NENS, XIMPLES I BABAUS

Abans-d'ahir a Roses hi va haver una concentració per fer un minut de silenci en memòria del nen que morí en un accident després de precipitar-se per un estimball. És molt lamentable la mort d’infant, sempre, perquè és la pèrdua d’una ‘potencialitat’, tanmateix cada dia i arreu del món moren nens, ja sigui travessant el mar a la recerca de la misèria fugint de la misèria, ja sigui per malalties, en els hospitals, ja sigui en accidents, en qualsevol lloc i amb tot l’assortit inacabable de circumstàncies.

La concentració era de dol. La pregunta és: assistir a un acte d’aquest tipus, significa alguna cosa, té algun valor? Els qui hi assisteixen pretenen de dir que senten la desgràcia més que els qui no hi van? Els minuts de silenci són actes de gran pobresa moral. Només en actes públics on l’interfecte hi hauria de ser, o hi podia ser, tenen sentit: en un espectacle esportiu o cultural, en un acte acadèmic, en una commemoració... Però aquests actes que la premsa s’esmerça a fer conèixer: els minuts de silenci per l’atemptat de X, per l’assassinat masclista de B. o la desgràcia d’aquest dissortat nen, només serveixen per deixar la consciència tranquil·la. En un ajuntament tots els edils surten a la porta de l’edifici, s’hi planten uns minuts, tots compungits, i en acabat tornen a la feina de cada dia. Té alguna utilitat més que vendre la imatge de compunció. Potser haurien de començar a treballar perquè això no passés, a exigir responsabilitats a qui les tenen, a endegar actes de veritable protesta i denúncia. Però no, surten a fora, es fan la foto, i tot seguit a complir amb els expedients o les reunions que tenien pendents. Fins que hi hagi un altre cas.

No sent més el dolor qui plora i s’exhibeix davant de tothom que aquell que plora des de dins. És cert que vivim en el món de la imatge, però no hem de ser tan infantils com per creure tot el que veiem. Si hi ha un atemptat, faríem millor reclamant el lliurament dels responsables occidentals de la guerra d’Iraq a la justícia, si hi ha un crim masclista, faríem millor exigint solucions als jutges i no que amb la seva passivitat i l’estupidesa del dret col·laborin a empitjorar la situació, i si hi ha un accident, faríem millor reflexionant sobre la vida i la mort, la fragilitat de la primera i la irreversibilitat de la segona, que fent el nen i callant un minutet.

D’altra banda, avui he llegit una altra notícia -la premsa no té article a menystenir!- en el qual es parlava d’una nova atracció del Tibidabo, una atracció de realitat virtual. No tinc res contra l’entreteniment, sempre que l’home sigui capaç d’ofegar el seu tedi vital, a part d'amb això, d’una altra manera. Veure adults, gent gran, en una passarel·la de fusta, sostinguda a l’aire, un darrere l’altre, tots amb les moderníssimes ulleres de realitat virtual, fent el ximple; la veritat, em fa desconfiar profundament de la nostra espècie. Que un infant pugui entretenir-s’hi, d’acord. Que un adult freturi d’unes ulleres moderníssimes i unes sensacions preparades per sentir la virtualitat, esfereeix. Si vol virtualitat, només ha de veure la televisió, llegir un diari o entrar a internet. O és que potser creu que aquestes tres coses són la realitat?

Avui els adults se senten orgullosos quan veuen els seus cadells abduïts per les pantalletes dels telèfons mòbils i l’habilitat informàtica que demostren, i es queden bocabadats quan veuen que els seus cadells, que no saben parlar ni escriure la llengua pròpia, enraonen i entenen una d’estrangera. Són gossets ben ensinistrats, que s’aixequen i caminen damunt de les dues potetes mentre sostenen una piloteta a la punta el musell. Que bonic! Tanmateix, no els preocupa que el nen no tingui prou intel·ligència per interpretar un paràgraf d’un text. Potser hauríem de plantejar-nos aquest problema: volen que siguem gossets ensinistrats i que no pensem per nosaltres mateixos? Potser jo m’equivoco, però sembla que les autoritats que ens governen i tenen cura de tots nosaltres, només estan preocupats de quina manera poden entretenir-nos: parcs temàtics, parcs d’atraccions, últimes novetats, modes, futbol i esports que enriqueixen l’esperit i el compte corrent de gent honrada i treballadora, culte a la imatge... De ben segur que durant uns mesos el Tibidabo amortitzarà la ximpleria. Després, que els gossets ensinistrats no s’amoïnin, que els amos els prepararan una nova sorpresa.

I no vull cloure aquest escrit, sense parlar dels altres, dels babaus, els enamorats del turisme, molt probablement el pitjor invent de la humanitat després de la televisió i la informàtica. Tothom ha de passejar-se pel món per fer milers de fotografies dels indrets on ha estat, després de fer cues durant hores als aeroports, de pagar hotels caríssims i menjars adulterats, de suportar una munió de babaus com ells que també fan fotografies, que també fan cues a l’aeroport, que paguen preus exorbitats per un hotel i mengen productes elaborats, com a casa. No s’adonen que el turisme és la pitjor de les contaminacions mundials i la pitjor desestabilitazió social? Suposo que n’hi ha prou amb estar a la moda i poder tornar a la feina o a l’atur, i dir que has viatjat molt, ja que -no ho oblidem això- viatjar és cultura, ha, ha, ha! I així veiem tota la colla de babaus fent-se fotografies somrients davant de la Sagrada Família, la qual, no tinc el mínim dubte, que si Gaudí fos viu, la volaria ell mateix. Si t’agrada aquest esguerro, és que no tens idea d’art. L’únic respectable i meritori de l’obra, és allò que hi deixà el geni. Tot el comerç posterior és imatge, vanitat i calers, sobretot calers.

El canvi climàtic -produït per moltes causes- s’ha agreujat irreversiblement per l’ús esbojarrat i sense sentit dels vehicles de motor -per què la gent ha de treballar a quilòmetres de distància del seu lloc de treball?- i darrerement i molt preocupant per l’ús absurd, inútil i nociu del transport aeri. Penseu que només de Barcelona surten una mitjana de cinc-cents vols diaris, calculeu els vols d’arreu del món, tenint present que El Prat és un aeroport mitjà, i és per esgarrifar-se. Què us penseu, que els avions no contaminen, que volen com les àligues, per impuls propi? Els avions han apujat la contaminació a un altre nivell de l’atmosfera, però no us preocupeu, feu cues a l’aeroport, deixeu que uns escorcollint arreu, i voleu, que volar sempre ha estat el somni dels poetes.

I acabo l’escrit que no el turisme, amb la bajanada dels creuers. Ciutats en moviment que generen la mateixa merda i contaminació que una ciutat, les quals aboquen al mar, que és molt gran. Són com els que es pixen a la piscina. Tanmateix, correu tots a les agències de viatges, que si no perdreu cultura i formació, endueu-vos el mòbil, mantingueu el contacte via internet i sobretot compreu a les mateixes botigues que teniu a la cantonada de casa vostra.

No hi ha res com la profunda intel·ligència humana!

Bon viatge i bones vacances a tothom, als nens, als ximples i als babaus. No deixeu que us espatllin aquest món meravellós, camineu amb les dues potetes i sostingueu la piloteta damunt del musell, els amos, això ho valoren en la seva justa mesura, i ja sabeu: mai no mosseguis la mà que et dóna a menjar. I sobretot, no ho oblideu: No hi ha res ni millor que la constant revolució actual!