CARTA OBERTA

AL SENYOR MIQUEL VALLS.

Sr. President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació,

Acabo de llegir les seves darreres declaracions quant al jovent, als nois que tracten amb prou feina d’ingressar en el mercat de treball, als quals, vostè titlla de poc abnegats. En Joan Tardà, home impetuós i clar, ja li ha etzibat que és vostè un barrut i a més a més insolidari. Sense dubte no s’equivoca.

Malauradament per als càrrecs d’aquests tipus d’institucions i associacions empresarials com la seva, que alguns d’ells estiguin a la presó per lladres i defraudadors, i d’altres en processos judicials, no els fa cap favor. Per això, simpatia cap ni una, i confiança en les bones pràctiques, menys encara. Dit això, analitzem les seves paraules:

«En general, els joves no volen fer l’esforç de formar-se, i, a més, una part dels estudiants que estan ben preparats es queden a treballar a l’estranger. Si fem una enquesta, un dels problemes que tenen les empreses és trobar gent qualificada que vulgui treballar i fer carrera».

Segons vostè els joves són uns ganduls, que no estudien, que no volen treballar i que no estan qualificats. No entraré aquí a analitzar el lamentable sistema educatiu que pateixen els nostres joves, un sistema que els converteix en perfectes analfabets funcionals, tanmateix, considerar-los ganduls, poc capacitats i uns penques, mereix una reflexió. Vostès, senyors empresaris, no han forçat gens ni mica el sistema educatiu? No sigui tan hipòcrita! Comprenc que a vostè només li interessa fer diners, i com més millor, però tingui una mica de dignitat i sigui ajustat en les seves declaracions. Vegem-ho:

Els joves estudien allò que se’ls ensenya, i una vegada han acabat els seus estudis, han de pagar-se, finançar-se, un seguit de màsters -que no serveixen per a res més que per a demostrar-los a vostès el nivell de submissió dels nous treballadors, capaços de pagar per trobar feina, la qual cosa els fa més ambiciosos i decidits per tal de recuperar la seva inversió-, i una vegada farcits de màsters, han de fugir del país perquè les condicions de treball aquí són lamentables. A fora hi troben més oportunitats, no ho dubti. I, goso preguntar-li: I els estrangers -alemanys, francesos, anglesos, americans...- per què els volen? Vejam si serà que són capaços, treballadors i plens de voluntat de llaurar-se un futur i el problema és que aquí els empresaris són incapaços, especuladors i plens de voluntat de fer-se un futur propi, sense comptar amb el país ni la seva gent. El problema el tenen vostès quan exigeixen més rendiment a menys sou. Són vostès els que reclamen l’esclavatge a la gent preparada per vostès, per servir-los a vostès i resoldre els problemes que vostès no podrien resoldre. No oblidi que vostès tenen els calers però no la capacitat intel·lectual necessària que cal en el nostre món modern; un món absurd i il·lògic que han estat vostès mateixos els que l’han creat per a benefici personal.

A vostè l’irrita la manca de sotmetiment, a nosaltres, la gent de pensament lliure, ens fastigueja que gent que ha viscut d’un sistema corrupte com l’espanyol, que s’ha enriquit personalment d’un sistema que enfonsa el país i les perspectives dels nostres joves, sí, que vostès mai no hagin alçat la veu per canviar aquest naufragi. Això és la seva responsabilitat, i quan, com ara passa al nostre país, es tracta de reformar les institucions i el funcionament social i econòmic, vostès són els primers a lloar la saga borbònica i l’esquilmació sistemàtica del país. Abans d’obrir la boca, potser haurien de tenir vergonya. I si no, recordi a qui deu ser el seu amic, el senyor Gerardo Díaz Ferran, pocavergonya com a pocs i que ha desenvolupat càrrecs que se suposaven que integraven un mínim de dignitat ètica, personal i professional.

No miri als seus subalterns i guaiti al seu voltant. Un país és un projecte comú. Això és el que primer hauria d’entendre, ara bé, vistes les seves declaracions és evident que és picar ferro.

Per tot plegat, faci els duros que vulgui i com vulgui, però tingui la dignitat de callar. Les seves paraules no tenen cap valor, perquè demostren no tenir un mínim d’intel·ligència. I no ho oblidi mai, la intel·ligència no es pot comprar.

Ben desagradablement,