CARTA OBERTA A

M.H.P. Carles Puigdemont,

i M.H.P. Joaquim Torra

Em dirigeixo a les màximes autoritats catalanes, Carles Puigdemont en qualitat de president legítim i Joaquim Torra com a president legal, per exposar-los el meu modest parer quant a la situació política de Catalunya i per apel·lar a la seva responsabilitat respecte als catalans. Òbviament deixo de banda la tercera autoritat del país, la ‘señorita Pepis’, el putxinel·li i ventríloc mentider, a més de vergonya nacional, o sigui, en Roger Torrent que, sense dubte possible, és el botifler més gran que ha presidit la cambra catalana des de la transició de la dictadura franquista a la tirania borbònica. Compareu aquest miserable amb la dignitat de Carme Forcadell. Només de pensar en la Carme i veure-la en la seva situació (com la dels presos de veritat; no la dels venuts i lacais del rei, que no deixen d’engreixar) només pot provocar irritació per la injustícia, i menysteniment envers els segrestadors... tanmateix, en el femer europeu, quantes autoritats han alçat la veu? Potser González Pons, el feixista de referència de la càmera, els ho ha impedit amb la seva batuta?

President Puigdemont, la vostra dignitat i el compromís amb Catalunya són evidents, però les errades, les paguem els catalans. I vostè, sense dubte. Que es van fer les coses tan malament com es podien fer, és evident. Només de pensar que crèieu que el mossèn de San Vicente de los Huertos era dels nostres, amb això, ja estat dit tot. A més a més, confiàveu en el femer europeu, i això, perdoneu, president, és infantilisme. La Comunitat, que com a ‘desideratum’ és desitjable, en la realitat és una organització criminal farcida de feixistes, que no té més interès en la democràcia que la que podia tenir l’insigne dictador que els espanyols veneren en el seu mausoleu. Ara us n’adonareu. Europa i Espanya són els nostres enemics, sense cap dubte possible. Per això, ja n’hi ha prou d’anar a Brussel·les i deixar anar floretes i cants de sirena a una colla de delinqüents sense escrúpols, homes que no els cau la cara de vergonya de vendre’s al feixista rei d’Espanya per un titolet de princesetes, perquè vergonya no en tenen; o sigui, com l’Iceta. De veritat, voleu assolir la independència amb la col·laboració d’aquests ‘demòcrates’ seguidors de Mussolini (Tajani) o amants del nazisme (Juncker i el seu arbre genealògic), per no parlar de tota la camarilla que els acompanya, que no saps qui és més de Vox que l’altre.

Ja fa molt de temps que havíeu d’haver conegut el museu de l’Hermitage, visitar el Kremlin i haver passejat per Beijing i la mil·lenària cultura xinesa. Aleshores, no ho dubteu pas, l’organització criminal europea, els mateixos que deixen morir emigrants al mar i en prohibeixen el rescat (per què, si són negres i pobres!), aleshores s’haurien posat a la feina i haurien tractat d’intercedir per trobar una solució al problema de la colonització espanyola i borbònica de Catalunya. Potser ara ja no hi som a temps, tanmateix, val la pena jugar-s’ho tot, d’altra manera la destrucció de Catalunya serà una demolició lenta i controlada, però segura. El nostre enemic avial, el Regne de Castella, no té altre objectiu.

Per això, ja és hora d’acusar obertament la Comunitat de contra-democràtica, de violació dels drets civils i polítics dels ciutadans de Catalunya emparada en els Tribunals franquistes i la Comissió Europea (que això de comissió, els va com anell al dit). La guerra està perduda, només l’últim contraatac pot salvar-nos. I, president, no us penseu que els castellans consentiran a deixar les coses com estan. Només se sentiran contents amb l’aniquilació de qualsevol mostra de catalanisme. La jugada era arriscada i ens ho jugàvem tot. Compto que ho sabíeu, com crec que confiàveu plenament en els botiflers d’ERC; els pitjors dels vostres enemics.

Per tot plegat, feu-vos el màrtir si cal, i exposeu obertament i sense dissimulacions ni enganys que Catalunya vol ser lliure, i que això es pot demostrar en un referèndum; i si Europa no escolta els seus ciutadans i els persegueix per les seves inquietuds i voluntat política, aleshores, si Catalunya - com sigui que ho faci -, aconsegueix la independència, el primer que farà serà desentendre’s del femer europeu. Els catalans hem patit la tirania borbònica o pesta bubònica, la dels militars i la del feixisme, per això no volem compartir projecte de futur ni amb borbons ni amb militars espanyols ni amb el feixisme, sigui espanyol o europeu. I no us amoïneu, que el Tajani i el Juncker (aquest si el seu estat de consciència li ho permet) somriuran, i amb el somrís us donaran la raó.

Molt Honorable President Torra. I ara què? La colla de feixistes i delinqüents del Tribunal Suprem (indagueu els seus currículums i la seva convicció democràtica) engarjolaran la llibertat; un fet comú i habitual amb els dissidents en el país dels colons. Tampoc no dubteu que la gent d’ERC sortirà aviat de la presó amb l’excusa que els vingui més a mà, i sense gaire publicitat ni escarafalls. I els independentistes de veritat romandran a la presó fins que al tirà li sembli que el càstig i la derrota moral són suficients. No heu de tenir por (per bé que és molt humana) i els heu de dir què són. I si no hi ha prou convicció, prou valor o prou força, deixeu pas a algú que en sigui capaç. Després de la venjança dictada pel tirà al jutge suprem, no hi ha gaire camí a fer. Només la decidida revolta catalana pot canviar les coses. Proclameu la Independència i compteu que bona part dels catalans us seguirà. Sense dubte els matons i els assassins del règim actuaran, se’n moren de ganes des de 1714, i si no ens han aniquilat és perquè la seva misèria social és suportable per la ‘laboriositat’ dels catalans i la mesquinesa de la majoria dels polítics catalans de tots els temps. Aquesta és la realitat, i ignorar-la és prova de negligència intel·lectual. Només heu de veure quants catalans, mesells, miserables i covards (potser aquesta és la nostra descripció com a poble), estan al costat del tirà que pretén aniquilar el seu poble. Els trobeu en les altes instàncies de la tirania i en el parlament de Catalunya, presidit per un cagacalces que només té valor en les paraules buides i tant carregades de raons com de covardia.

M.H.P. estem en guerra. Ignorar-ho és la nostra derrota. La llibertat és la nostra única arma i el nostre únic patrimoni, si no la defensem, serem per sempre esclaus dels tirans. No podem lliurar-nos als botxins i menys encara abonar els càstigs econòmics que la tirania ens imposa. No n’hi ha prou amb el robatori sistemàtic de tres segles? Hem de dir prou. I cal tenir present que la mort sempre és més digna que l’esclavatge. No penseu a fer performances i espectacles de tietes i pallassos. No calen actes, cal acció, decidida, compromesa i sense treva. Podem perdre, sense dubte, però hi ha derrotes dignes i derrotes indignes, com hi ha victòries honroses i victòries miserables. Llum als ulls i força al braç; però de veritat, sense subterfugis.

Voteu la independència al parlament si voleu, declareu-la i arrieu la bandera de l’opressor. Veurem aleshores què diuen els socis europeus, els aliats de la tirania espanyola. I cerqueu amics en aquells que són enemics del nostre enemic. Les guerres es fan per guanyar-les.

I per cloure, Molt Honorables, llegiu en Ramon Cotarelo a «ElMón», l’article d’avui, dia 5 de juny, hi podreu llegir què és la política catalana i qui són els vostres veritables enemics. Els unionistes són comandaments a les ordres del tirà, els comuns són unionistes i socis del tirà, i els d’ERC són els traïdors de Catalunya. O com si no, hem d’entendre la victòria independentista en les eleccions municipals. No és un repartiment de sous i cadiretes? No havia de ser aquest un dels pilars de la nostra victòria? Doncs, em fa l’efecte que els culs dels republicans apamen la textura del seient amb un goig i un desfici indignes de qualsevol consideració de dignitat.

El temps fa molt de temps que corre contra nosaltres. Doneu-los uns mesos més i Catalunya serà una trista història, un record sense futur, un poble espanyolitzat i podrit fins al moll dels ossos. Castella és la gran enemiga, prou de cantar-los lloances i tenir-los respecte. Són bèsties, ho han demostrat tota la història, què n’espereu, clemència, pacte, respecte? La seva clemència és l’execució, el seu pacte és l’engany i el seu respecte, la destrucció.

Penseu-vos-ho. Sé que esteu sols, tanmateix, bona part del poble de Catalunya us manté fermament la confiança. Només per deixar de ser espanyol, val la pena la lluita. I si ens espera la mort, almenys, deixarem de ser espanyols. I això ja és un honor.