EUROPA ÉS UNA TIRANIA

El Rivera francès, Emmanuel Macron, l’home amb la mateixa capacitat política de Casado o Abascal, ha decidit de restringir el dret a manifestació dels francesos. Alhora, ell amb la mesella alemanya dels amos, la Merkel, han donat suport a la iniciativa de Trump i els fabricants de diners de la Reserva Federal (els assassins dels diferents presidents americans que han encunyat moneda nacional fora del seu poder i autorització), i tots plegats han fet un eximi exercici de democràcia i de respecte per la voluntat popular que tant pregonen, i han decidit que Guaidó, el Macron veneçolà amb una preocupant tirada al Torrent, es converteixi en el president de Veneçuela.

Bravo! Emocioneu-vos davant d’aquesta demostració de justícia, de principis ètics i de gran política. No em direu que no és bonic que els països més poderosos d’occident canviïn un govern estranger per robar el petroli de la nació (o els boscos i tresors amazònics a Brasil, amb el feixista de Bolsonaro), això sí, en nom de la llibertat i el respecte a l’estat de dret. Bé, igual, que han fet a Catalunya.

Europa, dirigida pels filantrops del BIS (Banc International Settlements), el Banc de Pagaments Internacionals que governen i dirigeixen els ‘salvadors de la Humanitat’, reunits en el clan de la Bondat, format pels Rothschild, Rockefeller, Soros, entre altres insignes personalitats (consulteu la wikipèdia i comprovareu la santedat i el comunisme d’aquests grans filantrops de l’Univers universal), sí, Europa està a punt d’arribar al règim dels règims, a la granja ‘ideal’ d’Orwell: tots som feliços com nens imbècils, tots estem eternament agraïts als homes que ens han alliberat de les cadenes del pensament i la tragèdia de la llibertat, tots estem orgullosos de creure el mateix que els nostres ‘líders’, els grans conductors d’homes, els filantrops, homes dedicats a malbaratar els seus ingents capitals en bé de tota la Humanitat... Fins i tot Déu, està a punt de plegar, comprovada la seva absoluta ineficàcia, comparat amb aquests nous Déus, homes fets a ells mateixos, amb disciplina, lliurament total a la causa humana, honradesa, honestedat, sacrifici, respecte per la llei, i, això sí, sense violentar mai els altres, que ells són els enemics de les guerres encara que les financin totes; però les financen sense voler, només pel bé de la Humanitat, i sense immiscir-se ni en política ni en els mitjans de comunicació ni en les universitats ni en les arts, enlloc posen el nas, ells només es preocupen i es dediquen, com Caixabanc, a l’obra social.

He hagut de fer una pausa per eixugar-me les llàgrimes que brollaven dels meus ulls i del més fons del meu cor, commogut en el més dedins per la bondat suprema, la benedicció de la seva bellesa i la magnificència de la il·luminació desinteressada i abnegadament dedicada al servei dels altres.

Bé, sembla que m’he refet una mica... Perdoneu, però s’ha de ser molt insensible per no emocionar-se... Aquests emperadors de la bondat han disposat un govern dins del govern europeu per protegir la ciutadania dels abusos dels polítics que els ciutadans democràticament i equivocada elegeixen. Per això, en una campanya per a la integració social dels discapacitats, nomenaren Jean Claude Juncker, un alcohòl·lic d’etiologia ciàtica, que malgrat el nom de pallasso, no n’és de pallasso. Aquest home digne entre tots els homes dignes que ha vist passar la història, per la seva banda, trià una sèrie d’excel·lències en intel·ligència, honestedat i fidelitat a la paraula donada com Timmermans, Tusk, Tajani, Margaridis com a caps de cartell, uns homes que fan petits personatges de pa sucat amb oli com Newton, Pascal, Cervantes, Kant, Mozart o Beethoven, per citar alguns miserables que només han fet mal a la humanitat. En canvi, el pallasso Jean Claude Juncker, home demòcrata fins a la medul·la, infestat d’amor a la Humanitat, preocupat per tots els mals de món i d’acord amb els grans entre els grans, els ‘bisos’, si em permeteu que els digui així; en canvi, Jean Claude, que així li’n diuen els amics entre copa i copa i trompada i trompada, acompanyat dels seus sequaços, va decidir que pel bé comú i la solidaritat europea, s’havia de deixar morir ofegats els emigrants que els comunistes treballadors de l’Europa de les oportunitats convidaren a venir per treure’ls el lloc de treball, i amb una misericòrdia que fa plorar els àngels del paradís i pixar-se de riure els súcubs de l’Infern, els deixen morir en el silenci tètric del mar; en justícia, qui ho pot dubtar! Malbaratar diners per salvar vides humanes esgarriades, filles de països pobres que no han crescut mai perquè els grans països del món, tot i l’esforç de robar-los les riqueses, no han sabut fer-los entendre el missatge alliberador! Malbaratar diners per salvar les persones que has enganyat, no és negoci, nois.

Europeus, feu una mica més el ganso i veureu el camp de concentració que serà en poc més de cinc o deu anys el nostre continent. Espanya no compta, perquè és tradició immemorial, una mica com a Itàlia, però Àustria, Suècia, Finlàndia, Hongria, Polònia, i ara França, i després el motor, Alemanya, van fent els passos per convertir Europa en la pitjor de les presons pensades mai.

Europeus, la revolució està preparada: o derrotem els assassins que dirigeixen el món o els assassins ens construiran un meravellós camp de concentració, on la llibertat serà delicte, la reclamació revolta i la democràcia un acudit molt divertit. Ens han preparat un món de silenci i por, de nosaltres depèn callar i cagar-nos a les calces o començar a cridar i llençar pedres als qui ens dispararan amb bales.

Sabeu qui són, com jo. S’amaguen darrere dels gossos, les rates i els lloros que omplen tots els parlaments europeus, per no dir la Casa de Barrets immensa, el súperputiclub de Brussel·les. Sense política no hi ha democràcia, sense polítics no hi ha política, i sense ideologia i honestedat intel·lectual no hi ha polítics. Lloros, rates i gossos no són polítics. Fixeu-vos que els que ho són o estan preocupats pels principis d’igualtat de drets i la llibertat, com ara Lula da Silva, Assange o Varufakis, són a la presó, o atrapats en un arrest domiciliari peculiar, o ignorats i menystinguts.

Lloros, rates i gossos són fonamentals per als grans criminals de la història; sense ells, el seu poder no seria res. El primer pas, feu-me cas, és no aplaudir els discursos dels lloros, ni ignorar la misèria on viuen les rates, encara menys lloar la submissió canina. A tots ells, llenceu-los pedres, sense miraments. La sàvia natura ens demostra que, quan els cauen pedres del cel, els lloros callen, les rates fugen als seus caus i els gossos amb la cua entre les potes cerquen un refugi per a la seva por.

Els ensinistradors són gent sense escrúpols, no estimen els lloros, ni les rates ni els gossos, encara menys els altres animals. Només toleren les gallines, els ànecs, els rucs, els coloms coixos, els porcs mansos i els bous dòcils i obedients.

Si no us agraden les pedres, comenceu a triar quin animaló voldríeu ser. Aviat es convocaran les places i haureu de tenir decidit on voleu presentar la vostra candidatura.

Benvinguts a la Gran Granja dels Homes Feliços!