Enguany,
tot sembla assenyalar que es batran els rècords de participació
popular en la nostrada manifestació. El poble de Catalunya tornarà
a sortir al carrer i a reunir-se pacíficament per reclamar el que
ens és de dret pels principis de llibertat i justícia. La gent està
farta de la impunitat que gaudeixen els feixistes, protegits pels
cossos de seguretat, entre ells, els mossos d’esquadra, i cansada
de les mentides i les provocacions constants d’aquells que, com
saben que a les urnes no tenen res a fer, volen impedir com sigui que
el poble s’hi expressi. Ja n’hi ha prou d’haver de suportar una
colla de colons inadaptats que, a més que vénen aquí a guanyar-se
les garrofes, a més a més volen imposar per la força la seva
cultura. Aquesta manifestació ha de ser el crit unànime de la
societat catalana a favor de la independència (ni presos ni
punyetes) i contra la violència dels feixistes espanyols.
Si
com és d’esperar, la manifestació és un nou èxit de
convocatòria, els polítics han d’agafar les brides del procés
d’una vegada i enfrontar la intransigència de la casta política
espanyola, i la demostrada negligència en la persecució dels seus
sequaços; que allà on van, munten l’espectacle. Ja veurem quants
aldarulls, destrosses del mobiliari urbà i quin serà el
comportament dels centenars de milers de persones que s’aplegaran a
la manifestació, i quins seran els seus lemes i proclames. De ben
segur, que hi haurà menys aldarulls i menys danys al mobiliari en
aquesta manifestació, que en les que convoquen els unionistes, i que
farceixen de membres dels cossos de seguretat i feixistes colons de
tota la vida, unes manifestacions on l’insult, la provocació i la
demanda de violència de l’Estat els posa en evidència. Qui és
mesell, és mesell per sempre. Per això no són capaços de
preguntar-se com és que tenien com a màxima autoritat una imposició
franquista, un fratricida i un delinqüent especialitzat en el
saqueig de la riquesa nacional, i tampoc no es preguntaran per què
va plegar el delinqüent i hi va posar el seu fill, l’home que
desborda preparació, com ho va demostrar fent pegar els seus
esbirros a gent gran i gent jove, vejam si tothom s’alterava i la
seva ànsia de sang resultava assaciada. Aquests són els criminals
d’estat que han succeït el dictador que més temps ha imposat a
Europa la seva tirania a una població mig-analfabeta,
mig-fanatitzada i incapaç per a qualsevol pensament propi; ja que
els que els tenen, els pensaments propis, avui tenen residència a
Catalunya, perquè la monarquia medieval del segle XXI els acuita com
la inquisició acuitava les bruixes i els bruixots.
Polítics
de Catalunya, i molt concretament MHP Torra i MHP Puigdemont (Al
senyoret Torrent el deixo a banda, perquè aquest, per un bon sou,
llustra les botes de Sa Majestat), després de l’èxit de
manifestació (si l’és) no hi haurà cap excusa per imposar la
voluntat del poble demostrada el 9-N, les eleccions referendàries,
l’1-O i en les eleccions autonòmiques 155 del 21-D, a part de les
concentracions multitudinàries en totes les diades des del 2010. El
poble empeny i els polítics hauran de fer mans i mànigues per
respondre a la reclamació del poble, demanant-ho al país que ens
ocupa, a la putrefacta Comunitat Europa i a tots els organismes
polítics i judicials internacionals. No s’hi valen negociacions ni
allargar la partida, això ja ha arribat al punt d’ebullició: o
estan d’acord amb una consulta sobre la independència al 50% i
supervisada per institucions estrangeres acceptades per ambdues
parts, o cal tirar pel dret, encarar-nos a la drecera i forçar els
animals que dirigeixen el país veí a demostrar de què tenen ganes
i fins on arriba el seu amor envers el nostre poble; que s’estimaran
més destruir-lo que asseure’s a negociar amb ell. Aquesta és la
realitat, i si no hi ha valor per enfrontar les bèsties, els que
n’estiguin mancats, que facin una passa al costat. El poble fretura
de polítics compromesos als quals seguir, i que no dubtin que el
poble els seguirà.
D’altra
banda hem de tenir present que ens caldran sacrificis personals,
econòmics i socials per fer front a la bèstia enemiga, però com
més disposats estiguem a acceptar els sacrificis personals,
econòmics i socials, l’enemic perdrà la credibilitat i la força
arreu. Despullem-los, que Europa els conegui! Que el món els
conegui!
I
si algú s’ha espantat d’aquest darrer paràgraf perquè he fet
ús de ‘la bèstia enemiga’ per referir-me a l’estat invasor,
que faci un lleuger record de les agressions independentistes durant
deu anys de reclamació, i les compari amb l’any i escaig que els
gossos del feixisme campen al seu gust, essent protegits per les
forces de seguretat, és més, essent les forces de seguretat les que
exerceixen la violència contra població civil, ara en l’1-O, o
amb porres, vestits de paisà, acuitant gent pel carrer (que nos
dejen actuar!) o el policia d’investigació que agredí el
periodista, i que el noi, gaudeix d’absoluta immunitat i impunitat,
i de ben segur que deu estar esperant l’augment de sou i categoria
amb què el tirà espanyol el premiarà, com sempre ha premiat
l’escòria borbònica a tots els seus més servils i miserables
lacais. Això és Borbònia.
Així,
doncs, catalans que us sentiu catalans, que viviu en català, que
sentiu vostres la senyera i Montserrat, la sardana i els castells,
anem tots a la convocatòria i cridem ben fort als nostres polítics
que ja n’hi ha prou, que no ens sentim gens espanyols, que no volem
viure a l’espanyola, que no sentim nostres ni la ‘rojigualda’
ni Covadonga, ni el flamenc ni la ‘jota’, encara menys les
‘corridas de toros’. Hem de cridar-los que volem el que és
nostre, com ells tenen tot el dret a tenir el que és seu. Ni una
mica més ni una mica menys.
Per
Catalunya, per la llibertat i la justícia, el bens, els nostres
bens, que vam perdre el 1714 en sagnant lluita contra els castellans,
defensant el nostre poble i el nostre territori. Com diu en Rafel, un
bon amic meu: «Quan un poble s’acostuma al seu invasor és un
poble mort. No deixem que mori el nostre poble».
Ara
més que mai! Volem alliberar-nos de les cadenes per sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada