dijous, 28 de juny del 2018

AIXÒ NO POT DURAR SEMPRE




La jugada de fer president d’Espanya al nacional-socialista de Sánchez, sens dubte, no era una jugada mestra. Val a dir però, que pot ser l’estratègia per fer evident que no cal esperar cap canvi de l’estat envers l’acord i la negociació. Els socialistes espanyols són molt més perillosos que els falangistes de C’s i els franquistes del PP, ja que assumeixen el paper del poli bo. La història ens demostra que són molt més temibles que els franquistes del PP, bona prova és el niu de corrupció que és qualsevol indret on els nacional-socialistes han posat el nas o quan, com sempre, fan el galdós paper de demanar el que saben que no assoliran. Per això fa de bon veure que els socialistes demanin actuacions contra la Fundación Francisco Franco, perquè saben que el Senat no els ho permetrà. En canvi, veurem com la reforma per donar una reconsideració antiindependentista al delicte de rebel·lió, triomfarà amb els vots de falangistes, franquistes i nacional-socialistes. I si escric nacional-socialistes és perquè cada dia que passa comprovem els lligams tan estrets entre Societat Civil Catalana, Vox i altres partits ultranacionalistes espanyols, i el partit dels terroristes d’Estat (el segon d’ells, l’inefable Alfonso Guerra, defensor de Ciutadanos). No és que els socialistes siguin rivals polítics dels nacionalistes espanyols, no, és que són els més perillosos nacionalistes espanyols. Al capdavall, ETA es desarma per l’acció del clavegueram de l’Estat del feixista Rubalcaba, que recordem que va afirmar que a Espanya li costaria molt prestigi i diners mantenir Catalunya, però que ho assoliria. Per als socialistes espanyols, tan farcits de democràcia com estan, els catalans són gent que ha d’obeir. No hi trobareu un sol republicà en el partit socialista... No us resulta estrany? Socialistes monàrquics que van de la maneta d’ultradretans, nacionalistes espanyols hereus del franquisme... els socialistes espanyols són el més semblant que hi ha Europa al NSDAP, i els alemanys, millor que ningú, saben a qui em refereixo.
Avui el tirà visita la colònia, convidat per una colla de miserables servents, només preocupats per servir el paladar de l’amo i que aquest els faci alguna carícia i els ajudi a grimpar. Que prou sabem com van els premis aquests als neofilòsofs, a aquests pela-patates i enfarina croquetes, que amb els seus amplis coneixements ens ensenyen com s’atén a un ésser superior i com si li rendeixen les degudes submissions i homenatges. Ells serveixen taules, són els nous filòsofs, tant se val que siguin taules de tirans, tant se val que tinguin les mans plenes de sang, que per això els posen tovallons, i si cal, els portaran un gibrell amb aigua perfumada i sabons de tot tipus i colors, a joc amb l’extraordinària croqueta al punt de pètal de margarida amb emulsions de coco, pebre i pocavergonya. Avui serviran l’hereu de Franco amb els mateixos honors que li farien al Caudillo si aquest els assegurés el prestigi i premi a la seva servitud. La dignitat és l’únic ingredient que no hi ha a la seva cuina.
I si a això ajuntem el traficant d’armes del Morenés, que insulta públicament el president de Catalunya i acusa els catalans de la repressió i el feixisme que ells representen, fins a arribar al punt de gosar dir que hi ha gent que no pot sortir de casa per por, MHP Torra, no ho dubti, NO HI HA RES A FER. Vostè ha estudiat la història dels castellans, i els coneix millor que jo. No n’esperi res, són demofòbics i autoritaris de mena i tarannà. Cal agilitzar els procediments diplomàtics, polítics, econòmics, culturals i socials que calguin per fer caure l’estaca. Més corcada, no en pot estar, però si no l’empenyem entre tots i tots a una, el tirà i les elits criminals del país veí seguiran fent de les seves. No volem viure en un país de tramposos, criminals, mentiders, feixistes, falsos i tradicionalistes irreformables! Els catalans no som espanyols, per més que els espanyols hagin exportat la seva gent al nostre país. La bona gent que ha vingut aquí i ha estat tractada com és de justícia i d’acord als seus mèrits i treballs, saben qui som. Només els qui vingueren aquí com a colons, volen mantenir el seu privilegi i la corrupció castellana instal·lada a les nostres institucions.
Per tot això, concloc aquesta part de l’escrit amb les paraules d’un twit de Julià de Jòdar, esperant que si llegeix això, les escolti i les transmeti al president: «Si es vol continuar de debò amb la línia de l’1-O, i no fer-ne un espantall autonomista, davant la inhabilitació de diputats pel Supremo, cal exigir la dissolució del Parlament, la convocatòria de noves eleccions, i la formació d’una llista unitària de país al marge dels partits».
Només hi afegiria, que la proposta ha de ser la immediata restitució de la República votada a l’Octubre, amb tot el que això pugui comportar. I no dubti, president, que el profund i essencial esperit democràtic espanyol vestirà els nostres carrers de sang. Tanmateix, aquesta sang serà la saba de la recuperació de les nostres llibertats.
Si avui encara es vanten de ser una de les democràcies més sòlides, garantistes i consolidades del món, és que encara no han après que democràcia no té res a veure amb la democràcia orgànica de la dictadura de Franco i Juan Carlos I, ‘el principito’. No oblidi que l’infame Felipe VI, el batussa-àvies, es presenta com a defensor de la democràcia, una democràcia que mai no ha tingut ni tindrà el valor de consultar respecte a la seva tirania.
Al món, president, digui’ls-ho, sense por: Espanya continua essent feixista i anticatalana. I si en volen proves, no els n’hi faltaran. Faci’ls un resum dels Jocs del Mediterrani, l’obra de descrèdit de Ballesteros, un nacional-socialista que veurà recompensada aviat la seva negligència i desídia envers els catalans, i per això mateix, serà ‘justament’ recompensat. Pere Navarro ja ho ha estat... Per cert, dels atemptats que el govern espanyol executà a Barcelona l’agost passat, se’n sap alguna cosa, dels caps criminals? L’imam és mort, curiós; i els instigadors, després de la dimissió del seu cap i responsable, d’eleccions internes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada