DEMOCRÀCIA ORGÀNICA EUROPEA

Per als catalans, el problema no és Espanya. El problema per a tots els demòcrates i amants de la llibertat a Europa és la Comunitat Europea, per a la qual, ben aviat, hauríem de votar quins galls i quines gallines volem que s’asseguin a les menjadores que el BIS, l’organització del Sindicat del Crim, amb seu a Basilea, els té preparades. A la granja del Parlament europeu s’hi pot asseure qui vulgui, ja que al capdavall, qui mana a Europa és la Corrupció Europea, on s’asseuen pallassos dedicats a la delinqüència, inútils obedients i babaus empedreïts que obeiran les ordres del Sindicat del Crim i estaran protegits per les seves tenebroses xarxes de poder.

La societat britànica, societat madura democràticament parlant, oberta i culta, va decidir sortir de la claveguera europea, perquè sabien millor que ningú qui són els criminals que la dirigeixen (els dic criminals, perquè només amb els assassinats diaris al Mediterrani per denegació d’auxili al mar, això, ens ho demostra fefaentment). Però, vet aquí, que els interessos del Sindicat del Crim a Anglaterra, a la City, no combreguen amb la voluntat del poble... i per això tenim el ciri muntat.

Sense cap dubte, Europa vol imposar, si pot ser després de les pròximes eleccions, la democràcia orgànica que Franco es va inventar per a convertir una dictadura criminal en un exercici de llibertats. La indecència europea quan ha hagut de considerar l’estranya situació a Espanya, ho certifica: Europa tolera, consent i calla davant del mausoleu de la dictadura més llarga del continent, i que encara dura; Europa tolera, consent i calla quan part de la seva ciutadania és reprimida per exercir el suposat dret legítim al vot i a la manifestació política; Europa tolera, consent i calla veient el teatre dolentíssim d’una farsa judicial que no serviria ni per a una mala pel·lícula còmica; Europa accepta, consent i aplaudeix les manifestacions feixistes en el seu Parlament, permetent una xerrada de VOX, i si arriba a ser pel mussolinià Tajani, la Falange de las JONS hauria exposat el seu sentit de la democràcia en una altra conferència; Europa admet, consent i legisla contra els interessos dels seus ciutadans i a favor del Sindicat del Crim que, curiosament, té la seu fora de la Unió.

Europa és un femer de dimensions descomunals. No és possible trobar-hi un pam de net. Tots els que hi són, si tinguessin un mínim de dignitat, renunciarien al pagament del Sindicat i exposarien la realitat de l’estructura fonamental per a la destrucció d’Europa, un sistema perfectament organitzat pel Sindicat; i penseu, que en això de la Cosa Nostra, són els millors dels millors, que han estat capaços d’assassinar Abraham L. i John Fitzgerald K., sense que als Rothschild els passés res de res. Ni en la primera guerra mundial, el tractat de pau de la qual fou signat tenint com a amfitrió el capo del Sindicat d’aleshores, Edmund von Rothschild; com tampoc en el crack del 29, confegit per l’enginyeria econòmica dels Morgan i Goldman Sachs a les ordres del capo, o la segona guerra mundial, en la qual els Bush i Harriman foren els qui garantiren a Adolf H. el petroli i les finances.

Europa és una organització criminal que vol instaurar un règim totalitari, i veiem com a poc a poc van tendint a acceptar el perfecte sistema franquista com a model. Una tirania així de profunda és el que els interessa. Una tirania capaç de sobreviure quaranta anys després de la mort del dictador amb absoluta impunitat, amb tota la seva força i sense haver de patir cap amenaça d’elements subversius.

Aquesta és l’Europa que han dissenyat els Rockefeller, els Dupont, els Warburg, els Gates, els Onassis, els Lehman... tots pertanyents al Sindicat i a les ordres dels totpoderosos Rothschild (recordeu que abans he escrit que el seu poder abasta a l’assassinat dels presidents del país més poderós del món), un poder que avui representa, en qualitat d’ambaixador mundial del Sindicat del Crim, el delinqüent Soros i totes les seves organitzacions no governamentals, dedicades a dividir la gent per raons sexuals, d’addiccions, de lluita contra el canvi climàtic, la defensa dels animals, l’aigua potable i el sursum corda, on aboca ingents milionades a fons perdut, perquè, això no ho oblideu mai, Rothschild, Rockefeller i Soros són (vegeu-ho a wikipèdia) filantrops, o sigui, com Fainé, Gonzàlez, Oliu i els Botín.

El darrer gest de la Cosa Nostra ha estat donar suport a Espanya en la seva exigència que Gibraltar sigui considerat un colònia. I, és clar, prou que els han fet cas. La Gran Bretanya és avui l’enemic del Sindicat, volen trencar els plans de tirania europea, i això se’ls haurà de fer pagar. Fixeu-vos en la nefasta democràcia que se’ns vol vendre: el pobre britànic decideix lliurement dissoldre la relació amb els criminals europeus, però ni els sequaços dels criminals europeus (la Corrupció Europea) ni els polítics britànics comprats pel Sindicat, els ho permetran. Voteu, voteu, que el Sindicat decidirà.

Els polítics catalans, o aprenents de polítics, encara no s’han adonat que el judici del Tribunal Suprem és un assaig del que podran fer a Europa d’ara endavant. Per al Sindicat del Crim el que és important és que els presos siguin condemnats, i així tota la infàmia d’aquest judici, els servirà de jurisprudència per encausar tots els enemics dels seus propòsits i els qui pensin lliurement. Si els polítics catalans tinguessin una mica de seny, ja faria anys que haurien engegat a pastar fang el Sindicat i els seus esclaus europeus, i haurien cercat altres aliats no-europeus per als seus propòsits, però, on no n’hi ha, no en raja, i a més a més els tentacles del Sindicat a Espanya estan molt ben arrelats; no hem d’oblidar que els reis del feu són cavallers de l’Orde de Malta, que és un signe de distinció, així com de segura criminalitat. Com diuen els castellans, que en algunes dites, la claven: Dios los cría y ellos se juntan.

Els ciutadans europeus estan perduts i desorientats, aquesta tàctica és la que fan servir els llops amb els ramats de bens. Tal qual. Si la ciutadania europea no desperta i ho fa ben aviat, quan vulgui dir ‘aquesta boca és meva’, ja no podrà obrir els ulls i veure els magnífics camps de concentració espargits en llocs secrets del continent, aquells que la SS gestionava amb tanta eficàcia. Avui, confiar en la democràcia és una prova definitiva de mancances intel·lectuals. Aquest és el mèrit del Sindicat del Crim, que ens han deixat orfes d’ideologia, i ja ni tan sols la democràcia garanteix un mínim de llibertat, igualtat, dignitat ni respecte.

Ara bé, quan els del Sindicat us cridin a triar els galls i les gallines per a les menjadores del magnífic parlament, que és dignament representat pel feixista Tajani, aleshores, vosaltres, educats, ben vestits, ben nets, somrients i amb la papereta a la mà, a la cua del col·legi corresponent per a introduir el vostre vot, que és el paper higiènic del Sindicat i dels seus acòlits, homes servicials fins on no arriba l’enteniment ni la dignitat.

Ens han muntat una gàbia perfecta. No s’hi veuen els límits. Ens parlen de llibertat. Tampoc no s’hi veuen els límits. Tanmateix, us dia ens tancaran la porta de la gàbia, i aleshores veurem que petit és l’habitacle i com els nostres crits i fins i tot la nostra mateixa respiració, ens ofeguen. No, no ho tenim fàcil. Europa és l’enemic de la civilització en tots els sentits que sigui analitzada aquesta reflexió. I si els europeus, que com a ciutadans, l’única ‘superioritat’ que hem gaudit davant dels altres pobles ha estat la llibertat de pensament, les arts i les ciències, abans que fossin comprades per l’interès del Sindicat, tot s’ha de dir; els europeus, com a continent de grans pobles, estem al límit de la desintegració de cada un dels nostres pobles. I companys, quan s’acaba la cultura, s’acaba la llibertat i comença l’amor a la mort i al terror.

Van venir pels comunistes, i jo, com no era comunista... Van venir pels... I com jo no era...