La
jugada de fer president d’Espanya al nacional-socialista de
Sánchez, sens dubte, no era una jugada mestra. Val a dir però, que
pot ser l’estratègia per fer evident que no cal esperar cap canvi
de l’estat envers l’acord i la negociació. Els socialistes
espanyols són molt més perillosos que els falangistes de C’s i
els franquistes del PP, ja que assumeixen el paper del poli bo. La
història ens demostra que són molt més temibles que els
franquistes del PP, bona prova és el niu de corrupció que és
qualsevol indret on els nacional-socialistes han posat el nas o quan,
com sempre, fan el galdós paper de demanar el que saben que no
assoliran. Per això fa de bon veure que els socialistes demanin
actuacions contra la Fundación Francisco Franco, perquè saben que
el Senat no els ho permetrà. En canvi, veurem com la reforma per
donar una reconsideració antiindependentista al delicte de
rebel·lió, triomfarà amb els vots de falangistes, franquistes i
nacional-socialistes. I si escric nacional-socialistes és perquè
cada dia que passa comprovem els lligams tan estrets entre Societat
Civil Catalana, Vox i altres partits ultranacionalistes espanyols, i
el partit dels terroristes d’Estat (el segon d’ells, l’inefable
Alfonso Guerra, defensor de Ciutadanos). No és que els socialistes
siguin rivals polítics dels nacionalistes espanyols, no, és que són
els més perillosos nacionalistes espanyols. Al capdavall, ETA es
desarma per l’acció del clavegueram de l’Estat del feixista
Rubalcaba, que recordem que va afirmar que a Espanya li costaria molt
prestigi i diners mantenir Catalunya, però que ho assoliria. Per als
socialistes espanyols, tan farcits de democràcia com estan, els
catalans són gent que ha d’obeir. No hi trobareu un sol republicà
en el partit socialista... No us resulta estrany? Socialistes
monàrquics que van de la maneta d’ultradretans, nacionalistes
espanyols hereus del franquisme... els socialistes espanyols són el
més semblant que hi ha Europa al NSDAP, i els alemanys, millor que
ningú, saben a qui em refereixo.
Avui
el tirà visita la colònia, convidat per una colla de miserables
servents, només preocupats per servir el paladar de l’amo i que
aquest els faci alguna carícia i els ajudi a grimpar. Que prou sabem
com van els premis aquests als neofilòsofs, a aquests pela-patates i
enfarina croquetes, que amb els seus amplis coneixements ens ensenyen
com s’atén a un ésser superior i com si li rendeixen les degudes
submissions i homenatges. Ells serveixen taules, són els nous
filòsofs, tant se val que siguin taules de tirans, tant se val que
tinguin les mans plenes de sang, que per això els posen tovallons, i
si cal, els portaran un gibrell amb aigua perfumada i sabons de tot
tipus i colors, a joc amb l’extraordinària croqueta al punt de
pètal de margarida amb emulsions de coco, pebre i pocavergonya. Avui
serviran l’hereu de Franco amb els mateixos honors que li farien al
Caudillo si aquest els assegurés el prestigi i premi a la seva
servitud. La dignitat és l’únic ingredient que no hi ha a la seva
cuina.
I
si a això ajuntem el traficant d’armes del Morenés, que insulta
públicament el president de Catalunya i acusa els catalans de la
repressió i el feixisme que ells representen, fins a arribar al punt
de gosar dir que hi ha gent que no pot sortir de casa per por, MHP
Torra, no ho dubti, NO HI HA RES A FER. Vostè ha estudiat la
història dels castellans, i els coneix millor que jo. No n’esperi
res, són demofòbics i autoritaris de mena i tarannà. Cal agilitzar
els procediments diplomàtics, polítics, econòmics, culturals i
socials que calguin per fer caure l’estaca. Més corcada, no en pot
estar, però si no l’empenyem entre tots i tots a una, el tirà i
les elits criminals del país veí seguiran fent de les seves. No
volem viure en un país de tramposos, criminals, mentiders,
feixistes, falsos i tradicionalistes irreformables! Els catalans no
som espanyols, per més que els espanyols hagin exportat la seva gent
al nostre país. La bona gent que ha vingut aquí i ha estat tractada
com és de justícia i d’acord als seus mèrits i treballs, saben
qui som. Només els qui vingueren aquí com a colons, volen mantenir
el seu privilegi i la corrupció castellana instal·lada a les
nostres institucions.
Per
tot això, concloc aquesta part de l’escrit amb les paraules d’un
twit de Julià de Jòdar, esperant que si llegeix això, les escolti
i les transmeti al president: «Si es vol continuar de debò amb la
línia de l’1-O, i no fer-ne un espantall autonomista, davant la
inhabilitació de diputats pel Supremo, cal exigir la dissolució del
Parlament, la convocatòria de noves eleccions, i la formació d’una
llista unitària de país al marge dels partits».
Només
hi afegiria, que la proposta ha de ser la immediata restitució de la
República votada a l’Octubre, amb tot el que això pugui
comportar. I no dubti, president, que el profund i essencial esperit
democràtic espanyol vestirà els nostres carrers de sang. Tanmateix,
aquesta sang serà la saba de la recuperació de les nostres
llibertats.
Si
avui encara es vanten de ser una de les democràcies més sòlides,
garantistes i consolidades del món, és que encara no han après que
democràcia no té res a veure amb la democràcia orgànica de la
dictadura de Franco i Juan Carlos I, ‘el principito’. No oblidi
que l’infame Felipe VI, el batussa-àvies, es presenta com a
defensor de la democràcia, una democràcia que mai no ha tingut ni
tindrà el valor de consultar respecte a la seva tirania.
Al
món, president, digui’ls-ho, sense por: Espanya continua essent
feixista i anticatalana. I si en volen proves, no els n’hi
faltaran. Faci’ls un resum dels Jocs del Mediterrani, l’obra de
descrèdit de Ballesteros, un nacional-socialista que veurà
recompensada aviat la seva negligència i desídia envers els
catalans, i per això mateix, serà ‘justament’ recompensat. Pere
Navarro ja ho ha estat... Per cert, dels atemptats que el govern
espanyol executà a Barcelona l’agost passat, se’n sap alguna
cosa, dels caps criminals? L’imam és mort, curiós; i els
instigadors, després de la dimissió del seu cap i responsable,
d’eleccions internes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada