UN MÓN FELIÇ

Ahir en un dels telenotícies passaren unes imatges fascinants: una desfilada de models. Però no eren joves mal alimentades, no, eren nens i nens, infants de nou o deu anys que feien de models en una passarel·la. I que bufons que estaven tots! I als dissenyadors els cauria la bava veient-los desfilar amb els seus modelets. Oh! Que bonic i enriquidor tot plegat. I qui diu que els nens no són la màxima preocupació i interès dels nostres governants, empresaris i educadors!

Qui pensa avui que els nens haurien d’estar jugant al carrer o en un parc, corrents, saltant, rient i descobrint la vida; millor se’ls disfressa amb les fascinants creacions dels dissenyadors -estilistes, que se’ls diu!- i se’ls passeja per una passarel·la tots pintats, tots ben vestidets i tots fent l’exhibició perquè els artistes de les tisores se sentin tant importants com són... No cregueu que ens ho hauríem de fer mirar! No, no són quatre esnobs amb pretensions d’artistes, corromputs fins a la medul·la per la fascinació i la ximpleria, que es creuen «el més d’allò més» per fer l’original sense fonament, ‘la crème de la crème’... no. Són grans artistes, i és lògic que en aquests il·luminats se’ls cedeixen uns nens perquè satisfaguin la seva saníssima vanitat. No cregueu mai que ens ho hauríem de fer mirar. Podeu pensar en un món millor?

Els nens i nenes que desfilaven lliurement -obvio consideracions quant a qui i què són els seus pares sinó models de paternitat- no haurien de ‘perdre’ el temps en altres coses, en aquelles activitats que els serveixen per descobrir la vida, les relacions amb els altres i el divertiment ingenu i innocent que és la màxima riquesa dels infants! No, home, on te vas! Que desfilin, després se’ls convida a una hamburguesa, el súmmum de la salut de la tradició culinària i alimentària americana, i que se la mengin mentre juguen a la consola. I si el dissenyador els parla en anglès, el nen fa futur...

Avui tenim una escola, que si fossim una mica conscients de les coses, els pares no portaríem els nens en aquests centres de destrucció intel·lectual. Les escoles són o haurien de ser centres en els quals els cadells d’home aprenguessin la convivència, els valors humans i els coneixements que la història ens ha anat aportant. Tot amb la finalitat d’assolir de formar nens que siguin capaços de ser lliures. Però, no home, no! On te vas! Em faig vell... Els nens han d’anar a l’escola perquè els instrueixin per ser uns treballadors especialitzats. Deixa’t estar de formació i de fer-los homes lliures! Només faltaria això, que fossin homes lliures! I què més? Que pensin per ells mateixos? On te vas!... Avui, les grans multinacionals ens ho expliquen dia sí dia també, a tots els ximples que com jo creiem que l’home no és un imbècil treballador. No home, no. Als nens se’ls ha de formar perquè una vegada siguin grans, serveixin obedientment el capital, que no en va el capital és la riquesa de tots nosaltres, per bé que sempre està en mans d’uns pocs. El món és així, sempre ha estat així i no es pot canviar. Per això les escoles s’esforcen a suprimir tot allò que pugui fer de l’infant o estudiant un home lliure, i se’l forma en les noves tecnologies; un coneixement fonamental des de temps immemorials. Què hauria estat dels primers grans pensadors sense la tecnologia? Com hauria sortit un Isaac Newton, fundador de la física moderna, si no hi hagués hagut en els seus dies una tecnologia tan avançada? Tots els savis ho saben això, sense tecnologia no hi ha coneixement! Per això, totes les escoles imbecil·litzen els nens perquè siguin molt més intel·ligents. Pot semblar una paradoxa, però és el sistema educatiu. Així, ben ensinistrats en la tecnologia i educats en les necessitats empresarials, el món anirà a millor, com veiem cada dia. No us adoneu que el món pràcticament no té problemes, cap ni un. Totes les solucions les dóna la tecnologia! Cotxes, avions, medecines, plàstics, ones i microones... tot són sagrats avantatges del món modern... Ai, que mai no falti l’energia per fer anar tanta tecnologia, que sinó, veureu què són tota aquesta colla d’ignorants funcionals!

Prou que una persona intel·ligent sap que l’especialització en un coneixement és el desconeixement del coneixement. Tanmateix, digues-ho als governs, als empresaris i als responsables de l’educació. I si no em creieu, fixeu-vos: Què hi pot haver de més important avui dia que saber anglès? Tothom ho sap això, quan una persona parla anglès ja és un privilegiat intel·lectual, fins al punt que els que coneixen aquest universal coneixement de forma natural, ja no cal que apreguin cap altra llengua! Per a què? Quina necessitat haurien d’haver de conèixer una altra llengua si saben l’anglès, i a més a més com a llengua materna! Per aquest atzar ja són sobradament intel·ligents! Pobres d’aquells que estudien qualsevol branca del coneixement, humanístic o científic, i són tan ignorants que no saben anglès; on aniran els pobres? Que no saben que si no saben expressar-se en anglès, no poden tenir cap coneixement de res? De què els servirà dedicar-se tota la vida a estudiar allò que sigui si no poden escriure en anglès? Ai, quanta incultura!

Tanmatex, hi ha una pregunta que, amb la meva ignorància profunda -no sé anglès, i el que és més greu, no tinc ganes ni intenció d’aprendre’l- sí, hi ha una pregunta que no acabo de resoldre, no dubto que sobretot perquè no sé anglès i la meva ignorància és suprema, però, com la ignorància és del tot atrevida, goso de preguntar a qui em pugui donar una resposta satisfactòria: Si l’anglès és essencial per a ser una persona intel·ligent, per què no suprimim totes les altres llengües del món? Almenys així, tots seríem llestos i capaços.

Per tot plegat, proposo -sense saber anglès, que consti, i que ningú s’ofengui per la meva curtedat mental- per què a les escoles no ensenyem en anglès exclusivament, només donem coneixements de tecnologia, que val a dir que cada dia és més necessari, ja que avança que és una barbaritat; i per cloure eficientment el sistema educatiu, un seguit d’hores de gestió d’empresa i empreneduria? No creieu que aleshores tindríem una societat capaç de convertir-se en un món feliç?

P.S. Sorry! Espero que algú intel·ligent sigui capaç de traduir aquest escrit a la llengua del coneixement, i així amb la meva modesta negligència intel·lectual, em sentiré satisfet per haver contribuït a fer del món un món feliç, tecnològic i ple de la fe en l’empreneduria, que fixeu-vos fins on ha arribat la ignorància dels humanistes, que no hi havien pensat mai, en això de l’empreneduria!

Avui en el telenotícies han dit que en les proves de la selectivitat hi ha hagut una massacre amb les notes de filosofia. No ho veieu: Traieu la filosofia d’una punyetera vegada, que no serveix per a res i només dificulta l’ingrés a les meravelloses universitats on es forma tota la intel·lectualitat mundial! A més a més, i per reblar el clau, penseu que l’examen de filosofia es pot fer en qualsevol llengua, no cal, no exigeixen, que sigui en anglès... On anirem a parar!