L’OFENSIVA JUDICIAL

A mesura que el govern activa els diferents aspectes per a fer un referèndum amb plenes garanties (vot exterior, urnes, disponibilitat dels ajuntaments...) l’estat espanyol accelera els tràmits judicials per encausar tothom que faci un pas a favor de la celebració d’aquesta consulta. L’esperit democràtic espanyol fou manifestat per la vicepresidenta del govern espanyol en aquelles impagables declaracions on deia poc més o menys: «Lo que tiene que hacer el sr. Puigdemont es escuchar a los catalanes y no convocar un referéndum». Si ens aturem a rellegir la frase i hi reflexionem, ens espaordim per allò que fa entendre sense dir-ho: «La voluntad de los catalanes es la mía. Qué sentido tiene un referéndum para saber la voluntad de los catalanes?». L’essència democràtica és esfereïdora, tanmateix, tampoc és d’estranyar venint, aquestes declaracions, de qui vénen; que podrà vantar-se de tot el que vulgui, però sense dubte no podrà mai vantar-se de saber què és l’esperit d’un demòcrata.

D’altra banda, ahir «el preparao» va fer un monòleg lamentable, que fou aplaudit per la majoria parlamentària de Madrid, quan, si els que aplaudien, haguessin tingut un mínim de capacitat intel·lectual, s’haurien trencat de riure sentint-li dir el que deia. Després, una vegada acabat, sí que hauria procedit un aplaudiment tots dempeus en senyal d’agraïment a un monòleg còmic a no dir més. En faré cinc cèntims: El preparao féu una defensa a ultrança dels valors de la llei, ja que sense llei no hi ha ni democràcia ni justícia. Aquest fou el fonament de la seva actuació. La pocavergonya borbònica no té comparació, des de Felipe V, passant per Fernando VII, l’emèrit i el present. Qualsevol anàlisi històrica a qualsevol període borbònic demostra sense el mínim dubte que sistemàticament s’han passat les lleis per ‘allí mateix’. I el preparao ens demanava el respecte a la llei, ja que se suposa que ell es veu autoritzat i legitimament rei d’acord a les lleis, a la democràcia i a la llibertat. La memòria dels borbons és la seva voluntat, sempre ha estat així, i no canviaran mai. Potser el preparao no sap, tan llest que és que ha estudiat a les millors univeritats del món i des que comanda la representació institucional de la nació espanyola, ha demostrat per activa i per passiva el nou impuls que ha donat a la institució que ell representa; potser no sap que el seu pare fou rei gràcies a la voluntat del dictador que es passà les lleis democràtiques i republicanes de 1936 per ‘allí mateix’. Com es pot ser tan pocavergonya per reclamar la fidelitat a la llei si ell és rei per la criminal acció d’un cop d’estat!... I tot el parlament, llevat d’honroses i democràtiques excepcions, l’aplaudiren entregats a les seves paraules i amb els ulls aigualits per les llàgrimes d’una emoció tan democràtica, tan legal, tan respectuosa amb la llibertat... tant que aquells que democràticament en exercici de la seva llibertat com a ciutadans volen canviar la llei són perseguits per atemptar contra l’statu quo del rei imposat pel dictador després d’un cop d’estat que costà tres anys de guerra, quaranta anys de repressió, i quaranta anys més de silenci i complicitat amb els crims anteriors. Sí, preparao, tu ets el més adequat per parlar de llei, de democràcia i de llibertat.

Ara, les màximes institucions del país, com la repressió de la llibertat i de la democràcia no pot ser exercida per la força perquè, quedaria molt malament davant del món, que la primera democràcia mundial de la nació més indissoluble i antiga del món es dediqués a matar gent per les seves idees, valgui’m Déu, si això no ho han fet mai, ni aquí a la península, ni «allende los mares»! I com són tan equànims i justos, han deixat anar de les cadenes els gossos judicials, i així fiscals i jutges -un altre dia em dedicaré a demanar-los raons a aquests representants de la garantia d’un país just, que protegeixen els criminals i persegueixen idees- s’han abocat a la persecució dels grans criminals del país, o sigui: funcionaris subalterns, als quals amenacen amb tota la dignitat de treure’ls el menjar si obeeixen a qui han d’obeir, els seus superiors jeràrquics; o als empresaris, als quals han amenaçat amb tota la dignitat de treure’ls el menjar i inspeccionar-los fins al fons del moll dels ossos si serveixen amb els seus productes un concurs públic; i per reblar el clar, fins a la gent que legitimament i democràtica fan suport al govern electe posant-se al seu servei per a garantir la democràcia i la llibertat del país... Els jutges persegueixen qualsevol irregularitat a la llei i els fiscals també, com és la seva funció. Els primers apartant de la carrera judicial els jutges que van contra l’interès nacional, encara que hagin demostrat que el partit que governa la nació és una organització mafiosa dedicada al saqueig, entre altres activitats ben lloables. Fixeu-vos que la Rita Barberà morí d’un atac de cor. Ho deia l’autòpsia. He, he, he... I què dir del fiscal general de l’estat, el protector del fiscal anticorrupció que va haver de dimitir per motius personals, ja que ni amb aigua bullent se’l podia treure de la cadira (investigueu qui és aquest Moix i els grans serveis a la pàtria que ha fet), sí, el fiscal anticorrupció que era el primer dels corruptes...

Al govern de la Generalitat, el meu modest consell és que no cedeixi a les imposicions contra la democràcia i la llibertat, que es defensi com ho està fent fins ara, i que exciti les activitats repressives de l’estat contra polítics electes, contra funcionaris, contra empresaris, contra ciutadans que expressen la seva llibertat d’expressió i contra el sursum corda, que els deixin fer, que arribarà un moment que davant del món podrem declarar unilateralment la independència quan quedi sobradament demostrat que el moll de la qüestió és que els catalans no tenim veu, no podem expressar allò que volem, perquè hi ha una justícia castellana i uns ciutadans espanyols que sí que ho poden fer i que ens sotmeten, com ho fan des de fa tres-cents anys, ignorant la nostra voluntat. El món de moment no es pronuncia, tanmateix, no tinc cap dubte que en el moment que la persecució de totes les llibertats del nostre poble quedin nues damunt de la taula, seran prou intel·ligents i pràctics per reconèixer que la solució al problema plantejat no és la imposició de l’estat i de la llei postfranquista, sinó l’expressió lliure de la gent. A Espanya això no ho poden entendre, però arreu de la resta d’Europa, sí. Espanya contínua creient que és la primera nació de la història i el país que ha fet la transició més esplèndida i bonica de la història del món, però a Europa i als països lliures, hi tenen historiadors, i la gent sap prefectament que Espanya té l’honor de ser l’únic país d’occident que després de la segona guerra mundial ha mantingut un règim feixista. No oblidem que en la creació de les Nacions Unides, l’any 1945, Espanya no hi era i no hi hauria estat mai si no arriba a ser per la influència del nacionalcatolicisme, que assolí que el caudillo i el seu país de pandereta fos reconegut l’any 1955, en posar-se al servei militar dels Estats Units.

No, nosaltres no som espanyols. Mal que els pesi, mal que ignorin la història, mal que els dolgui... i és que per formar part d’una nació la primera consideració és el respecte, i la segona un projecte comú.

No, no som ni serem mai el mateix poble. Som vides oposades, camins oposats, nacions oposades, concepcions oposades. El tarannà i la història són arguments irrefutables.

Visca la llibertat i la democràcia.           

UN MÓN FELIÇ

Ahir en un dels telenotícies passaren unes imatges fascinants: una desfilada de models. Però no eren joves mal alimentades, no, eren nens i nens, infants de nou o deu anys que feien de models en una passarel·la. I que bufons que estaven tots! I als dissenyadors els cauria la bava veient-los desfilar amb els seus modelets. Oh! Que bonic i enriquidor tot plegat. I qui diu que els nens no són la màxima preocupació i interès dels nostres governants, empresaris i educadors!

Qui pensa avui que els nens haurien d’estar jugant al carrer o en un parc, corrents, saltant, rient i descobrint la vida; millor se’ls disfressa amb les fascinants creacions dels dissenyadors -estilistes, que se’ls diu!- i se’ls passeja per una passarel·la tots pintats, tots ben vestidets i tots fent l’exhibició perquè els artistes de les tisores se sentin tant importants com són... No cregueu que ens ho hauríem de fer mirar! No, no són quatre esnobs amb pretensions d’artistes, corromputs fins a la medul·la per la fascinació i la ximpleria, que es creuen «el més d’allò més» per fer l’original sense fonament, ‘la crème de la crème’... no. Són grans artistes, i és lògic que en aquests il·luminats se’ls cedeixen uns nens perquè satisfaguin la seva saníssima vanitat. No cregueu mai que ens ho hauríem de fer mirar. Podeu pensar en un món millor?

Els nens i nenes que desfilaven lliurement -obvio consideracions quant a qui i què són els seus pares sinó models de paternitat- no haurien de ‘perdre’ el temps en altres coses, en aquelles activitats que els serveixen per descobrir la vida, les relacions amb els altres i el divertiment ingenu i innocent que és la màxima riquesa dels infants! No, home, on te vas! Que desfilin, després se’ls convida a una hamburguesa, el súmmum de la salut de la tradició culinària i alimentària americana, i que se la mengin mentre juguen a la consola. I si el dissenyador els parla en anglès, el nen fa futur...

Avui tenim una escola, que si fossim una mica conscients de les coses, els pares no portaríem els nens en aquests centres de destrucció intel·lectual. Les escoles són o haurien de ser centres en els quals els cadells d’home aprenguessin la convivència, els valors humans i els coneixements que la història ens ha anat aportant. Tot amb la finalitat d’assolir de formar nens que siguin capaços de ser lliures. Però, no home, no! On te vas! Em faig vell... Els nens han d’anar a l’escola perquè els instrueixin per ser uns treballadors especialitzats. Deixa’t estar de formació i de fer-los homes lliures! Només faltaria això, que fossin homes lliures! I què més? Que pensin per ells mateixos? On te vas!... Avui, les grans multinacionals ens ho expliquen dia sí dia també, a tots els ximples que com jo creiem que l’home no és un imbècil treballador. No home, no. Als nens se’ls ha de formar perquè una vegada siguin grans, serveixin obedientment el capital, que no en va el capital és la riquesa de tots nosaltres, per bé que sempre està en mans d’uns pocs. El món és així, sempre ha estat així i no es pot canviar. Per això les escoles s’esforcen a suprimir tot allò que pugui fer de l’infant o estudiant un home lliure, i se’l forma en les noves tecnologies; un coneixement fonamental des de temps immemorials. Què hauria estat dels primers grans pensadors sense la tecnologia? Com hauria sortit un Isaac Newton, fundador de la física moderna, si no hi hagués hagut en els seus dies una tecnologia tan avançada? Tots els savis ho saben això, sense tecnologia no hi ha coneixement! Per això, totes les escoles imbecil·litzen els nens perquè siguin molt més intel·ligents. Pot semblar una paradoxa, però és el sistema educatiu. Així, ben ensinistrats en la tecnologia i educats en les necessitats empresarials, el món anirà a millor, com veiem cada dia. No us adoneu que el món pràcticament no té problemes, cap ni un. Totes les solucions les dóna la tecnologia! Cotxes, avions, medecines, plàstics, ones i microones... tot són sagrats avantatges del món modern... Ai, que mai no falti l’energia per fer anar tanta tecnologia, que sinó, veureu què són tota aquesta colla d’ignorants funcionals!

Prou que una persona intel·ligent sap que l’especialització en un coneixement és el desconeixement del coneixement. Tanmateix, digues-ho als governs, als empresaris i als responsables de l’educació. I si no em creieu, fixeu-vos: Què hi pot haver de més important avui dia que saber anglès? Tothom ho sap això, quan una persona parla anglès ja és un privilegiat intel·lectual, fins al punt que els que coneixen aquest universal coneixement de forma natural, ja no cal que apreguin cap altra llengua! Per a què? Quina necessitat haurien d’haver de conèixer una altra llengua si saben l’anglès, i a més a més com a llengua materna! Per aquest atzar ja són sobradament intel·ligents! Pobres d’aquells que estudien qualsevol branca del coneixement, humanístic o científic, i són tan ignorants que no saben anglès; on aniran els pobres? Que no saben que si no saben expressar-se en anglès, no poden tenir cap coneixement de res? De què els servirà dedicar-se tota la vida a estudiar allò que sigui si no poden escriure en anglès? Ai, quanta incultura!

Tanmatex, hi ha una pregunta que, amb la meva ignorància profunda -no sé anglès, i el que és més greu, no tinc ganes ni intenció d’aprendre’l- sí, hi ha una pregunta que no acabo de resoldre, no dubto que sobretot perquè no sé anglès i la meva ignorància és suprema, però, com la ignorància és del tot atrevida, goso de preguntar a qui em pugui donar una resposta satisfactòria: Si l’anglès és essencial per a ser una persona intel·ligent, per què no suprimim totes les altres llengües del món? Almenys així, tots seríem llestos i capaços.

Per tot plegat, proposo -sense saber anglès, que consti, i que ningú s’ofengui per la meva curtedat mental- per què a les escoles no ensenyem en anglès exclusivament, només donem coneixements de tecnologia, que val a dir que cada dia és més necessari, ja que avança que és una barbaritat; i per cloure eficientment el sistema educatiu, un seguit d’hores de gestió d’empresa i empreneduria? No creieu que aleshores tindríem una societat capaç de convertir-se en un món feliç?

P.S. Sorry! Espero que algú intel·ligent sigui capaç de traduir aquest escrit a la llengua del coneixement, i així amb la meva modesta negligència intel·lectual, em sentiré satisfet per haver contribuït a fer del món un món feliç, tecnològic i ple de la fe en l’empreneduria, que fixeu-vos fins on ha arribat la ignorància dels humanistes, que no hi havien pensat mai, en això de l’empreneduria!

Avui en el telenotícies han dit que en les proves de la selectivitat hi ha hagut una massacre amb les notes de filosofia. No ho veieu: Traieu la filosofia d’una punyetera vegada, que no serveix per a res i només dificulta l’ingrés a les meravelloses universitats on es forma tota la intel·lectualitat mundial! A més a més, i per reblar el clau, penseu que l’examen de filosofia es pot fer en qualsevol llengua, no cal, no exigeixen, que sigui en anglès... On anirem a parar!