CARTA OBERTA AL

MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT,

SENYOR CARLES PUIGDEMONT.

Molt Honorable Senyor,

Us reconec que em serà molt difícil de dirigir-me a vós amb el corresponent protocol, i em serà difícil perquè comptem la mateixa edat i, sobretot, perquè sou un president tan pròxim -per paradoxal que això pot semblar- que inciteu a tractar-vos de tu. Si hi ha una qualitat que excel·leix per damunt de totes les altres en una autoritat política, acadèmica o de qualsevol àmbit, aquesta qualitat és el reconeixement sincer i indiscutible d’aquesta autoritat per part d’aquells que li estan ‘sotmesos’. El reconeixement de la capacitat, l’abnegació i el lliurament a les responsabilitats acceptades per l’autoritat és l’essència del respecte que l’autoritat s’ha de guanyar. I quan, a més a més, aquesta autoritat és afable, lliure de vanitats i orgull, i alhora pròxima i respectuosa amb els seus representats, ens trobem amb un model que ens agradaria poder exportar a moltes altres facetes de la nostra vida col·lectiva. I val a dir, que aquest tracte directe i exempt de pedanteria fa que més que sortir-nos un ‘vós’, ens brolli de manera molt natural: I tu, president, què en penses d’això? I tanmateix, no hi trobarem més respecte amb un ‘vós’ o un ‘vostè’ o una il·lustríssima persona, que amb aquest tu directe i sincer.

Dit això quant a persona que representa la màxima autoritat del nostre petit país, vull reconèixer-vos públicament l’exemple de polític coherent, involucrat amb les necessitats dels seus ciutadans, intel·ligent i respectuós amb tots aquells que no són de la mateixa corda. Se us ha acusat de totes les barbaritats polítiques -intransigent, dictador, sectari, immobilista...-, totes elles, acusacions que s’escauen a aquells que us les llencen, que són tot just aquelles autoritats polítiques, acadèmiques o de qualsevol àmbit, que sostenen la seva autoritat mercès a l’autoritat i el protocol, i estan mancats de la capacitat, de l’abnegació i del lliurament sincer, respectuós i intel·ligent que permeten de resoldre les qüestions polítiques que l’autoritat ha de ser capaç d’afrontar per donar-les-hi una contestació sòlida, congruent i adequada a la situació de cada moment. Per això, la meva modesta recomanació és: no els feu cas. No cal que us ho recomani, ho sé, que prou heu demostrat que no entreu en les seves picabaralles i que sou prou sòlid en els vostres convenciments per a defensar-los de manera més argumentada i concloent.

Estimat president, el nostre poble us té com a màxim representant, i allò que és més important, tots ens sentim ben representats en la vostra persona, fins i tot aquells que us desautoritzen. Perquè, digueu-me, hi pot haver un acte que corrobori més el lideratge d’un representant polític que l’emissió lliure del vot per part dels seus ciutadans? Fins aquells que no són com vós, que no desitgen la independència del nostre país, fins i tot aquests, com poden dir que no els representeu? Tot just el camí de la vostra política desemboca en l’expressió de la voluntat d’aquesta gent que no us vol! No els negueu pas el vot. No els obligueu a abaixar el cap. No els sotmeteu a la vostra lícita i enraonada opinió. Potser, i dic potser, no s’adonen que la llibertat té un mètode d’expressió, el vot, que és la garantia que l’autoritat és l’autoritat triada per tothom -els que hi estan a favor i els que hi estan en contra-.

Heu demostrat sobradament les vostres conviccions democràtiques, el vostre compromís i el vostre coratge. Compteu que el vostre poble té plena confiança en vós i en aquells en qui delegueu les difícils funcions de govern en un moment tan delicat com aquest. Aquells que us neguen autoritat menystenen els procediments democràtics que us han convertit en president, ja que si bé fóreu nomenat a dit, no és menys cert que el parlament i els diputats us donaren la confiança, una confiança que us ha fet guanyar el poble amb el vostre tarannà; aquells que us neguen autoritat, pretenen potser negar la fidelitat al vostre compromís?, aquells que us neguen autoritat, ens pretenen fer veure que sou un venut i un covard? President, compteu amb el gruix del vostre poble. Entre el poble, sense dubte que hi ha covards, gent que a l’hora de la veritat es desdirà d’allò que deia ahir, tanmateix, no dubteu que el gruix encara és una bona màrfega per al nostre salt mortal. No abandoneu el comandament de la nau, els vostres ciutadans us ho agrairan, tant aquells que ara us segueixen amb els ulls clucs, com aquells que amb els ulls espantats us exorcisen i demanen l’ajut del nacionalcatolicisme per treure-us el mal, i al mateix temps, lliurar els catalans d’aquesta dèria -que els sembla eterna-, de no voler deixar de ser catalans.

Per tot plegat i per concloure, felicitats, president, per la vostra gestió. No us recomano coratge ni decisió; prou que ens heu demostrat que no us calen. Rebeu la més sincera i entranyable salutació d’un dels vostres ciutadans, i sumeu a la vostra il·lusió i esperança d’un nou país la meva il·lusió i esperança, ja que amb polítics com els que avui gaudim en el govern de Catalunya, el somni d’un país millor és gairebé un fet. Tots plegats farem el pas que ens falta!

Gràcies per posar-nos a tocar del nostre somni, Honorable Senyor.

Amb tot el respecte per la vostra guanyada autoritat,

Un quasianarquista.