M.H.P.
Carles Puigdemont,
i
M.H.P. Joaquim Torra
Em
dirigeixo a les màximes autoritats catalanes, Carles Puigdemont en
qualitat de president legítim i Joaquim Torra com a president legal,
per exposar-los el meu modest parer quant a la situació política de
Catalunya i per apel·lar a la seva responsabilitat respecte als
catalans. Òbviament deixo de banda la tercera autoritat del país,
la ‘señorita Pepis’, el putxinel·li i ventríloc mentider, a
més de vergonya nacional, o sigui, en Roger Torrent que, sense dubte
possible, és el botifler més gran que ha presidit la cambra
catalana des de la transició de la dictadura franquista a la tirania
borbònica. Compareu aquest miserable amb la dignitat de Carme
Forcadell. Només de pensar en la Carme i veure-la en la seva
situació (com la dels presos de veritat; no la dels venuts i lacais
del rei, que no deixen d’engreixar) només pot provocar irritació
per la injustícia, i menysteniment envers els segrestadors...
tanmateix, en el femer europeu, quantes autoritats han alçat la veu?
Potser González Pons, el feixista de referència de la càmera, els
ho ha impedit amb la seva batuta?
President
Puigdemont, la vostra dignitat i el compromís amb Catalunya són
evidents, però les errades, les paguem els catalans. I vostè, sense
dubte. Que es van fer les coses tan malament com es podien fer, és
evident. Només de pensar que crèieu que el mossèn de San Vicente
de los Huertos era dels nostres, amb això, ja estat dit tot. A més
a més, confiàveu en el femer europeu, i això, perdoneu, president,
és infantilisme. La Comunitat, que com a ‘desideratum’ és
desitjable, en la realitat és una organització criminal farcida de
feixistes, que no té més interès en la democràcia que la que
podia tenir l’insigne dictador que els espanyols veneren en el seu
mausoleu. Ara us n’adonareu. Europa i Espanya són els nostres
enemics, sense cap dubte possible. Per això, ja n’hi ha prou
d’anar a Brussel·les i deixar anar floretes i cants de sirena a
una colla de delinqüents sense escrúpols, homes que no els cau la
cara de vergonya de vendre’s al feixista rei d’Espanya per un
titolet de princesetes, perquè vergonya no en tenen; o sigui, com
l’Iceta. De veritat, voleu assolir la independència amb la
col·laboració d’aquests ‘demòcrates’ seguidors de Mussolini
(Tajani) o amants del nazisme (Juncker i el seu arbre genealògic),
per no parlar de tota la camarilla que els acompanya, que no saps qui
és més de Vox que l’altre.
Ja
fa molt de temps que havíeu d’haver conegut el museu de
l’Hermitage, visitar el Kremlin i haver passejat per Beijing i la
mil·lenària cultura xinesa. Aleshores, no ho dubteu pas,
l’organització criminal europea, els mateixos que deixen morir
emigrants al mar i en prohibeixen el rescat (per què, si són negres
i pobres!), aleshores s’haurien posat a la feina i haurien tractat
d’intercedir per trobar una solució al problema de la colonització
espanyola i borbònica de Catalunya. Potser ara ja no hi som a temps,
tanmateix, val la pena jugar-s’ho tot, d’altra manera la
destrucció de Catalunya serà una demolició lenta i controlada,
però segura. El nostre enemic avial, el Regne de Castella, no té
altre objectiu.
Per
això, ja és hora d’acusar obertament la Comunitat de
contra-democràtica, de violació dels drets civils i polítics dels
ciutadans de Catalunya emparada en els Tribunals franquistes i la
Comissió Europea (que això de comissió, els va com anell al dit).
La guerra està perduda, només l’últim contraatac pot salvar-nos.
I, president, no us penseu que els castellans consentiran a deixar
les coses com estan. Només se sentiran contents amb l’aniquilació
de qualsevol mostra de catalanisme. La jugada era arriscada i ens ho
jugàvem tot. Compto que ho sabíeu, com crec que confiàveu
plenament en els botiflers d’ERC; els pitjors dels vostres enemics.
Per
tot plegat, feu-vos el màrtir si cal, i exposeu obertament i sense
dissimulacions ni enganys que Catalunya vol ser lliure, i que això
es pot demostrar en un referèndum; i si Europa no escolta els seus
ciutadans i els persegueix per les seves inquietuds i voluntat
política, aleshores, si Catalunya - com sigui que ho faci -,
aconsegueix la independència, el primer que farà serà
desentendre’s del femer europeu. Els catalans hem patit la tirania
borbònica o pesta bubònica, la dels militars i la del feixisme, per
això no volem compartir projecte de futur ni amb borbons ni amb
militars espanyols ni amb el feixisme, sigui espanyol o europeu. I no
us amoïneu, que el Tajani i el Juncker (aquest si el seu estat de
consciència li ho permet) somriuran, i amb el somrís us donaran la
raó.
Molt
Honorable President Torra. I ara què? La colla de feixistes i
delinqüents del Tribunal Suprem (indagueu els seus currículums i la
seva convicció democràtica) engarjolaran la llibertat; un fet comú
i habitual amb els dissidents en el país dels colons. Tampoc no
dubteu que la gent d’ERC sortirà aviat de la presó amb l’excusa
que els vingui més a mà, i sense gaire publicitat ni escarafalls. I
els independentistes de veritat romandran a la presó fins que al
tirà li sembli que el càstig i la derrota moral són suficients. No
heu de tenir por (per bé que és molt humana) i els heu de dir què
són. I si no hi ha prou convicció, prou valor o prou força, deixeu
pas a algú que en sigui capaç. Després de la venjança dictada pel
tirà al jutge suprem, no hi ha gaire camí a fer. Només la decidida
revolta catalana pot canviar les coses. Proclameu la Independència i
compteu que bona part dels catalans us seguirà. Sense dubte els
matons i els assassins del règim actuaran, se’n moren de ganes des
de 1714, i si no ens han aniquilat és perquè la seva misèria
social és suportable per la ‘laboriositat’ dels catalans i la
mesquinesa de la majoria dels polítics catalans de tots els temps.
Aquesta és la realitat, i ignorar-la és prova de negligència
intel·lectual. Només heu de veure quants catalans, mesells,
miserables i covards (potser aquesta és la nostra descripció com a
poble), estan al costat del tirà que pretén aniquilar el seu poble.
Els trobeu en les altes instàncies de la tirania i en el parlament
de Catalunya, presidit per un cagacalces que només té valor en les
paraules buides i tant carregades de raons com de covardia.
M.H.P.
estem en guerra. Ignorar-ho és la nostra derrota. La llibertat és
la nostra única arma i el nostre únic patrimoni, si no la defensem,
serem per sempre esclaus dels tirans. No podem lliurar-nos als
botxins i menys encara abonar els càstigs econòmics que la tirania
ens imposa. No n’hi ha prou amb el robatori sistemàtic de tres
segles? Hem de dir prou. I cal tenir present que la mort sempre és
més digna que l’esclavatge. No penseu a fer performances i
espectacles de tietes i pallassos. No calen actes, cal acció,
decidida, compromesa i sense treva. Podem perdre, sense dubte, però
hi ha derrotes dignes i derrotes indignes, com hi ha victòries
honroses i victòries miserables. Llum als ulls i força al braç;
però de veritat, sense subterfugis.
Voteu
la independència al parlament si voleu, declareu-la i arrieu la
bandera de l’opressor. Veurem aleshores què diuen els socis
europeus, els aliats de la tirania espanyola. I cerqueu amics en
aquells que són enemics del nostre enemic. Les guerres es fan per
guanyar-les.
I
per cloure, Molt Honorables, llegiu en Ramon Cotarelo a «ElMón»,
l’article d’avui, dia 5 de juny, hi podreu llegir què és la
política catalana i qui són els vostres veritables enemics. Els
unionistes són comandaments a les ordres del tirà, els comuns són
unionistes i socis del tirà, i els d’ERC són els traïdors de
Catalunya. O com si no, hem d’entendre la victòria independentista
en les eleccions municipals. No és un repartiment de sous i
cadiretes? No havia de ser aquest un dels pilars de la nostra
victòria? Doncs, em fa l’efecte que els culs dels republicans
apamen la textura del seient amb un goig i un desfici indignes de
qualsevol consideració de dignitat.
El
temps fa molt de temps que corre contra nosaltres. Doneu-los uns
mesos més i Catalunya serà una trista història, un record sense
futur, un poble espanyolitzat i podrit fins al moll dels ossos.
Castella és la gran enemiga, prou de cantar-los lloances i tenir-los
respecte. Són bèsties, ho han demostrat tota la història, què
n’espereu, clemència, pacte, respecte? La seva clemència és
l’execució, el seu pacte és l’engany i el seu respecte, la
destrucció.
Penseu-vos-ho.
Sé que esteu sols, tanmateix, bona part del poble de Catalunya us
manté fermament la confiança. Només per deixar de ser espanyol,
val la pena la lluita. I si ens espera la mort, almenys, deixarem de
ser espanyols. I això ja és un honor.
