ESCOLA NOVA 21

D’un temps ençà ens arriben notícies d’això que sembla ser un projecte educatiu, i val a dir que com sóc una persona molt interessada en la reforma del nefast sistema educatiu (primari, secundari i universitari actuals), he procurat informar-me’n per saber de què es tracta i quins són els fonaments sobre els quals volen edificar aquest projecte que aglutina, en aquesta aliança per a un sistema educatiu avançat, un bon nombre d’entitats (no direu que no sona bé). No sé si per dissumular, però la primera entitat que s’hi esmenta és la UNESCO, que tot i que pertany a l’ONU (organització avui simbòlica) és menys digne de consideració i respecte que l’UNICEF, sobretot perquè la UNESCO està sotmesa a moltíssimes influències polítiques, turístiques, empresarials i educatives. Però, reconec que és una opinió personal, i potser sí que la gran tasca de la UNESCO és determinar el patrimoni immaterial de la Humanitat, tanmateix, crec que determinar si la fabada asturiana o la Patum de Berga, o qualsevol altra curiositat ‘global’ són patrimoni de la Humanitat és una tasca més aviat ximple; dit amb tots els respectes. Això no obstant, la UNESCO encapçala aquest projecte, on també hi són la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya, la Diputació i, tatxin-tatxan!, la filantròpica La Caixa. A més, hi ha col·laboracions d’entitats com la Fundació Jesuïta per a l’Educació, la Xarxa d’Instituts Innovadors de l’ICE-UAB i també la desinteressada Fundació d’Empresaris de Catalunya.

Dit tot això, després de presentar-vos les entitats preocupades per l’educació dels nostres fills, vull esmentar quines són les propostes d’aquest projecte. No puc entrar en detalls perquè ells no els donen, però grosso modo, podem dir que es fonamenta en la col·laboració i l’aprenentatge mutu entre alumnes i professors, pares i societat, a més que té com a objectiu crear un ‘ecosistema’ educatiu avançat. La seva aspiració està encaminada al desenvolupament sostenible, la qual ens exigeix que resolguem problemes i tensions comunes i que reconeguem nous horitzons. A més a més, ha de ser capaç de donar resposta als reptes globals fent ciutadans lliures i responsables. I pren com a línia mestra del seu sistema, l’arraconament de la memòria com a font de coneixement afavorint sobretot la interacció...

Exposats tots aquests arguments de fundació del projecte, puc passar a fer unes observacions quant a allò que m’ha cridat l’atenció. En tota l’exposició del seu projecte no hi ha cap concreció més enllà de paraules boniques i políticament correctes que faran trempar la gent ben pensant i els cervells buits, però sense aportar res que signifiqui una veritable base per a la formació dels nous alumnes ni per a un desenvolupament del coneixement. De tot, però, el més preocupant és el menyspreu a la memòria, que ‘sorprèn’, sobretot i curiosament, perquè aquesta és una de les bases fonamentals del neoliberalisme: «El món ha canviat, tot el que sabíem ja no serveix». No m’entretindré a demostrar que això és prova d’una curtedat mental difícil de catalogar. És senzillament una expressió insensata i pròpia d’un imbècil, en el sentit acadèmic de la paraula. I ho demostro en el segon paràgraf, no referint-me a la frase, sinó a l’absurd d’arraconar la memòria com a font de coneixement i formació.

A les eminències que volen destruir-nos la memòria només els puc dir que mal que els pesi, el coneixement només és possible per la col·laboració de la memòria i la intel·ligència. La memòria humana és superior a la dels animals -fet que volen destruir- perquè els animals només gaudeixen de la seva pròpia memòria i desconeixen la memòria de l’espècie, que és per això que no han pogut desenvolupar coneixements i la seva intel·ligència només és pràctica... Vejam si el que volen és això? Sense memòria -i no em refereixo a emmagatzemar dades- és impossible el coneixement, ja que amb aquesta pèrdua, la intel·ligència perd els estris per a treballar. El coneixement s’ha desenvolupat aplicant la intel·ligència als coneixements adquirits mitjançant la memòria. Anul·lar-la és la impossibilitat d’un veritable coneixement. Vejam si és això el que volen? I no vull fer més sang, només recordaré que Raimon ja ens canta que: qui perd els origens, perd identitat.

Tenint present qui són els desinteressats col·laboradors, les filantròpiques entitats que constitueixen l’eix del projecte, és per posar-se a tremolar. Sense dubte possible, cal una reforma total del sistema educatiu, ara bé, els principis sobre els quals s’ha de fonamentar aquesta reforma són principis del tot humanistes (i aquí queda inclosa la ciència, si bé se n’exclou la tecnologia, que és l’aplicació pràctica dels coneixements científics). Pretenen canviar el món traient-li la memòria? Pretenen canviar el món traient els homes? Pretenen canviar el món amb empreses? Vejam si el que volen és el món feliç de Huxley, el món feliç de la diarrea bancària o el món feliç del nazisme... en resum el món feliç dels imbècils dominats per una classe superior que els orienta i els esclavitza fent-los sentir els més feliços i avançats del món.

A tots aquests neointel·lectuals, que pensin només que Aristòtil, que ell tot solet, val per tots els pensadors de la Humanitat sencera. Només rearistotelitzant la societat farem un pas endavant. Ja n’hi ha prou d’aquests ximples neoliberals que sembla que han descobert que el món és una altra cosa. L’home sempre ha estat i serà el mateix, les seves necessitats sempre han estat i seran les mateixes; només fent un simi nou, poden canviar les necessitats de l’home. Volen potser fer nens ximplets, molt tecnològics -per tant sotmesos a l’energia que ells administren i als estris que per a ells fabriquen-, i arraconar el pensament lliure? Sense dubte la llibertat és el que els fa por, i la millor manera de destruir el concepte de llibertat és assolint la desmemòria, l’oblit de la història de la humanitat i fer homes per al present, per resoldre els problemes de davant, ja que així, sense passat, ja no seran capaços de pensar en el futur.

Si de veritat volem canviar l’educació, tot just hem d’oblidar el món d’avui. Reviure el món d’abans, considerar el món d’avui, veure’n els avantatges i les gravíssimes errades comeses durant el lamentable segle XX en l'àmbit intel·lectual i social i posar-nos a pensar que allò que cal canviar és el món, el jardí on viu l’home, no l’home. Per què l’única manera de canviar l’home (l’animal lliure i conscient, per tant responsable i solidari) és convertint-lo en simi. El superhome de Nietzsche que ells tant anhelen, ells no el poden ni albirar. Cal ser molt profund per entendre Nietszche i, lamento molt escriure-ho, però un banquer, un jesuita, un empresari o un professor universitari, són molt lluny de la profunditat.

Per paradoxal que pugui semblar, són els morts qui ens poden fer millorar, no pas els vius. Avui sabem que els banquers, els jesuites, els empresaris i els professors universitaris són els que han arraconat els capaços per fer prevaler els insensats. I no oblideu mai que si alguna cosa hi ha veritablement infinita, és l’estultícia humana.

Canviem l’escola sí, però abans canviem la societat. Adaptar l’escola a la societat sempre serà un fracàs, perquè aquesta societat és un fracàs, ja que després de dos mil cinc-cents anys de civilització, estem tornant a l’era de les Piràmides. Els homes lliures no volen faraons (ho sento Fainé i companyia), els homes lliures volen societats lliures, i aquests homes saben que això només s’assoleix pel coneixement, que és la constant recerca sense possible trobada. Sé que no ho entendran, només faltaria! Aleshores sí que encara hi hauria esperança.

A tots els docents que se sentin atrets per aquesta pastanaga per a rucs, molt de compte. Si el que volen és omplir-se les butxaques i servir una societat fracassada d’homes esclaus, endavant, Fainé i companyia els ho pagaran. Si el somni de tot home lliure us omple i és la vostra ànsia, aleshores engegueu aquest disbarat a fer punyetes i poseu-vos a treballar de ferm, primer per canviar el model social, i una vegada canviat el model, potser podrem canviar l’educació. Penseu només que aquests ximples volen fer un món i un home nous amb la tecnologia i la ciència, arraconant la filosofia que tot just és la ciència encarregada de l’estudi del món i de l’home en tota la seva complexitat.

Són els amos de la voluntat i dels diners, hem de destruir-los per retornar a un món de coneixement veritable (penseu en el ruc de Hawking, que ens recomana de colonitzar Mart. Només aquesta afirmació desautoritza tota la seva suposada intel·ligència. L’home és per la seducció de la bellesa -no ho entendran, no us preocupeu, i com a molt hi veuran ‘ties’-. Vés a Mart a colonitzar un món estèril!). Mal que els pesi, el coneixement no és útil, és bell. Els grans genis de la història en tots els camps és el que s’han cansat de demostrar. Però, avui, quatre arreplegats ens volen fer creure que el coneixement ha de ser útil. Només, i per concloure, us dic: Qui segueix els ensenyaments d’un imbècil, mai no passarà d’imbècil.

Ara que cadascú reflexioni, que jo sóc prou ignorant per saber que la veritat existeix, tanmateix, mai no la sabrem trobar... Que per això sóc ignorant.