EL FRANQUISME CONQUERIRÀ EUROPA ?

Europeus! Obriu els ulls!, que l’experimentació a Espanya després de Turquia demostra clarament el tarannà feixista de la Comissió Europea, que al capdavall ha estat condecorada amb el Príncep d’Astúries per l’hereu de Franco; i els il·lustríssims personatges ‘comissionats’, entre copa i copa, l’acceptaren encantats!!!

A Espanya, l’estat de dret és:

Que la policia pugui fer ús indiscriminat de la força i la repressió brutal sense que cap dels seus comandaments polítics els ho recrimini, és més, fins i tot la màxima autoritat del país els animava a obrir els caps dels insurgents.

Que l’autoritat es pugui defensar de qualsevol principi o demanda existent a la societat fent ús de la violència física, política i judicial per a garantir la sagrada unitat d’Espanya.

Que es mantingui l’statu quo i la ‘legalitat’ contra qualsevol canvi o reforma.

Que la policia escorcolli centres d’organització política de la Comunitat Autònoma, amb absolut menysteniment pels càrrecs d’aquesta comunitat.

Que es financiï amb diners públics la Fundación Francisco Franco i es paralitzin totes les iniciatives per investigar els crims del règim.

Que es pugui perseguir per terra, mar i aire la dissidència.

Que els jutges puguin prevaricar, escriure novel·les (interlocutòries) i provocar la indignació sense cap altra observació política, que l’agraïment i el suport incondicional.

Que les titulacions acadèmiques es puguin comprar o regalar als fills dels emèrits col·laboradors del franquisme.

Que l’Audiencia Nacional funcioni com a Tribunal de Orden Público, i sancioni com a terrorisme, la més mínima dissidència.

Que quedin impunes les agressions ultranacionalistes espanyoles, i que siguin fomentades pel mateix govern.

Que VOX, SCC i altres organitzacions feixistes es passegin agafadets de la mà del govern i dels seus ministres ‘legionarios’.

Que tota la corrupció sistèmica que encapçala la monarquia, sigui protegida contra qualsevol intent de fer justícia (Urdangarín i la infanta, el caça-elefants...).

Que sigui prohibit ‘un referèndum’ per atemptar contra la llibertat (paradoxal paradoxa).

Que es pugui perseguir i deixar indefens el poble que protesta. El qual pot rebre cops per part dels esbirros del règim, però que no podrà filmar-los, si no vol delinquir.

Que es perpetuï la consciència i la voluntat de mantenir la corrupció del règim per damunt de tot (PP és una organització mafiosa, els seus mateixos jutges ho afirmen).

Que es preservi l’estat actual que preserva l’estat previ, que és l’essència de la dictadura de Francisco Franco.

Que sigui garantida per llei la tirania, i la presó per als dissidents.

Que el portaveu i ‘ministre d’educació’ sigui persona que defensa la violència de l’extrema dreta (any 1976, en un manifest) i ara, en aquests delicats moments, encapçali la representació del govern.

Que...

Aquest és l’estat de dret espanyol, en el qual són gravíssims delictes ‘contra la democràcia i la llibertat’:

Fer actes de protesta contra el govern.

Manifestar, en pancartes o per escrit o de veu, les protestes contra el govern.

Demanar reformes legals de l’ordenament jurídic i legislatiu.

Promocionar el teu país als països estrangers.

Exigir la condemna del feixisme.

Demanar protecció pel principi bàsic de la llibertat d’expressió.

Sol·licitar a l’estranger empara davant la indignitat del govern i la justícia espanyoles.

Lluir un llaç groc.

Expressar-se lliurement; perquè això és delicte d’odi i exaltació del terrorisme.

Exigir la revisió dels judicis franquistes i la reparació de la dignitat de Companys, Carrasco i Formiguera... (assassinats per l’amo dels seus pares).

Defensar les exigències i demandes del poble (lleis aprovades pel parlament català i suspeses pel Tribunal Constitucional - o la garantia de la Democràcia Orgànica de Franco).

Fer un referèndum no vinculant per saber l’opinió dels ciutadans (persecució econòmica).

Fer un referèndum per la llibertat (persecució total).

Insistir a investir el president cessat i tornat a votar pels ciutadans.

Voler exercir com a ciutadans lliures i elegir el nostre representant, sense que ‘l’estat de dret’ ens digui qui ha de ser o què ha de pensar.

Fugir de la persecució judicial que vol recloure’t a la presó, sense consideració a la presumpció d’innocència i menys encara a la veritat dels càrrecs imputats.

Canviar res que no hagi manat el rei i els corifeus franquistes (Íbex-35, PP, PSOE-PSC- Ciutadans).

Reclamar la llibertat i la democràcia per dignitat.

Tenir un xiulet groc (i organitzar un acte de protesta a les autopistes: acusació per rebel·lió i terrorisme)...

Franco està viu en els ulls del rei i en els cadells dels sequaços del Caudillo que ostenten totes les brides del poder i es donen títols acadèmics per justificar-se i garantir-se el domini...

Si Europa tanca als ulls a l’exemple més paradigmàtic del feixisme triomfal al món (Franco en quaranta anys va netejar tota oposició al règim. Hitler només comptà amb una dotzena d’anys, Franco amb quaranta: deu per a l’extermini físic, deu més per a l’extermini econòmic, deu per a l’extermini intel·lectual i deu més per transferir la seva saviesa en la càtedra del crim al seu successor, el rei fratricida).

Europeus, obriu els ulls!

Europeus, no tingueu cap dubte, el triomf de Catalunya és el triomf de la llibertat, el respecte, la dignitat i la democràcia!

Europeus, indagueu qui són els altres: Rajoy, fill d’un mesell que serví judicialment al Caudillo, el qual li feu el favor de convalidar el favor amb la titulació dels fills. Méndez de Vigo és de ‘rancio abolengo’, i això a Espanya és molt escatològic. Els Pérez Cobos, fills d’un falangista franquista, com l’Arrimadas és filla d’un policia repressor, o com els torturadors de Franco viuen en absoluta tranquil·litat... Cerqueu informació, i us puc garantir que la nàusea que sentireu després, potser us farà vomitar, tanmateix, si almenys ha servit per fer-vos obrir els ulls, haurà valgut la pena!

Espanya és una dictadura perquè a Espanya no hi va haver cap reforma més que literatura, en forma de panegíric, de l’exitosa transició del franquisme al postfranquisme franquista.