ANNA GABRIEL, VALTÒNYC I EL VIRREI

L’Anna Gabriel és a Suïssa, no ha volgut presentar-se davant del Prevaricador del Suprem i rebre la seva última ocurrència. En la indefensió jurídica espanyola, mai no saps quines poden ser les teves garanties, sobretot si tenim present que l’acusació particular és defensada per VOX, un partit neonazi. Tanmateix el Prevaricador escolta el corrupte ministeri fiscal i les al·legacions dels nazis. És coherent que no s’hi hagi presentat, ja que prou sabem que el fiscal, VOX i el prevaricador persegueixen idees polítiques i no fets demostrats. Per això uns estan en presons, en qualitat d’ostatges preventius, i altres a l’exili, sense euro-ordre que els reclami, vista la injustícia de la reclamació i dels delictes inventats dels quals se’ls acusa. L’Anna farà molt bé d’exiliar-se, de tractar de buscar-se la vida i continuar defensant la seva innocència i la llibertat del seu poble, malauradament encara sotmès a la tirania borbònica.

Bona prova de la tirania, la tenim amb la sentència del Tribunal de Orden Público espanyol, que ha condemnat a Valtònyc a tres anys i mig de presó per dir veritats sobre el fill putatiu del Generalíssimo. Per una cançó, per una cançó!, tres anys i mig de presó. En canvi, per tot un seguit de delictes econòmics, el cunyat del rei viu a Suïssa, passant-se per l’Arc de triomf els sis anys i tres mesos de presó, i rebent una paga de 3.000 euros mensuals de l’erari espanyol. Aquesta és la justícia borbònica. Pots matar el teu germà i no et passarà res. Pots perpetuar la dictadura i no et passarà res. Pots robar a mans plenes i no et passarà res. Pots fer demostració pública de delicte d’odi i no et passarà res. Només cal ser un membre de l’escòria borbònica. I dic escòria perquè la història ens demostra fefaentment què són, des de la seva absoluta i radical incapacitat intel·lectual fins als terribles crims que han comès des que ocupen el tron de les espanyes: El seu ‘cortijo’. O haig de recordar que el miserable cap de l’estat ens dóna consells de democràcia, i mai no ha posat la corona a la voluntat del poble. ‘La democràcia sóc jo’, aquest és el seu lema (Potser us sona aquest lema, perquè és molt similar al d’un dels seus avantpassats). Els ‘principios del movimiento’ així ho deixaren establert i a ells prou que els agrada. I quan algú pacíficament alça la veu en protesta, la magnanimitat envia els esbirros perquè a cops i amb la medecina de la violència, a la qual són tan afectes, facin la seva feina. O cal recordar que el caça-elefants s’asseia a les faldilles del dictador i rebia les seves carícies, moltes vegades amb les mans encara plenes de sang. Però el príncep, aleshores, jovial i ‘campechano’ se n’anava al lavabo i es rentava les ditades sagnoses que havia deixat el dictador en el seu delicat cutis. Que si és per una qüestió de sang, els Borbons ens podrien escriure biblioteques senceres de les seves atrocitats. Però Valtònyc anirà a la presó per ‘ofenses’. Que ja s’ha de tenir barra per dir ‘ofenses’ a les veritats demostrades. Els borbons són uns lladres, i tant que sí! I si només fossin això, la presó podria compensar el mal fet, però hi ha tanta ignomínia a la seva història... Els francesos, això, ho saben.

I per acabar, només unes observacions sobre el virrei de Catalunya, l’infame Millo. La poca vergonya d’aquesta gent és vomitiva. Són capaços de negar el que els seus mateixos ulls estan veient. El Millo és capaç de negar el que tothom a Catalunya va viure de ben a prop. I encara té la gosadia insultant d’elogiar la magnífica tasca dels agressors. Val a dir, que les SA del règim ja fa temps que campen al seu lliure arbitri per Catalunya, estomacant, violentant la ciutadania i enrarint la societat en un ambient de por, però els prevaricadors espanyols que es vesteixen de jutges, com es podrien vestir de pallassos o botxins, tot sigui per les garrofes, els deixen en llibertat, ja que aquestes exhibicions de supremacisme són grates al monarca i al seu virrei; com els fets es cansen de demostrar. Els ‘pacífics’ agressors de Blanquerna són tots en llibertat perquè el portaveu del govern és parent d’alguns d’ells. Millo, que és un poca-pena, una rata de claveguera sense escrúpols ni ètica, somriu i diu el que ha de dir, que ja sabem que és del PP com podria ser de les Joventuts Trotskistes Revolucionàries si aquests li posessin les llenties al plat. Així és aquest virrei. Tanmateix, cal tenir present que la República Catalana, d’acord a les seves bàsiques premisses polítiques i democràtiques, ha de prendre bona cura dels feixismes, i per això la primera llei que haurà d’aprovar el parlament és la presó per l’exaltament del feixisme, com en totes les democràcies lliures del món, i per això Millo – si no surt cames perquè us vull, com la rata que és – haurà d’asseure’s davant d’un jutge ‘de veritat’ i raonar davant les imatges el pacifisme policíac i la violència dels ciutadans que ell té l’obligació de defensar. Si no és capaç de fer-ho, haurà de pagar pels seus crims, per la insolència i pel somriure cínic que tant expressa la seva curtedat mental com la seva maldat conscient.

Espanya no és ni una democràcia ni un estat de dret. Menys encara un indret on la llibertat d’expressió sigui respectada, penseu en ARCO o Valtònyc, que dient la veritat: els Borbons són uns tirans i uns lladres, es veuen exclosos de l’exposició o reclosos a la presó. Aquesta sí que és l’autèntica realitat borbònica. I em reitero, consulteu els llibres d’història i consulteu-hi les gestions dels reis, començant pel gran criminal Felipe V i recorregueu la nissagueta, on trobareu des del venedor d’Espanya, Fernando VII, fins als hereus de l’últim feixisme europeu, al qual són del tot afectes.