NI ESPANYA NI EUROPA

Als catalans:

De veritat voleu sortir d’Espanya sense sortir d’aquest mega-estat feixista europeu? Recordeu la parcialitat del Parlament d’aquest femer dit Europa, i no oblideu les simpàtiques paraules d’elogi del seu president Tajani envers Mussolini, un dels ‘demòcrates’ més grans apareguts a Itàlia. A les comunes europees - tant se val, quina secció o consell directiu prengueu en consideració -, en cap d’elles, hi trobareu un demòcrata. La política de no intervenció europea en assumptes interns va sempre contra els ciutadans (Espanya, Itàlia, França, Irlanda...), i la política d’intervenció europea en assumptes interns va sempre contra els ciutadans europeus (Recordeu la reforma constitucional, la repetició dels referèndums d’adhesió a la comunitat perquè els delinqüents no estaven contents amb la voluntat de la gent, una mica com amb el Brexit: la gent amb seny engega a fer punyetes la comuna europea, però les elits ho impedeixen...). No ens equivoquem. Hi ha un feixisme perillosíssim a Europa: la Comissió, el Consell i el Parlament europeus són els criminals que deixen morir els emigrants africans al mar, i a més a més, impedeixen les accions de socors a les víctimes dels seus crims econòmics. Catalans, no ho oblideu, Europa és una amenaça per a les llibertats. Per prova, ahir l’ONU insta el govern espanyol a alliberar els segrestats, i el fidel seguidor de Mussolini no deixa entrar a la seu parlamentària els parlamentaris exiliats i democràticament elegits. I aquesta gentalla, l’escòria més gran que ha dirigit Europa, i penseu que en la breu i nefasta història d’aquest femer europeu, hi ha criminals (Barroso...) i delinqüents (Santer...) com per no acabar-los mai, a més dels feixistes de medalla d’or (Timmermans, Schinas, Félix Pons i la genteta d’UPyD...). I no parlo de les princeses d’Astúries, que no saps quina hauria d’estar més temps a presó pels diferents delictes i corrupcions al llarg de tota la seva carrera política (política, per dir alguna cosa).

Als europeus:

De veritat creieu que la claveguera europea serveix per alguna cosa, més que per fer més rics i corruptes, els rics i corruptes, i eixamplar la diferència entre els seus ciutadans. Penseu que l’estratègia feixista del tirà que domina Espanya per designi del Caudillo s’aplicarà a tota Europa... A França, el ninotet Macron, obeeix els seus amos i aviat el veureu en la seva veritable dimensió. De moment, no ha tingut gaire pietat amb els armilles grogues. La meva confiança és que els francesos saben, arribat el moment, de fer passar els seus tirans per la guillotina... I si sou italians, què us diré. Us van canviar el govern, us han imposat un feixista i podeu estar contents de tenir una defecació humana com Tajani de president del Parlament, en fi!, i amb poques paraules, un orgull!.. I als alemanys, dir-vos que tot arriba. Vosaltres vau tenir la desgràcia de patir al vostre país què és la bogeria institucionalitzada. Tot arriba, sou els més forts i sereu els últims, al capdavall la venjança asquenazita és diabòlica. Saben que sou els més forts i poderosos, per economia i capital humà, però aniran minvant les altres defenses, fins a imposar la Tirania Europea. De fet, que un miserable protector dels paradisos fiscals al seu país, actuant contra tota legislació europea, hagi arribat a princeseta i borratxa presidenta de la Corrupció Europea, us ho hauria de dir tot.

Una Europa de les màfies és una comunitat sense llibertat real. L’única possibilitat per als europeus és la dissolució de la suposada comunitat (comunitat, això sí, d’interessos criminals, financers, periodístics i bancaris, si no és tot la mateixa delinqüència). El manteniment de les comunes plenes d’excrements acabarà emmalaltint-nos a tots. Les altres potències ja saben prou que Europa és història, el reducte del que fou, i un futur parc d’atraccions de la memòria de la civilització grecoromana.

Si qui llegeix això és persona de bé, responsable, fidel a la seva pàtria, a Europa i als seus immaculats principis democràtics (no rieu, que és seriós això), de justícia (no us pixeu, que és seriós això), d’igualtat (aixequeu-vos de terra, que us embrutareu) i de llibertat (això sí, veieu: us deixen dir el que vulgueu, però quan ells vulguin us faran la vida impossible, sense gaire complicacions. Per prova: Assange, els presos catalans, els armilles grogues, el presos turcs, Snowden...), si qui llegeix això, és persona de bé i creient, que em perdoni, segur que jo m’equivoco. Totes les eminències reunides a la Cort de Brussel·les no poden ser més ximples que jo.

Tot i això, a Espanya, ara hi haurà un judici contra estudiants universitaris (terribles terroristes perillosíssims) que protestaven pels preus desorbitats de les carreres universitàries. Europeus, potser no us ho creureu, però la fiscalia (que a Espanya és una mena d’organització sicària al servei exclusiu de la tirania) els demana quatre anys de presó. Fixeu-vos!: El PP ha estat reconegut, fins i tot per la justícia espanyola (a quin grau arribarà la malifeta!), com a ORGANITZACIÓ CRIMINAL, ara bé, tots els seus criminals són lliures i encara es poden presentar a les eleccions. El PSOE ha estat reconegut, fins i tot per la justícia espanyola (a quin grau arriba la pocavergonya), com a ORGANITZACIÓ TERRORISTA, ara bé, tots els seus assassins són lliures i encara poden presentar-se a les eleccions. Però els nou xavals, perillosíssims estudiants, que demanen poder pagar-se els estudis, potser els cauran quatre anyets, perquè els bancs han de fer-se rics, l’educació ha de ser aniquilada i s’ha de protegir els fills dels grans delinqüents de tota la vida.

I per cloure, un recordatori a un il·lustre catedràtic de filosofia (el títol el té, la categoria és més que discutible) que en una exhibició d’ÈTICA digna de ser emmarcada, accepta la presidència del senat espanyol i obeeix, com un mesell més - suposo que per pagar els deutes de la seva flamant càtedra i les seves aparicions radiofòniques -, per tal d’expulsar de la vida política un representant legítim elegit pel poble. I això no ho fa un dels discapacitats intel·lectuals que serveixen a les ordres de l’Organització Criminal ni de l’Organització Terrorista, no, no senyor: ho fa un catedràtic de filosofia. Sí, fixeu-vos fins on arriba la putrefacció de tot el fotut sistema, que fins els filòsofs es converteixen en mesells de l’autoritat i s’arroguen la petulància de netejar, protegits per la seva ‘dignitat’ acadèmica, i d’aplicar la injustícia a consciència. Si aquí arriba la gent que se suposa que saben què és i què vol dir filosofia, què no faran els ignorants que els poses un uniforme i els dónes una pistola i es creuen els amos del món!

En el meu anterior escrit ja ho deia: Benvinguts a l’Infern!

Sense revolució no hi ha evolució. La involució la munten els contrarevolucionaris. Els enemics són poderosos, inics i no tenen cap escrúpol. Tanmateix, nosaltres som molts més. La nostra negligència ens condemnarà, si la nostra valentia no ens estimula a la lluita per la salvació. Quan la màfia obre establiments públics sense enrojolar-se, la por s’imposa. Compteu les sucursals bancàries que saquegen els diners i el treball de la gent. Penseu en els seus dirigents, i ja sabeu qui són els que mouen els fils de la vostra vida i de la dictadura.

O deixem de ser uns babaus, o els babaus ens dominaran i esclavitzaran. Quan es crida: Visca els diners i mori la intel·ligència! La societat té un greu problema.

P.S. Pel condecoradíssim prevaricador del Tribunal Suprem.

Un dia abans de començar la pallassada del judici, l’Associació de Comunicadors i Informadors Jurídics premià el prevaricador Marchena amb el premi Punyetes d’Or per la seva decidida defensa de la independència judicial. Jo em pregunto: Hi pot haver tanta indecència, immoralitat, mancança de principis i d’ètica en la colla que integra l’Associació aquesta, per a premiar un delinqüent comú – amb una gravíssima responsabilitat, recordem que aquest impresentable té a les seves mans la vida de les persones – pels serveis prestats a la tirania i guarnir-lo amb el premi de la independència judicial, que, la veritat, és un acudit dels pitjors que he sentit en la meva vida.

I si això no fos prou, ara una altra colla de borregos, l’Il·lustre (hahaha) Col·legi de Procuradors de Madrid li ha atorgat el merescut premi de la Balança d’Or. I ara no us trenqueu de riure, el motiu de tant alt premi és per ser un exemple ‘mundial’ de transparència (confonen transparència amb fatxenderia); suposo que per la seva imparcialitat, equanimitat, llibertat de pensament i dedicació a la Justícia (que no sap ni què és). Si això, aquest premi, l’han atorgat al delinqüent que tallava l’advocat defensor enmig de la defensa, i que quan l’advocat va renunciar a fer més preguntes, fastiguejat davant de la impotència i la fatxenderia del que va disfressat de jutge, aquest li va dir, del tot satisfet, en un exemple paradigmàtic del que és un jutge: «Mucho mejor», què voleu que us digui. I els borregos el premien com a exemple de transparència. La Marededéu!

De seguir així, aquestes colles d’associacions de deficients intel·lectuals votaran a favor de concedir el premi Demòcrata d’Or al promotor del règim borbònic.

Ja ho deia Schopenhauer fa molts anys, l’únic indret on no trobaràs justícia és on s’apleguen aquestes colles de llepaculs i besamans al servei del dret del Senyor, o sigui, en els Palaus de Justícia.

I quan el Palau de Justícia és una cort, no és que la democràcia i els drets estiguin en perill, és que no hi ha democràcia ni drets.