ESPANYA EM FA FÀSTIC

Es pot formar part d’una comunitat envers la qual sents fàstic? Pots sentir-te orgullós d’un cap d’estat que detesta el teu poble i hi envia una colla de gent sense ànima ni cervell a exercir el terror de la violència d’estat amb l’orgull nauseabund típic dels Borbons? Pots sentir-te membre d’un país que té una colla de neofeixistes organitzats en una enorme banda criminal (més de mil imputats per tot de delictes que farien posar vermell qualsevol ciutadà, ja no dic polític, de l’Europa protestant)? Es pot sentir altra cosa que fàstic envers el maltractador, aquell que humilia basant-se en la força bruta i la mentida sistemàtica? Hi ha alguna raó, que a mi se m’escapa, per desitjar ser compatriota de gent que anima les forces de repressió policíaques a exercir violència indiscriminada contra una part del ‘suposat’ mateix poble? Hi ha algun tipus de dignitat a acceptar que les elits ‘criminals’ del país (un rei il·legítim, una banda mafiosa, un parlament covard i submís amb la tirania, junt amb una colla de delinqüents que regeixen les més altes institucions judicials del règim de democràcia orgànica) usurpin la legitimitat democràtica del poble?

No. Aquesta és la resposta coherent, intel·ligent i lliure, a totes les preguntes anteriors. I per donar-ne algunes proves menors, que ja no cal anar a raons històriques, econòmiques, socials, lingüístiques, culturals, polítiques, idiosincràtiques... per donar-ne algunes proves menors, tot seguit us descric en quatre pinzellades algunes de les moltes raons que certifiquen i demostren que la llibertat i la democràcia a Catalunya només, i escric només, pot ser aconseguida amb la secessió.

Enfrontat a la final de la Copa del Rei de futbol i a la possible xiulada al Borbó, el ministre d’Interior, seguint la màxima feixista que tot el que està contra el règim és terrorisme (fet demostrat fins a l’avorriment pels partits estatals, del partit fundat pel ministre del Caudillo al pervers partit de l’oposició que durant els seus governs ha exercit impunement el terrorisme d’estat; sense oblidar els silenciosos, aquells que quan es tracta de salvar el règim, ajupen el cap i baixen la mirada). Aquest home, que en una democràcia avançada, sense dubte seria a presó per les agressions dels seus agents a població civil desarmada i que exercia un acte pacífic com n’és una consulta democràtica, aquest individu menyspreable en qualsevol consideració ètica que pugui ser considerada, aquest ministre hauria de ser jutjat d’acord a les seves lleis de lluita contra el terrorisme – val a dir que és una llei veritablement demencial i que només pot sortir de juristes malalts de feixisme – perquè l’article 573 en el punt 4 de l’apartat primer considera delicte de terrorisme: Provocar un estado de terror en la población o en una parte de ella. Definició perfecta de l’1 d’Octubre.

Doncs, aquest miserable, amenaça d’aplicar aquesta llei a la gent que ‘xiuli’ l’himne del franquisme i el seu representant actual. Per a aquesta immundícia ètica, qualitat exigida segons es veu a tots els ministres d’interior espanyol (Fernández Díaz, el que negociava amb la fiscalia i s’enorgullia de carregar-se la sanitat catalana, o Rubalcaba, un dels terroristes d’estat més subtils i terrorífics de la pròrroga en la democràcia orgànica del Caudillo)... per a Zoido, xiular és un acte de terrorisme. La seva limitació intel·lectual no pot entendre que la llibertat i la protesta contra la repressió té la més digna expressió en la manca d’agressivitat... però és clar, si el prevaricador del Suprem considera rebel·lió comminar la gent a retirar-se d’un massiu acte de protesta sense un sol ferit...

Mentrestant SCC, l’enigmàtica entitat que no arriba a 70 membres (any 2015) i que malgrat això disposa d’una estranya infraestructura que els permet de fer actes anticatalans constantment, de manifestacions a lliurament de premis, com els que atorgaran pel seu ‘seny’ - que això ja és una tergiversació semàntica digna de ser portada als tribunals! - a Manuel Valls (el grimpaire que ha fet llufa a França i ara, com a bon socialista, s’alinea amb les tesis neoliberals i falangistes de Ciudadanos i pretén governar Barcelona, de la qual ni deu saber quantes línies de metro té) i a l‘infame Tajani (un mesell de Juncker i el seu clan mafiós, un Mussolini de curta tirada). I per a més glòria de la incívica, antisocial i espanyolista entitat, la Soraya Sáenz de Santamaria els honrarà amb la seva presència. La dona de l’atemptat de les Rambles de Barcelona, la de la ‘liquidació’ del Diplocat, la que amenaça els polítics catalans que no li agraden.

I en tot això, tenim el virreiet espanyol, un cerca-poltrones sense escrúpols ni miraments, que per una poltrona és capaç de tot. Primer milità a UDC (pobre partit de Carrasco i Formiguera, que ha vist com el devorava, com els cucs la fusta, l’espanyolisme més ranci i hipòcrita, un esperit que representava com ningú Duran i Lleida), després tractà d’entrar a Convergència i en rebre un no – no hi ha poltrona per a tu – cercà aixopluc a ERC, sí, a ERC, que també li donaren carabasses. Aleshores, l’home sense altra ideologia que el seient i la menjadora, s’afilià al PP, on ha fet la seva carrera, silent, sense fer-se notar, sense enrabiar cap superior, i sempre disposat a fer els serveis que li paguin. I ves per on, ha acabat de virreiet de Catalunya a les ordres del tirà Felipe VI. De Millo només diré que espero que la futura república li passi la factura corresponent. I no per discrepar de l’ideal catalanista, sinó per trair-lo a consciència i al servei dels enemics de Catalunya. Que hagi acceptat ser designat a dit pel tirà per actuar contra Catalunya i el seu legítim president, això és ras i curt, i això sí que ho és, un cop d’estat, i aquest miserable ha vist l’oportunitat de la seva vida. I envanit en la seva escanyolida dignitat ha gosat destituir, per ordres del tirà, a Agustí Colomines i ha tingut la pocavergonya d’afirmar, ell, el més miserable dels homes que avui trepitgen Catalunya: «No ha estat digne del càrrec». Fa molt de temps que ho tinc clar, la imbecil·litat exercida des del poder ha de ser castigada amb serioses penes.

I per deixar d’embrutar-me l’ànima amb gentalla, cal retre l’honor a dos dels més inics i perillosos personatges polítics actuals. Un, cap de ‘l’estat’ europeu, ‘capo’ de l’organització mafiosa que s’encarrega de la pràctica de les polítiques dissenyades pels amos, i que ha ideat Macron i Riverita per convertir els països més grans d’Europa en filofeixistes (una tendència que agrada tant al personatge, si no més, gairebé com el mam). Aquest sinistre personatge rebrà dimarts a un dels últims criminals de guerra, José María Aznar López, feixista de pro, amo ideològic del FAES (fixeu-vos com sona: faesista, feixista, o si ho voleu en la llengua de l’imperi: faesista, fascista). No, no hi ha casualitats!... Doncs aquests dos, es reuniran dimarts. Les males llengües diuen que Riverita i companyia són els cadellets ensinistrats de la FAES i l’organització de Juncker. Quant a això, i a aquest personatge diabòlic, només unes observacions curioses que demostren la protecció que rep dels amos d’Europa:

Un professor i col·laborador de l’ONU féu uns escrits en els quals acusava Juncker d’estar darrere de Ciudadanos. La polèmica durà uns dies, i mai ningú ha tornat a saber-ne res. Ni de la polèmica ni de l’autor o denunciant. Espero que encara sigui viu, que ja sabem que la màfia no comunica les desaparicions si no és enviant un peix mort (i els que heu vist Il Padrino, sabeu de què parlo).

Fa no gaires dies saltava la notícia d’una possible corrupció en el si de la comissió europea i de pràctiques de nepotisme de molt baixa estofa per part d’’il capo’ Juncker. Jo vaig arribar a llegir que el cas Selmayrgate podia ser la tomba política de Juncker; però ves per on, la notícia circulà dos o tres dies... i algú ha fet que desaparegui.

Molt de compte amb aquest terrible i sulfúric personatge. Dimarts es reuneix amb l’únic criminal de l’Iraq que encara es vanta dels seus milions de morts, dels milions de desplaçats i d’haver creat una situació insostenible a la zona, i tot per poder anar a la Universitat de Georgetown, un centre d’escatologia, a donar classes de política exterior en el seu anglès de La Moraleja. Tanmateix, aquest petit tirà, és una joguina comparat amb l’altre. Aquest sí que és un monstre, i Catalunya hauria de pensar si la nostra llibertat no depèn de desemmascarar a Europa el conclau d’executius de la màfia que és la comissió europea.

I concloc amb una frase (de memòria) de Chesterton, amb la qual demostra la seva superioritat intel·lectual damunt de tots els polítics i jutges del món actual:

«Un bon jutge ha de ser una persona honrada; si a més a més sap lleis, doncs, molt millor.»

(Dedicada especialment a Llarena i Lamela)