FELICITATS A.N.C. !!!

Em fa la impressió que l’Elisenda Paluzie va acceptar la presidència de l’ANC amb les idees molt clares, però, és clar, amb inexperiència, per desconeixement del funcionament d’aquest tipus d’entitats i per la seva tendència a assumir un paper regulat pel poder polític, no com a submissió, sinó amb un tarannà de col·laboració i de no ser un obstacle a les gestions del poder polític en moments tan delicats com els que pateix Catalunya.

Des del primer moment, fou clara en les seves manifestacions i en la crítica al govern pels seus errors monumentals en la gestió dels dies de després de l’1 d’octubre. Després, va semblar que l’ANC continuaria amb el tipus d’actuacions i de convocatòries que han estat el seu segell d’identitat i la clau del seu èxit, sobretot, per l’extraordinària capacitat de convocatòria. Es feren manifestacions diverses, algunes de ben folklòriques (la inútil excursió a Madrid) i es mantingué la duresa en les declaracions i la fermesa en les reivindicacions polítiques.

No seré jo qui em faci sentir per criticar la tasca d’aquesta gent, compromesa, lliurada totalment a una feina voluntària, sacrificada i ‘perillosa’. Així l’ANC com els companys i socis d’Òmnium, només poden rebre reconeixements per la seva dedicació, i si és comprensible i fins i tot lloable la crítica a la seva gestió dels diferents moments que històricament estem passant, el retret ha de ser mesurat adequadament i ha de ser emès amb tota la prudència i respecte, perquè hem de partir de la base que només es poden equivocar els que actuen, els que fan les accions i n’assumeixen la responsabilitat. Per això, les recriminacions i consideracions que puguin ser fetes a aquests tipus d’entitats no poden ser igual de gruixudes que les que podem fer i es mereixen els partits polítics; que per a la nostra desgràcia, es mouen per interessos de ‘pessebre’ i l’objectiu de les ‘menjadores’ més que per raons polítiques o socials.

Per tot plegat, hem de felicitar l’ANC i Òmnium, però en aquests dies especialment a l’ANC que, sense dubte, guiada pel saber fer i la intel·ligència de l’Elisenda, ha aconseguit inclinar una de les peces fonamentals de l’estructura social de Catalunya, l’empresa, cap a les posicions independentistes, que ha assolit democràticament de fer-se amb el poder que fins ara han ostentat les empreses del lladronici agrupades en l’Íbex-35 i representades a casa nostra per les dues entitats ‘catalanes’ de nom i ‘borbòniques’ de voluntat, La Caixa del pervers Fainé i el Banco de Sabadell, dels ciutadans falangistes i ‘arriba España’ que sosté i alimenta el banquer-polític Oliu en col·laboració amb les altres famílies criminals que es reuneixen a les borses per mantenir els seus privilegis a costa de la classe mitjana, amb la manipulació dels titelles del Gobierno de España de torn i la connivència en el saqueig de la riquesa del país, en benefici propi i de la il·legítima nissaga que governa el país després del cop d’Estat del seu mentor.

Bravo Elisenda, ANC i tots els responsables de l’operació de neteja, com també a tots els votants, pocs, però prou. És una victòria petita, però pot ser molt gran si la gestió que faci la nova direcció empeny les màfies empresarials espanyoles més enllà de l’Ebre i és capaç de servir els interessos de l’economia catalana, feta de petites i mitjanes empreses i els autònoms, per damunt de tot. Teniu una feinada monumental i els lacais i sicaris del rei faran l’impossible per ensorrar els vostres propòsits. No defalliu i sapigueu que compteu amb el suport dels catalans independentistes.

Hi ha molta feina a fer, perquè no la faran els polítics, no en dubteu pas, d’això. Després del 155, s’ha reinstaurat l’exèrcit d’ocupació a Catalunya, mentre el Buch caça mosques i espera que el rei l’ingressi la manutenció; TV3 fa més pena que glòria, i de vegades sorprèn de veure que encara s’hi enraoni català i que s’hi expressi la voluntat i l’interès dels independentistes, ja que ciudadanos, socialistes espanyols i comuns monàrquico-republicans, pro-autodeterministes amb permís; tots ells tenen una quota de pantalla que ens hauria de fer vergonya com a catalans. Que vagin a les seves televisions, a les dels Lara i Godó, homes formats en la democràcia de la pistola i el règim aristòcrata de l’absolutisme borbònic; sí, que ens deixin en pau. Recuperem la nostra televisió. Ningú està obligat a veure TV3, però hem de fer l’impossible perquè sigui una televisió. I no dubto que els professionals que hi ha, fan el que poden, però potser cal prémer una mica més i fer saltar l’opressió i la persecució econòmica que pateix i esbandir-la als quatre vents.

Moltes felicitats ANC, Elisenda i empresaris. Ara, potser caldria començar de plantejar-se la possibilitat de la creació d’una entitat bancària de veritat. No un cau de lladres al servei del monarca i de les empreses del lladronici espanyol, no. Una entitat que substitueixi la raó de ser de La Caixa que Fainé i la colla de mafiosos de la directiva han convertit en, potser, l’organització dedicada al robatori més important de tot el país, per bé que sempre resten dubtes si no hauríem de fer-los competir amb el Santander, el BBVA i el Sabadell, que, posats a fer, no saps on trobaries més delinqüents.

Ens cal una banca (privada, pública o mixta), però una banca que representi l’entremat econòmic i financer català, dirigit pels seus clients i directius, i alliberada del sotmetiment al tirà que regna a Espanya per decisió del genocida de les cunetes i dels camps de concentració, d’aquell de qui l’advocat de l’acusació particular en el judici del Suprem, va dir que ‘Franco, sí, va matar, però ho feia amb amor’.

No ho tenim gens bé, no ens enganyem. El tirà espanyol i els protectors del feixisme defensat en les més altes institucions europees, són prova evident de qui són els enemics de Catalunya. Tant de bo que l’empresariat català s’adoni que Europa serà la seva tomba com a empresaris, per més que ara els ensabonin i enlluernin amb els beneficis que al final acabaran a les mans dels lladregots financers europeus o dels Fainé, Oliu, Botín o els del clavegueram de l’estat, digueu-li BBVA.

300 anys de merda no són fàcils de netejar. Al parlament de Catalunya hi ha la meitat dels escons que empudeguen de nacionalisme espanyol, l’únic nacionalisme inexistent en el món, per més que hagi estat l’únic nacionalisme que ha sobreviscut a Europa impunement, i del qual els hereus dels criminals, encara es belluguen per les altes instàncies del poder on el tron de les immundícies els serveix d’altar major.

Felicitats Elisenda. De fet, només puc confiar en vosaltres, Òmnium i els dos Honorables Presidents... Vosaltres, feu com jo. Hi ha tants d’escurçons en el parlament català i a les institucions, que penso si no hauríeu de comprar un exèrcit de mangostes.