Taller de lletres i d'altres reparacions: EL SENTIT DE LA PENA CAPITAL

És necessària la pena de mort?

Una societat realment evolucionada té com a màxim càstig la pena capital. Hi ha crims i aberracions que no poden ser compensats ni eixugats amb cap altre càstig, si no és que es pretén atorgar privilegis al pitjor dels criminals. No cal dir que la pena capital només pot ser aplicada a aquells que cometen assassinat, com també als col·laboradors i instigadors. Quan es cometen assassinats per diners, per poder, per interessos o per psicopatia, la pena capital és el millor dels remeis. Certament, el robatori, l’estafa, el frau o els delictes ‘contra la moral’ o contra el pensament, mai no poden tenir aquest càstig, evidentment, desproporcionat. Però el fet de matar un altre no admet cap altra reparació. Podem ser molt condescendents si l’assassí és ‘net’, és a dir, mata directament sense agreujar l’assassinat amb altres delictes (segrest, tortura, violació...), i commutar-li la pena per la perpètua; però quan l’assassí actua de manera indiscriminada, aberrant, sàdicament o perversa, aleshores l’assassí ha de ser executat. De què serveix mantenir viu un element amb aquestes característiques? El mateix es pot dir en els casos de violació, que són una mena de morts en vida, ja que l’agressió, la víctima mai no la podrà oblidar i afectarà i senyalarà per sempre la seva vida i relacions. El cas és el mateix que amb l’assassinat, si el violador no agreuja l’execrable acte, se’l pot condemnar a perpètua, val a dir que sense possibilitat de ser alliberat; però si hi ha violència, un abús desproporcionat de la força, l’ús d’armes intimidatòries, vexació o qualsevol altre agressió afegida, no hi ha altra pena digna que l’execució del culpable. I val a dir, que no hi ha condicionaments psicològics que puguin atenuar la magnitud del delicte. Si l’agressor no hi és tot, és un problema de l’agressor, no pas de la víctima ni de la societat. De fet, si ens fixem, veurem que aquests casos són tan insòlits, que no mereixen iniciar un debat sobre la qüestió. En canvi, l’empara de l’excusa psicològica pot servir per a alleujar els càstigs dels depravats. Per què hem de donar uns privilegis a aquell que ha matat o violat, si la resta de la població mai no actuaria d’aquesta manera? Al capdavall, en tant que animals, tots podem sentir l’ànsia de matar o violar, però, tots som conscients que la civilitat consisteix a controlar els instints, més aquests instints, que comporten la violència contra un congènere. Posar en dubte la necessitat de la pena capital – no cal dir que ha d’estar prou provat el crim – és l’exercici més cínic d’hipocresia. Que un acusat mereix respecte i protecció, no ho poso en dubte, però en el moment que sigui demostrat que és culpable, automàticament deixa de pertànyer a la societat quant a drets, que per això, és just el fet de matar-lo. Mai no donaré suport a infligir patiment, a la tortura, per més sàdic i sinistre que hagi estat el mamarratxo, però donar-li el passaport, sí. Només si una societat conserva el principi sagrat de la vida i la integritat física per damunt de qualsevol altra prioritat, serà una societat de Justícia. Tota altra interpretació és fer volar coloms, bonisme, filosofia de la mediocritat o idiòcia pura.

Dit tot això, què hem de fer amb aquests assassins quan són, quan és el govern? No parlem d’un penjat que ha matat una altra persona, parlem de polítics que maten per diners, per poder, per interessos i per psicopatia. Ho hem vist amb la matança durant la Covid-19 i ho acabem de viure amb la matança en l’atemptat terrorista del govern. El genocidi i la matança no han estat una errada. Han estat uns crims perfectament estudiats, controlats i modificats d’acord amb com reaccionava la població. El genocidi dels vells a les residències, els enverinaments amb els tòxics jueus – que encara insten a inocular-se, perquè tenen comissió -, com l’encobriment de tot el que saben: el genocidi com a pla d’extermini, i els enverinaments, com a pla d’esterilització i emmalaltiment de la població, junt amb les defuncions d’aquells que reaccionen malament a la metzina del govern, són crims de lesa humanitat. Pretendre que el que jo sé no ho saben els ministres ni els polítics, és considerar-te un imbècil, un insult a la intel·ligència. Més quan el govern prou que s’ha encarregat d’ocultar les dades dels assassinats i dels damnats, això sí, sense que cap excrement amb toga hagi sospitat tan sols, que potser, dic només potser, l’augment de les malalties i de les defuncions, com el descens en els naixements, poden tenir, potser, qui sap, dic jo, alguna cosa a veure, ni que sigui remota, amb els enverinaments que han fet rics a molts polítics. Es veu que els jutges no són mal pensats. Si per un virus del qual ningú no ha demostrat l’existència en teixit humà, el govern assassina 35000 vells, els excrements es pensen que el virus, malgrat tot, sura a l’aire, com quan deixes anar una llufeta, i que els 35000 vells que es van morir de cop, moriren perquè és llei de vida, ja que ells no es pensen que els protocols de morfina i sedació, que maten sí o sí, administrats a les residències per encàrrec i obligació de Pablo Iglesias i Salvador Illa, fossin imposats per la força i amb coneixement del risc. Els excrements es pensen que els vells moriren perquè tocava, curiosament, tots alhora; però la naturalesa té coses molt estranyes, i els excrements amb toga no són biòlegs, pobrets! Ells són així, per això quan un lladre armat entra a la casa d’uns vells per a robar-los, perquè a les tres de la matinada ningú va a casa del veí a demanar-li una mica de sucre que se m’ha acabat, doncs, ells, que no pensen mai malament, observen que el vell va agafar una escopeta i va disparar contra el pobre lladre armat que entrava per la finestra amb l’evident intenció de no demanar sucre. I si una colla de mamarratxos entren per la força a una casa i s’hi instal·len i el propietari acut a la seva propietat per a exigir que els violadors de domicili abandonin immediatament la casa, aleshores, els excrements amb toga, com són molt solidaris amb els béns dels altres, renyen el propietari per egoista i malfactor, i li ordenen que mantingui en un estat de vida digna els violadors de domicili, perquè si no prendran mesures contra el propietari, per delinqüent. Aviat, veureu com els excrements amb toga imposaran una pensió per als violadors de domicili, ja que a més d’aigua, llum i gas, necessiten menjar i vestir-se adequadament, alcohol i drogues a part, perquè és de molt mala hospitalitat, ser desagraït amb els convidats. Ells són així, comprensius i gens mal pensats. Tota la gent és bona, sobretot si té poder, càrrec polític, és un delinqüent com ells, o un empresari exemplar, d’aquests que no roben més perquè no tenen temps. Ells són així, bones persones i comprensives. I mai, però mai, es posen del cantó de la víctima, perquè ells són molt equitatius i equànimes, que així els ho ensenyen a les bagasseries de dret, i ells ho aprenen tot, perquè servir el poble és la seva màxima. És tan bonic el món de la judicatura! I amb les punyetetes i el martellet, és tot tan, tan, és que no sé com descriure-ho, tan, com fi, com bufó, com seriós, que per això tothom té plena confiança i seguretat en la justícia; sobretot, els delinqüents i els criminals.

QUINES ABJECCIONS NO S’APRENEN

EN UN RÈGIM CRIMINOCRÀTIC !

Vegem unes proves i exemples, uns exemplars i unes mostres de com de bonic és viure en una criminocràcia, el règim corporatiu on uns criminals professionals i ancestrals, estrangers i psicòpates, munten un seguit de bandes de mafiosos, fonamentalment integrades per deficients mentals, psicòpates de totes les psicopaties, putes molt inútils i més idiotes, però molt convincents per als imbècils, que són la classe d’humans que han creat gràcies a la televisió i els prostíbuls escolars, els criminals de la gran banca i les corporacions, i aquestes, les seves bandes, es dediquen a viure del robatori de la riquesa que genera la gent, i amb mentides i violència – la imposició i la coacció són dues demostracions de violència -, els delinqüents de les bandes mafioses, sotmeten la població al seu sistema criminal, que per això estan muntant tot de càmeres per a vigilar la gent, quan, si fossin honrats i veritablement no fossin organitzacions criminals, les càmeres les tindrien en els despatxos i institucions oficials, que és on es cometen els crims més greus del país; però com els amos, mentre els deixin robar el país, els compren amb l’engany de ‘l’estampeta’, i com llestos, llestos, els polítics no ho són, que per això els trien, per ser curts, ambiciosos, envejosos i mancats d’escrúpols i empatia, doncs, els polítics, encimbellats al més alt de l’escala social, mengen més de la vanitat que del que roben, que els deficients mentals ja ho tenen això. Ara, els amos, els han dit que cal arruïnar els qui paguen els impostos, perquè així, els convertiran en els esclaus del govern, i els gossets castrats i les putetes ximples seran com els guardians del camp de concentració, i tindran uns privilegis que satisfaran les seves necessitats hedonistes, de vanitat i d’ego. I els mafiosos quan senten aquesta melodia de la veu dels amos s’abaixen les calces i es posen a quatre potes més contents que uns gínjols.

Així ROBA L’ESTAT:

https://t.me/ULTIMA_HORA/20987

https://t.me/resurgente2020/62444

Així MALVERSA ELS DINERS L’ESTAT:

https://t.me/ULTIMA_HORA/20989

Així ARRUÏNA I MENTEIX L’ESTAT:

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5333241

https://t.me/resurgente2020/62435

Que bufona! I que bé que s’explica! Qui no ha entès com de bons són els polítics que ens emmenen a la ruïna més patètica! Ella, com és molt llesta - tot seguit ho veureu -, sap que el clima canviàtic és molt, però molt, de molt, dolent, dolentíssssim, i per això, perquè el clima canviàtic no mati els pobres treballadors ni les pobres treballadores, que no hem de discriminar, doncs, perquè el clima canviàtic no mati la gent innocent com matava el virus aquell que sortia a la nit a rondar i, com els vampirs, quan sortia el sol tornava a amagar-se, que per això els polítics, que són llestos i bons, ens deixaven sortir al carrer perquè el virus ja no ens podia fer res, com quan ens ensenyaren que si estàvem dempeus en un bar, el virus assassí et podia matar amb una clau de judo, però si t’asseies, ja et podies treure el morrió, perquè, diríem, que si el virus et volia fer la clau mortal de judo, relliscava, i tu, assegut i tranquil podies consumir la beguda i les patatones freixidetes amb total tranquil·litat. Quines coses que ens ensenyen els nostres grans governants i governantes! I que hi hagi gent que digui que ens maten amb injeccions amb les quals es fan rics. Injúries! Vegeu el portent de la Yoli en les seves activitats més personals i autèntiques:

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5333243

Així MATEN LES MÀFIES PARTITOCRÀTIQUES:

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5333603

Així et MATA L’ESTAT:

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5333462

NO CAL COMENTAR RES.

- Vostè no creu que els jutges haurien de fer alguna cosa amb aquestes dades? Jo, no sé, però és que em sembla, que hi ha d’haver alguna relació entre una cosa i l’altra.

- No, home, no. Que Soroslàndia sigui la satrapia sionista més enverinada amb els tòxics jueus, no té res a veure amb què després la mortalitat hagi augmentat gairebé un 40%; qui pensa això és un conspiranoic. On veu vostè la relació? Avui, la gent era punxada amb coaccions i persecució oficial, i dos anys després, la gent es mor més. Jo, relació, relació, no la hi veig per enlloc. Potser és que els sants i les eminències que ens governen volien preservar-nos la salut, i el poble, que estafa i odia el govern, s’ha decidit a morir per a deixar-los malament. Això veu, això és més coherent, que no establir relacions causa-efecte, que són més que dubtoses. És com quan un nen sa va al metge i és inoculat amb l’essència de la vida, allò que humanament anomenem vacunes, i el nen es mor, emmalalteix o es torna autista. Quina relació hi pot haver? Cap. Si el nen es mor, és que s’havia de morir, i si emmalalteix és perquè els virus dolents que estan per tot arreu, amagats entre els pèls dels animals de granja i de companyia, l’han atacat i el nen emmalalteix; i quant a l’autisme!, com si hagués alguna relació entre l’augment de les vacunes i l’augment exponencial dels casos d’autisme! És com amb la medecina màgica contra la Covid i les morts posteriors, res a veure. Com si l’eugenista i defensor acèrrim de les vacunes, Kill Gates, que tothora afirma que sobra mitja població mundial, tingués algun interès en les vacunes que li fan guanyar 20 vegades més que en altres operacions criminals, perdó, comercials; i fos tan inhumà com per a administrar-nos uns verins a consciència. Déu Meu, amb tot el que investiguen i els diners que filantròpicament es gasta a tot arreu per a salvar-nos! Cal ser enraonat i seriós, com la cosa aquesta que ve ara, una puteta inútil inútil i idiota al quadrat, que ens explica què és ser patriota i demòcrata, que ella ho sap molt bé:

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5333230

I QUE HI HAGI GENT QUE ELS DIGUI LLADRES !

I TOT EL QUE TREBALLEN CREANT IDIÒCIES !

Les dones, quines coses! Allà on hi ha descomposició, destrucció de la llibertat, de la independència econòmica, aberracions i actuacions idiotes de magnituds siderals, allà estan elles, empoderades i resilients, ecològiques i inclusives, idiotes sense parangó:

https://t.me/laquintacolumna/39253

Que llestes que són!

En fi, us deixo amb un senyor enfadat, sense raó, amb els polítics que vetllen per tots nosaltres amb molts de sacrificis i més dedicació:

https://t.me/mustangcomunicacion/18599

AI, SI NO ESPAVILEM !

LA PENA CAPITAL, AMICS MEUS,

LA PENA CAPITAL ÉS LA SOLUCIÓ

PER A NETEJAR NO NOMÉS PAIPORTA,

SINÓ EL PAÍS SENCER.

‘MATAR POLÍTICS’ HA DE SER EL LEMA

DEL POBLE.

QUAN COMENCIN A CAURE,