ELECCIONS, JA ! FEM FORA ELS TRAÏDORS !

MHP Torra, dimitiu i convoqueu eleccions! Amb un exèrcit de traïdors no es pot fer cap guerra d’independència. Tots sabem qui és la rata traïdora: mossèn Oriol Junqueras (l’ostatge amic). Amb ell, tota la cort d’ERC, on destaquen els traïdors aplegats amb els incompetents, els inútils i els ignorants. No hem de fer un sol gest més per a l’alliberament dels venuts, i veureu com en quatre dies tots surten de la presó. No en tingueu cap dubte. Són el parany per a l’independentisme, un parany que el panxa-agraït del mossèn representa en el paper d’ham. Analitzeu, si no, les actuacions d’aquest traïdor en relació amb l’exili del president legítim de la Generalitat, i recordeu que el mossèn es presentava a les eleccions dels seus ‘amics’, el 21-D, amb la ferma decisió d’assumir la presidència de la Generalitat i complir amb el somni d’ERC des de l’arribada de la democràcia i la mort d’Heribert Barrera, de ser la Convergència del peix al cove. Per això, més que reclamar la llibertat de l’Oriol, hem de fer tot el possible perquè romangui a presó per ‘alta traïció’ com més de temps millor. No hi ha res més repugnant que un traïdor, i quan a més a més, el traïdor es dissimula en la moral del cristianisme i l’amor als altres i el servei desinteressat, tan típic d’aquests venedors de fum, l’altura ètica del personatge recomana la classificació entre els rosegadors de claveguera.

La gent es descriu en els moments clau, en els moments difícils, en els moments de la veritat, i mossèn Diguem-ne, quan era evidentíssim que TOT el govern de la Generalitat havia d’anar a l’estranger a cercar-hi refugi, amb la qual cosa les reclamacions nacionals i la persecució de la llibertat del tirà Felipe VI hauria estat manifesta, el mossèn girà cua i es lliurà als jutges, davant dels quals exposà el seu penediment i els cantà les meravelles de la gran Constitució democràtica espanyola, escrita en la més gran llibertat i sense cap pressió dels atàvics poders fàctics. Ara mossèn Diguem-ne espera la sentència i el posterior indult, que li serà concedit per gràcia del seu cap polític, elegit pel demòcrata orgànic per la gràcia de Déu. Mentrestant, la seva segona de bord, la ximpleta de la Marta Rovira, ha emmudit, deu tenir una greu infecció a les cordes vocals, ja que després de lamentar-se del paperot ridícul que féu abans d’anar-se’n a Suïssa, sí, aleshores que acusà el govern del salva-pàtries Felipe VI de voler fer una massacre, tot assenyalant sense dir res, tot fent veure que ens cantaria la Traviata sencera... però, ves per on, la pobra ha perdut la veu.

I ja no parlem de la successió al capdavant del partit. El nivell d’intel·ligència política, pràctica i estratègica del Sabrià, la Vilalta, el Sol... i la Lluna de València, entre tots, no conformen el cervell en vies de desenvolupament d’un nen de P3. Aquests poc compten, això és veritat, són on són per veure els ingressos del seu Rei als seus comptes corrents; poc més poden entendre. Què hi farem! Però els sequaços directes, els esbirros del mossèn, els tenim molt ben col·locats: en ‘Caquetes’ de president del parlament de la Comunitat, exercint d’hipòcrita i de bocamoll, tot ell vanitós i orgullós de la traïció constant al seu país, per bé que portes endins sap molt bé qui és el seu amo i senyor, que no fou perquè sí que reté els homenatges de respecte i vassallatge al seu rei, en la visita que féu el tirà després de l’atemptat que executaren les seves forces secretes. I què dir del Pedrito, fill de nissaga franquista, l’home que tot i el 155 continuava exercint el seu càrrec, que prou que sabem que als traïdors convé tenir-los ben disposats en la direcció política enemiga. I no parlarem dels ridículs congressistes espanyols, els que volen la república espanyola sota la monarquia borbònica, i pactes amb gent tant de fiar com els homes de la calç viva, els que assenyalen PP i C’s com els grans enemics de la llibertat. I si bé són enemics de la llibertat i dels catalans, se’ls ha de reconèixer que no se n’amaguen. En canvi, els sequaços de mossèn Diguem-ne, omplint-se la boca de llibertat i Catalunya, no fan un sols moviment que no sigui entorpir la voluntat del poble català i sotmetre’l al tirà. Per això, cal que els catalans ens adonem que els enemics no són els enemics declarats del PP i C’s, en aquest sentit, honestos, ja que són la gent que odia Catalunya més que a qualsevol altra cosa; sinó que els veritables enemics, els falsos amics, són els que han impedit durant un any qualsevol progrés en la determinació de Catalunya, i que continuaran fent-t’ho, ja que la pròxima llibertat del mossèn depèn d’això.

Traïdor Diguem-ne, ai si l’Heribert Barrera estigués viu! Et fotia un joc d’hòsties, que riu-te’n tu de les que són sagrades!

Per tot plegat, MHP Torra, dimitiu. Feu veure al MHP Puigdemont que no podeu sostenir més la situació, perquè la derrota definitiva de Catalunya és imminent. En Carles haurà de comprendre-ho. O posem potes amunt tot l’escenari, o els nostres enemics avials aprofitaran aquesta oportunitat per concloure amb el cas català. I no oblideu que aquí tenim traïdors per donar i vendre. Llàstima que aquest no hagi estat un negoci dels catalans, que podeu tenir per segur que en seríem la primera potència mundial. Comptem amb gentalla com: Fainé, Oliu, Borrell, Batet, Bonet, Godó, Pujol, Espadaler, Bonvehí, Pascal, Mas, Colau, Valls, Tous, i tutti quanti...

O tornem les brides al poble o estem perduts. TOTS els avenços polítics que s’han fet en els darrers deu anys han estat conduïts per la societat civil, sense dubte compromesa amb els valors del catalanisme i amb l’ànsia de llibertat d’aquesta terra colonitzada pel criminal Felipe V. Una volta que les noves eleccions han imposat l’escòria partidista, ens hem trobat amb tots els Eduard Pujol, Artadi, Bel, etcètera, que fent pinya amb els traïdors contra Puigdemont, han assolit la rendició de Catalunya.

Presidents, tenim molt mala peça al teler. A Carles Puigdemont el traí Santi Vila, el paradigma de llimac traïdor; només cal recordar el servilisme i el seu somrís i acotament del cap quan saludà el Mariano, que acabava de decretar el 155. Després, això ja no ho vam veure, però de segur que el Rei li passaria la mà pel cap mentre el Santi exercia amb mestria les capacitats dòcils i servicials d’un gos... Amb aquest panorama, una situació de guerra latent i encoberta, de persecució, de criminalització, de violació de tots els drets, d’intent d’aniquilació de Catalunya, o ens hi posem de valent o ho tenim tot perdut. I sobretot, MHP Torra, no us cregueu una sola paraula dels de la calç viva, que representats per la rateta de claveguera ballarina, la rateta que es posava el llacet rosa per anar a la manifestació ‘pacífica i democràtica’ dels enemics de Catalunya, sí, l’escurçó disfressat de rateta o de llimac, segons que aconsellen les circumstàncies, i que només vol servir el seu tirà, pel qual, com una Salomé qualsevol, ballarà la dansa dels set vels quan sigui lliurat al Borbó el cap de Carles Puigdemont en una safata de plata.

Aquesta és la gentalla de Catalunya. Vosaltres heu estat i, MHP Torra, vós encara esteu en el Parlament de Catalunya... No em direu que no veieu tota la púrria que s’hi reuneix? La meitat odia la nostra terra i la nostra gent, són els colons que ens ocuparen fa tres segles. L’altra meitat no té principis ni valors, i pel compte corrent vendrien la seva mare perquè el tirà s’hi entretingués. Mireu si no, la presidència del Parlament. O si no, fixeu-vos en el cap-gros que s’asseu al vostre costat a la taula rodona del consell. Aquest si us descureu, us lliura al seu amo abans que no us en pugueu adonar.

I mentrestant, els que se la jugaren per la República són abandonats de tots. El digníssim Trapero i els seus caps, el Jordi Turull i en Josep Rull, homes que encara en les difícils circumstàncies en què es troben, són fidels a la seva dignitat. No badeu més, els exiliats tenen el dret de tornar al seu país ocupat per un fill de la pitjor França, i els empresonats que són fidels al país només podran recuperar la seva llibertat, la seva dignitat, el respecte i l’agraïment dels seus conciutadans, si fem efectiva la República. I escolteu-me bé, president, amb tots els riscos, que no són pas pocs, només proclamant la república i convertint la Generalitat en la màxima autoritat del país – no dubto que la gent respondrà al requeriment històric – podrem assolir la independència. Tindrem malsdecap i haurem de recollir algun cadàver (no l’haurem mort nosaltres, sinó els espanyols. Convé no oblidar-ho, això), sí, però podrem abaixar la bandera de l’opressió i enlairar la senyera de la nostra llibertat.

MHP Torra i MHP Puigdemont, el temps no juga a favor nostre, i amb un exèrcit farcit de traïdors i mossens Diguem-nes no anem enlloc.

Us aconsello de llegir a «ElMón» l’extraordinari article d’opinió d’en Joan Rovira: ‘El rei de Vox’. Potser així veureu les coses una miqueta més clares.