EL FEIXISME ESPANYOL

Aquí tenim una magnífica instantània dels tres últims grans representants del feixisme espanyol. A la dreta, el dictador; al centre el fratricida; i a l’esquerra ‘el preparao’. Aquest darrer, ahir féu una exhibició de cinisme borbònic a Barcelona, a la capital de la colònia, on, envoltat de tots els voltors de la judicatura, va tenir la indecència de parlar-nos de drets i democràcia. Ell, a qui, com veiem en aquesta tendra fotografia, el seu avi ideològic acariciava amb la mateixa mà amb la qual signava les ordres per als assassinats dels seus opositors, el seu germà inclòs. Aquesta és l’escòria que sotmet Espanya.

Els espanyols, gent sense pàtria, se senten representats per aquesta santíssima trinitat. El primer fou un demòcrata orgànic, el segon un colpista demòcrata i el tercer un repressor democràtic. La infàmia de Felipe VI és repugnant. Que el seu pare no destacava per les seves capacitats intel·lectuals no cal demostrar-ho, només se l’ha de sentir parlar. Que ell no l’excedeix, no cal demostrar-ho, només se l’ha de sentir parlar. I malauradament per a la llibertat, la política i el progrés, el nen rosset acariciat per la mà ensangonada del dictador ha tirat pel dret i se sent identificat amb els mètodes del seu avi putatiu. El rei de l’’Aporellos’ ha demostrat que el seu respecte i consideració envers els catalans és idèntic al respecte i consideració que sentia el criminal Felipe V, el rei venjatiu i cruel.

Si davant d’aquesta imatge, Europa no s’adona de la realitat, és que Europa està sotmesa a la tirania. No dubto que els ciutadans europeus, prou acostumats a la democràcia, no comprendran l’actualitat espanyola veient aquesta fotografia. No comprendran com l’assassí de la guerra civil i de la postguerra ha estat el ‘dictador’ de la seva successió, i com cap d’aquests successors, ‘molt demòcrates i molt amants de les llibertats’, no han consultat al seu poble la voluntat de tenir-los com a màxima representació. Per als Borbons, saga execrable entre totes les nissagues monàrquiques del món, no hi ha poble ni ciutadania, hi ha súbdits. Només súbdits, homes que se sotmeten a la voluntat reial o són acuitats per les seves forces de repressió.

L’Infame VI tingué la gosadia de posar-se la paraula democràcia i llibertat a la boca tot parlant de la darrera remesa de mesells juristes, en un acte al qual no foren convidades les autoritats del país. L‘Infame VI s’encarregà de fer passejar el bufó del regne, el jutge del Suprem, i era lamentable de veure els actes de submissió i respecte dels llepaculs de tota la judicatura al bufó de la Cort, la dona del qual, féu un discurs apel·lant a la dignitat dels bufons i a la magnificència divina del monarca, rei de tots els espanyols per voluntat divina, una voluntat que fou transmesa per Déu al dictador; que ja sabem que Déu parla espanyol. I tota la colla d’arreplegats, la nova judicatura – la mare de Déu -, el seguit de mesells que serviran al rei per mantenir la corrupció d’aquest país medieval fins a l’ultramodernitat.

Europeus, Espanya és una dictadura monàrquica. El rei és ‘il capo’ de l’organització estatal de saqueig i enfonsament que representa l’Íbex-35, el clan on tota la màfia pàtria ret homenatge al dictador i malbarata sistemàticament els recursos d’un poble inculte, desinformat i incapaç d’entendre el respecte per la diferència després de gairebé 80 anys de feixisme. Europeus, els catalans només volem recuperar la llibertat. Espanya ha estat i és l’únic reducte feixista ‘persistent’ a Europa. Sorgit abans de la segona guerra mundial, s’ha perpetuat durant vuitanta anys.

La mentida, la intoxicació, la persecució, la repressió, l’insult, l’amenaça, la violència, la corrupció, la traïdoria... són els emblemes d’aquesta nació que només pot vantar-se i omplir-se d’orgull amb èxits esportius, l’únic indret on no cal exhibició intel·lectual. Europeus, analitzeu la realitat espanyola del segle XX, no cal ni que aneu més enrere, i hi veureu que el lema d’aquest país és: ‘Viva la muerte, muera la inteligencia’. I si no em creieu, cerqueu a Internet i veureu quatre ministres de l’infame dictador actual, cantant ‘el novio de la muerte’.

Això és Espanya. I els catalans, no som, no hem estat i no volem ser Espanya. Per què? Per respecte, per llibertat i per decència.

Europeus, o actueu contra Espanya o Espanya convertirà Europa en un femer polític!

I si no em creieu, escolteu ‘el demòcrata’ González Pons, i pregunteu-li per l’accident del metro de València. Potser us podrà explicar alguns detalls dels morts i de per què no hi ha hagut fins ara cap investigació.

Espanya és segle XVI. Europa vol encarar el segle XXI. Si Europa no s’allibera de tots els feixismes d’extraradi, està signant la seva sentència de mort.

Fora el feixisme del continent i de les institucions! I penseu, europeus, que a la CE n’hi ha massa, de filofeixistes. Pregunteu-ho al Juncker, ell us ho explicarà, n’està ben format i informat, del que són aquests règims. Li ve de família, com als d’aquí.

Europa no pot ser una democràcia filofeixista. La pensada més intel·ligent que pot fer Europa és excloure tots els països filofeixistes i assolir, ara sí, una unitat política i econòmica per als països desenvolupats, que, curiosament, són els de més història democràtica. Europa ha d’engegar a pastar fang tots els règims autoritaris que l’envolten i l’ensorren, i tractar aleshores de recuperar la potència política i econòmica del Regne Unit. L’Europa política no té res a veure amb l’Europa física. El cor d’Europa és acceptablement democràtic, la resta són països corruptes que mai no han conegut un veritable règim democràtic ni un estat social. O els avançats abandonen els cuers i irrecuperables (la tendència d’aquests països és consolidar la marxa enrere) o la corrupció econòmica, política i social acabarà amb la fe en aquesta Europa prou malmesa en la seva imatge per gentalla com Juncker, Tusk, Tajani, Schinas o Timmermans. Aquests filofeixistes són els que mantenen vius els règims autoritaris a Europa. Fins que no siguin depurats aquests càrrecs gestionats per gent corrupta, no hi ha futur. Avui, recordem-ho, hi ha un cas de nepotisme de Juncker, i bé que la màfia europea tracta d’amagar-lo de l’opinió pública. Molt de compte amb la comissió europea, que és un cau d’escurçons al servei dels grans poders econòmics. Ningú més que la comissió europea ha contribuït a la desafecció dels europeus al projecte comú. Per això s’imposa la necessitat de depuració de tota la corrupció sistèmica de la comissió. Les declaracions dels seus portaveus són veritables demostracions d’incapacitat, negligència i servitud. Si aquests són els màxims representants de l’organització...

I concloc, la fotografia explica més que bé què és Espanya. El problema de la llibertat de Catalunya és la demostració constatable del problema de la llibertat a Europa.