EUROPA ÉS MÀFIA. ESPANYA, FEIXISME.

Avui en lletra negra, de dol.

El terrible dilema dels ciutadans europeus fa feredat. En certa manera, el conflicte català ha descobert totes les putrefaccions d’aquesta Europa dirigida per mesells al servei d’organitzacions mafioses, les quals blanquegen els seus actes delictius constants en el suposat neoliberalisme que ens ha d’alliberar a tots. Dia sí dia també ens assabentem d’irregularitats de les grans corporacions criminals que guien els destins europeus, i que l’endemà la premsa calla. I quan la premsa deixi de parlar, molt probablement veurem a Europa les estratègies contra llibertat que exerceixen altres països, i que consisteixen en l’eliminació del denunciant.

Veient la cúpula corrupta que dirigeix les institucions europees i els seus governs, la ciutadania ha de pensar-se molt bé què és el que vol, ja que perpetuar aquesta situació fa més forts els delinqüents i afebleix, cada dia més, la possibilitat de reacció de les diferents societats europees, diverses però democràtiques, davant de la impunitat de tants de delinqüents: Tots aquells homes que vesteixen les portades de tots els diaris d’arreu del continent. Com ja deia, als anys 60, Jacques Brel a ‘Le Diable’: tota la baixúrria ocupa les portades de tota la premsa. (Mais dans les journaux de partout / Tous les salauds ont leur photo).

I avui, en el clavegueram del parlament europeu, l’amfitrió Juncker, bavejava amb el seu cadell Macron, el Riverita francès. El protector dels paradisos fiscals europeus avui és el cap de la comunitat, i servint com a bon vassall educa els nous polítics que han de servir alhora els seus amos. Aquesta és la putrefacta realitat europea. El cadell, el que aplicarà les mesures del neoliberalisme dictatorial a França, avui ha parlat davant d’’il gran capo’ per defensar la sobirania europea (que se suposa que representa el delinqüent que la presideix i al qual ell es deu, si vol grimpar) i atacar els egoismes nacionalistes. Això, dit per un neoliberal que representa el republicanisme francès! Aquests miserables són els que defensen la ‘democràcia consolidada espanyola’!!! Això és Europa. Res a envejar a Rússia, Turquia, La Xina... Molt parlar, molta educació, molt de respecte, tota la hipocresia i falsedats del món i mai no mouran un ditet contra els amos que els governen i ens governen passant-se per l’arc de triomf la voluntat popular.

El fill i nét de nazis, Jean-Claude Juncker, el protector dels bancs luxemburguesos dedicats a exercir com a paradisos fiscals a Europa, el corrupte dels corruptes, amant de la llibertat i la justícia - segons afirma tot mentint -, aquest home que en una comunitat de llibertat i justícia seria sense dubte entre reixes per protegir la ciutadania del seu alè, aquest home ha aplaudit amb les orelles les paraules del seu cadell, que movia la cua en el faristol del tot content, i s’ha sentit ratificat en el seu inic sentit de la llibertat i la justícia, perquè ja veureu com no dirà cap paraula contra la decisió del prevaricador Llarena de canviar els delictes pels quals reclama Carles Puigdemont, val a dir que elegit democràticament, i no com el corrupte Juncker que ha accedit al tron infecte de la Comunitat (ja embrutat abans pel col·laborador dels criminals de la guerra d’Iraq, el Barroso) imposat pel conclau de les diferents ‘famílies’ que actuen a Europa. I val a dir que canviar els delictes d’una ordre de detenció és una prova evident de prevaricació judicial o d’incompetència absoluta.

Europa és una organització mafiosa i Espanya un règim ‘in-dis-cu-ti-ble-ment’ feixista, un règim pel qual els caps de la Comunitat senten devoció, així com el cadell Macron i la Kàiser Merkel. No hi ha gaire diferència a l’Europa d’avui d’allò que hi havia en els anys 30. No vull recordar el desenllaç. Tanmateix, si els europeus, els ciutadans d’arreu d’Europa, no es mouen i lluiten per fer neteja de tota la púrria dirigent que actua al servei de les grans corporacions del lladronici sistemàtic i destructiu de la societat, si els ciutadans no es mouen, que no dubtin que arribada l’hora els enviaran a matar-se per defensar els seus interessos.

Espanya no té recomposició, ja ha quedat massa lluny de qualsevol aproximació a la revolució il·lustrada i burgesa, és ‘la reserva espiritual d’occident’. Però, alerta, Europa, amb els il·luminats que la dirigeixen, va pel mateix camí. La decència d’Europa la salven els països petits (Luxemburg exclòs). Alemanya, França, Espanya i Itàlia han demostrat sobradament que Europa és la tirania de les elits econòmiques, curiosament, Europa és una organització suposadament política dissenyada per protegir i garantir el robatori, l’engany, la mentida i la corrupció de les grans entitats financeres i industrials.

La gent d’Europa és qui pot canviar-ho. Els governs no. El sistema ha fet fallida del tot. Tot i això, encara hi ha alguna premsa lliure, poca, molt poca, i alguns jutges justos – gràcies a l’humanisme polític dels segles XVIII i XIX que assolí de consolidar la separació de poders en els països protestants -.

Som molts, però no tenim el poder. Ells tenen el poder, l’exerceixen, dominen i humilien, sotmeten la gent al ball que ells ens toquen. Primer cal deixar de ballar la seva música, després destruir-los els instruments. Només així Europa té algun futur. Tanmateix, espavilem, que el temps s’acaba.

Jean Claude, Emmanuelle, Angela, Mariano i molts altres riuen després de sentir a dir aquestes coses:

Ça va
On traite les braves de fous
Et les poètes de nigauds
Mais dans les journaux de partout

Tous les salauds ont leur photo
Ça fait mal aux honnêtes gens
Et rire les malhonnêtes gens
Ça va, ça va, ça va, ça va

Dit le diable.