Per
què deu homes i tres dones en un consell de ministres és masclisme
i deu dones i tres homes no és feminisme?
Per
què s’ha d’emparar la paritat, si la paritat és una soberga
idiotesa? Potser perquè també diuen ‘tolerància zero’ quan
volen dir ‘intolerància absoluta’?
Per
què els republicans que volen la independència de Catalunya envien
una carta al monarca dels espanyols?
Per
què la classe política catalana vol eixamplar la base i amb això
dóna arguments als contraris a la independència?
Per
què Europa i els altres països poderosos del món no aïllen els
Estats Units i el seu comerç mundial, començant per cinema, música,
menjar gasòfia, informàtica i altres indústries?
Per
què Florentino Pérez pot robar impunement i la ‘jutgessa’
Lamela desestima l’evidentíssim frau i tràfic d’influències
del cas Càstor?
Per
què ningú no ha vist entrar Urdangarín a la presó?
Per
què la violència dels feixistes a Catalunya no és perseguida per
la policia?
Per
què no hi ha hagut cap ‘eminència’ en psicologia que defensi
que l’ús de la tecnologia digital és un atemptat irreversible
contra la concentració, dels joves i dels adults?
Per
què després de les campanyes contra el tabac i el seu ‘suposat’
descens en consum, el càncer no davalla sinó que augmenta?
Per
què ningú no demana que els vehicles de motor llueixin una clara i
destacada indicació que són potencialment mortals per als usuaris,
per als ‘conductors passius’ i per a la salut del planeta?
Per
què la màxima organització europea no és elegida directament pels
ciutadans europeus?
Per
què un interessant article de Jason Brennan contra la democràcia
actual surt només unes hores en un diari (El Món) i no se’n torna
a sentir més?
Per
què els poders econòmics controlen els polítics, la premsa i la
llibertat de les persones i cap jutge ni autoritat política ho
denuncia?
Per
què se’ns vol fer creure que allò que agrada a la majoria de la
gent és el millor? I val a dir que aquesta és una de les més grans
imbecil·litats que es poden afirmar.
Per
què es compren els títols de màsters i quina és la intenció
política de la corrupció sistemàtica del coneixement, i per què
cap rector ni responsable universitari no hi diu res?
Per
què una ‘immensa’ minoria acapara els béns de tots? Per què no
hi ha ningú que digui clarament que els molt rics, tots, són uns
delinqüents?
Per
què en lloc de resoldre els problemes de pobresa en origen, importem
els pobres per empobrir la qualitat de vida de les nostres societats?
Per
què és de justícia donar casa, escola i pa a l’emigrant, mentre
desemparem els autòctons (val a dir, de la raça i ètnia que
siguin), i que els delinqüents emparats en el poder, que roben a
discreció, després de fer la pallassada de presentar-se davant del
jutge – la quinta essència de l’humorisme negre -, passen dues
nits a presó i després gaudeixen de tot el que han robat?
Per
què la justícia és el més semblant a una casa de barrets?
Per
què la política és el més semblant a un sanatori mental?
Per
què l’economia és el més semblant a l’estafa i el frau?
Per
què la premsa és el més semblant a la prostitució?
Per
què els intel·lectuals avui són uns llepaculs?
Per
què comprem llibres si no els llegim?
Per
què m’ha sortit aquest granet sota l’aixella?
Per
què els mosquits tigre no són mamífers?
Per
què no ens diuen que la vida mata?
I
per què no ens aconsellen el mateix que amb el tabac: deixar-la?
Per
què s’entesten a fer-nos inconscients i mesells?
Per
què l’educació no serveix per a res de bo i ningú no pensa a
canviar el sistema?
Per
què no fem una revolta de veritat, com l’anarquista de Germinal de
Zola?: Cremeu-ho tot i a tots els amos; després veurem què en podem
fer de les restes.
Per
què l’assassinat d’estat no és delicte i la llibertat
d’expressió és terrorisme o delicte d’odi?
Per
què el món està dirigit per homes tan perillosos com en el seu
temps ho foren el fürher, il duce i el caudillo?
Per
què no podem parar el món i abaixar-nos-en?
Per
què la informació és la més segura desinformació?
Per
què tothom parla del Quixot i ningú no el llegeix?
Per
què hi haurà forats negres?
Per
què no fan olor els núvols?
Per
què ‘per què’ ha d’anar separat i no junt com un ‘perquè’?...
Per
què qui té una responsabilitat no hi veu, més enllà del seu nas?
I
aquí volia arribar:
Per
què voleu viure?
Tot
ha de començar aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada