L'ESPECTACLE: "DONALD TRUMP"

Me n’he estat molt fins ara de dir-hi la meva. Els americans ja sabeu que són nens ximples i mal criats, i que no em són gens simpàtics. I per a no pronunciar-me sense escoltar els altres, he estat aquests dies sentint un seguit d’insensateses. Però bé, sentint això aquí i això allà, comprovant que això o allò és cert, i sempre sentint, que no escoltant, la saviesa dels experts, he arribat a aquestes conclusions sobre el fenomen Donald Trump, el pallasso de la Casa Blanca. Títol per aquest episodi històric, en un futur fenomen cinematogràfic: L’home del gat al cap.

Pensar que a Amèrica hi ha hagut veritable democràcia en tota la seva història, més enllà de la poètica dels papers, és desconèixer la història d’aquest país. Amèrica transforma el capitalisme en liberalisme. Ja abans de la segona guerra mundial, però sobretot després, els lobbys jueus bé que s’han encarregat de controlar la política nord-americana. Si no ja m’explicareu com ha sobreviscut Israel envoltat de tot d’enemics a quilòmetres i quilòmetres de distància. Els jueus a Amèrica sempre han estat banquers i financers, a més de grans “filantrops”, com s’escriu en les seves biografies, i han controlat molt bé la política interior –interessos econòmics- com exterior –interessos ètnics- dels poderosos Estats Units d’Amèrica.

Els darrers presidents americans, són la demostració del poc interès envers la política dels seus ciutadans, passa una mica com a l’Estat espanyol: Veus qui et representa i et cau la cara de vergonya. Bush, l’esglaó perdut, era el ximpanzé ideal per als interessos ètnics dels lobbys jueus. Reagan, un altre peça, el John Wayne al servei dels interessos liberals. I així anar fent. Després del Bush, la imatge americana estava molt perjudicada, i van trobar un altre ximpanzé quasi negre, i “we cant” i “we cant” i a anar fent sense fer res. L’Obama n’ha quedat content, és premi Nobel, fixa’t tu!, i ha demostrat que poder poc es pot fer, si ja bé, ell venia amb les instruccions ben apreses. La situació estratègica ha canviat en el món, i no pas poc. I els lobbys jueus, han posat altre cop el seu interès ètnic per damunt els financers. Ara freturen d’un ximple com Trump, l’home més poderós del món, i per què, perquè servirà als següents interessos:

-         USA renuncia a creure res sobre el canvi climàtic. Producció.

-         USA desconfia del món. Regulació ètnica: hispans, musulmans.

-         USA té pensat traslladar la seu de l’Ambaixada a Jesuralem!!!

... I tot plegat és per distreure el personal.

El veritable problema és l’energia. Aquest és el veritable poder. Les dues grans potències es veuen amenaçades. Què millor que unir-se estratègicament contra els nous enemics. I així estan les coses. Europa, avui, ja no és ni un crostó de pa per a les potències. Xina, menys el Japó, la Índia, i d’altres països emergents, apart dels àrabs (penseu en la frontera sud de Rússia), són la seva preocupació. La unió energètica dels Estats Units i Rússia, podria competir amb els països àrabs. I per aquesta unió fidel, els calia algú amic del Putin, i qui millor que el pallasso. Si fos per Trump, diria que el Putin li colarà doblegada quan vulgui, però darrera del pallasso hi ha els lobbys jueus, i amb aquests, molt de compte...

Així com Bush els va netejar l’amenaça iraquiana i una possible aliança amb Iran, i el cafè-amb-llet els serví com un bàlsam ideal per a suportar la crisi; ara toca altra vegada mà ferma. Els anglesos es desentenen d’Europa. A ningú no li sorprèn això. Els americans es desentendran del món. I més d’Europa. Només els interessa com a mercat. I ens prenen per ximples. I per acabar aquest reguitzell d’insensateses, encara haurem de fer aprendre l’anglès a les escoles. És que s’ha de ser ximple!

Europa o es fa sentir, o quedarà fora del món. Gairebé s’ha convertit en l’abocador del món.

No m’agrada la futurologia, però Trump és un personatge de novel·la que creient-se l’amo, és un fidel servidor. Si s’adona i acata, conscient de la realitat, no res. Si, com sembla pel seu caràcter, s’irrita, un dia un penjat li haurà fotut tres trets i mai no sabrem qui ha estat... aquestes són coses que passen en el país de la llibertat.

I no res, ara a fer la lliçó d’anglès.

Sobre això, una llengua és una estructura de pensament, i la “imposició” d’una per damunt de les altres sempre és una manipulació de l’estructura del pensament dels ciutadans.

Aprendre una llengua sempre és sa. Que aquesta hagi de ser l’anglès, és esclavatge intel·lectual. I els fets em donen la raó. A la UE, què, faran les discussions en anglès ara? Seria patètic! Però Europa, o canvia i molt o es convertirà en un conjunt de restes d’un parc juràssic de la Humanitat.

De tota manera, que Trump sigui president dels USA, a més que ens farà riure, és molt oportú. Ens farà veure coses en les que no crèiem. No vénen bons temps quan una corda s’estira més del compte, i això fa molt de temps que ho estem fent.

P.S. La pregunta és: No ens aniria bé, ben mirat, vagar pel món sideral?