FELICITATS A.N.C. !!!

Em fa la impressió que l’Elisenda Paluzie va acceptar la presidència de l’ANC amb les idees molt clares, però, és clar, amb inexperiència, per desconeixement del funcionament d’aquest tipus d’entitats i per la seva tendència a assumir un paper regulat pel poder polític, no com a submissió, sinó amb un tarannà de col·laboració i de no ser un obstacle a les gestions del poder polític en moments tan delicats com els que pateix Catalunya.

Des del primer moment, fou clara en les seves manifestacions i en la crítica al govern pels seus errors monumentals en la gestió dels dies de després de l’1 d’octubre. Després, va semblar que l’ANC continuaria amb el tipus d’actuacions i de convocatòries que han estat el seu segell d’identitat i la clau del seu èxit, sobretot, per l’extraordinària capacitat de convocatòria. Es feren manifestacions diverses, algunes de ben folklòriques (la inútil excursió a Madrid) i es mantingué la duresa en les declaracions i la fermesa en les reivindicacions polítiques.

No seré jo qui em faci sentir per criticar la tasca d’aquesta gent, compromesa, lliurada totalment a una feina voluntària, sacrificada i ‘perillosa’. Així l’ANC com els companys i socis d’Òmnium, només poden rebre reconeixements per la seva dedicació, i si és comprensible i fins i tot lloable la crítica a la seva gestió dels diferents moments que històricament estem passant, el retret ha de ser mesurat adequadament i ha de ser emès amb tota la prudència i respecte, perquè hem de partir de la base que només es poden equivocar els que actuen, els que fan les accions i n’assumeixen la responsabilitat. Per això, les recriminacions i consideracions que puguin ser fetes a aquests tipus d’entitats no poden ser igual de gruixudes que les que podem fer i es mereixen els partits polítics; que per a la nostra desgràcia, es mouen per interessos de ‘pessebre’ i l’objectiu de les ‘menjadores’ més que per raons polítiques o socials.

Per tot plegat, hem de felicitar l’ANC i Òmnium, però en aquests dies especialment a l’ANC que, sense dubte, guiada pel saber fer i la intel·ligència de l’Elisenda, ha aconseguit inclinar una de les peces fonamentals de l’estructura social de Catalunya, l’empresa, cap a les posicions independentistes, que ha assolit democràticament de fer-se amb el poder que fins ara han ostentat les empreses del lladronici agrupades en l’Íbex-35 i representades a casa nostra per les dues entitats ‘catalanes’ de nom i ‘borbòniques’ de voluntat, La Caixa del pervers Fainé i el Banco de Sabadell, dels ciutadans falangistes i ‘arriba España’ que sosté i alimenta el banquer-polític Oliu en col·laboració amb les altres famílies criminals que es reuneixen a les borses per mantenir els seus privilegis a costa de la classe mitjana, amb la manipulació dels titelles del Gobierno de España de torn i la connivència en el saqueig de la riquesa del país, en benefici propi i de la il·legítima nissaga que governa el país després del cop d’Estat del seu mentor.

Bravo Elisenda, ANC i tots els responsables de l’operació de neteja, com també a tots els votants, pocs, però prou. És una victòria petita, però pot ser molt gran si la gestió que faci la nova direcció empeny les màfies empresarials espanyoles més enllà de l’Ebre i és capaç de servir els interessos de l’economia catalana, feta de petites i mitjanes empreses i els autònoms, per damunt de tot. Teniu una feinada monumental i els lacais i sicaris del rei faran l’impossible per ensorrar els vostres propòsits. No defalliu i sapigueu que compteu amb el suport dels catalans independentistes.

Hi ha molta feina a fer, perquè no la faran els polítics, no en dubteu pas, d’això. Després del 155, s’ha reinstaurat l’exèrcit d’ocupació a Catalunya, mentre el Buch caça mosques i espera que el rei l’ingressi la manutenció; TV3 fa més pena que glòria, i de vegades sorprèn de veure que encara s’hi enraoni català i que s’hi expressi la voluntat i l’interès dels independentistes, ja que ciudadanos, socialistes espanyols i comuns monàrquico-republicans, pro-autodeterministes amb permís; tots ells tenen una quota de pantalla que ens hauria de fer vergonya com a catalans. Que vagin a les seves televisions, a les dels Lara i Godó, homes formats en la democràcia de la pistola i el règim aristòcrata de l’absolutisme borbònic; sí, que ens deixin en pau. Recuperem la nostra televisió. Ningú està obligat a veure TV3, però hem de fer l’impossible perquè sigui una televisió. I no dubto que els professionals que hi ha, fan el que poden, però potser cal prémer una mica més i fer saltar l’opressió i la persecució econòmica que pateix i esbandir-la als quatre vents.

Moltes felicitats ANC, Elisenda i empresaris. Ara, potser caldria començar de plantejar-se la possibilitat de la creació d’una entitat bancària de veritat. No un cau de lladres al servei del monarca i de les empreses del lladronici espanyol, no. Una entitat que substitueixi la raó de ser de La Caixa que Fainé i la colla de mafiosos de la directiva han convertit en, potser, l’organització dedicada al robatori més important de tot el país, per bé que sempre resten dubtes si no hauríem de fer-los competir amb el Santander, el BBVA i el Sabadell, que, posats a fer, no saps on trobaries més delinqüents.

Ens cal una banca (privada, pública o mixta), però una banca que representi l’entremat econòmic i financer català, dirigit pels seus clients i directius, i alliberada del sotmetiment al tirà que regna a Espanya per decisió del genocida de les cunetes i dels camps de concentració, d’aquell de qui l’advocat de l’acusació particular en el judici del Suprem, va dir que ‘Franco, sí, va matar, però ho feia amb amor’.

No ho tenim gens bé, no ens enganyem. El tirà espanyol i els protectors del feixisme defensat en les més altes institucions europees, són prova evident de qui són els enemics de Catalunya. Tant de bo que l’empresariat català s’adoni que Europa serà la seva tomba com a empresaris, per més que ara els ensabonin i enlluernin amb els beneficis que al final acabaran a les mans dels lladregots financers europeus o dels Fainé, Oliu, Botín o els del clavegueram de l’estat, digueu-li BBVA.

300 anys de merda no són fàcils de netejar. Al parlament de Catalunya hi ha la meitat dels escons que empudeguen de nacionalisme espanyol, l’únic nacionalisme inexistent en el món, per més que hagi estat l’únic nacionalisme que ha sobreviscut a Europa impunement, i del qual els hereus dels criminals, encara es belluguen per les altes instàncies del poder on el tron de les immundícies els serveix d’altar major.

Felicitats Elisenda. De fet, només puc confiar en vosaltres, Òmnium i els dos Honorables Presidents... Vosaltres, feu com jo. Hi ha tants d’escurçons en el parlament català i a les institucions, que penso si no hauríeu de comprar un exèrcit de mangostes.

EL FI D’EUROPA

El dia 26 els europeus votaran la configuració del Parlament ‘Continental’, una inútil menjadora per fer veure que les decisions que es prenen al continent són determinades per polítics, com mana el principi bàsic d’una democràcia. Tanmateix, les decisions del futur europeu les dicta la Corrupció Europa, anomenada amb l’eufemisme de Comissió, sempre i quant Comissió no signifiqui les comissions que reben els delinqüents que la dirigeixen per seguir les ordres dels banquers i els especuladors que els tenen a sou. Si aquesta colla de corruptes no en tingués prou amb això, no els cau la cara de vergonya de rebre el Premi Princesa de Asturias d’un tirà per comprar el seu silenci, i aquell dia feia goig de veure l’alcohòlic, cap i casal de les llibertats, acompanyat del feixista mussolinià i de la hipocresia en persona. Aquest és el triumvirat que prem les brides del carro europeu i el dirigeixen on el manen els seus amos, al desastre.

Aquests assassins, responsables de les diàries morts d’emigrants al Mediterrani, tenen el mateix respecte per la vida humana i les llibertats consagrades en la Declaració dels Drets Humans que qualsevol dictador. Tanmateix, els europeus podrem votar el parlament que haurà de sotmetre’s a la dictadura de la Comissió, la mateixa que imposa l’acord de lliure començ amb Canadà passant-se per l’engonal els interessos de la ciutadania europea i defensant els interessos de la colla de mafiosos que dirigeixen les organitzacions criminals que avui podem reconèixer arreu amb la identificació de Banc. Quan la direcció de qualsevol organització està en mans d’inútils sense escrúpols, la poca-vergonya es converteix en el ‘modus vivendi’ d’una societat, i per això Europa és un hipòcrita femer, on sembla que tot es fa pel bé dels ciutadans i tot es fa en perjudici dels interessos reals de la ciutadania.

La gent vol pau, treball, condicions de vida digna i una política de meritocràcia. Europa ens ofereix conflictes que perjudiquen els interessos de la seva gent, misèria, condicions deplorables de vida (Europa avui s’assembla més a la Índia dels anys 60, que a una societat avançada) i la política dels mesells. Votar l’urinari públic del Parlament europeu és consolidar l’organització criminal més gran del món. I tanmateix, tots els polítics s’esmercen per assolir la menjadora i el bon tall de sou que les elits criminals els serviran en safata de plata. Europa és morta, i quan abans ens n’adonem, millor per a tots els europeus.

Cap principi elemental de les democràcies és respectat en aquest teatre de les vanitats. No hi ha justícia, no hi ha igualtat, no hi ha llibertat (la premsa està absolutament controlada per les organitzacions criminals i es dediquen a mentir i ocultar els interessos dels seus amos; i val a dir, que sense premsa lliure, no hi pot haver democràcia), però, els mesells corromputs fins a la medul·la bavegen d’orgull en convocar els ciutadans a les urnes; com si ells no sabessin que votem el que votem, ells faran el que els mani l’autoritat mafiosa competent. Així passa amb els drets dels treballadors, de la ciutadania (deixeu uns mesos el cadell francès de l’organització criminal al front de l’Elisi i veureu en què es convertirà la gran França) , per no parlar de la justícia i dels drets humans. Això és Europa, i els ciutadans encara confien en aquests criminals que ens han venut als interessos de la putrefacció econòmica, judicial i política.

Com no ens assabentem del que passa als països ‘germans’, poc podem opinar – una estratègia molt ben pensada -. Ara, a Espanya estem veient violacions sistemàtiques dels principis fonamentals de qualsevol règim mínimament democràtic, però ni el Juncker (potser perquè no es troba en condicions, com demostra darrerament) ni el mussolinià Tajani i menys encara l’hipòcrita miserable del Tusk, entre tota la colla de panxacontentes, han obert la boca, com tampoc ho fan els jutges, ni els polítics, ni la premsa... Només els agosarats que denuncien l’organització criminal que decideix els interessos europeus són perseguits i amenaçats, en un exemple més que Europa és el territori lliure per al crim. Només hem de veure els beneficis bancaris enmig de la crisi, o la impunitat de totes les grans marques automobilístiques, que després de defraudar els compradors i enverinar la ciutadania europea amb unes estratagemes evidentment criminals, entre altres delinqüències i irregularitats, només hem de veure com els capos mafiosos es protegeixen entre ells i manen als polítics de la corrupció europea que defensin els seus lladronicis i les seves accions encobertes, que per això ara ens faran canviar tots els cotxes per vehicles elèctrics; tot sigui pel negoci i mantenir els ciutadans enganyats i atrapats en la seva xarxa, en la seva presó, que té per pati les eleccions, unes convocatòries en les quals la gent pot dir el que vulgui, que ells posaran els seus a defensar els seus interessos.

Si no em creieu, cerqueu la història de la Comissió europea i només hi trobareu delinqüents comuns, incapaços, inútils, mesells, i també criminals de guerra, com l’ínclit Barroso.

Això és Europa. Un femer de dimensions colossals, que traeix tots els fonaments de la ciutadania per defensar els interessos de les cúpules criminals que fa segles dominen els interessos del continent, i que l’han farcit de conflictes i guerres monstruoses per al seu benefici personal.

A Espanya, regna un tirà per designació del criminal més longeu d’Europa, tots els estaments judicials estan farcits d’incompetents i criminals que traeixen sistemàticament els principis de justícia i de dret, per no parlar de la policia política i dels torturadors que dirigeixen els diferents cossos de l’estat, per no parlar del jutge que ara és l’encarregat d’interior, essent un home acusat en ferm per Estrasburg de diversos crims d’ocultació i negligència en la investigació de tortures. Això, sense oblidar que el partit que dirigeix el país, el PSOE, és culpable de terrorisme d’Estat, però ni en el règim del tirà, l’amic fratern del carnisser àrab (que fa quatre dies va assassinar una quarantena de persones, algunes d’elles crucificades - Visca la civilització! -), encara menys la colla dels patètics buròcrates europeus, que fan ni faran res.

Europa no pot cantar com els cignes, però el seu cant final és a tocar. Ara, si el diumenge 26, voleu anar a posar el paper higiènic dins l’urna ‘de les llibertats’, allà vosaltres. Els amos se’n rentaran les parts i els mesells ben borratxots celebraran una jornada de triomf de les llibertats, la justícia i la igualtat de drets i oportunitats.

L’única cosa útil per a Europa, és calar foc al parlament i cremar la comissió europea amb tots els responsables dins. Sense violència, com fan ells, sense acarnissament, com fan ells, amb un somrís, com fan ells, amb respecte per la llibertat i el dret a la vida, com fan ells amb els morts que s’ofeguen al mar que fa de frontera sud del seu continent... o hauria de dir el cel a la terra?