-me a merdetes - tot reconeixent l’esplèndida classe magistral -, els semblava poc professional i acadèmic. És per això, que avui tractaré de resoldre aquesta negligència. Fins i tot, n’hi havia un, de correu, que se sorprenia del títol del capítol, perquè, segons afirmava, tot el blog era un pur tractat d’escatologia i una exhibició constant dels paradigmes merdícoles. Reconec que l’escrit era tan mesurat i ponderat en l’exposició que no sé si em lloava o es recordava de la mare que em va parir (en pau descansi). Abans d’entrar en matèria, agraeixo molt les mostres d’afecte i el gran interès que ha suscitat un tema que, a priori, doncs, com que no sembla que sigui per a sucar-hi pa.

En el regne de les merdes, taxonòmicament parlant, hi ha dues grans classes: Les psicòtiques i ‘les altres’, que així se les anomena, en sec. Les psicòtiques només tenen un orde – piramidal -, una família – jueus -, un gènere – com Bafomet – i una espècie – sacs de merda -. En canvi, com ho vèiem ahir, ‘les altres’ més que orde són una colla d’arreplegats, per família, totes tenen la màfia, pertanyen a diversos gèneres – caca de gos castrat o tifa de cosa gestant avortista salvaplanetes, medusozòudica, entre altres particularitats gens recomanables -, i es divideixen en espècies i subespècies, i així tenim la deposició Pinotxo, els fems infames, els ministres de defensa, les deposicions de latrines – que no s’han de confondre amb les Pinotxo -, les Moni, els MHFGDP Salvador Illa, els polítics catalans, les Yoli, pobreta, etcètera, de les quals ahir en parlàrem prou, tenint en compte que l’escrit era només una introducció a aquesta extraordinària i fragant ciència.

Bé, doncs avui ens endinsarem en les merdes psicòtiques, que com l’adjectiu ens il·lustra, pateixen deliris i idees esquizoides molt profundes i paranoiques. Penseu que s’anomenen ells mateixos ‘els elegits’ i ‘els bons’, pobrets! Això sí, la particularitat d’aquestes merdes és que escriuen contes. Dolents i rocambolescs, amb dèries narratives només creïbles per als companys de psicopatia; però escriure’ls, els escriuen. Perquè comprengueu l’orde piramidal que les regeix, vegem el que podem anomenar la intel·ligència espiritual que està representada pels rabins, que així els anomenen, i que són com escarabats amb barret – algunes duen rodalet, per allò de si arriba el whisky, suposo; perquè com són tant netes! -, sempre, de sempre, tot negres, i amb uns cabellots rinxolats que fan joc amb les barbetes estirables que els són tan estimades, sobretot quan llencen el verí, com la cobra escopidora, com també, el fet que els agrada de ballar fent coses summament anormals i estranyes. Escoltem el missatge de dos rabins, perquè així entendrem perfectament per què se’ls anomena merdes psicòtiques:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638141

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638121

Per a entendre la ‘família’ d’aquestes evacuacions psicòtiques, res no hi ha millor que la Soros family (Imatges terriblement repugnants, cal fer-ne l’advertiment):

https://m.youtube.com/channel/UCcxTjHrhi9mGN0epA1PZULA?sub_confirmation=1

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638029

ANEU A VOMITAR. US ESPERO.

...

Entre els escarabats de dalt i l’escòria que us ha fet vomitar, han aconseguit una cosa que no és veritat i que no té res a veure amb l’inexistent Pla Kalergi, o com es coneix en escatologia, el pla que no existeix: Merdes desbocades. Vegeu un no-exemple del que no és veritat i és mentida:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/637991

AIXÒ ÉS EL QUE EN LLENGUATGE MERDÍCOLA

S’ENTÉN COM A DIVERSITAT,

SUPOSO QUE PER TANTS DE COLORS DIFERENTS

DE PELL, DE CABELL, D’ULLS, DE TOT.

Per a il·lustrar el gènere d’aquestes merdes psicòtiques, us deixaré amb el pallasso Pastanaga, tot recomanant-vos de llegir la notícia sobre les 38000 vegades que el pallasso és esmentat en els papers d’Epstein, a qui no coneix de res, llevat del moment que li va oferir la que avui és la seva dona, per la qual cosa, se suposa que els viatges (vuit, segons que sembla) a l’illa del pedòfil, eren per a festejar la que avui és la seva dona, persona virtuosa entre les persones virtuoses, com ho veureu en la foto acadèmica:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/637936

https://mpr21.info/el-nombre-de-trump-aparece-38-000-veces-en-los-expedientes-de-epstein

Un altre que ens podria servir per a fer-ne un pòster és la puteta dels Rothschild, que vés a saber per què, potser per la situació a la quadra dels amos jueus, s’ha ratificat que el seu marit no té cogombre, cony! Fan tan bona parella la poupée i el Brigitto!:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638137

QUE BUFONA SURT L’EMMANUELLE.

I JO QUE, NO SÉ PER QUÈ, LA VEIG MÉS BUFONA ENCARA

IMAGINANT-ME-LA TRAIENT EL CAPET DEL CISTELLET

AQUELL QUE ACOMPANYA LA GUILLOTINA,

PER ALLÒ DE NO PERDRE LES PECES.

Una de les grans característiques d’aquestes merdes psicòtiques en relació biològica directa pels efectes narcòtics amb els bolets al·lucinògens, és que atrauen les més pèrfides, execrables i repugnants de les mosques verdes. Un exemple només, que no és qüestió que torneu al lavabo:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638177

Per concloure i conèixer millor aquesta espècie, catalogada en tots els textos antics de biologia i naturalesa, com als animals de verins més letals entre els verins letals, molt més enllà de les serps, les aranyes, les granotes o els peixos, un xicot, professor en actiu a la universitat - per prudència, ometo la ciutat -, en l’especialitat d’escatologia comparada, ens fa una bona exposició de l’espècie:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638145

POTSER JA L’HAN FOTUT FORA, I PER AIXÒ,

ENS FA LA CLASSE AL RIEROL !

ESPERO QUE AQUESTES MODESTES APORTACIONS

CONTRIBUEIXIN A LA VOSTRA 

INSTRUCCIÓ INTEL·LECTUAL,

PERQUÈ SABER NO OCUPA CAP ESPAI;

NO COM ELS MORTS DELS NOSTRES ‘AMICS’ ELS ‘BONS’,

QUE EMPLENEN TOTS ELS CEMENTIRIS DEL MÓN.

 

P.S. De regal, una de cinema:

https://t.me/NOMASSECRETOSCHAT/638229