UN TEMA D'ACTUALITAT

Per fi l’IEC ha fet cas a la voluntat popular i després de les magnes manifestacions dels diversos onzes de setembre, sempre amb lemes com: No a l’opressió de l’accent diacrític! Nosaltres decidim, i decidim que no en volem! I la darrera i més sonada manifestació -que acollí prop de milió i mig de persones, on el lema ja era-: Foteu-vos-els pel colon!

La lògica de canviar la llengua d’acord a les demandes de la gent mai no pot ser criticada. Només ens hem de posar com a fures excitades si veiem que els responsables de vetllar per l’autenticitat de la llengua (en el sentit de propietat que la fa única) es preocupen més per lluir-se ells i justificar el sou, o per facilitar-ne l’escriptura. En el cas de facilitar l’escriptura de la llengua, el que es fa és un atemptat contra la llengua. El cas del català, per raons òbvies (prohibicions, influència i domini d’una altra llengua, desconeixement de les normes bàsiques del català durant generacions...), és més delicat que el cas de les altres. Si tenim una llengua que qui més qui menys tothom semblem analfabets, almenys mantinguem els criteris lingüístics durant una generació i quan siguem independents i puguem defensar la nostra llengua, de la qual tothom en tindrà un coneixement elemental i alhora suficient, potser aleshores, potser, caldrà fer aquests invents. Perquè jo em pregunto: Com llegirem ara?: El net és advocat. Jo llegiré el net, i no el nét. Sembla que vulguin complicar la vida a qui escriu bé (perdó, be). No cal que digui que els acadèmics de l’IEC podran dir el que vulguin que jo escriuré en català. I amb això no vull dir que en el seu moment no s’hagin de fer profunds estudis lingüístics que normalitzin “més” el català, d’acord, però que quatre capsigranys decideixin que tots hem d’escriure com ells ho han decidit, és absolutament intolerable. No menystingueu els diacrítics que “el be mes gran” és aquell detall que escrit ens dibuixa un os o un os, una dona o un que dona, etcètera amb només un accent. Penseu en la dificultat de lectura que suposarà per a un hom que sap català. Als que no en saben, tant els és, però un que el sap o el vol aprendre... El que vol aprendre català, com pronunciarà?: Sou (que potser n’hauria de portar) la dona que mes be dona la ma... Si ni jo mateix sé dir-ho. L’IEC, si el que vol, és facilitar l’aprenentatge, i que tothom sàpiga escriure correctament, alasores dexemnos distòries i ka kadaskú ascrigui kom li soni, i putsé l’IEC tingui feina par dacidí si “com” sa dascriura amb c o amb k, i fins si cal raplantaxarse l’us de les acs. Tots ans u auríem da pansá, ka no am direu ka no queda xulo i xupiguai al català ascrit d’aquesta manera.

En poques paraules, vergonya aliena. Ara que sembla que tenim bons polítics a casa nostra, tenim il·luminats a la cultura; i després em direu que el món no va a l’inrevés.

Ah, feu el favor d’ignorar les sentències dels il·luminats, seguiu l’exemple dels polítics amb les sentències del tribunal constitucional. Ningú ha d’obeir ordres contràries al sentit comú.