EL MIRACLE DE LA GLOBALITZACIÓ

La fal·làcia comença a cobrar-se la factura. Des del primer moment que es va parlar d’aquest avortament dit ‘globalització’, ens hauríem d’haver adonat que era un absurd que només podia contribuir a desestabilitzar el món en tots els seus fonaments essencials. I trenta anys després ho estem veient. La globalització era la benvinguda als Inferns: «Els qui entreu, perdeu tota esperança».

La infantil idea (pròpia dels americans, que són incapaços de desenvolupar la ment més enllà dels 14 anys intel·lectuals) es pensaven que els convertiria en amos del món. Ells tenien tot el poder econòmic del món capitalista (fabriquen els dòlars com el xurrer fa xurros), eren la policia del món, com ja va dir Roosevelt, i amb aquests dos paràmetres, diners i força, pretenien sotmetre el món a la indigestió dels seus menjars ràpids, al control mitjançant els sistemes informàtics, a la conducció ideològica mitjançant les notícies d’interès i l’engany sistemàtic a la ciutadania, a més del control absolut de l’ensenyament i, sobretot, de la fàbrica de fer caps de suro, que ells anomenen Universitats.

Havien comprat l’URSS, gràcies a la ingenuïtat – i suposo que un bon compte bancari - de Mikhaïl Gorbatxov, al qual substituí el primer Juncker de la política occidental, l’inefable Boris Ieltsin. EUA podia desembarcar les seves hamburgueses i el seu infantilisme Peter Pan en una URSS rendida i descomposta. L’expansió comercial-criminal americana s’estenia. Tot el món copiava els sistemes de producció i d’organització americana. Els nens de la Humanitat s’havien convertit en els savis. El poble més poc format de la Història prenia les brides de la civilització. I així ens ha anat!

Si bé la segona guerra mundial havia posat mig món als seus peus, l’altra meitat depenia de l’URSS. Sempre, això no obstant, llevat de la Xina. Els nens no havien pensat en el poder xinès; que podrà ser qualsevol cosa, però és el moll i l’origen de tota la civilització mundial. Els nens, fills de famílies desestructurades, amb només dos-cents anys d’història, pretenien amb el seu tarannà de perdonavides de bar, pistoler i macarró de segona amb ínfules aristocràtiques, de vèncer una ‘cultura’, filla de l’estructura familiar com a base social i amb una existència de més de set mil anys. De fet, és impossible comparar la cultura americana amb la xinesa. La primera no en té, i l’altra és la base i el suport de totes les altres. A més a més, aparegué un exagent del KGB, l’indescriptible Vladímir Putin, que va dir que ja n’hi havia prou, que no havien lluitat contra Hitler per permetre ara que quatre ximplets americans, farcits de calerons, els sotmetessin al tsarisme altra volta.

I així, la policia del món que havien de ser els americans, es tornaren a trobar amb l’altre policia del món, tant poderosa com la d’ells. I en qüestió de la tirania comercial, no comptaren amb el potencial invencible dels xinesos. I per a sort de la llibertat, però per a desgràcia del món, la guerra xineso-americana ha començat.

Pensar que un poble com l’americà, format per l’emigració de delinqüents, buscavides, pistolers, clergues, aventurers i eminències d’aquest nivell, pot construir alguna idea vàlida, només ho pensaran els babaus. Els nord-americans són el poble que ha materialitzat, cosa que no ha pogut fet cap altra poble en tota la història – almenys, la que jo conec -, l’extermini absolut dels indígenes, dels propietaris per dret d’existència del territori. Els enganyaren, els intoxicaren, els tancaren en granges o zoos, els exterminaren – només uns quants, com afirma el cervell comprat del Borrell – i una vegada conquerida la terra promesa, s’han passat tot el temps incendiant els altres pobles del món. Diàriament, els americans han assassinat innocents a diferents parts del planeta. I no en una guerra, com ho feien els nazis de Hitler. No, ells per interessos merament comercials, maten i actuen com a policies dels seus capricis, per damunt de qualsevol altra voluntat i sobretot per damunt de qualsevol principi de justícia. Al capdavall, els americans són els venedors d’eslògans, de la mentida sistemàtica, de l’engany com a mètode de vida. Què podem esperar de la descendència d’aquells delinqüents, buscavides, pistolers, clergues i aventurers? Han destruït tot el que de bo tenia el món. Als americans se’ls pot aplicar perfectament el ‘Das Judentum’ d’Adolf Hitler, sense errar-se: «són el poble que només ha destruït cultures i civilitzacions, sense aportar res en la seva substitució». Bé, potser, el meravellós invent de l’hamburguesa, l’eterna ximpleria adolescent i el futbol i el bàsquet americà (on el superior home blanc observa i s’entreté veient l’espectacle que li ofereixen ‘les mones i els goril·les’ ensinistrats).

El tan lloat cinema americà fou realitzat per europeus emigrats. La prostitució de totes les arts neix a Amèrica, on els esnobs venuts i incapaços de pensar ells mateixos, bavegen i lloen, com hauria de ser d’una altra manera!, les deficiències mentals d’uns adolescents sense formació ni coneixement. Però, compte, el MOMA és un santuari. I allò que té èxit en el poble més ignorant del món, és una justificació per a la veneració incondicional. No tenim literatura, ni pintura, ni profunditat en les expressions artístiques perquè els nens americans, ens han ensenyat que el mercat és la fira de les vanitats i de l’èxit. Digues-li a un analfabet que cal promoure la profunditat i el sentit en les arts i en el coneixement, perquè això és un bé comú! Els nens són egoistes i s’estimen més que ningú no tingui el que ells desitgen, si ells no poden tenir-ho. I un americà té un límit cerebral i intel·lectual de catorze-quinze anys, plena pubertat, de la qual no podrà desempallegar-se ni fent-ne cent cinquanta.

Mentrestant, els ximplets europeus, han estat aniquilats intel·lectualment després de les dues guerres mundials, patrocinades i empeses pels nens americans. Amb la globalització, calia una europeïtzació, els digueren. Calia fer una Europa com Amèrica. I els ximplets europeus, desorientats, acollonits amb el terror comunista i sense poder moral, ni poder econòmic, ni polític, ni cultural, posaren en safata de plata el domini americà del continent. Un domini que només pretenia, com veiem ara prou bé, la destrucció de l’únic focus cultural d’occident i la reserva de la concepció política com a organització social. Ara, Europa ja és la mateixa mentida ‘democràtica’ americana. I el més greu de tot, és que encara hi ha eminències intel·lectuals que s’abraonarien ferotgement contra qui els digués que els americans són la desgràcia del planeta.

Potser llegeixes això i penses que no tinc raó. Tanmateix, pensa en els pobles sud-americans que han sofert durant tot el segle XX i continuen sofrint l’arrogància i la corrupció dels púbers americans. O els països orientals, com Japó, Corea, Vietnam... que han hagut de topar-se amb els americans, i què n’ha sortit del contacte amb els macarrons i perdonavides de bar. I avui, també hi podem incloure la vergonyosa Europa, per a la qual us demanen el vot d’aquí uns dies.

Per concloure, sense dubte, hi ha més esperança en Xina i Rússia que en els púbers (psicològicament, una edat indistingible de la deficiència intel·lectual) americans. Al capdavall, els EUA són els que tothora posen el nas arreu i intenten corrompre i dominar tot allò que oloren amb els seus nassos asquenazites. Fixeu-vos on vulgueu del món i allí on hi ha un conflicte, hi ha americans. Veneçuela, Iemen, Ucraïna (via Europa), Síria, Líbia, Afganistan... I ja han destruït Iraq, mentre sostenen la tirania medieval Saudita, que són els que, aliats amb els Bush, protagonitzaren ‘l’incendi del Bundestag’ al cor de New York. Considerem les activitats de les empreses criminals americanes, per no parlar de les bancàries, i com exerceixen la seva pressió arreu del món. L’organització mafiosa americana reunida al voltant del FMI, n’és una prova concloent.

Els macarrons de bar volen imposar el seu ritme a tot el món.

Penseu per un moment, què seria el món amb EUA absolutament aniquilada políticament i econòmica, i comprovareu que, sense dubte, el món seria un món molt millor. Ara ja és tard per a tot.

Benvinguts a l’Infern!