Avui
ha tornat l’activitat al Parlament, i com era d’esperar, amb el
filibusterisme de l’oposició i les mitges tintes dels
independentistes. Avui s’havia d’haver refermat la proclamació
de la Independència. Sense proclamar-la i defensar-la, no podem
esperar que ningú ens reconegui. Sabem que Bèlgica i Suïssa
protegeixen de la injustícia espanyola els nostres polítics, sabem
que hi ha molts juristes i periodistes estrangers que es plantegen
seriosament si Espanya és un estat mínimament democràtic. Sabem
que l’ONU ha manifestat la seva preocupació. Coneixem que Espanya
ha comprat el silenci d’altres països. Les pressions espanyoles
arreu les perceben els representants polítics dels països lliures,
i fa uns dies que ha estat destituït el cònsol de Finlàndia, com
abans han estat expulsats o amenaçats altres diplomàtics... A què
esperem?
No
vindran els finlandesos ni els belgues ni els suïssos a proclamar la
nostra independència! Cal que la fem explícita i la defensem des
del Parlament, davant dels jutges i enfrontant-nos a la repressió
que exercirà, sense cap dubte, la tirania monàrquica espanyola...
però ja és hora de deixar-se de jugar al gat i la rateta.
Avui
hem perdut una nova oportunitat. I no és excusa ni la gent exiliada
ni els presoners-ostatges. En primer lloc, perquè sense plantar
cara, ni els exiliats tornaran ni els presos sortiran de la presó.
Que avui el prevaricador Llarena ja ha perllongat el cas un any més,
suposo que per estudiar com munten les mentides per justificar una
realitat paral·lela. En segon lloc, perquè la independència es
guanya; a ningú no li regalen la llibertat, el tirà sempre
procurarà mantenir la seva tirania. I en tercer lloc, perquè mentre
nosaltres no moguem fitxa, no podem esperar que ningú ens reconegui.
Amb
tot el que està passant, tornar a posar la crisi catalana al damunt
de la taula de les diferents cancelleries del món, ens dóna
actualitat i presenta altra vegada el problema... i qui sap si algú,
fart de la insolència, la mentida, l’amenaça i la pocavergonya
espanyoles, acaba per fer el pas i reconèixer-nos. Cal jugar aquesta
carta.
Mentre
en el Parlament britànic els diputats debatran sobre el llaç de
Guardiola, aquí hem de suportar l’amenaça, la insolència, el
menyspreu i la intolerància de Ciudadanos, amb Carlos Carrizosa, el
Del Páramo i la filla del policia franquista, exercint la repressió
dialèctica i l’insult indiscriminat propis dels feixismes, i, si
no em creieu, observeu (en la fotografia de dalt) la supèrbia de Carrizosa, l’amenaça – el
dit – i la mirada i l'expressió d'odi i fatxenderia de Del Páramo. Cal que com més aviat millor
construïm la república i expulsem aquests feixistes del nostre
parlament i del país, si doncs no volen ser jutjats per delictes
contra la llibertat dels catalans. Ja n’hi ha prou de lliris a la
mà. Els pinxos s’encoratgen amb la covardia dels amenaçats. Cal
dir-los que vagin amb compte, perquè la república perseguirà el
feixisme com a delicte; i ells dia sí dia també, en fan
proselitisme. El falangisme és delicte a Catalunya perquè vol la
nostra destrucció, i mentre tinguem els seus representants al
Parlament defensant la submissió de Catalunya, mal anem! O és que
no volen la destrucció de l’escola catalana i l’imperi de la
‘lengua de todos’? No ens diuen que hem despertat el ‘patriotisme
cívic d’Espanya’, i com bé s’encarreguen les xarxes de
demostrar-ho amb imatges: aquest patriotisme és pur feixisme.
Han
convertit el Parlament en un femer. Tothora actuen per desprestigiar
la institució. Hem de frenar-los els peus. Cal ‘honrar-los’ amb
el seu passat, cal desemmascarar-los i dir-los el que són, tu, filla
de policia franquista, tu, simpatitzant de neonazis, tu... Mentre no
tinguem el coratge d’enfrontar-los, no farem més que passos
enrere.
I
ja només falta que Puigdemont, faci un pas al costat, se suposa que
en bé del Jordi Sánchez, que serà recusat i no podrà exercir de
president, i aleshores si continuem abaixant-nos els pantalons,
potser caldrà proposar el talòs de l’Albiol per salvar les
institucions. No fotem!
Imatge presa prestada de Elnacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada