ESTRANYS RESULTATS ELECTORALS (28/04/19)

Que el falangisme (PSOE) guanyaria, gairebé ho sabia tothom. Només depenia de si el trident feixista, després de sumar-se, aplegava prou escons. El resultat és que Espanya, que fa dos anys vestia la pell de brau del color blau dels seguidors de Rajoy, ara s’ha tornat aparentment roja; i el color ha canviat. L’augment es pot atribuir a la por de la gent d’esquerres a l’expectativa de vot de Vox. Tot i això, Vox no ha escombrat els partits franquistes, i el partit de l’Íbex i de la Corrupció Europea, el fillet mimat dels banquers i les princeses asturianes que s’emborratxen a Brussel·les, s’ha convertit en la tercera força del país, i ja els tenen a un tir de pedra per fer una ‘macroniada’ a Espanya. D’això ja s’encarregaran els de la Comissió, que faran venir la crisi a Espanya, quan els convingui millor i puguin afeblir el partit del Sánchez. L’alegria de Margaritis Schinas comentant els resultats espanyols, m’ha tret les lleganyes dels ulls. Sentint-lo, qualsevol diria que l’organigrama del congrés espanyol l’havien dissenyat divendres passat les princesetes. La jugada està ben tramada i feta. Europa vol que el problema dels catalans es resolgui com a més aviat millor. Amb aquest repartiment d’escons, Catalunya perd pistonada a Madrid (després reflexiono sobre els catalans). El PSOE, el poli bo, té el poder i podrà servir en safata de plata les demandes d’ERC: Posar menjadores als musells, això no és cosa complicada, i els panxes contentes solen ser obedients i agraïts (Si no em creieu, penseu en el Roger Torrent). Mentre mani el PSOE, que defugirà compromisos amb altres partits, segons que sembla, Ciudadanos podrà fer la demagògia que els agrada, des de l’oposició, sense embrutar-se les mans amb el poder i la corrupció sistèmica, de manera que s’aplanaran el camí per a les pròximes i no tan llunyanes noves eleccions. Mentrestant, Vox complirà el paper de mosca collonera, prement a Ciudadanos perquè siguin ‘muy y mucho’ espanyols. I per la seva banda, el PP, l’organització criminal que ha dirigit el país veí i dirigeix Europa, s’ha enfonsat; i s’ha enfonsat perquè l’exhibició de ximples, comporta la desconfiança fins i tot de les ments pocs evolucionades. No ens hem d’enganyar, Europa fa posta des de fa temps per Ciudadanos. Potser algun dia sabrem quina relació hi ha entre la Corrupció Europea i aquest partit de banquers. De moment, tenim un govern espanyol, autònom, i amb l’avantatge que giri cap a on giri, tindrà suport. Si vol fer política de dretes, tindrà a Podemos al costat. Si vol fer política salva-pàtries tindrà el trident feixista preparat per guanyar punts defensant la integritat nacional i la catalanofòbia. Al capdavall, Europa ha posat un govern d’aparent tendència a l’esquerra perquè hagi de combatre la pròxima i imminent crisi, de manera que perdi la confiança popular i els Ciudadanos de les princesetes europees tinguin opció a ‘macronitzar’ Espanya; malauradament per a Espanya, convertint-la en una nova Grècia (que Macron està espanyolitzant França). Aquesta és l’estratègia destructiva, per efecte dòmino, del femer europeu.

Si deixem de banda els partits nacionals espanyols, hem de parar esment en els catalans. El resultats a Catalunya són d’allò més inversemblant. Que ERC hagi guanyat les eleccions amb una tirada tan important, només pot fer-te posar la mosca darrere l’orella. Els catalans independentistes no s’han adonat encara que el president legítim de Catalunya és Carles Puigdemont? I que, si no ostenta el càrrec és perquè l’esquerra de Roger Torrent i del mossèn i l’ulleretes, l’hi han vetat? De veritat hi ha un independentista que tingui confiança en els eixampladors de base i amics i col·legues dels socialistes espanyols? Falangistes per un costat i mossens per un altre, recorda massa el nacional-catolicisme! Mentrestant, el rei content, que té els seus al congrés (Vox).

Oriol Junqueras, el pitjor enemic de Puigdemont, sap que està a un pam del putoramonerisme de CiU. Amb l’expressió de corder de Déu estomacat i els discursos d’amor a Espanya, a poc a poc, va fent camí per destruir Catalunya i convertir-la en el ‘cortijo’ d’ERC. L’inútil del Romeva, ara ja és senador. I una colla de sequaços han assolit la menjadora que tant desitjaven. Els d’ERC són molt conscients que són a prop. Només cal donar-li l’empenta a Puigdemont, i Catalunya serà seva com abans ho fou del gran traïdor Jordi Pujol. Aquesta és la realitat catalana.

Quant al MHP Puigdemont, poc més es pot fer, que compadir-lo. Va espifiar-la monumentalment en no proclamar la independència. Aquest error és el que el persegueix. L’exili era la millor i més digna sortida, però la traïció de Junqueras, l’ha deixat venut. Està sol com un mussol. I mentrestant aquí, per molt que maldi el pobre Torra, l’antiga Convergència i els aprofitats de nova fornada, saben que treure-se’l del damunt és tenir accés al poder, ja que, mentre la personalitat de Puigdemont els faci ombra, ells no són res, absolutament res. I així, amb Junqueres i tota la colla de putosramoneristes, la Pascalina i socis, i els ineptes i incompetents de Junts, tots a una, van fent per encalmar les aigües i recuperar una acció política que els ompli generosament les butxaques amb la sistèmica corrupció del sistema que tots ells estimen i defensaran fins a l’última gota de sang.

La Junta Electoral Central ha decidit excloure Puigdemont i els seus fidels amics de la candidatura europea. Val a dir que el fet que Puigdemont es presenti com a parlamentari em decep. Tot i això, abandonat com està pels que eren els seus socis de lluita, comprenc que s’hagi de guanyar les garrofes d’alguna manera. Encara que sigui entrant en el Parlament més demagògic i inútil del món. Tanmateix, veure el president legítim de la Generalitat, traït pels seus socis d’ERC, acuitat pels gossos salvatges del rei i el seu exèrcit de miserables mesells, com també pels gatets mafiosos de Brussel·les, em dol; per ell, per Catalunya i per les llibertats. Fa molt de temps que Puigdemont hauria d’haver girat l’esquena al femer europeu i haver cercat els socis futurs lluny d’aquest continent moribund. Però no ho ha fet, ha tornat a perdre una oportunitat de fer-se sentir, i amb això, li han perdut la por. Aquest és el motiu que la JEC es pixi en els drets inalienables de les persones en democràcia, i prohibeixi la candidatura de Puigdemont i els socis. I si bé és cert que la raó, el dret i la justícia els emparen, no oblidem que parlem del dret espanyol i de la justícia europea, que és com parlar de papers mullats. Si la JEC ha decidit violar els drets inalienables és perquè les princesetes europees hi estan d’acord. Avui Schinas ens ha demostrat que les princesetes estan contentes, ballen acompanyades de xampany francès i esperen, tot anhel, el moment de coronar com a president el ‘macronet’ espanyol, el Riverita dels banquers. Potser la pastisseria l’hi posa el Soros, ell que és tan modern i avançat... Però, que ens romangui el més important, les princesetes europees ballen abraçadetes i molt satisfetes, perquè els seus amos i senyors han trobat la combinació que anul·la la conspiració catalana.