LA LLUNA I L’AMÈRICA ACTUAL

S’han complert cinquanta anys de l’espectacle més gran de la història de la humanitat i, curiosament, han sortit pertot arreu articles i escrits signats per científics, per tal de corroborar que l’home va trepitjar la Lluna. D’entrada, sorprèn tant malbaratament de tinta per demostrar una evidència; segons que ens diuen. En aquest escrit no vull aprofundir ni debatre si les imatges que tots tenim en ment han estat filmades o no en el satèl·lit natural. S’han omplert planes i planes per desautoritzar els arguments i les suposades proves dels defensors de la conspiració. Ja he dit que no entraré en l’anàlisi d’aquests detalls, només faré unes observacions sobre qüestions que em criden l’atenció: Per què no hi ha ni una sola fotografia del cel estelat, ni des de la Lluna ni des de la nau. La nau va fotografiar la terra, molt bonica i molt blava, però del cel profund, que ha de fulgurar com un tapís ple de brillants, no res, ni una sola fotografia, ni ben presa ni malament. I si bé és cert que el temps d’exposició ha de ser elevat, no tingueren temps a la Lluna estant de fer-ho? És més, la Lluna gira, per la qual cosa els astronautes havien de veure la nit lunar; aleshores, per què no feren una fotografia o una filmació? O és que potser una fotografia d’aquest tipus podria demostrar als astrònoms que les imatges no havien estat preses de la Lluna estant? Per què no inclogueren un bon telescopi per observar el cel durant l’estada al satèl·lit. Potser ningú no hi va pensar, per bé que estudiaren molt bé el fet de plantar la bandera americana i, segons ens diuen, disposar un braç amb càmera per filmar el descens d’Armstrong, és a dir, sembla que estaven més pendents de muntar un espectacle que de fer una expedició estrictament científica. I pensem en el dineral que comportava l’expedició, i que, a més a més, ens diuen que deixaren de fer viatges tot just per l’elevat cost. I se n’adonaren tres anys després, de les despeses! o és que la NASA no quadrava els comptes periòdicament, i quan en feren l’extracte tres anys després, sumaren el total de les expedicions i s’adonaren que potser eren massa diners? No és qüestió de ser conspirador, però quan els arguments coixegen, resulten sospitosos.

I dit això, continuem. D’altra banda, qui pot pensar que els Estats Units volguessin enganyar-nos amb una fal·làcia com aquesta. Els Estats Units MAI no han mentit, SEMPRE han estat preocupats a defensar les llibertats i la democràcia arreu del món, i com a prova, tot seguit enumero alguns països que han tingut la gran sort de comptar amb l’alliberament desinteressat americà dels seus règims ‘dictatorials’. Amèrica ha dut la pau i la democràcia a països tan diferents com: Paraguai, Uruguai, Xile, Argentina, Brasil, Vietnam, Panamà, Grenada i els països de l’istme, per no parlar d’Afganistan, Iraq, Líbia, Síria, Palestina, i avui malden per imposar la democràcia a països com Veneçuela, Mèxic o Iran. Sense dubte, és admirable l’esforç d’enviar soldats que moren per la llibertat d’estrangers oprimits i el dispendi monstruós en material de guerra per portar la llibertat i la democràcia arreu del món, de vegades, fins i tot allà on no la volen. Però tot i això, els Estats Units MAI no han mentit, ni amb els comunistes menja-nens grocs o els sud-americans, canviats per democràcies exemplars com la de Pinochet o els militars argentins, ni amb els islamistes terrorífics que sembren de por occident mentre els avions i els soldats americans regalen pau allà on posen els peus. SEMPRE decidits al sacrifici nacional pel bé de les altres nacions del món! Qui, en el seu sa criteri, pot pensar que els EUA ens mentirien en una cosa tan important com l’arribada a la Lluna! Els russos ho feren: Gagarin fou el primer a sortir de l’atmosfera, però no ens digueren que abans hi va haver uns pocs homes que sortiren però no tornaren a entrar, o la gosseta Laika, que fou passejada triomfant pels carrers de Moscou després de morir de por abans de l’enlairament del coet que l’havia de fer volar, però, no ens enganyem, els russos sempre diuen mentides, mentre que els americans estan abonats a la veritat, a l’exactitud i a l’interès per la pau mundial, que si allà on hi ha guerra hi ha exèrcit americà, això no és més que la demostració que els EUA lluiten arreu i sense defallir per la defensa de la democràcia i la llibertat de tots els ciutadans, siguin blancs, grocs o moros i negres de merda. Per això, el just senderi recomana creure tot el que ens diuen els mitjans de comunicació americans, que no és que siguin mitjans, és que són la veritat pura.

No fa gaire que un ‘terrorista perillosíssim i malvat’ com Julian Assange va gosar d’inventar-se documents i fer-los públics per desacreditar la ingent tasca alliberadora dels americans. Els documents de wikileaks han descobert ‘unes mentides!’: que els soldats americans es dedicaven a caçar civils per oci, ves!, que tota la cúpula política, econòmica i judicial americana és un femer vomitiu, com ho demostren ‘les mentides’ de wikileaks sobre el prohom Jeffrey Epstein i els Clinton o el ‘we can’, coses esfereïdores, que posen els pèls de punta de pensar qui pot inventar-se aquestes barbaritats. Per cert, un dels informadors de Julian Assange, Seth Rich, fou assassinat, bé, el van intentar robar però els lladres es conformaren amb fotre-li uns quants trets i, és clar, amb la sang i el rebombori no van poder robar-li el rellotge i la cartera. Seth Rich fou víctima de la inseguretat ciutadana, res a veure, només casualitat, amb les seva transmissió de dades i documents a wikileaks. Això, com les declaracions de les autoritats polítiques, econòmiques, judicials i periodístiques americanes que en justícia demanen l’execució de Julian Assange per traïdor, per inventar-se mentides, per estar malament del cap, per odi anti-americà, i de fet, ha de ser cert, perquè dedicar-se a falsificar milers de documents, vídeos i converses per deixar malament els salvadors mundials, sembla una prova fefaent d’insània mental.

Ara bé, malgrat tot, els EUA avui estan immersos en un cas de pedofília descoberta per les ‘invencions’ de Julian Assange, perseguit, acuitat i amb ganes de fotre-li un tret i treure-se’l del davant per totes les potències democràtiques d’occident, començant pel Regne Unit que el té pres – sense justificació legal. Recordem que Assange fa set anys que viu assetjat per la mentida, ai, perdó, per la democràcia i la llibertat dels prohoms que ens volen lliures, savis i independents -, i, apart del Regne Unit, cal destacar la ingent tasca de la Comunitat Europea, versió 2.0 del model americà, una comunitat que no ha fet altra cosa que bregar i denunciar les injustícies contra Assange, de la mateixa manera que encaren amb tota la decisió i compromís necessaris les morts al Mediterrani. Ara, probablement, les autoritats britàniques analitzaran la sol·licitud d’extradició i l’enviaran als EUA, on Assange sap de segur que tindrà un judici just.

Avui, i ara sense ironia ni cinisme, tenim un Nobel de la Pau com Henry Kissinger i un ‘delinqüent difamador’ com Julian Assange, i la justícia real només pot passar per l’ALLIBERAMENT D’ASSANGE i la persecució de tots els criminals que demostren els documents de Wikileaks, als quals s’hauria de jutjar en un nou Nüremberg, on puguin ser executades les mateixes penes. Com a homes, com a fills de la civilització grecoromana, com a persones dignes i ètiques, només podem indignar-nos i exigir justícia: llibertat pels denunciants dels crims i judici per als criminals.

I sobre això, cal una breu reflexió. Als EUA sempre hi ha hagut una lluita pel poder entre els homes ‘de bé’ americans i els homes de poder americans. Fins ara han triomfat els homes de poder, sense dubte; llevat d’algun èxit provisional dels rivals. Abraham Lincoln o J.F. Kennedy no moriren perquè sí, ni assassinats per uns penjats que no tenien on caure morts, si no per les grans elits americanes, a més a més, molt directament relacionades amb la Reserva Federal, la institució que té l’estrany i insòlit privilegi de falsificar moneda amb autorització oficial, amb la qual cosa han organitzat un món on el patró és el dòlar i el dòlar no té cap valor que el sustenti. Tothom té uns paperots que són impresos a la Reserva Federal segons les necessitats i sense que hi hagi ni un plat de llenties que garanteixi el canvi del paperot per alguna altra cosa de valor. I per tot això, sembla que Donald Trump – que en principi no desperta gens de simpatia en mi – està disposat a arribar fins al final amb l’escàndol Epstein i que embruta de merda – no hi ha cap possibilitat d’eufemisme – tota la classe sagrada dels poderosos americans. Així doncs, sembla que Trump representa els homes de bé americans – amb els seus gravíssims defectes, però amb algun principi ètic – contra els homes poderosos – criminals, assassins i pedòfils-. Si Trump és assassinat, fet que no crec que ell ignori com a possible, ja en sabrem la raó. Si Trump neteja tota la putrefacció del sistema, almenys haurà desemmascarat milers de poca-vergonyes indecents, immorals i, molts d’ells, criminals. Jo diria que la guerra està servida. Jo diria que Trump coneixia sobradament Epstein, i que per això vol acabar amb aquest dimoni multimilionari que ningú no sap de quin negoci viu ni el seu origen. Sembla que els dignes americans – amb tots els seus defectes ideològics – han treballat des de fa molt de temps per escampar a la llum pública aquests escàndols. Fàcil no ho tenen, perquè tota la premsa mundial respon a l’interès dels amos. Tanmateix, sembla que la direcció de les institucions americanes estan essent depurades. Una mica com sembla que passa a Mèxic.

Ens movem en aquests assumptes en la incertesa i la desinformació, acompanyada de la tergiversació i la inculpació falsa de delictes inventats per desprestigiar els homes ‘bons’ (Julian Assange...) que tracten de treure la màscara a un sistema que és veritablement una comuna ètica.

De moment, sembla que Europa se’n lliura, però a mesura que s’escampi tot el femer, sense dubte arribarà a la sucursal europea dels criminals americans. No en llegirem res a les notícies, res no en sortirà a la televisió (valgui’m Déu!), ningú no gosarà inculpar ni assenyalar ningú, que prou que veiem com les gasten! Al capdavall, no hi ha cap diferència entre l’actuació criminal d’’El Padrí’ i el modus operandi d’aquests grans senyors. Almenys, avui podem tenir una cosa clara: NINGÚ FA UNA FORTUNA TREBALLANT. NOMÉS EL CRIM, LA INJUSTÍCIA I LA MANCA DE QUALSEVOL ESCRÚPOL DÓNA PODER SOBRE ELS ALTRES. lA INDIGÈNCIA ÈTICA I LA MISÈRIA HUMANA són les que OMPLEN ELS COMPTES BANCARIS DE DÒLARS SENSE VALOR REAL, però que són ÚTILS PER A L’EXECUCIÓ DELs seus CRIMs.

Sant Agustí, savi medieval, ja va escriure que si un home era ric (s’entén que d’una gran fortuna, no un home amb riqueses justificables) o era lladre o fill de lladres. Avui, com progressa l’home!, podem substituir la segona part de la frase per: és un perillós criminal o fill de grans criminals.

LA FALSA LLIBERTAT

Aquest escrit respon a la sorpresa que he experimentat en el seguiment que fa la gent d’aquest blog. Des del començament, el seguiment dels escrits que hi escric ha estat baix, però hi havia un nombre de visites que eren prou motiu com per continuar expressant les meves opinions i conclusions quant als temes d’actualitat. Durant molt de temps, el tema central dels escrits girava al voltant del procés independentista. El seguiment en aquest període es mantenia constant, si fa no fa. Després de comprovar la traïdoria dels partits autonomistes catalans i d’escriure quant a la manca de qualitat ètica, política i social dels suposats representants polítics, vaig decidir de deixar-los de banda. Al capdavall, ens han tractat com a babaus, ens han dit el que volíem sentir, perquè sabien que així aconseguirien la cadireta i el sou que és l’única raó per la qual estan en política.

En abandonar a poc a poc la desfeta del procés, em vaig centrar en els que havien de ser els defensors de la llibertat, els drets, la justícia i la democràcia, o sigui, la Comunitat Europea, per demostrar amb arguments solvents que el femer europeu és un estat feixista de la mateixa magnitud que la tirania del Borbó, i les indignes autoritats europees, una colla de delinqüents i venuts al servei de les grans corporacions, uns homes sense el mínim requisit ètic ni social, gentalla que de la mateixa manera que estan en política, estarien exercint de sicaris de qualsevol malvat de barris baixos. Aquestes perles de la política europea han estat els meus objectius perquè les respectives carreres delictives mereixien el coneixement públic. De la mateixa manera, vaig començar a carregar contra el femer europeu, un organigrama concebut per a l’enriquiment despietat dels més rics i l’enfonsament en la misèria i la pobresa de la ciutadania europea. Per això vaig parlar d’alguns d’aquests delinqüents premiats, reconeguts per les més altes instàncies del poder com a homes polítics, i que no són més que soldats sense escrúpols al servei dels seus generals. He parlat de Durao Barroso, de la Lagarde, del Juncker, del Tajani, etcètera, i podríem parlar d’altres, dels quals no he escrit gairebé res, perquè parlar de genteta com el Borrell o el Rato, em sembla tan innecessari com una pèrdua del temps. Algú pot creure que aquests dos darrers tenen algun tipus de ‘credibilitat’ com a persones amb dignitat? I bé, amb tot això, podem dir que Europa està farcida de la gent més mesella, obedient, cruel i vil. Fixem-nos en aquests detalls que ens ho demostren sense cap dubte: tots ells han bregat i perdut el son per enriquir els seus amos, els senyors financers i les corporacions que malgrat el seu ‘profund i sentit’ proïsme i filantropia, augmenten els seus beneficis dia a dia, i aboquen la ciutadania a unes condicions laborals precàries i, amb això, a la pèrdua d’independència i llibertat. Que aquestes, no ens enganyem, són les raons de la creació d’aquest nyap dit Europa.

Doncs bé, a mesura que analitzava el feixisme o totalitarisme de la plutocràcia financera, el seguiment del blog ha minvat. Sense dubte que pot ser perquè els qui em llegien no hi troben res que els pot interessar. Sense dubte que pot ser, i aleshores la meva decepció hauria de fer-me reflexionar quant al meu punt de vista o a la manera amb el qual l’expresso. Tot i això - la meva limitada capacitat i ‘la consegüent’ davallada del seguiment dels meus escrits -, m’ha cridat l’atenció que darrerament, després d’un parell d’escrits ‘culturals o artístics’ i un altre parell de polítics, el seguiment hagi abaixat fins a la insignificança. Per bé que hi poden haver raons imputables a la meva incapacitat i manca de destresa, crida molt l’atenció que els darrers escrits assenyalaven directament el BIS, el FMI, el Banc Mundial, els Rothschild, els Rockefeller i tota la colla de delinqüents que conformen el BIS. Així, en els últims escrits em referia a la inefable Christine Lagarde, dona de trajectòria sinistra i que ara es farà càrrec del Banc Central que controla els calerons de tots els ciutadans europeus. Des d’aleshores, en els cercadors d’Internet costa Déu i ajut de trobar la referència al meu discret i modest blog. Es veu que els robots de control fan bé la feina i saben destriar adequadament què és saludable per al poble i què dolent.

D’un temps ençà, és fàcil de comprovar com els cercadors, així de Google com a Youtube, orienten les nostres recerques envers l’interès dels amos. No oblidem que fa poc apareixia una notícia, un escàndol majúscul, que aviat fou desplaçat de les pàgines de la informació, tant en els diaris convencionals al servei dels amos com en els que suposadament són la contrainformació. I així, la notícia que l’estat australià tenia un tallafocs per evitar que els seus ciutadans accedissin a segons quines pàgines d’Internet, sorgí un dia com un escàndol, i mai més n’hem sentit res més. Sabem que la Xina controla Internet, sabem que Rússia controla Internet, sabem que Austràlia controla Internet, sabem que aquesta eina d’informació lliure pot ser controlada totalment si els interessos de l’elit així ho vol. Avui Internet és una eina que fan servir exclusivament per a la manipulació de la consciencia dels ciutadans.

Apart dels continguts intel·lectualment menyspreables, com la majoria dels youtubers, els ‘influencers’ i altres espècies similars, hi ha un bé de Déu de continguts suposadament informatius, els quals però, si ens hi fixem, tots van en la mateixa direcció, sigui perquè segueixen fil per randa el mandat dels amos, sigui perquè acusant-los aparentment dels crims que cometen, manipulen la informació per a demostrar-la falsa o infundada, de manera que per la cara A o per la cara B, l’internauta rep la versió oficial o la versió ‘conspiranoica’ sense fonaments, sense arguments ni proves fefaents, de manera que les versions objectives, aquelles que tracten d’analitzar la realitat i l’actualitat amb seny, són les que més costen de trobar. La imbecil·litat és a primera plana, ja que és l’objectiu dels amos fer-nos a tots imbècils, perquè la ignorància es tradueix en el domini damunt del poble i a més a més és la base per al conreu de les riqueses dels poderosos; res que no se sàpiga des que l’home és home. Tot seguit de la imbecil·litat, podem trobar semi-informacions tergiversades, mancades de rigor i criteri, però que ajuden a la confusió i al màgic enginy que tothom pugui creure allò que vulgui, que això és ‘la llibertat’ segons els criteris dels amos. D’aquí que la idiotesa convençuda sigui la segona de les possibilitats, si falla la imbecil·litat ignorant. I no ens enganyem, llevat d’això, poca cosa més. Sí que podem trobar un vídeo acabat de penjar o un article acabat d’escriure que responen al producte d’una intel·ligència humana, però són pocs i si no els saps cercar, no els trobaràs.

Resulta curiós que una entrevista a Sheldon S. Wolin, un pensador que fa uns anys que ens va deixar, un home gran, un home que havia estudiat les societats modernes i construït una teoria molt enriquidora per veure quina és la realitat actual del món, només la trobem en anglès, sense cap subtitulació a cap llengua, amb la qual cosa es limita l’accés de moltíssima gent a l’exposició d’una teoria tan interessant com real, com és el Totalitarisme Invertit, que és l’exposició que el poder polític avui està en mans d’una plutocràcia criminal que dirigeix el món com una tirania, amb l’avantatge que no hi ha tirà sinó uns mesells ‘intercanviables’ que fan política tot servint aquest Leviatan.

Internet cada dia és menys lliure, hi ha més altaveus per a la conscienciació de la realitat que defensen els amos - sigui per imbecil·lització o idiotització de la població -, que continguts seriosos, responsables, intel·ligents, assenyats i documentats amb proves i indicis evidents. No hi trobareu pas un aprofundiment quant als criminals del nostre món (Epstein, Clinton, Lagarde, Barroso, Aznar, Bush...) i us ompliran de propaganda de les grans gestions d’aquests prohoms mundials. I no cal parlar si tractem de trobar informació fidedigna de gentalla com Georges Soros, el criminal que del no res es feu multimilionari i que, quan es feu multimilionari, s’adonà que era Robin Hood dels boscos, i des d’aleshores malbarata el seu capital inesgotable (fixeu-vos si ha treballat l’home!) en projectes socials i en el bé dels més desfavorits econòmicament i social. Sants barons que permeten que alguns comprats diguin el que se’ls permet que diguin, i amaguen sota els bits o sota terra els qui diuen o voldrien dir el que els sants barons no els permeten de dir.

Potser, d’aquí uns mesos hauré de deixar d’escriure per a mi sol. Aquest és el repte que ens volen fer enfrontar els ‘totalitaristes invertits’. Persistirem mentre puguem, aquest és el nostre veritable repte, i per això caldrà que aquells pocs que ens llegeixen, mantinguin la fidelitat a la crítica lliure i a més a més facin arribar els nostres escrits a més gent. Per això, si llegiu aquest escrit, feu-lo córrer, i entre tots tractem d’assenyalar aquella gent que amb més o menys èxit o encert, ens volen fer veure el món d’una altra manera. No dubteu de fer-me arribar aquells bloggers que s’oposen a la tirania del totalitarisme invertit dels grans criminals del BIS (almenys, a Occident), els que falsifiquen moneda de curs legal per a benefici propi i malguany de tota la civilització occidental, sí, no dubteu de fer-me’ls saber, que (una vegada visitat el blog) serà un plaer fer-los propaganda al meu blog i animar els lectors d’aquest que cerquin la veu dels altres. Al cap i a la fi, és el que he fet sempre que he pogut, així he recomanat més d’una vegada el blog, avui apagat, de Palinuro i vaig mostrat la meva sorpresa per la desaparició d’un blog com ‘El robot pescador’, del que, almenys jo, no n’he tornat a saber res.

Així doncs, aquí teniu la meva experiència breument ressenyada, i espero que aquest escrit pugui servir per fer-vos conscients del que jo crec que és control sobre Internet, i qui sap si així aconseguirem d’assolir una xarxa de contactes de gent compromesa, de gent que tracta de fer veure la veritat de manera honrada i sincera. Només la veritat ens fa lliures, per més que el totalitarisme ens demostri que la mentida ens fa millors, a malgrat que la ‘seva veritat’ ens faci esclaus.

Si no volem que Occident ressusciti sagnants tiranies, ens hem de moure, que els amos del món, avui, només freturen de trobar ‘el líder’, l’home que amb el seu carisma farà rendir la humanitat a la seva brutal i feréstega tirania amb un rostre de bonhomia i una aparent preocupació socials. En els nostre dies, la Lagarde ja ens confessa que la seva preocupació són els pobres. És pot arribar a ser més cínica!

L’Infern és molt a prop, i si ens en volem fer escàpol, ens caldrà eliminar els dimonis. Que ningú no en dubti.