CARTA OBERTA A

ANGELA MERKEL

Senyora Cancellera de la República Alemanya,

Començaré per reconèixer-li que ideològicament no compartim pràcticament res. Però, tot i no trobar-nos pròxims quant a ideologia, sé que el seu poder com a representant del país més gran i poderós de la Unió Europea és indiscutible. Per a vostè l’interès en la defensa d’Europa és l’interès en la defensa del seu país, i avui la guerra comercial mundial i la gravíssima crisi democràtica al món (que posar paperetes a les urnes no demostra res quant a qualitat democràtica d’un país), de ben segur que li provoquen no pocs malsons.

Si parlem de la crisi mundial, enfrontats a l’animadversió del president americà, només goso d’aconsellar-li de tancar per sempre les relacions comercials amb l’imperi americà. Restringim el seu cinema, la seva música, l’expansió de les seves empreses de menjar escombraria, de les seves empreses informàtiques i de totes aquelles indústries que s’han establert en territori europeu. Oi que ignoren els acords comercials i el lliure comerç, que val a dir que els ha afavorit moltíssim tot en perjudici d’empreses europees, doncs, és l’hora de tancar-los l’aixeta. Amèrica és un miratge. Ens embabaiem davant del poder econòmic d’aquest país endeutat fins a les celles, però mai no parem atenció a allò que han pogut aportar a la humanitat com a progrés: no res. L’ambició econòmica característica d’aquest país forjat en l’extermini dels autòctons i l’explotació sistemàtica i desraonada dels ingents recursos naturals, amb la filosofia – per donar-li algun nom – del consum com a sentit de la vida, han portat el món a l’actual situació. No ho dubti més, engegui’ls a pastar fang. Amèrica no té amics, té socis forçats. Potser és arribada l’hora d’acabar amb aquest absurd imperi mancat de qualsevol perspectiva que no sigui comercial i enlairat al poder absolut en el món occidental, pel sotmetiment dels seus socis i amics. Són els destructors dels valors europeus per excel·lència. De fet, que un capo mafiós sigui avui el seu president, és el gran somni de Vito Corleone... i pensem que en la pel·lícula no aspirava a la presidència dels EUA, sinó que el seu fill netegés la imatge familiar essent senador. No ho dubti, Amèrica és el fracàs dels principis de civilització que sorgiren a Grècia fa més de dos mil·lenaris, el país que Europa ha enfonsat.

Dit això quant a política mundial, voldria comentar-li alguns aspectes de la política europea; europea en tant que vull parlar del ‘Reino de España’, aquesta monarquia heretada per la imposició del franquisme, que no cal que li recordi que ha estat l’únic règim feixista que ha perviscut a Europa des de 1936. Frau Merkel, ens acostem a un segle de dictadura; potser és l’hora que Europa comenci de pensar-se si sobre aquests pilars es pot aixecar res.

La crisi catalana, per vostès, els alemanys, és una novetat, tanmateix, és un problema que arrosseguem des de 1714. Consulti-ho als experts en història del seu país i veurà que les tendències polítiques, socials i econòmiques catalanes i les espanyoles són oposades, i que Catalunya ha viscut sotmesa a règims despòtics i dictatorials que han impedit els catalans de sortir de la política medieval. A les espanyes, avui encara manen les quatre famílies de sempre. Són un gran clan mafiós, que regits pels Borbons, han espremut el poble espanyol en el seu benefici, i no tenint altre servei a la pàtria que el manteniment dels seus privilegis, que sostinguts gràcies a estructures socials i econòmiques de l’alta edat mitjana (sotmetiment i servei) i a la sistemàtica analfabetització dels seus pobles, han fet perdurar. De fet, a la facultat d’història de les universitats espanyoles, molt difícilment trobarem algun catedràtic que sigui capaç d’aprovar un examen sobre la història del seu país. I si no em creu, proposi un concurs europeu sobre la història d’Espanya, i veurà com els qui pitjors resultats obtenen són els representants espanyols. Encara en trobarà algun que defensarà que Francisco Franco fou un benefici per Espanya, que és, perquè m’entengui, com dir que Adolf Hitler fou un benefici per a Alemanya. I vostès saben millor que nosaltres què fou aquell règim i què els ha significat.

Vostè, a disgust, no ho dubto, però n’ha d’estar al corrent de què passa al sud dels Pirineus. És més, no tinc cap dubte que la caiguda en desgràcia del seu ‘amic’ M. Rajoy ha estat dissenyada per vostè i els seus assessors, que li han fet veure que amb un ximple com aquest, lladre, inútil i feixista, poca cosa es podria avançar en la solució del conflicte català. I dic això, perquè tot el que ha passat a Espanya és ben estrany, i només la pressió vinguda d’Europa justifica les anomalies d’aquesta defenestració del capo mafiós que ha dirigit Espanya i que l’ha convertit en un femer d’interessos, corrupció i d’atemptats contra els principis bàsics d’una democràcia ‘consolidada’, com agrada anomenar-la als qui defensen el postfranquisme. I no oblidi que Franco ja instaurà la meravellosa democràcia orgànica, que és un peculiar sistema democràtic on es fa el que a mi em rota perquè a mi em rota, ja que jo, com a dictador són orgànic i demòcrata... I no es pensi, que avui, en aquest malaurat país, encara hi ha més de 200.000 ciutadans assassinats que romanen a les voravies de les carreteres, fruit d’una neteja ètnica i ideològica que fou sistemàtica i organitzada. No sabem res dels camps de concentració, dels judicis injustos, dels assassinats ocults... Només sabem que la gent amb qualsevol ideologia no feixista, hagué de fugir del país, i com avui, sí, com avui, Frau Merkel, han de cercar protecció en l’exili. I vostè sap que té ‘retingut’, això no obstant en llibertat, el president electe de Catalunya i deposat per un cop d’estat perpetrat amb el beneplàcit de la Constitució espanyola, aquell nyap que fou signat amb les pistoles dels militars damunt de la taula de les negociacions.

Dit tot això com a introducció, passo a il·lustrar-la quant a l’actual situació política a Catalunya, després de la seva gestió de renovació ‘democràtica’ del règim amb el lliurament del poder al partit socialista espanyol, que, com li explicaré tot seguit, és el més semblant que hi ha al nacionalsocialisme a Europa. De la corrupció política i econòmica d’aquests ‘suposats’ socialistes n’hi ha per escriure una enciclopèdia. I si algun dia surten a la llum pública els escàndols dels ERE, veurà com vostè mateixa es posarà les mans al cap. Però centrem-nos en l’actualitat. El nou president espanyol, home que ha demostrat persistència i resistència a les adversitats, no és ni de bon tros home que tingui ideologia, ja que avui diu A i demà dirà B, i si cal, el tercer dia dirà C. És un grimpaire, com gairebé tota la classe política espanyola, i de miracle ha assolit el que mai no hauria guanyat a les urnes. El seu govern, no s’equivoqui, demostra clarament aquest tarannà. Ha farcit de dones i homosexuals el seu gabinet perquè així la magra qualitat política espanyola, el considerarà progressista. Ha jugat a satisfer els poders econòmics i fàctics del país representats a l’Íbex-35, posant la promotora del projecte Castor en un ministeri, la sense substància Meritxell Batet per a resoldre el problema amb Catalunya, que és per posar-se a riure, i un seguit de dones que poc més o menys sembla que poden exercir amb relativa eficàcia els seus ministeris. Però si els atenem als homes, la part forta del govern, el panorama és desolador. A justícia Grande-Marlaska un protector dels torturadors del règim, al Ministeri d’exteriors un nacionalsocialista com Josep Borrell, un incendiari que s’uneix a les manifestacions convocades pels partits feixistes de Catalunya (Vox, SCC, Ciudadanos, Democracia y Libertad...) i que fomentarà la crispació per tractar d’aconseguir brots de violència que justifiquin una repressió encara més ferotge. I no oblidi que aquest ‘impresentable’ defensava els assassins dels Gal, el terrorisme d’estat que exercí aquest partit nacionalsocialista en la seva lluita de clavegueram contra el terrorisme d’ETA. I per acabar de decorar la seva obra, un astronauta per a les ciències i les universitats, que fa patxoca; un col·laborador de programes roses, que odia l’esport i escriu llibres, com a ministre de cultura; i al ministeri d’Agricultura un exaltador de criminals feixistes. Com veu un panorama democràtic a no dir més, obert a parlar d’allò que faci falta perquè tot segueixi igual.

És molt probable que els seus assessors li hagin recomanat aquest canvi en el govern espanyol per eclipsar els falangistes agressius de Ciudadanos, els que generen violència amb les paraules, amb els gestos i amb actuacions de falsa bandera. No oblidi que quan aquests indesitjables començaren a sortir al carrer, a Catalunya hi va començar a haver brots de violència. I no s’enganyi, sempre promoguts per Ciudadanos i la colla de feixistes que els donen suport, incloent-hi PP i com no, el terrible PSOE. Tingui present, cancellera, que el PP tracta de netejar el seu tarannà ultradretà fent que els fills del feixisme es presentin com a demòcrates, però els socialistes, compten amb la seguretat que dir-se ‘socialistes’ ja treu de la consciència de qui els escolta la noció de l’extrema dreta. I recordi-ho, i tingui-ho molt present, són molt pitjors que el PP. Si pretenia resoldre el conflicte amb Catalunya amb aquesta gentalla, incendiaris, protectors de torturadors i panegiristes de criminals franquistes, s’equivoca.

Frau Merkel, en defensa de la llibertat i l’estat de dret a Europa, no ho oblidi, els catalans som ciutadans europeus, i l’obligació de la unió és garantir la defensa dels drets civils de tots els seus ciutadans. No remeni entre el femer de la política espanyola, imposi un referèndum, que vostè ho sap millor que jo, és l’única garantia de saber quina és la veritable voluntat dels catalans. I jo, com a independentista, li ben asseguro que el resultat d’aquest referèndum serà respectat, almenys per nosaltres. Hem estat quaranta anys no comptant en la política catalana ni espanyola. Els errors i la corrupció dels altres i el somni d’un nou país ha fet créixer en la gent l’esperança d’un canvi que mai no serà possible dins d’Espanya. Frau Merkel, escolti els catalans i la seva veu. Després, parlem de tot el que calgui.

Avui, trair Catalunya és trair Europa. Espanya és, ha estat i serà sempre un cos aliè a l’essència dels principis europeus. Analitzi la història i ho veurà. I si no recordi com així que els jutges alemanys prengueren la decisió respecte de la situació judicial del president Carles Puigdemont, com hi havia espanyols ‘europeistes’ que proposaven el segrest de ciutadans alemanys i el bombardeig de les seves cerveseries... que sense que s’ofengui, tenen tota la tradició del món, però que no són les millors del món.

Frau Merkel, espero que malgrat l’extensió d’aquestes línies, comprendrà la inquietud d’un ciutadà català, només català, per la indefensió que sent davant la violència i l’agressivitat de l’estat espanyol i el còmplice silenci europeu. I si em dirigeixo a vostè i no a la Comissió, és perquè no es pot tenir confiança dels organismes-menjadores. Allí rauen els qui han demostrat el sotmetiment a les elits i la manca absoluta de principis ètics i morals. I vostè que coneix molt millor que jo Jean-Claude, sabrà a què em refereixo.

Amb el respecte degut i l’esperança que gosi fer front al problema català,

Cordialment,