ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

El periodisme és poc més que tafaneria; el fet de posar els nassos on no toca. Tanmateix, aquest fet de posar els nassos on no toca, també té la seva part positiva, i que, val a dir, és l’essència del periodisme: cercar la veritat i desvelar qui són els mentiders. Si fa no fa, el periodisme es dedicava a això, per bé que ben aviat foren controlats pels poders que construeixen les mentides. No és accidental que els Morgan (si no em falla la memòria), per ordre dels Rothschild, compressin Reuters l’any 1895, després que aquest diari reproduís un discurs que atemptava contra els interessos criminals de l’organització. I des d’aleshores, poc més o poc menys, això ha passat a tota la premsa mundial. Només cal donar un cop d’ull a la història de la polifacètica La Vanguardia Española, per adonar-se a les ordres de qui estan. I així, amb tota la premsa de paper.

L’arribada d’Internet féu creure que els nous diaris podrien exercir de veritable informació, i fou així perquè en un primer moment convenia que la gent ho cregués. Progressivament, els mitjans d’informació han anat sucumbint a l’Organització. Això, ho hem vist en alguns diaris de tirada nacional. L’Ara, que fou un interessant pou en el començ, ben aviat fou devorat per la bèstia. ElMón i ElNacional.cat semblaven ser la millor font per a ser informats, tanmateix, avui, ElMón és dirigit per l’Íbex-35 com ho demostren el patrocini dels bancs Sabadell i La Caixa, com de les sinistres empreses: Endesa, Melià, Movistar, Naturgy. Si aquests et paguen el sou, ja us asseguro jo que no podreu dir «aquesta boca és meva». I amb el Nacional, passa el mateix. La Caixa, via anunci directe o propaganda disfressada de notícia, dirigeix el diari. Pensar que un diari independentista serà finançat per l’enemic és absurd, tanmateix, i sense que hi pugui haver altra raó que la submissió, El Nacional no es cansa de fer propaganda de les grans virtuts socials, laborals i empresarials de l’Organització criminal que dirigeix Fainé, avui a l’ombra. Això ja ho tenen els capos, manen, però s’oculten. Això no obstant, l’altruista revista Forbes, especialitzada en ‘la igualtat i la justícia’, considerava Fainé com el filantrop número u d’Espanya. Si Georges Soros, un dels criminals més grans del món, era considerat el filantrop número u del món, el nostre succedani, ho era d’aquí. I si goso de titllar-los de criminals és perquè ho són. L’extorsió, el suborn, el robatori i l’assassinat són crims, i aquests grans banquers i financers no fan altra cosa que extorquir, subornar, robar i assassinar. L’extorsió i el suborn els dediquen especialment als simis que fan política; se’ls dóna un plàtan i canten la Traviata en alemany. Són simis de circ, ensinistrats i molt, però que molt, obedients. Vejam si un dia se’ls escalfa la boca i canten la Traviata en italià i la gent s’adona de tot! D’altra banda, el robatori, que és la seva més substanciosa activitat, la centren en la gent, en la classe mitjana i la classe treballadora, a la qual gent, aquests grans banquers i financers, consideren com els seus esclaus. Per robar no tenen problema, els simis de la política reben el plàtan i signen allò que hagin de signar, i els jutges, que són criminals amb toga, s’encarreguen que el robatori no pateixi cap contratemps. Després els jutges amaguen el seu benefici sota la digníssima toga de la deessa de la Justícia, i escampen el crim amb la seva desídia i corrupció. I per parlar d’assassinats, només penseu que no hi ha hagut UNA sola guerra des del segle passat que no hagi estat dirigida i promoguda per aquests banques i financers. No és cap casualitat que l’amfitrió del Tractat de Pau de Versalles que posava fi a la primera guerra mundial, fos presidida per Edmund von Rothschild, és a dir, el promotor de la primera gran mortaldat de civils de la història durant una guerra amb gasos i altres armes prohibides; sí, ell fou el pacificador, l’home de pau, l’home que havia de conduir la humanitat a la llibertat de l’esclavatge més cruel de la història. Sí, aquests són els grans senyors que veieu en els telenotícies. Com més dignificats, més indignes són; no en tingueu cap dubte. Per això, cap mitjà de comunicació no publica cap notícia quant a les xarxes de pedofília, explotació de menors, abusos, violacions i assassinats d’aquests grans banquers i financers. El cas Epstein, us pot obrir els ulls. Però cerqueu el mateix cas a França, a Suècia, a Argentina, a Mèxic, a Anglaterra, a Austràlia, als Estats Units, a Espanya (Cas Bar España)...

Nosaltres, els catalans, vam tenir un president digníssim, un senyor que ha resultat ser un extorquidor, un subornador, un lladre, i per bé que de moment no sabem de cap crim de sang, fundà la Cosa Nostra a Catalunya, amb un primogènit molt espavilat i expeditiu. I aquest bon senyor, la dona del qual, és una santa que es desviu en associacions contra el càncer i contra qualsevol cosa impura i nociva, sí, doncs, aquest bon home ha rebut tots els premis, totes les condecoracions, tots els títols, els honors, els reconeixements i mèrits que hi ha hagut i fins i tot que hi ha d’haver, per haver estat el pitjor president de la Generalitat de la història de Catalunya. «Això, ara, no toca», deia, mentre colpejava discretament la butxaca del vestit.

Avui ni a Internet podem trobar informació. D’un temps ençà, la manipulació de la informació a Internet és escandalosa. Si no saps on cercar el que cerques, t’hi tornaràs boig, perquè el servidor vetlla per protegir-te d’allò que no has de llegir o veure, vejam si encara et creuràs que els senyors banquers i els financers són uns criminals, gent que es dedica a extorquir, subornar, robar i assassinar, apart de ser pedòfils i proxenetes, violadors i torturadors. No, Ells, estan aquí, amagats de tots, per protegir-te, perquè volen que siguis un esclau feliç. Et donaran drogues, t’ensenyaran culs, conys i penis, i paisatges verges i productes que aturen la vellesa, i t’entretindran amb pel·lícules imbècils que tenen la virtut d’adormir el cervell, de deixar-te com els idiotes; per això et tracten com a un nen, convé que siguis conscient que no has de superar la maduresa intel·lectual d’un nen de tres anys, si no, no seràs feliç, i ells breguen perquè siguis feliç, i per això només has d’obeir, creure el que ells et diguin que creguis, servir-los sense fer mala cara, esbandint arreu el somrís que demostra com de feliç ets amb els pits, les drogues, els gols i els jocs d’entreteniment que ells estableixen mentre treballes perquè ells no s’hagin de cansar i, vivint del teu treball i del teu esforç, gaudeixin d’una vida tan luxosa com buida... perquè aquesta és la seva misèria, són éssers absolutament buits. Necessiten abusar dels altres en tots els sentits per a sentir. Si els deixes sols, no trigarien una hora en fotre’s un tret. No se suportarien ni una hora, de reconèixer-se. Per això, extorqueixen, subornen, roben, violen, abusen, torturen i assassinen, ja que sense això, sense adonar-se que existeixen fent el mal, no els restaria altra solució que suïcidar-se, tan alt és el grau de repugnància que senten envers els mateixos, perquè saben que només els crims donen justificació a la seva vida; sense crims no són absolutament res.

No per altra raó exalcen les mentides, són incapaços de veure, ja no dic res d’entendre, la veritat, la recerca de la veritat. L’enveja, l’ansietat i la buidor són els motors de les seves vides. Per això només els diners, el dolor dels altres i la destrucció de la llibertat de les persones, són el seu aliment. Traieu-los els diners, no deixeu que facin mal els altres i animeu-los a ser lliures, i se suïcidaran. La llibertat, com a màxima expressió de l’amor, els horroritza, perquè ells són tan esclaus que no poden, ni tan sols, concebre la llibertat. La seva misèria ètica i moral és tan gran que només amb l’adoració dels súbdits se senten ser. Tanmateix, són el terror amb forma humana... Cerqueu els seus crims, i us prometo que us esborronareu. Crims de miserable. Assassinats de covard. Misèries de traïdor.

La guerra fa temps que ha començat. Ara podem veure els fronts del combat. No us adormiu! No hi pot haver tractat de pau, no hi pot haver treva, només un bàndol ha de restar. Ells no volen altra cosa que la nostra destrucció d’acord als seus interessos i nàusea vital. Nosaltres hem de destruir-los absolutament, perquè els nostres interessos estan lligats a la vida; i aquesta, amb la llibertat.

Digueu amb mi: «No us tenim por. No romandrem quiets. Ens podreu matar, però no esclavitzar. Nosaltres, no us volem esclavitzar, volem justícia, o sigui, el vostre extermini. No romandrem quiets. No us tenim por, escòria social!»