ORGANITZAR-SE CONTRA L’ESTAT CRIMINAL

 

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5330630

El gran problema del poble és que lluita contra una organització criminal jerarquitzada, on els comandaments inferiors han d’obeir el criminal superior. Això no obstant, cal tenir present que el nombre més gran d’efectius, en qualsevol de les branques de l’estat criminocràtic, són els soldats i els agents. Fa temps que dic i reclamo que els militars es deixin de pintar-se les ungles i fer-se metxes i trenes i que han de donar un cop d’Estat, detenir les bandes de criminals anomenades partits i, després de judicis sumaríssims i rapidíssims, procedir a les execucions dels dirigents de les màfies, i la reclusió dels subalterns en grans presons, si és que no tenen delictes de sang. Però l’exèrcit està per a quadrar-se davant d’un xampinyó verinós i obeir les ordres criminals de la histèrica tarada i lladre professional. Poc podem esperar dels LGTBIJKQ+ de caqui, com ho hem comprovat. Abans sortiran al carrer a matar la gent que a ajudar-la. D’això no en tingueu cap dubte. Per aquesta raó, els soldats, els agents i els comandaments més baixos tenen l’obligació i el deure de revoltar-se contra els traïdors i genocides dels comandaments superiors, una colla de delinqüents al servei dels interessos de les màfies partitocràtiques i enemigues del poble, al qual tenen l’obligació de defensar – que per això els paga el sou – com de defensar la integritat territorial (que els independentistes no s’esverin) i la protecció de les fronteres. Però com veiem, dels LGTBIJKQ+ de caqui no hi ha res a esperar, és més, si alguna vegada reben l’ordre de matar qui no porti morrió, no s’enverini o no respecti la il·legalitat dels confinaments, dubto molt que no disparin a matar. Ells són així, números, no persones. El panorama és desolador, perquè la maquinària criminal del - per se - Estat corrupte modern, està per a robar la gent, vendre el país a interessos estrangers i confluir amb el Nou Ordre Mundial sionista, com ho demostren tots els traïdors que llueixen l’emblema de la màfia: l’Agenda 2030, en l’aret dels mil colors.

Davant d’aquesta situació, i sabent que després del genocidi de la Covid-19, tots els genocides han ascendit en la piràmide criminal, com l’assassina Tereso Ribera amb a recent matança a València, a la qual els jueus l’han volgut al costat, ja que el monstre ha demostrat molta sang freda per a matar sense immutar-se i després per a pixar-se damunt dels morts i d’aquells que l’assenyalaven com a incompetent. La màfia funciona així, com més sàdic i menys escrúpols, més bé et miraran els capos de la banda. La màfia no és una organització dedicada al bé públic, sinó una estructura corrupta dedicada al crim, exclusivament al crim, com ho demostra l’Estat corporatiu espanyol des del 1978.

Què ha estat la mal anomenada democràcia? Corrupció, putrefacció institucional a tots els nivells i el triomf de les bandes de la partitocràcia, l’essència del règim criminocràtic sionista. Ho hem vist i ho comprovem quan les Ciutats de la Immundícia i els Prostíbuls Suprem i el Prostitucional no han fet ni un gest per a investigar, detenir i seure en el banc dels acusats els milers de criminals de la Covid-19, ni de l’atemptat terrorista de València, com no ho feren en els atemptats de l’11-M, ni en l’atemptat d’Estat a Les Rambles de Barcelona. Pensar que en el govern hi ha algú que no és un criminal és, senzillament, ser retardat mental. Els militars no faran res, prou tenen en triar el color de l’esmalt per a les ungles!; els excrements amb toga, només estan pendents d’alliberar de les penes els criminals que alguns jutges despistats, que ignoren el femer on són, imposen; i la resta de cossos de seguretat de l’Estat estan per a protegir la màfia, en són els fidels sicaris. Bona prova la tenim quan actuen en les manifestacions que la màfia del govern i de l’urinari públic consideren amenaçadores, i en canvi, mai actuen contra els criminals que els manen, ni contra els delinqüents habituals que tan generosament ens importa el presidiari ministre Marlaska, una de les escòries més repugnants del país... i serà per escòries!

NOMÉS EL POBLE SALVA EL POBLE.

Per aquesta raó cal que trobem la manera d’organitzar-nos. Val a dir que no es tracta de convocar manifestacions que no serveixen absolutament per a res més que per a estirar les cames, entumir-les durant els discursos absurds, i potser, rebre algun regal dels psicòpates uniformats, que ja, com van vestits, no has de dubtar que no estan al teu servei, sinó que són els teus enemics. Quina por hauria de tenir un policia al poble, si està al servei del poble? Els cambrers o els taxistes van de paisà, perquè estan per a servir els clients. La policia hauria d’anar exclusivament armada per a poder-se defensar dels delinqüents. Tanmateix, tu veus un mamarratxo d’aquests disfressat de la guerra de les galàxies, i és molt fàcil copsar que aquests psicòpates no estan per a defensar els teus drets ni els teus interessos, sinó que són sicaris dels mafiosos.

La gent vol viure la vida i que la hi deixin viure, i per aquesta raó no estem organitzats com les bandes criminals; això no obstant, hi ha associacions, agrupacions, gremis i, fins i tot, partits minoritaris, que poden fer un paper revolucionari. En les pròximes línies tractaré d’explicar-ho.

Les entitats que engloben uns afiliats o socis per tal de defensar els interessos propis dels integrants, són els qui han de moure fitxa. Cal que la societat s’organitzi fora de les urpes i la teranyina verinosa de l’Estat. Els autònoms, cada u en el seu sector, han d’unir-se i estudiar legalment – segur que es pot fer, perquè la legitimitat de la llei depèn exclusivament del poble, no dels delinqüents dels urinaris, menys encara dels criminals dels governs – mesures d’impagament d’impostos i d’organització laboral fora de les normatives i lleis estatals, això sí, seguint criteris d’eficiència i de respecte amb les altres diferents activitats. El que és clar és que el poble no TÉ CAP OBLIGACIÓ DE PAGAR IMPOSTOS PER A MANTENIR UNA COLLA DE CRIMINALS I ASSASSINS. Aquesta desobediència podria comportar que els socis i amos dels criminals, els bancs, gosessin de congelar comptes-corrents, com ho féu la puta de Schwab al Canadà. Quant a això, caldria que la decisió dels diferents gremis i de les petites i mitjanes empreses, es consolidés en un comunicat públic, advertint de la decisió de trencar amb el govern i les relacions contributives (mai el poble hauria rebut una alegria més grossa!), tot expressant en el mateix escrit, que qualsevol represàlia per a reprimir la voluntat dels signants, serà entesa com una declaració oberta de guerra, i els afectats podran actuar com els sembli el més correcte per a defensar els seus interessos, podent arribar a la legitimitat de matar els directius dels bancs que congelin els comptes dels clients, basant-nos en el principi bàsic que els diners que té el banc en dipòsit no són del banc, i el banc no pot de cap de les maneres impedir la disponibilitat dels diners dels seus clients, si no volen caure en un delicte de robatori, extorsió i coaccions, que en tant que afecten la independència dels treballadors, permeten legítimament d’actuar contra la vida dels pirates i delinqüents. Si els bancs no obstrueixen el lliure comerç fora del control de les màfies de la partitocràcia i la Sinagoga del Femer – des del mateix moment sense autoritat al país -, els banquers salvaran les vides i les propietats i els bancs conservaran els edificis, que d’altra manera seran purificats pel foc. Posats a perdre, pensem que una vegada destruït el sistema criminocràtic, recuperarem més d’allò que hem perdut. D’altra manera, la màfia, de mica en mica, anirà robant-nos-ho tot, que aquest és pla dels criminals. Des d’aquest moment, cap ajuntament, casa de putes, ni l’Estat, com a prostíbul principal, tenen res a dir. Convindria que els funcionaris continuessin les seves tasques – si en fan alguna , però sense cap dret per a cobrar un sol cèntim a ningú. De la col·laboració d’aquestes entitats en la presa de poder del poble, dependrà que els funcionaris cobrin. Veuríeu com tot pot funcionar perfectament sense els reglaments, les lleis i el robatori de la màfia criminocràtica. Els únics que no cobraran un cèntim, és el govern i les cases de putes territorials, com tampoc els paràsits dels urinaris públics, menys encara, les rates que viuen a Europa, i si ho fan, estaran cometent un delicte d’apropiació indeguda. Ells mengen del que roben, cal aturar el robatori i continuar produint. Ells són tot just l’únic impediment al creixement de la riquesa. Val a dir, que els terroristes de la banca internacional, del FMI, del Banc Mundial i altres caus de delinqüents, no podran cobrar ni deutes ni punyetes. Si han de reclamar diners, que ho facin als seus sicaris: els partits polítics, que són els responsables de l’estafa, i no pas del poble, que mai no ha signat cap contracte amb els banquers internacionals. La corporació Espanya dels partits polítics pot tenir deutes amb els bancs, la gent, no. Bàsicament, perquè la gent fa nació i no pertany a cap corporació. Oi que en cas de problemes corporatius, els responsables són els dirigents i no pas els treballadors de base?, doncs, estem en el mateix cas.

D’altra banda, la gent jove hauria d’organitzar-se en escamots per tal de saquejar les seus de les bandes mafioses, i posar al servei de les organitzacions populars i d’empreses privades tot el que sostreguin als delinqüents, com també haurien d’inutilitzar les càmeres i els radars que hi ha per tot arreu, i els repetidors de telefonia – el món funciona sense tanta tecnologia, la tecnologia els és imprescindible a ells, per a controlar-te i convertir-te en esclau - i estar disposats a accions de guerra, com pot ser la cremada d’uns jutjats, si hi ha un femer d’aquests que pretén d’actuar contra la voluntat popular, com també les execucions d’aquells criminals que persisteixin en la persecució del poble i el manteniment del poder. ESTEM EN GUERRA, NO HO OBLIDEM.

L’exemple de la solidaritat i la unió que hem vist a València, demostra que hi ha més gent desinteressada i disposada a ajudar-se mútuament, que xoriços i delinqüents que es volen aprofitar de les febleses dels altres; tanmateix, en aquesta guerra, els traïdors, aquells que no remin amb els altres, poden ser reclosos o executats, depenent de la magnitud del crim.

Em penso que si aquestes primeres mesures d’enfrontament directe contra el règim criminocràtic funcionen, hi hauria desercions massives en el bàndol contrari. Militars, policies, gent universitària capaç i no els mamarratxos que les dirigeixen – que, com hem vist, no serveixen més que per a cercar finançament -, fins i tot empreses grans, podrien veure la conveniència del canvi de règim.

CAL COMENÇAR A ACTUAR CONTRA EL RÈGIM.

AIXÒ ÉS UNA GUERRA.

Cal aprofitar la sensibilització de la gent, que s’ha adonat que la desgràcia de València els pot passar a ells, i que els criminals continuaran servint els enemics del país i de la gent. No dic que sigui bufar i fer ampolles, però declarar-los obertament la guerra a mort, no els deixarà tranquils, només que sigui perquè ells, sumant-los tots, no arriben a un parell de milions i la resta en som quaranta-sis. Al mateix temps, no dubto que, si aquestes accions coordinades i d’enfrontament a les màfies estatals, comencés a funcionar, l’exemple seria imitat per altres països, i aleshores, sí que la derrota de la màfia estaria garantida. No és qüestió d’excessos ni d’abusos. És qüestió de fer la vida que la gent vol com ella la vol, fora de les ordenances dels criminals i paràsits. Primer, demostraríem que l’Estat avui no serveix de res, i després ja procediríem a la detenció i execució dels criminals. NI OBLIT NI PERDÓ.

Si un policia o uns policies, seguint ordres, van a detenir un insurgent, fer-los la detenció impossible, i actuar proporcionalment d’acord amb la seva actuació. Si fan ús de la violència, anar per ells com si no hi hagués demà. Molt probablement, un altre dia s’ho pensaran dues vegades.

Si un jutge actua contra la ‘nova normalitat’, protestar davant de l’edifici de la Injustícia, això sí, amb cartells que anunciïn el nom del jutge, el domicili, la matrícula del vehicle, etcètera, de manera que la gent pugui identificar l’enemic del poble. I si el detingut no està a l’edifici, fotre-li foc, que tampoc no és una mala idea. Aquests femers ja no serviran per a res.

Si els militars es deixen de pintar les ungles, i amenaçats pels jueus que no rebran nous cosmètics, pretenen d’imposar la llei marcial, seguint les ordres de la màfia governamental, no podrem enfrontar-nos als militars, per raons òbvies, però sí que podem amenaçar-los les famílies. No dic actuar contra elles, però sí fer-los sentir la por. Si els familiars no aconsegueixen convèncer els seus, però es posen del costat de la gent i contra el traïdor uniformat, la guerra la tenen perduda. I si no ho fan, i fan pinya amb el mamarratxo al servei dels sionistes, aleshores, lògicament els familiars estaran tan exposats a represàlies com el poble a mans del criminal de la família. Tot ha de ser ponderat, escrupolós, proporcional, voluntari i respectuós amb la llibertat de cada u, però quan la violència ells la facin present, la nostra violència ha de ser evident. Caldrà tenir molta cura en evitar venjances i abusos, inclús contra els membres de l’exèrcit o policia. Sempre cal actuar amb proporcionalitat envers l’acte de l’agressor. Quant als polítics i comandaments militars, tot dependrà que els uns i els altres es rendeixin o pretenguin mantenir la guerra. Si no abandonen el seu castell, aleshores, caçar polítics pot ser un entreteniment entre la feina diària i la destrucció del sistema. Quant als comandaments militars, haurem d’esperar que les tropes n’assumeixin la responsabilitat.

A grans trets, aquestes accions són les que se m’acuden. Cal dir PROU. Que S’HA ACABAT. Que ningú pot imposar uns pagaments per a viure’n com a paràsits. No cal dir, que una vegada activada l’economia fora de les xarxes extractives de l’Estat, les compres i les vendes de productes estaran lliures d’impostos de tot tipus. Si perdem, haurem mort i perdut amb dignitat i demostrant coratge; però si guanyem, totes les indústries estratègiques seran expropiades a les màfies per 0 euros. Aleshores, haurem de començar de nou, amb un sistema de baix a dalt.

LA UNITAT ÉS LA CLAU.

I AVUI, NO HO OBLIDEM:

SOM NOSALTRES O ELLS.

Si aquests moviments i accions es generalitzen al país, no dubto que seria la flama que correria per la metxa de tota Europa. Certament, hi ha greus problemes que haurem d’afrontar. Com la immigració, que caldrà veure si els mercenaris s’activen, perquè poden ser el pitjor enemic, en tant que són criminals importats per a això i no tenen cap dels nostres valors ètics ni culturals. Això no obstant, també penso que si els immigrants actuen contra el poble, els LGTBIJKQ+ de caqui es posaran del costat del poble. No puc concebre tanta ignomínia i abjecció com no fer-ho!

CRIDEM-LOS BEN ALT:

ACCEPTEM LA GUERRA.

L’ESTAT JA NO TÉ CAP JURISDICCIÓ.

L’ESTAT ÉS EL POBLE.

ALLIBEREM-NOS DELS PARÀSITS XUCLA-SANGS,

QUE JA TINDREM TEMPS DESPRÉS

D’ORGANITZAR-NOS LLIUREMENT.

VALÈNCIA HA DEMOSTRAT

QUE SI SOBRA ALGUNA AL PAÍS,

ÉS L’ESTAT ACTUAL I ELS POLÍTICS.

P.S. Aquestes reflexions són idees inicials. Puc estar molt equivocat en les propostes exposades, tanmateix, el que més importa d’aquest escrit és adonar-nos que no els hem de veure com a uns superiors que tenen poder sobre nosaltres, sinó com els delinqüents i criminals que viuen del treball i la vida de la gent. El fet essencial és que hem de canviar LA QUEIXA I LA PROTESTA per l’acció directa: LA DESOBEDIÈNCIA I L’ENFRONTAMENT AMB L’ENEMIC ‘INTERIOR’.

ESTEM EN GUERRA:

EL POBLE, LA GENT, CONTRA LA CRIMINOCRÀCIA.

ELLS ENS MATEN AMB VERINS, ATEMPTATS,

AMB TÒXICS ‘CELESTIALS’...

I PREPAREN LA GRAN FAM, LA MISÈRIA I LA GUERRA.

ÉS L’HORA

D’ANAR FÍSICAMENT PER ELLS.

VIDA - LLIBERTAT -, O SIONISME,

AQUEST ÉS EL DILEMA.