QUÈ PASSA EN EL MÓN ?

Si llegim la premsa convencional i fins i tot la d’Internet, ens adonem que ens fan saber el que a ells (els inversors) els interessa. Ens poden marejar amb les negociacions per a la investidura del president espanyol, la situació vergonyosa de Catalunya o la crisi del Brexit al Regne Unit, i la realitat és que comprovem que els polítics són zeros a l’esquerra ja que, sense ells, el funcionament dels diferents països no s’atura ni col·lapsa. Això és així perquè els polítics són ninotets que obeeixen les ordres dels grans tirans que estan repartits en bancs i corporacions, bandes criminals que extorqueixen, subornen i roben a cabassos la riquesa del treball de la gent. Només penseu quina feina ‘real’ fan els grans banquers i dirigents de les corporacions si no és moure les titelles perquè defensin els seus interessos. Per tot plegat, si alguna cosa és impossible avui, és tenir un coneixement bàsic o fonamental sobre el qual elaborar una teoria. Prou que s’encarreguen d’intoxicar-nos amb notícies falses, manipulades i amb pures al·lucinacions, mesclades amb altres notícies que són vertaderes, tot ben barrejat, de manera que la persona que intenta informar-se i fer-se una idea aproximada del que passa en el món, mai no pot obtenir una seguretat mínima d’allò que sap i, per tant, no és capaç de treure’n conclusions. I d’això és del que es tracta!

La globalització és la submissió mundial a l’esclavatge dels criminals de les corporacions financeres i la banca per mitjà de la ignorància. El sistema escolar és una mecanisme perfecte de destrucció de la llibertat de pensament, els mitjans de comunicació, publicitat i els entreteniments, són la destrucció absoluta de la maduresa que se suposa en un home evolucionat. Les mentides de la ciència i la medecina malmeten la nostra capacitat d’anàlisi perquè la ‘superioritat’ d’aquests científics pagats pel servei ofert als ‘globalistes’ no permet cap reconsideració quant a les seves deduccions i teories perquè aquestes ‘eminències’ són la veritat; com si algú pogués creure una persona que ens assegura que SAP alguna cosa de cert, ja que d’aquesta afirmació, l’única cosa que podem deduir-ne és que l’individu en qüestió és un perfecte imbècil. Tanmateix, això no es pot dir perquè avui és pecat, i si un ximple guardonat i ‘considerat’ - mai no se sap per qui – com a ‘expert’ vessa insensateses i ximpleries sense restricció, haurem d’adorar-lo com a revelador de la veritat universal. I així, seguint aquests criteris, absolutament irracionals, anem fent. Per exemple, que en una societat podrida com la nostra, que no permet la calma ni la tranquil·litat per la rapidesa amb la qual es viu, per la immensa quantitat de soroll que sentim tothora – un col·lapse per al pensament -, i per l’excitació constant dels nostres principis cerebrals més animals, la violència i el sexe, els quals, sense cap escrúpol, exposen als infants en la televisió, Internet, els jocs interactius i el que veuen al carrer... És del tot ben curiós, que una colla d’imbècils, una vegada que han estat passats pels filtres microscòpics de la facultat de psicologia i psiquiatria, hagin arribat a la ‘genial’ conclusió que els nens són els que estan malalts i pateixen un invent dit TDAH – reconeguda com una malaltia fictícia pel mateix criminal que la inclogué com a malaltia en el llibre d’aquests terribles controladors de la llibertat social -. Malgrat això, aquests robots de control social, manipulats pels amos, continuen receptant antipsicòtics a menors de quatre anys, de resultes de la qual cosa els pacients es converteixen en dependents de les drogues que els administren; a més a més de destrossar-los el cervell. I podríem estendre’ns en moltes altres branques que avancen en les seves bogeries guiades per l’imperatiu categòric de la voluntat criminal dels amos, als quals moltes vegades serveixen sense saber-ho, perquè l’única intenció dels estudis superiors és aniquilar qualsevol consciència ètica en els que ells en diuen professionals, grans acadèmics i experts. Qualsevol idiota dóna conferències, i la gent no només l’escolta - cosa que no és greu - sinó que el creuen. Qui no creuria un senyor que té cinc carreres, deu màsters, premis ‘honoris i causes’ i reconeixements i títols per omplir a vessar una habitació? Tant se val que només digui bestieses, ningú no les pensarà, ja que el sistema ens ha educat per a respectar, obeir i creure els nous gurus de la insensatesa. Aquests són els que ens ensenyen la màxima: «El món és així». I aquesta sí... aquesta sí que és la més gran mentida proclamada per l’home! Ningú sap què és el món, què és la vida, ni com ens ho hem de fer per a ser feliços. I això és així perquè el món, la vida i la felicitat són diferents per a tothom. I penseu que en un món ric i divers com aquest, els criminals que ens dominen, esclavitzen i controlen, no tindrien cap oportunitat de sobreviure sense fer un treball; i aquests inútils mai no serien capaços de realitzar una activitat productiva i de col·laboració. No oblidem que són malalts, perillosos malalts. Però preguntem-nos, per què la psiquiatria no considera com a una patologia extremadament perillosa aquesta activitat tirànica, per què no considera com a psicòpates aquests esclavistes ambiciosos, malalts de la seva nàusea ad eternum, una nàusea que només poden satisfer perjudicant els altres, en un eximi exercici del que mai pot tolerar una societat? Potser és perquè els psiquiatres també són psicòpates? Al capdavall, la seva feina és retornar als termes comuns la gent que se’n desvia. I certament, sí, hi ha malalties psicològiques; però són les excepcions. Quant la societat està malalta, la gent emmalalteix. Els amos i la seva demencial tendència sàdica, als psiquiatres, els sembla sana i natural. Per això els protegeixen i reben els premis i els calerons que aquests criminals els donen per mantenir la societat domesticada, tranquil·la, obedient, sacrificada i amatent de la voluntat dels fills de Satanàs.

I podríem parlar també dels jutges, probablement els éssers més miserables del món. Gent sense escrúpols, ètica ni moral, només pendents de fer el servei pel qual gaudeixen d’un bon nivell de vida i respecte. Avui, creure en la justícia és una demostració inequívoca de deficiència cognitiva greu... De fet, doneu un cop d’ull a qualsevol especialitat, a qualsevol activitat productiva avui, i us adonareu que en cap d’elles no hi ha un mínim de decència ni d’essència d’allò que és en realitat, dels esports a la música, del periodisme al món dels negocis, de l’educació a la medecina...

Cal obrir els ulls per veure-hi. Tothom accepta que l’educació ha de dirigir el pensament i que després d’un munt d’estudis i sacrificis econòmics i de temps, d’això n’ha de resultar l’èxit, però el resultat són un grapat de rucs tots amb les ulleres posades, tots movent la cua i tots deixant les seves tifes a cada passa.

En anteriors escrits he parlat d’algunes de les professions que he referit en aquest escrit, com també he dit que si volem ser lliures i independents, hem de saber que hi ha una cort, formada per multitud d’homes de distinta espècie – quin més nociu i perillós -, una cort que hem de destruir del tot, ja que la seva única obsessió és fer-nos esclaus i dependents de la seva pervertida voluntat.

El coneixement, perquè és recerca de la veritat, ens fa lliures. Per això ens furten el coneixement i ens intoxiquen amb les seves mentides i fal·làcies. Podem saber qui són els enemics de la ‘ciència’, de la saviesa. És fàcil, ja que el seu compte-corrent ens descriu moltes vegades el nivell intel·lectual: a més de l’un, menys de l’altre. Que no per altra raó avui els entrenadors de futbol i els futbolistes són els homes que ens il·lustren de les veritats filosòfiques en els telenotícies, on aboquen tot un assortit d’insensateses que fan vergonya d’altri, mentre els periodistes bavegen per sentir-los dir obvietats i transmetre-les, unes obvietats que en un infant corregirem esglaiats per tal de demostrar-li que l’estultícia mai no és una virtut.

Què passa en el món?

Que plorem els idiotes i ignorem els savis. I això, companys, és culpa nostra. Si reivindiquéssim els savis, els idiotes desapareixerien de l’escena, i amb ells, els seus protectors.

No crec que siguem a temps de canviar les coses. Res no hi ha de més difícil que el coneixement; i fa molts anys ja, que ens han castrat l’enteniment. Només tornant al passat podrem fer reviure el coneixement i la saviesa. Després d’un nefast segle XX, cal revisar-lo punt per punt, per tal de salvar els homes que veritablement ho mereixen i condemnar al foc els que ens han convertit en esclaus dels ‘seus’ amos.

Tracteu de pensar lliurement i responsable. No és fàcil, però només així podem ser lliures i responsables. El pensament és un sofisticat sentiment d’amor, tan ple d’emoció com mancat de sensació física, per això, els amos ens ofereixen sensacions físiques - el buit entreteniment -, i les vesteixen d’emocions, i amb això pretenen fer-nos entendre que només el plaer és pensament. És idiota, sí, però el món és farcit dels seguidors d’aquesta tendència – paraula tan moderna i actual, com buida.