VIRUS GÜRTEL: ALERTA SANITÀRIA

Aquest mortífer virus ha causat set morts naturals, un suïcidi, i tres estranys accidents en una mateixa persona, l’últim dels quals amb resultat de coma. El més preocupant és que aquest virus ataca a gent amb responsabilitat política o grans empresaris empastifats de corrupció. Les autoritats sanitàries estan ben preocupades. Sobretot perquè comencen de creure que el suïcidi accidental de Blesa, prohom de la societat espanyola, extraordinari banquer i millor persona, pot ser una variant o una mutació del virus. Això d’un suïcidi amb una escopeta de cacera, d’un tret al pit, resulta com a poc, inversemblant, més, si de seguida la guàrdia civil ha cregut fermament en el suïcidi, segons diuen, per com ha quedat l’arma. Les autoritats sanitàries estan preocupades, molt preocupades. Així mateix els juristes que comencen de pensar que si les armes de cacera ja no tenen retrocés, no anem bé. Probablement un intent de suïcidi amb una arma de cacera dirigida al pit, acabi per destrossar, amb sort, la cara del malaurat més que aturar el cor d’un tret. És tot tan inversemblant que només per l’autoritat de la guàrdia civil és creïble. Val a dir que potser als metges forenses se’ls ensenya malament que és un assassinat i un suïcidi. Tot plegat, resulta estrany el suïcidi de gent involucrada en delictes dels quals ho saben tot. Potser sí que el pes moral i ètic els pot. Tanmateix, tots sabem quins són els procediments de la màfia amb els que amenacen de violar l’’omertà’.

Si no fos perquè és un virus molt perillós, començaria a creure que la banda de criminals que dirigeix el país veí i que ens oprimeix, està immersa en una guerra de màfies sense treva ni pietat. La mort de representants tan dignes i carismàtics d’aquesta organització, sobretot i sobreeixint, l’eminent Rita Barberà que, la pobra, fou víctima del virus en forma d’atac de cor i no d’un tret d’escopeta en un hotel, potser perquè això darrer hauria despertat les sospites dels investigadors... o potser no. El forense il·lustre que examinà el cos després de la seva desgraciada mort ja sabia abans d’arribar a l’hotel que el virus havia tornat a fer de les seves. I ahir, l’ínclit Blesa, eximi banquer i extraordinària persona, en qualitat humana i ètica, sempre al servei dels altres i mai involucrat, sinó per les maldiences, en cap malifeta, home escrupulós en les seves tasques, responsable i tan bona persona que a tots ens dol una pèrdua com la seva, que deixarà el país veí, Europa i el món, orfan d’una de les personalitats més excel·lents.

I pensar que encara hi haurà gent sense ànima que li dirà de tot, que el vexarà, i fins i tot alguns l’acusaran d’haver estat mort pels seus, pels mateixos mafiosos que ell dirigia. Valgui’m Déu! Que es pot arribar a sentir entre les veus ignorants del poble. Tots els que el conegueren lloaran tant la seva persona com lamentaran la seva mort per suïcidi, encara que sabessin el seu futur suïcidi abans que en Blesa mateix. Descansi una mica en pau, que crec que el diable l’espera amb el trident de foc preparat.

Avui al mercat he sentit un ser deplorable que deia a la venedora que li enllestia el peix traient-li les espines: «No sabia que les rates se suïcidaven». I un home del costat, home del poble, home ignorant també, hi afegia: «No sabia tampoc que les rates sovint tenien atacs sobtats de cor». Viure per veure.

Gent sense ànima, conhorteu els Rato, els Rajoy, els Aznar i tota la colla de grans que avui ploren íntimament la pèrdua d’una ànima generosa que no ha pogut suportar el mal de les maldiences de la gent dolenta i plebea.